¡Descarga Resum Processos cognitius per PAC B y más Ejercicios en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity!
PROCESSOS COGNITIUS
• ADOLESCÈNCIA
Quan parlem de desenvolupament cognitiu ens referim a aspectes relacionats a la intel·ligència; els quals inclouen el pensament, raonament, coneixement, solució de problemes... En definitiva es tracta de revisar els diferents camps en els que es manifesta el desenvolupament intel·lectual.
4.1. El pensament adolescent des del punt de vista d’Inhelder i Piaget: l’estadi de les operacions formals
Per aquests autors, la inserció en l’estadi de les operacions formals té 3 significats:
- Considerar-se igual als adults i jutjar-los en un nivell d’igualtat i reciprocitat.
- Traçar un programa de vida futura.
- Reformar la societat en la qual s’inserirà.
Aquesta entrada al món adult requerirà instruments intel·lectuals i afectius diversos dels que usen els nens i aquí és on exerceix un nou paper aquesta nova estructuració lògica: operacions formals. La novetat en l’adolescent serà la capacitat de reflexionar més enllà del present; prendre com a objecte del raonament situacions que poden no haver-se encarnat encara en la realitat. Això, construeix representacions abstractes del que és real i el que és possible.
Les teories adolescents, suposen una teorització sobre la realitat que es prolonga més enllà de la vivència particular i actual; fet que no passava en la infantesa. Capacitat que servirà a l’adolescent per raonar sobre si mateix i la societat i per actuar.
Hi ha diferències entre el raonament formal davant el concret.
Raonar sobre possibilitats: el nen s’aproxima als problemes conceptuals manejant directament les dades concretes i el més ràpid possible. Soluciona les tasques concentrant-se en el que és perceptible, treballa sobre la realitat més propera i es mou amb dificultat cap allò virtual. Al contrari, l’adolescent examina el problema acuradament per determinar totes les solucions possibles; i en un segon moment, tractarà de descobrir quina d’elles s’ha convertit en real en aquest cas particular. Per a un raonador formal, el que compta és el que podria ser i no només el que és.
Raonar sobre el futur: el futur s’inclou en el món de les possibilitats, cosa que facultarà a l’adolescent per pensar-hi més i amb més sistema. Cosa que representarà una capacitat més gran de planificar abans d’actuar i de controlar el seu comportament a partir de les reflexions prèvies.
Raonar sobre hipòtesi: els nens estableixen les proves a partir de dades concretes proporcionades i elaboren conclusions com una generalització parcial dels resultats concrets trobats. Els adolescents parteixen d’una inspecció de les dades del problema, però a després el seu raonament gira en torn d’una teoria o explicació hipotètica que pogués ser la correcta. Així, el que es sotmet a prova no és una representació concreta de la realitat sinó una elaboració conceptual. A partir d’aquesta es dedueix prèviament quins fenòmens empírics s’han de produir o no lògicament en la realitat i després es passa a comprovar si els fets predits es produeixen efectivament. Si en l’explicació hi poden haver diversos factors implicats, el subjecte durà a terme un control de variables: variarà sistemàticament un factor mentre els demès romanen constants.
elaboracions conceptuals, només es poden expressar en frases. Així, l’adolescent no raona sobre la
realitat sinó sobre el propi raonament traduït a proposicions lingüístiques. Per així es parla de
pensament formal com a pensament de segon ordre.
Les característiques esmentades tradueixen mètodes de descobriment i proves experimentals dels adolescents en contrast als nens. Aquests enfocaments per solucionar un problema segons Piaget són característiques funcionals. El raonament formal es defineix igualment per unes c aracterístiques estructurals i per la utilització d’uns esquemes operacionals formals.
Les característiques estructurals signifiquen un intent de representar, amb la formalització logicomatemàtica, els aspectes més abstractes i generals de les operacions del subjecte. [En el problema de la balança significaria tenir en compte que l’equilibri es pot aconseguir modificant la magnitud del pes o variant la distància del fulcre]. En definitiva, la diferència entre el raonament infantil i adolescent rau en la capacitat de pensar sobre el món del possible.
Moshman , recull l’existència de progressos en els adolescents en tasques que impliquen raonament condicional, diferenciació entre conclusió vertadera i vàlida o deducció de conclusions a partir de premisses que se sap perfectament que són falses.
Altres estudis han trobat diferents resultats respecte a la universalitat del canvi. Les diferents tasques formals comporten graus de dificultat diferents, cosa que implica una crítica a l’existència d’una estructura lògica comuna a tots els esquemes formals. I, els continguts dels problemes influeixen en la seva resolució: significa restar abstracció al tipus de raonament; per això rep el nom de formal. Per aquestes coses, Piaget matisar que els subjectes arriben entre els 15 i els 30 anys i en terrenys diferents en funció de les seves aptituds i les especialitzacions professionals.
4.2. El pensament adolescent des del punt de vista del processament de la informació
Respecte l’augment de la capacitat de processament , alguns autors neopiagetians han reinterpretar els estadis piagetias en un augment gradual amb l’edat en la capacitat de processament total, anomenat espai mental o M , o en l’espai d’emmagatzemament a curt termini. Aquesta capacitat augmentaria a causa de factors maduratius i implicaria la possibilitat d’atendre i mantenir en la memòria a un nombre més gran d’elements del problema i de relacions entre els.
Els canvis en les habilitats cognitives en adolescents es poden atribuir no tant a un augment de la capacitat dels sistemes de memòria, sinó a una velocitat de processament de la informació més gran. Que significa que els adolescents processen més ràpid la informació i per això poden fer més processos cognitius quan s’enfronten a una tasca. Segons Kail i Bisanz, com que en l’adolescència els processos cognitius bàsics assoleixen la maduresa funcional, permet dedicar els recursos mentals al desenvolupament de processos superiors (els descrits com pensament formal).
Aquesta eficàcia més gran, també esta acompanyada de canvis en l’ús de les estratègie s. El funcionament estratègic segueix un patró evolutiu comú: en un començament no hi ha estratègia, més tard es produeix sota una estimulació externa, per a després aparèixer en la conducta dels subjectes espontàniament. En l’adolescència hi ha millores respecte les estratègies atencionals i de memòria, no tant per l’aparició de noves estratègies sinó d’un ús més estable, generalitzat i eficaç. Tot i així en l’adolescència i adultesa es continua ampliant el repertori d’estratègies de
l’aprenentatge de material significatiu. A demés, també es modifiquen les estratègies de solució de problemes específics.
Totes les millores esmentades (quantitat d’informació processada, velocitat de processament, funcionament estratègic) es milloren amb els canvis en el coneixement. Segons Bjorklund el coneixement afecta al record en tres formes: l’accessibilitat a ítems específics, augmenta el processament automàtic de les relacions entre informació i facilita l’ús d’estratègies intencionals (en tant que els adolescents disposen d’un coneixement més ampli).
resolució d’una tasca de les seves teories prèvies sobre aquest domini: Teories implícites, ingènues
o errònies.
En primer lloc, solen romandre implícites. L’adolescent les posa de manifest en la seva actuació i pot verbalitzar-les en alguns asos encara que no són matèria de reflexió conscient.
Després, com a producte d’aquesta falta de presa de consciència, les teories poden resultar incoherents i caure en contradiccions.
Després, són resistents al canvi. El paper com a guies de l’acció, el caràcter implícit i els valors que poden comportar determinen que no es canviïn si no troba altres més satisfactòries en els aspectes intel·lectuals o vivencials.
En quart lloc, tenen un origen individual i social
Finalment, són homogènies respecte un nivell de desenvolupament. És a dir, no tenen un caràcter idiosincràtic sinó que la seva construcció es veu limitada pel món objectiu i pels instruments intel·lectuals que tenen les persones en cada moment.
Molts cops s’oblida que un grau de perícia superior en un domini pot presentar desavantatge. Situació que es produeix quan l’adolescent coneix ja el problema i per tant respon d’una manera automàtica sense adonar-se de l’existència d’informacions noves.
4.3. La capacitat de reflexió en l’adolescència
Les capacitats dels adolescents també presenten limitacions. Egocentrisme adolescent (acunyar-ho Elkind) : producte de la incapacitat per a diferenciar aquest poder acabar d’estrenat del jo que reflexiona, de l’univers social sobre el qual es reflexiona.
L’egocentrisme té dues manifestacions: audiència imaginaria i faula personal. La primera fa que l’adolescent imagini que la seva conducta és el centre d’atenció de les persones que l’envolten; la segona, que cregui que les seves vivències són úniques i així crea una historia pròpia que repeteix davant sí mateix i dels altres, lligada a un sentiment d’omnipotència i vulnerabilitat. La superació de l’egocentrisme es produeix gradualment a mesura que augmenti l’experiència social, el reconeixement de que els altes comparteixen amb ell més del que pensem i la sensibilitat cap als sentiments dels altres.
S’ha trobat confirmació a un aspecte lligat a la faula personal: biaix optimista : aquest, també present en adults però en una proporció més gran en els joves, es relaciona amb el sentiment d’invulnerabilitat i la creença que els problemes, normalment de salut, afectaran els altres i no a un mateix. (pot tenir repercussions a l’hora d’assumir riscos).
Els processos metacognitius : les habilitats metacognitives poden entendre’s com un factor fonamental en el processament de la informació i també com un producte del raonament formal. Ens referim als coneixement dels processos i productes cognitius i a l’autoregulació de la conducta intel·lectual. Brown, ha especificar les funcions dels sistemes executius o metacognitius:
1 Predicció de les limitacions en la capacitat del sistema 2 Consciència de les estratègies que es tenen i el camp d’utilització 3 Identificació i caracterització del problema
(^4) Planificació de les estratègies apropiades 5 Control i supervisió dels procediments utilitzats 6 Avaluació dels resultats
prioritari. Els adolescents a l’escola desenvolupen un hàbit sobre com han d’enfrontar el
coneixement i l’aprenentatge que resulta adaptatiu en el context escolar. Tanmateix, no comprenen
els processos implicats en aquesta tasca. Aquesta manera d’actuar automàtica no representa un
problema si es tracta d’aprenentatges simples, però és un desavantatge quan es tracta
d’aprenentatges complexos que requereixen un control de l’aprenentatge propi. L’ensenyament de
la reflexió, sense separar-la dels continguts de cada matèria i d’acord amb altres aspectes socials i
motivacionals, rebaixaria aquests problemes.
Un aspecte lligat a la reflexió és la cognició epistèmica : el coneixement dels límits del saber, la certesa del coneixement i els seus criteris, i les estratègies usades per identificar la forma de solució per un problema determinat. King i Kitchener parlen de diferents tipus de raonament epistèmic (prereflexiu, quasireflexiu i reflexiu) amb els nivells corresponents. REFLEXIU:
- Per fer judicis que són els més raonables i sobre els quals està relativament segurs basats en l’avaluació de dades disponibles.
- Pensar que les decisions es poden constituir activament i s’han de jutjar dins el context en el que es van crear.
- I tenir en compte que, si apareixen noves dades o metodologies, se’n avaluaran les conclusions.
4.4. El pensament intuïtiu i la presa de decisions en l’adolescència
El raonament intuïtiu (també heurístic) no segueix el procés deductiu del pensament formal. Es basa en la confecció d’una idea ràpida a patir d’experiències anteriors, sentiments i motivacions inconscients. Estudis han demostrat que molts adolescents no tenen problemes a acceptar arguments qüestionables si tenen raons intuïtives per a fer-ho i també que el seu ús de la lògica depèn de les seves creences.
En primer lloc, les capacitats lògiques existeixen i es desenvolupen a mesura que transcorre l’adolescència. En segon lloc, el raonament intuïtiu és eficaç en moltes situacions. En tercer lloc, quan els adults o companys ajuden a l’adolescent és capaç de fer un anàlisis lògica.
Què passa quan pren decisions? El procés de presa de decisions inclou diferents passos:
- Identificar el ventall de possibilitats
- Analitzar les conseqüències de cada elecció
- Avaluar en quina mesura és probable i desitjable cada conseqüència
- Integrar les informacions anteriors
Les habilitats en cada pas varien amb l’edat, en tant que els adolescents més grans s’assemblen als adults a l’hora de prendre decisions. Per què llavors assumeixen més riscos? Es deu més a les seves valoracions sobre què és desitjable (drogues: li atrau més la cerca de sensacions i li preocupa més mostrar-se tímid amb els seus amics).
L’orientació escolar i vocacional a secundària pot ajudar l’adolescent a desenvolupar estratègies per prendre decisions. A demés respecte l’assumpció de riscos i presa de decisions cobren rellevància factors individuals i contextuals com gènere, família, amics o cultura.
1.2. El coneixement social
El funcionament intel·lectual avança també en la comprensió de situacions relacionades amb les persones, les seves idees, sentiments i conductes; comprensió vital per prendre decisions sobre la nostra actuació. L’estudi de la comprensió del món social dona lloc al coneixement anomenat: cognició social.
informació
social, el funcionament social i el raonament moral i els valors.
1. Coneixement del jo i dels altres : Livesley i Bromley: tipus de respostes associades a diferents edats:
- Els nens més petits defineixen els altes amb relació al seu aspecte extern, lloc on viuen, família o conductes respecte a ells mateixos
- En la infantesa intermèdia, inclouen característiques relacionades amb la personalitat dels altres
- Començament de l’adolescència, apareixen descripcions més complexes sobre el tipus de personalitat, diferències en la manera de ser aparent i real, interpretacions i deduccions basades en les conductes observables.
Evolució que es pot denominar: teoria implícita de la personalitat. Al començament de l’adolescència hi ha una concepció més interaccionista en què la gent i les conductes es consideren en funció tant de les característiques personals com dels factors situacionals. A més, són conscients que en cada individu la barreja de característiques és singular així com que qualsevol personalitat pot presentar aspectes contradictoris o impressions falses.
El coneixement dels altres implica no solament descriure com són i actuen sinó desenvolupar habilitats per veure el món com ells el veuen.
Selman (1980), per comprendre l’evolució ha desenvolupat una teoria: social role taking (adopció d’una perspectiva social). model en el que es preveuen 5 nivells (0, 1, 2, 3, 4) definits pel concepte de persona i de relacions entre persones que predominen. A partir del tercer nivell (7-12 anys) es pot superar la perspectiva egocèntrica i comprendre que la gent pensa o sent d’una manera diferent. Els dos últims assenyalen la capacitat de considerar les situacions de la perspectiva d’un tercer imparcial (adopció recíproca de perspectives) i de concebre el sistema social com una construcció de perspectives convencionals en què participen tots els membres en un sistema de relacions mútues [aquests dos nivells es poden desenvolupar en la infantesa intermèdia -10 anys- i concloure’n en l’adultesa].
2. El processament de la informació social: Coie i Dodge (1998) model amb 6 passos:
- Codificació dels índexs interns i situacionals
- Representació i interpretació d’aquests índexs
- Aclariment i selecció d’una meta
- Elecció d’una resposta en el repertori ja existent o construcció d’una nova resposta
- Selecció de la resposta
- Resposta afectiva (Crick i Dodge, 1994, p. 76).
S’han observat alguns canvis a mesura que s’avança cap l’adolescència. S’ha comprovat una millora en l’anàlisi de les situacions en produir-se un augment de les capacitats atencionals. També, una comprensió dels altres més profunda produeix una interpretació de les situacions més adequada.
[en cada apartat hi ha exemples de com i per quins professionals aplicar programes]
3. El funcionament social, el coneixement de les institucions i costums socials : durant l’adolescència i la infantesa assistim a un procés en el coneixement de les esferes socials com la política, economia, nacionalitat o creences religioses. Al final de l’adolescència s’assoleix una visió abstracta, diferenciada i funcional del camp polític.
tres aspectes:
- La societat no es concep com una agrupació d’elements que funcionen aïlladament sinó de sistemes múltiples en interacció i amb repercussions recíproques (p.e. el sistema econòmic és influït per la política i al seu torn hi repercuteix).
- Els sistemes socials no són realitats estàtiques, l’evolució i el canvi històric són elements bàsics de la realitat social. Característica relacionada amb les noves capacitats de pensament hipotètic dels adolescents; els fa concebre i voler transformacions de l’ordre social en una mesura més gran que la que es planteja en edats anteriors.
- El món social no s’explica només per les accions de persones concretes sinó també com a resultat de les relacions abstractes, neutres i despersonalitzades (p.e. conflicte entre nacions es relaciona amb interessos de diferents tipus, comprensió del qual requereix tenir en compte marcs de referència mútuament influents).
%1.%2. El desenvolupament moral
4. El raonament moral i els valors: aquest comportament es correspon amb el que Piaget havia denominat moral autònoma en front de la moral heterònima de la infantesa guiada pel respecte i obediència als adults.
Estadis del desenvolupament moral de Kholberg (1976), s’agrupen en tres nivells: preconvencional (estadis 1 i 2), convencional (estadis 3 i 4), posconvencional (estadis 5 i 6). En el preconvenconal les regles i expectatives socials són una mica externes al jo, els individus actuen moguts per la intenció d’evitar els càstigs i obeir a l’autoritat. En el convencional, el jo s’identifica amb les regles i expectatives dels altres o les interioritza. El postconvencional, els valors es defineixen en funció dels principis escollits per la persona, sense pressió per l’autoritat o les regles.
Els adolescents es situen majoritàriament en el segon nivell, és a dir la majoria dels joves mostren principis morals que depenen del punt de vista d’altes persones: tenint en compte el seu benefici (estadi 2) o l’aprovació dels altres (estadi 3).
La versió de Kholberg col·locaria a les noies en nivells de raonament inferiors. Se li ha criticat un repartiment desigual del poder. Del Barrio, Moreno i Linaza, diuen que en el nostre context s’ha produït una reconstrucció radical de la perspectiva ètica. La nostra joventut actual se centra en un sistema de valors individualista i autònom en el qual som lliures de fer el que considerem si no perjudiquem als altres.
%1.%2. El desenvolupament cognitiu en context
El desenvolupament intel·lectual és influït per les experiències socials i culturals de les persones.
Les diferències en la cultura o educació dels adolescents, no impliquen superioritat o inferioritat intel·lectual entre grups culturalment diversos sinó la utilització d’aproximacions diferents a l’hora de solucionar problemes diferents. El mateix passa amb les diferències de gènere en el raonament. També el desenvolupament intel·lectual pot ser afectat per un ambient proper com la família. El raonament formal es correlaciona amb pautes de relació familiar democràtiques, mentre que el raonament concret ho faria amb estils permissius o autoritaris.
Delval i Enesco, han assenyalat el paper de la família, les institucions educatives i la societat en l’estimulació o obstaculització del progrés moral. En tot cas, la utilització de l’explicació i el diàleg a l’hora d’establir normes, discutir i aclarir els valors d’un, dels altres i de la societat poden tenir resultats beneficiosos sobre els raonaments i la conducta ètica.
Sternber (1985 b, 1987; a Papalia et al., 2005), proposa que a partir de la joventut podem distingir classes de pensament segons la combinació de diversos elements:
- Componencial: és l’aspecte central, fa referència a l’eficiència amb què s’analitza i processa la informació.
- L’experiencial: representa la perspicàcia de la intel·ligència, el donar-se compte creatiu o com s’aproximen les persones en les tasques.
- El contextual: que és l’aspecte pràctic, del món real: com el relaciona el subjecte amb l’entorn i en presència del coneixement tàcit, sentit comú, i que inclou la autodirecció, administració de rasques i altres persones.
Elements que es troben en l’acció de cada persona en la vida adula. Estudis revelen que en la joventut i
cap adultesa disminueix la habilitat per resoldre problemes acadèmics però augmenta la creativitat
