INTRODUCCIÓ A LES CIÈNCIES SOCIALS
PAC 3 – MENORS ESTRANGERS NO ACOMPANYATS. LES MOLTES CARES DE LA
MIGRACIÓ.
Brenda Inger Sust PAC 3
17 de mayo de 2019
Alumna: Brenda inger sust
PROFESSORA: LAIA LIGÜERRE JIMÉNEZ
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Orientación Universidad
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Busca documentos
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Busca tu universidad
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Video Cursos
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Quiz
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pregúntale a la comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
¡Nuestros e-books salva-estudiantes!
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
introducció ciencies socials PAC 3, Ejercicios de Ciencias
ejercicios ciencias sociales. Soluciones de la PAC 3
Tipo: Ejercicios
2018/2019
1 / 9
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Documentos relacionados
Vista previa parcial del texto
¡Descarga introducció ciencies socials PAC 3 y más Ejercicios en PDF de Ciencias solo en Docsity!
INTRODUCCIÓ A LES CIÈNCIES SOCIALS
PAC 3 – MENORS ESTRANGERS NO ACOMPANYATS. LES MOLTES CARES DE LA
MIGRACIÓ.
17 de mayo de 2019
Alumna: Brenda inger sust PROFESSORA: LAIA LIGÜERRE JIMÉNEZ
- Abans d'explicar els diversos acostaments teòrics sobre "la sobirania" i "la ciutadania" em vull centrar en les semblances entre les teories contractualistes que ens ocupen. Hobbes, Locke i Rosseau realitzen el mateix plantejament. Els autors que ens ocupen exposaven que la societat sorgeix d'un acord lliure entre els homes. Aquest acord es porta a terme mitjançant un contracte social i aquest determina el sistema polític.
Ara que ja tenim en compte les semblances ens podem centrar en les diferències de les teories. Parlarem de l’estat de naturalesa, el contracte, l’estat i el tipus de ciutadà que podem trobar.
Centrant-nos en l'estat de naturalesa, per a Hobbes els individus són agressius i cadascun busca el seu propi interès. I com els homes són egoistes es troben en la situació de guerra de tots contra tots. I com a drets naturals, tenien dret a tot, inclús la propietat privada. Això provoca que tinguin por dels altres i que vulguin sortir d'aquest estat.
Per a Locke els individus a l'estat de naturalesa són lliures i iguals, I tenen el dret a: la conservació de la seva vida, la llibertat i la propietat. Però, cal destacar que quan estan els seus interessos pel mig, no és respecten.
En canvi, per a Rosseau els homes són bons, compassius, lliures i iguals. I afirma que els individus viuen en harmonia amb la naturalesa i amb els altres. A més defensava que la societat genera diferencies i injustícies.
Centrant-nos en el contracte social: a la teoria de Hobbes el pacte es realitza entre els individus, els quals renuncien a la violència a favor de la seguretat i la pau. Per aconseguir-ho renuncien a tots els seus drets.
A la teoria de Locke el contracte es realitza entre els individus i l'estat. En aquest cas respecten la llei natural i les lleis del governant. Realitzem el pacte per la conservació de la llibertat, cedint el dret a impartir justícia per si mateixos
Com hem pogut observar en el documental "¿Cual es la situación de los MENAS en España?" el col·lapse que tenen les administracions públiques és elevat i els MENAs no són atesos com deuria. Al documental que ens ocupa es denuncien les condicions dels treballadors i les condicions en les quals han de viure els i les menors.
Quan els encarregats del documental parlen amb els joves, aquests expressen que estan defraudats amb el sistema, expressen que han de dormir a terra i que no poden acudir a les classes de castellà.
Els educadors del centre Hortaleza, expressen la necessitat de més treballadors (auxiliars, traductors, educadors socials...) i denuncien la manca de recursos, ja que molts dels menors no tenen roba o calçat.
Però no hem de tenir en compte únicament la seva situació als centres, sinó que també hem de tenir en compte la seva història i tot allò que han hagut de viure per poder arribar a aquest país. A lo llarg del seu viatge poder viure detencions, trobar-se amb màfies i inclús amb el tràfic d'òrgans com hem pogut veure al documental "El otro muro".
Però aquest augment de menors no acompanyats porta dificultats a l'estat? Produeix debats entre la ciutadania? Ha augmentat el racisme? El poble pensa que són culpables de la delinqüència?
Si ens centrem a la ciutat de Barcelona, hem de ser conscients que hi ha hagut certa tensió respecte als musulmans. Després de l'atac terrorista del 17A a les rambles i l'atac a cambrils, es va notar un canvi respecte a la visió dels poders polítics i de la ciutadania.
Quan va passar l'atemptat terrorista va començar un debat sobre el pluralisme religiós i la lluita contra la islamofòbia. Som una ciutat islamòfoba?
Doncs, podem observar que han crescut els actes racistes cap als MENAS. Podem posar com a exemple l'home que va entrar amb un matxet a un centre de menors no acompanyats. O el cas dels 25 encaputxats que van assaltar a la nit el centre de colònies Cal Ganxo de Castelldefels on vivien 35 menors.
Igual que SOS Racisme Catalunya, no crec que es tracti d'un fet aïllat, sinó que és una conseqüència d'una campanya de criminalització dels MENAS. Estem davant d'un estigma social que és derivat de la constant criminalització social i mediàtica que se senyala com un problema de seguretat i de convivència. Aquesta criminalització és provocada i fomentada per interessos partidistes i electorals que busquen perpetuar la imatge de l'immigrant com una amenaça.
Per una part, la sobirania, és a dir, aquelles persones que es troben al poder són responsables de la situació d'aquests nens i joves. Han mostrat una falta de previsió. Han deixat als MENAS en desprotecció fins que hem arribat a aquest punt.
A més, són responsables d'aquests actes islamofobics, ja que han plantejat públicament els casos dels MENAS des de el punt de vista de la seguretat pública, fent als MENAS responsables d'actes delictius. Sense tenir en compte que quan ni tan sols tens sabates, t'has de buscar la manera de sobreviure.
Els poders públics haurien de treballar la qüestió dels MENAS des de l'òptica de la cohesió social i del respecte dels drets humans. Ja que si s'hagués treballat des d'aquest punt de vista segurament la resposta de la ciutadania cap a aquest problema hagués sigut diferent.
De fet crec que el punt de vista que han plantejat els poders polítics estan estretament relacionats amb l'imperialisme, que com sabem és "l'activitat i doctrina dels qui propugnen o practiquen l'extensió del domini d'un país sobre altre o altres mitjançant la força militar, econòmica o política" (RAE). Per tant, considero que els poders polítics creuen que són superiors als marroquins i mitjançant la seva situació al centre ho volen demostrar.
d'ells en trobar-se en aquesta situació comencen a delinquir. Això provoca una reacció racista entre la resta de la població.
¿Que tipus de ciutadans són els MENAs? Per poder contestar a aquesta pregunta, primer hem de saber que és la ciutadania social i quina és la ciutadania civil.
La primera és aquella que es concep com el conjunt de drets socials (dret al treball, dret a l'educació, dret a un habitatge digna i dret a la salut), polítics, econòmics, civils i culturals, així com uns deures que han de ser compliments pels ciutadans. Aquest conjunt de drets dóna lloc a l'Estat de Benestar.
I la segona és aquella que promet i discorre la vivència. La que no imposa la universalitat. La que transforma al ciutadà estatal en part activa del procés de presa de decisions i el dota d'autonomia. Es basa en la cooperació i l'acció solidària.
Com podem observar els MENAs estarien exclosos de ser "ciutadans socials" ni ciutadans civils, ja que no tenen els drets socials. L'estat no els empara, no els dota d'autonomia i no els fa participis en la presa de decisions.
Al carrer Carders del barri del Born a Barcelona ja es poden començar a escoltar "tinc por que em robin", a les botigues s'escolta: "vaig tancar més tard i estava morta de por quan veia joves marroquins passar per davant". ¿Tots els marroquins són dolents? No, però tot i això la gent els està defugint. Per aquesta raó tenim l'obligació de treballar aquesta situació.
¿Quin és el nostre paper com a educadors socials? No es pot posar en dubte l'aportació dels educadors/es socials al cas dels MENAs. Des d'una primera acollida, atenent les primeres necessitats bàsiques d'alimentació, higiene,
descans i les cures (Maslow, 1943). Fins a atendre les seves necessitats no materials com l'acompanyament emocional i l'escolta.
Però per poder realitzar la nostra tasca de manera adequada hem de ser conscients de temes relacionats amb la cultura, l'escolta, etc. També ha de saber eliminar expressions racistes i tenir destreses i habilitats per crear climes i espais adequats per a la intervenció.
Com a educadors hem d'exigir-li a l'estat una formació per a educadors/es socials que treballen amb el col·lectiu que ens ocupa. Donant el creixement de MENAs dels últims anys hauríem de rebre una formació en la qual es treballi l'acompanyament jurídic (l'arribada, el marc jurídic de l'acompanyament, etc.), l'acompanyament en el projecte personal dels menors no acompanyats i la participació en la millora dels dispositius d'acollida dels menors. Tal com s'està fent al País Basc.
Per tant, hem de lluitar per tal que els polítics (el poder) deixin d'utilitzar als MENAs per aconseguir vots. Hem de lluitar contra els actes racistes. Hem de conscienciar a la població. Hem de treballar per a la inclusió. Hem de formar-nos. Hem de treballar en xarxa. Hem de treballar per poder aconseguir la inclusió dels menors no acompanyats.