¡Descarga Introducció ciencies socials PAC2 y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
1. A) Tintin al Congo reflexa la expansió imperialista dels blancs i la manera de perpetuar la seva supremacia, alhora que reflexa com els negres representen el subdesenvolupament, centrat en una apologia del colonialisme. S’observa el pensament racista derivat de l'imperialisme europeu sobre altres races considerades inferiors; alhora ens n’adonem dels prejudicis i estereotips que es mostren sobre els negres africans, i ens fa pensar amb el públic al qual anava dirigit.
En el còmic, s’observa l’esperit paternalista dels belgues d’aquella època, alhora que també reflexa tota una sèrie de tòpics sobre els habitants d’aquella zona. La lectura que se’n fa, està relacionada amb les teories del darwinisme social, que col·loquen a l’home blanc com a raça superior, i en aquest cas a en Tintín com a heroi i protagonista de la historia; i d’altra banda, la raça inferior, que engloba els “negres”, mancats de civilització. En definitiva, es genera un sentit de dominació d'un poble sobre un altre, d'una cultura sobre una altra. Alhora, es manifesta el procés d'aculturació que es va producir a l’època, tant en valors religiosos com en els costums i també la llengua. Com Creus (2007: 1) esposa: “els africans havien d’«aconseguir» una nova identitat cultural, com un repte civilitzatori plantejat i ofert als qui eren concebuts com mancats d'identitat qualsevol.”
D’altra banda, cal contextualitzar el Congo en un moment el qual resultava dels principals centres del comerç d'esclaus, i com després, durant el segle XX, a conseqüència de l'expansió imperialista, es va intensificar l'explotació dels seus recursos naturals, fent que el comerç de diamants, coure, or, plata, zinc i d’altres, s’expandís i cobres importància. Aquí és on podem veure els diferents mecanismes econòmics de l’imperialisme colonial. Tanmateix, Balandier exposa com la pobresa de les masses indígenes s'accentua amb la degradació de les economies tradicionals. Veiem un clar exemple en com el personatge principal, esquiva als gàngsters que volen controlar la producció de diamants.
Balandier (1970), va definir la "situació colonial" de la següent manera: “situació imposada per una minoria estrangera racial i culturalment diferent, que actua en nom d'una superioritat racial o ètnica i cultural, afirmada dogmàticament. La dita minoria, s'imposa a una població autòctona que constitueix una majoria numèrica, però que és inferior al grup dominant des del punt de vista material”. Analitza el colonialisme i introdueix el concepte de poder: com apareixen noves maneres d’agrupació, l’aparició de classes socials o pseudoclasses i el paper del proletariat. Crida l’atenció l’anàlisi que fa de la identificació dels colonitzats amb el proletariat, de la majoria quantitativa davant la minoria sociològica, i la condició de subordinació. D’altra banda, també apareix la segregació social i territorial, i s’adverteix com els “negres” realitzen les tasques manuals dels obrers (tots els mariners de baixa qualificació i treballadors que apareixen en el còmic, exceptuant els qualificats (metge, capità, missioner, etc… són negres); Tintín, quan fa descarrilar el tren, treballen els “negres” per a tornar a posar-lo a la via, etc. Tot i que en el còmic no es representa, Balandier explica com a partir del domini polític i la dominació cultural generat per l’imperialisme, es creen tensions i conflictes.
6
Alhora descriu la situació colonial com una totalitat, la conquesta militar, la subordinació estructural, l'explotació econòmica, que influïa en tots els aspectes de la vida individual i col.lectiva dels que la patien. Balandier, fa referència a les tres forces que van actuar en el procés de la colonització: la econòmica, l’administrativa i la missional.
Es pot veure com descriu aquesta dominació entre civilitzacions radicalment diferents, la dominació sobre gent d'una altra raça, amb el contacte entre una societat tecnificada i industrialitzada, d'origen cristià amb poder econòmic i un accelerat ritme de vida, enfront de l'oposat: una societat simple de minories ètniques o religioses discriminades.
La societat dominant, és a dir aquesta que se suposa desenvolupada, exerceix la força, alhora que un sistema de pseudojustificacions per utilitzar-la. Així doncs, com s’esmenta al mòdul, algunes lectures del darwinisme social de Spencer es van convertir en la principal justificació del colonialisme i la discriminació racial (Pazos, A. i Sánchez, T. (2017)).
Les teories discontinuistes, parlen de la cultura com una discontinuïtat respecte a la naturalesa. Segons Pazos i Sánchez-Criado (2017: 12), la discontinuïtat entre naturalesa i cultura es correspon amb una discontinuïtat epistemològica. Així doncs, Kroeber, parlava de la diferenciació entre l’”orgànic” (estructura biològica de l’ésser humà) diferenciant el cos i les funcions orgàniques, i el “superorgànic” o cultura (font externa o sobreafegida), que seria la ment i la funció simbòlica, on els fenòmens culturals es regirien per principis diferents dels que regeixen el domini de la naturalesa. Kroeber diferencia entre el fer animal i l'humà, perquè tot i que el fer animal també implica un procés de sensibilitat i que transcendeix l'ordre físic, segons ell hi ha activitats pròpies de l'home.
Lévi-Strauss va exposar: “Tot el que és universal en l'home correspon a l'ordre de la natura i es caracteritza per l'espontaneïtat, mentre que tot el que està subjecte a una norma pertany a la cultura i presenta els atributs del relatiu i del particular”. La cultura, entesa com la mediació entre cada home i la seva societat, ve a interposar- se també entre ell i la natura, considerada com el que és extern a l'home i el seu propi ésser biològic al qual transforma i modela constantment. Si bé la relació entre natura i cultura va preocupar de diverses maneres a tota la humanitat, només en la societat occidental va resultar disjuntiva. Alhora sosté que l'oposició entre natura i cultura té un gran valor lògic que justifica plenament la seva utilització com a instrument metodològic per part de la sociologia moderna (Lévi-Strauss 1998: 35).
Segons Spencer, hi havia algun tipus d'estadis o fases que permetien distingir societats superiors de societats inferiors, així com un mateix procés per a anar des d'una societat poc desenvolupada fins a una societat desenvolupada. Des de la perspectiva de l’evolucionisme social, després de la teoria de l’evolució de la selecció natural de Darwin, autors que van desenvolupar teories dels processos socials i econòmics van justificar la competència pels recursos titllant-ho de procés natural, i Spencer va tractar de trobar les bases de les normes de moralitat en
6
degut a les males condicions en les que vivien. Se’n pot desprendre com imperava una posició darwinista, i s’equiparava aquestes persones als animals, ja que en aquell context es presentaven com el següent esglaó després dels simis i altres animals. Aquest tipus d’espectacles, sembla que eren una manera de justificar la invasió i l’explotació (colonialisme) d’altres països, i fer sentir als ‘blancs’ moralment superiors als ‘negres’: una espècie d’afirmació de com els primers eren civilitzats i les víctimes d’ells, no ho eren. L’expansió imperialista va ser presentada com a versió social de la història natural, i l’hegemonia europea com a desenvolupament desitjable El racisme darwinista era la "ciència del consens" en aquell context, i no va dubtar a menysprear i humiliar els éssers humans que van caure en un lloc desfavorit de la jerarquia darwinista. el pensament eugenèsic i racial.
La teoria de l’evolucionisme social i cultural, va ser una manera de justificar les conductes dels imperialistes i proveir-los de fonament científic per a les barbaries que va realitzar l’Occident. Ja s’especificava a la llarga introducció de "L'Origen de les Espècies", on Darwin (1859) exposava que hi havia algunes "races afavorides per la naturalesa" en el procés d'evolució, i la resta constituïen les races incivilitzades del procés. Segons les teories del darwinisme social, el gènere humà havia aconseguit diversos nivells d'evolució que culminaven en la civilització de l'home blanc. Equiparaven les altres ‘races’ als animals, els hi prenien les terres i els esclavitzaven, i fins i tot creien que mitjançant la introducció de la seva cultura, afavorien a aquestes races primitives en la seva evolució. És clarament explícit, que en aquests zoològics humans exhibien a persones com si fossin animals, una actitud cultural de supremacia racial. Traslladaven mecànicament la teoria biològica de la selecció natural als fenòmens socials de la humanitat. D’aquesta manera, es creia que la supervivència del més apte és un element inherent a les relacions socials, passant per alt altres aspectes que constitueixen la complexitat de les comunitats humanes.
Des de l’evolucionisme cultural, el qual troba els seus fonaments en els treballs de Darwin, es sosté que el desenvolupament cultural de les societats es dóna a través de processos interns i lineals: les societats han de passar per successius estadis de desenvolupament. L’antropologia evolucionista, que és la base teòrica de l'etnocentrisme, amb concepcions que veuen i analitzen el món d'acord a la visiò cultural occidental, consideren aquesta superior a les altres.
Lewis Henry Morgan i Edward Burnett Tylor, precursors d’aquestes teories, defensaven que hi havien diverses fases per les quals passava l’evolució de la humanitat, iniciant-se amb el salvatgisme, continuant amb la barbàrie fins a arribar l'etapa de la civilització, i establien que certs elements culturals de les societats seguien un patró d'evolució similar a la selecció natural. Tant Morgan com Tylor, coincidien en apreciar els avenços viscuts pels pobles, i es basaven en un desenvolupament gradual que prové d'un estadi anterior. Tylor especificava que aquest desenvolupament comença en els estats de vida més senzills, rudes i primitius. Morgan, en canvi, estudià les formes d’organització familiar, i alhora pretenia explicar com a través d’acumulació de ciència experimental l’ésser humà va passar del “salvatgisme” a la “civilització”.
6
El binomi en aquests espectacles entre salvatge / civilitzat, present en tots els zoològics humans, resulta una unió entre el racisme científic i popular. Cal tenir en compte que aquesta postura és totalment etnocentrista, a més de que negava el desenvolupament en grups primitius. Afirmaven que la societat estaria sotmesa a un procés de selecció grupal on sobreviurien els costums, usos i tradicions que afavorissin al conjunt de la societat, i hi hauria una supervivència dels processos socials més aptes.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
- Balandier, G. (1970). El concepto de la situación colonial. Volum 3, número 29 Edicions Mimeogràfiques, Comité de Lucha de la Escuela Nacional de Antropología e Historia.
- Creus, J. (2007). Cuando las almas no pueden ser custodiadas el fundamento identitario en la colonización española de Guinea Ecuatorial. Hispania: Revista española de historia , Vol. 67, Nº 226, 2007, págs. 517-540. Recuperat de: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2528616.
- Darwin, C. (1859). El origen de las especies. John Murray, London.
- Depaepe, M. (2011). Ejes de la política educativa colonial en el Congo belga (1908-1960). Historia de la educación: Revista interuniversitaria , Nº 30, págs. 33-44. Recuperat de: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo? codigo=3906920.
- Hergé (1946). Tintín en el Congo. Casterman.
- Kroeber, A. (1917). Lo superorgánico, en Kahn, 1975.
- Torres, A. (2014). Libertades y paternalismo. Advocatus , Nº. 22, pàg. 205-214. Recuperat de: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo? codigo=5621448.
- Lévi-Strauss, C. (1988 (1944)). “Naturaleza y cultura”, “El problema del incesto”, “El universo de las reglas”, “Endogamia y exogamia”, “El principio de la reciprocidad”, “La ilusión arcaica”, “La alianza y la filiación”, “El matrimonio de los primos” y “El intercambio matrimonial”, en Las estructuras elementales del parentesco, Buenos Aires, Paidós, pp. 35-108 y 125-194.
6
