Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Pedagogía Comunitaria: La Importancia de la Participación y la Formación de Comunidades - , Resúmenes de Ciencias de la Educación

Este documento aborda el concepto de pedagogía comunitaria y sus formas organizadas y naturales. Se discuten las dos formas de hacer pedagogía comunitaria: 'donar vida' y 'posar en relación'. Se exploran las características de las dinamizadoras de la pedagogía comunitaria y sus beneficios para la comunidad, las organizaciones infantiles y juveniles, y la sociedad en general. Además, se presentan los objetivos de los planes comunitarios y las comunidades de aprendizaje.

Tipo: Resúmenes

2012/2013

Subido el 29/12/2013

lararevgut
lararevgut 🇪🇸

4

(11)

4 documentos

1 / 30

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 1. QUÈ ÉS LA PEDAGOGIA COMUNITÀRIA?: DOS SIGNIFICATS I
ALGUNES CARACTERÍSTIQUES
Comunitat
Quina comunitat?:
Comunitat - Territori “recuperar el signicat psicològic de la comunitat”:
La pertinença afectiva
La seguretat emocional
La inuència vers la societat
Els valors compartits
“Recuperació de l’espai públic”
Comunitat – Vincles a partir d’interessos, identitats o afecte “ser amb i per
els altres”
Comunitat - Xarxes socials “noves proximitats no territorials”
Dues formes de comunitat:
Organitzada xarxes formals (tercer sector, associacionisme,
moviments socials, etc.)
Natural xarxes informals (veïnatge, grups d’autoajuda, família,
amics...)
Què és la pedagogia comunitària?:
# Estratègia d’abordatge de situacions socials per a la infància,
l’adolescència, adults, gent gran, poblacions vulnerables, i tot establint
xarxes, fent promoció i fent prevenció.
# Activitat que fa reivindicació, sensibilització social i política, i organització
social.
# Què pretén?: millora de la qualitat de vida (benestar subjectiu) de les
persones i dels grups socials (veïnatge, barris, associacions, grups d’interès,
etc.)
# Procés que, essencialment, ha de comptar amb la participació directa i
activa de la comunitat en l’anàlisi, la implementació dels projectes i en
l’avaluació d’aquests.
Dues formes de fer pedagogia comunitària:
Pedagogia comunitària
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Pedagogía Comunitaria: La Importancia de la Participación y la Formación de Comunidades - y más Resúmenes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

TEMA 1. QUÈ ÉS LA PEDAGOGIA COMUNITÀRIA?: DOS SIGNIFICATS I

ALGUNES CARACTERÍSTIQUES

  • Comunitat

Quina comunitat?:

Comunitat - Territori “recuperar el significat psicològic de la comunitat”:

  • La pertinença afectiva
  • (^) La seguretat emocional
  • La influència vers la societat
  • Els valors compartits

“Recuperació de l’espai públic”

Comunitat – Vincles a partir d’interessos, identitats o afecte “ser amb i per els altres”

Comunitat - Xarxes socials “noves proximitats no territorials”

Dues formes de comunitat:

  • Organitzada xarxes formals (tercer sector, associacionisme, moviments socials, etc.)
  • (^) Natural xarxes informals (veïnatge, grups d’autoajuda, família, amics...)
  • Què és la pedagogia comunitària?:

Estratègia d’abordatge de situacions socials per a la infància,

l’adolescència, adults, gent gran, poblacions vulnerables, i tot establint xarxes, fent promoció i fent prevenció.

Activitat que fa reivindicació, sensibilització social i política, i organització

social.

Què pretén?: millora de la qualitat de vida (benestar subjectiu) de les

persones i dels grups socials (veïnatge, barris, associacions, grups d’interès, etc.)

Procés que, essencialment, ha de comptar amb la participació directa i

activa de la comunitat en l’anàlisi, la implementació dels projectes i en l’avaluació d’aquests.

Dues formes de fer pedagogia comunitària:

  • Donar vida / Tecnologia social
  • (^) Posar en relació / Praxis social

Ambdues impliquen posicions polítiques i ideologia educativa: “donar vida” i “posar en relació”.

  • Donar vida:

Proporcionar vitalitat a qui no la té, de fora cap a dintre, relació vertical,

“actuar sobre”.

Animació institucionalitzada i formalitzada amb intervenció externa.

Promoguda per les Administracions.

  • Posar en relació:

Moviment, dinamisme, relació: intercanviar, interrelacionar, mobilitzar,

etc.

Accions a partir del propi grup.

Relació horitzontal entre els seus membres, s’inclou també l’animador,

“actuar en”.

Centrada en la pròpia comunitat (no contraposada): intencional i

conscient, amb objectius clars i explícits i també realitzar un procés d’animació a partir del propi grup.

  • Tecnologia social:

Aplicació del coneixement i del mètode científic.

Reflexiona i es teoritza sobre l’aplicació de les tècniques i les pràctiques

(què, com i quan s’ha de fer)

Sistematització dels processos.

Utilització eficaç de mètodes, tècniques i activitats participatives.

Realització de diagnòstics participatius.

Planificació i avaluació.

  • Praxis:

Incidència en la dimensió sociopolítica de la cultura i l’educació.

Promou la participació, l’activisme comunitari, la iniciativa social i el

canvi.

institucionalitzada i

promoguda per

l'Administració

de la mateixa comunitat o de

la mateixa iniciativa social.

  • Característiques de la pedagogia comunitària:

Primer de tot, cal contextualitzar-la:

  • (^) E. Morin (1995), Tº de la complexitat i una nova educació:

Educació emancipadora i crítica.

Recuperació del valor pedagògic de l’error i l’autocrítica.

Saber relacionar la informació.

Reconeixement de la diversitat cultural.

Principi de la incertesa, el qual defensa que el coneixement no és

mecanicista i lineal, sinó discursiu i causal.

Comprensió més enllà de la comunicació: empatia, tolerància, respecte,

principis democràtics.

Dignitat de la persona.

  • (^) Maria: “és la tribu la que educa...”
  • Les ciutats educadores (2006)
  • Societat en xarxa, comunicacional, de la informació i del coneixement

Característiques:

És un tipus de pedagogia

  • Disciplines de referència: Ed.Social, Tr.Social i Pedagogia Social.
  • Pedagogia comunitària=pas d’un enfocament centrat en els dèficits (pal·liativa), a un enfocament educatiu, preventiu, integrador i interprofessional.
  • Construeix una xarxa socioeducativa (escola, família, salut, serveis socials, mitjans de comunicació, treball, etc.)

És una metodologia, una manera d’actuar

  • Apart d’actuar on hi ha dèficits, també ho fa per a la promoció, la millora i el desenvolupament de les persones i grups empoderament i autonomia.
  • La seva acció és integral àrees (salut, educació, joventut, ocupació, serveis socials) i diversitat d’àmbits (cultural, econòmic, laboral, etc.)
  • Realitza un treball en xarxa i sistèmic (cadena-eslabons i xarxa-malla) consistent, efectiu i sostenible.
  • Procés conscient, ordenat, sistemàtic i dissenyat prèviament.
  • Es concreta en programes i projectes estratègies i tècniques.

Utilitza mètodes

  • Participatius i d’empoderament la metodologia no és eclèctica... (models tecnològics, sociocrítics...)
  • Protagonisme persones i comunitats
  • Transferència de coneixements i habilitats per tal que les persones funcionin de manera autònoma.

Utilitza recursos

  • No hi ha tècniques ni activitats pròpies.
  • Importància de la qualitat de les experiències i els canvis i les millores que es produeixen.
  • Eficàcia i eficiència dels canvis com i per què s’apliquen les diverses metodologies i activitats, quins processos s’activen, quines xarxes es construeixen i com es mantenen en el temps, etc.
  • Processos lents però, participació i implicació genera canvis més sostenibles en el temps.

Dinamitzador

  • Responsabilitat activar i liderar.
  • Mètodes no directius ajudant a la conscienciació i l’empoderament (Rogers i Freire. Document e-campus).
  • Voluntat a partir del procés del grup, ell ha d’anar desapareixent i l’acció ha de ser una gestió autònoma del grup.
  • Serveis Socials
  • (^) Gestió cultural sociocultura (equipaments culturals, museus, biblioteques...)
  • Oci programes i equipaments.
  • Escoles
  • Arts comunitàries.
  • (^) Etc.

Exemples de bones pràctiques d’acció comunitària

Ciutats educadores / Ciutats dels infants / Camins escolars (Tonucci)

  • Contenidor de recursos educatius
  • Agent d’educació
  • Treball de continguts educatius

Consells infantils

  • Objectiu que les ciutats estiguin millor preparades per tal de satisfer les necessitats i interessos dels nens
  • Funcions conèixer, observar, , comprendre, valorar, reivindicar, projectar, assessorar, representar, autoorganitzar-se, etc.

Projecte Educatiu de Ciutat (PEC)

  • Estratègic
  • Corresponsabilitat social
  • Pilars transversalitat, participació i proximitat
  • Elaboració prèvia

Plans Educatius d’Entorn (PEE)

  • Dinamització de l’acció educativa fora de l’horari escolar
  • Coordinació de l’escola amb els agents educatius del territori
  • Corresponsabilització, participació, coordinació, treball en xarxa, etc.
  • Objectius aconseguir èxit educatiu i promoure la cohesió social

Plans comunitaris

  • (^) Modificació i millora de la comunitat
  • Promoure progressió de les persones
  • Fomentar al corresponsabilitat i el compromís actiu
  • Promoure relacions constructives i una resolució positiva dels conflictes

Comunitats d’aprenentatge

Aprenentatge – Servei

Xarxes formals i informals

  • Formals

ASSOCIACIONISME:

  • Servei social i públic.
  • Treballa amb mètode i rigor estructurat, organitzat, planificat.
  • No renuncia a la seva ideologia fa política.
  • Democràtic en mitjans i objectius.
  • Canal de participació i espai democràtic.
  • Fòrum de debat social amb el Mercat i l’Estat crítica social i canvis estructurals en el mercat, en les administracions públiques, etc.
  • Detecta necessitats i dóna respostes.

INICIATIVA SOCIAL

  • Vertebrada en entitats socials.
  • Enforteix la democràcia i la creació de “capital social”. Fa possible que la “qüestió pública”, és a dir, les preocupacions dels ciutadans, no estiguin només en mans de l’Estat, sinó també de la societat
  • Lideratge significatiu.
  • Promou i practica solidaritat, cohesió i justícia social
  • Dirigents de les org. socials gestió participativa

POWER 2 UNITAT 1

  • Dues pedagogies:

Pedagogia de l’alliberament (P.Freire)

  • Concepció de l’educació com a pràctica de la llibertat. Pas d’una societat tancada (“cultura del silenci”) a una societat oberta.
  • Conciencització produeix una acció alliberadora que s’expressa en el trànsit d’una consciència ingènua a una consciència crítica. Això suposa un estil diferent d’educació el qual es concreta en els següents trets: - Rebuig a l’educació bancària domesticació social, mecànica i estàtica la qual elimina la reflexió i la capacitat. - Educació que desmitifica la realitat afirma el diàleg, la reflexió i la acció sobre la realitat. S’insereix en la problemàtica socio- històrica i busca l’emancipació de la persona. - Innovacions metodològiques mètode psicosocial

Pedagogia no directiva o antiautoritària (C.Rogers)

  • L’aprenentatge ha de ser significatiu
  • Aprenentatge significatiu = vivencial si té les següents característiques: - Qualitat de compromís personal. - Posa en joc factors afectius i cognitius. - Les tasques d’aprenentatge no són uniformes. - Els objectius educatius són: que les persones tinguin iniciatives i es facin responsables de les seves accions. Que siguin capaços d’autodirigir-se.

No directivitat i relació d’ajuda?

  • D’acord amb Carkhuff:

Ajudar = promoure un canvi constructiu en la mentalitat i en el comportament.

Mentalitat: conjunt de les reaccions habituals característiques d’una persona davant dels problemes de la vida.

Mentalitat condiciona la conducta.

Necessari introduir una nova estructura mental en el camp dels comportaments.

  • D’acord amb Soriano:

La relació d’ajuda experiència humana privilegiada, la qual ofereix un marc adient per facilitar el desenvolupament de les capacitats bloquejades.

Actituds fonamentals

  • (^) Comprensió empàtica
  • Consideració positiva de la persona/grup
  • Acceptació incondicional significa:

Absència de judici moralitzant sobre la persona acompanyada.

Respecte.

Confiança i consideració positiva.

#Acollida de tota la seva persona, sobretot del seu món afectiu assertivitat.

Cordialitat.

  • Personalització es reflexa en diferents accions personalitzar:

El significat

El problema

El sentiment

La finalitat

Confrontació: què hem de fer ara amb el problema que hem analitzat i comprés?

  • Autenticita D’acord amb Rogers (1989):
  • Qualitat de vida objectiva condicions de vida observables i avaluables per observadors externs (condicions materials).
  • Qualitat de vida subjectiva com les persones aprecien la seva vida (les seves pròpies percepcions, avaluacions i aspiracions). Per a mesurar la qualitat de vida, des de la perspectiva psicosocial, s’avalua el benestar personal/psicològic (wellbeing). Fa referència al sentit de la vida, als objectius vitals, a l’autorealització, a disposar de les capacitats per escollir i participar, etc.

Qualitat de vida drets de ciutadania

  • Nocions allunyades de la ciència i associades a les emocions, als desitjos, a alguna cosa no objectivable.
  • (^) Què determina la qualitat de vida? les possibilitats que tinguin els ciutadans de satisfer adequadament les seves necessitats (amb ells mateixos, amb el grup social o amb el medi ambient).

2. CONSTRUCCIÓ DE CIUTADANIA

Quina ciutadania? Un sistema:

  • En el qual es reconeix a cada membre per les capacitats que té, en una fase de maduració concreta.

Que ofereix oportunitats de qualitat per tal que les capacitats i opinions de cada persona contribueixin al bé comú i a crear comunitats més sanes i sostenibles.

3. PARTICIPACIÓ SOCIAL

Participació representativa i democràtica

  • Participativa els ciutadans es troben representats per un petit grup que participen en la pressa de decisions (consells d’infants, representants en els consells escolars, etc.)
  • Democràtica
  • Capacitats humanes col·lectives, la força de l’organització i el desenvolupament del bé comú.
  • Participació dels ciutadans en la vida de la comunitat, mitjançant estructures intermèdies (org. ciutadanes diverses i plurals, densitat associativa), per tal d’afavorir la determinació social i la participació.
  • El ciutadà pren decisions polítiques sobre la seva vida i la seva comunitat.
  • Definició, principis i models

Participar què vol dir? (definició)

  • Acció dirigida a influir
  • “Ser part de” vinculació i pertinença / pot venir donat (família), o resultat d’una decisió personal (amics, rel.socials, etc.)
  • “Prendre part en” llibertat i creació / intervenció en projectes i processos.
  • És mitjà o fi?
  • Com a mitjà instrumental / emfatitza l’eficàcia
  • Com a fi expressiva / consciència cívica i de ciutadania / expressió d’identitat.
  • La no participació exclusió, apatia cultural, manca de mobilització ciutadana.

Principis de la participació:

  • Permetre la pressa de decisions.
  • Procés metodològic però, sobretot procés polític
  • Eficaç quan augmenten les propostes associatives i es consolida el treball en xarxa amb vincles estables de coordinació
  • Implica cogestió coordinació entre la base i els dirigents, treball conjunt i sistema obert.
  • Gaudir
  • (^) Desenvolupament cultural i d’oci creatiu

Per a les organitzacions infantils/juvenils:

  • Desenvolupament de polítiques i de programes sensibles a les prioritats infantils.
  • Establiment de processos participatius
  • (^) Creixent compromís amb els drets de la infància
  • Formació
  • Innovació

Per a la societat:

  • Educació del públic sobre drets de la infància (adults en general)
  • (^) Actituds públiques més positives i millors relacions amb els nens/es i adolescents
  • Increment del capital social (incorporar la mirada dels nens, ciutadans més compromesos)
  • Conseqüències de la participació

Negatives de la no - participació:

  • Dependència. Els nens/es i adolescents depenen dels adults per a prendre decisions.
  • Escassa iniciativa.
  • Passivitat. Comoditat. Conformisme.
  • Falta de resposta davant situacions crítiques.
  • Falta de sentit crític.
  • Inseguretat. Baixa autoestima personal.
  • Reducció de la creativitat i la imaginació si les activitats són dirigides.
  • Estancament en el desenvolupament personal i formatiu.
  • Por a la llibertat, a prendre decisions.
  • Baixa capacitat de comunicació.
  • Baix aprenentatge dels valors democràtics.
  • Baixa creença en la democràcia.
  • (^) Infància com a objecte no participatiu.
  • Desconeixement de drets d’expressió.
  • Invisibilitat social de la infància.

Positives de la participació:

  • Millora de capacitats i potenciacions personals.
  • (^) Autonomia.
  • Creativitat.
  • Experimentació.
  • Capacitat de raonament i elecció.
  • Aprenentatge dels errors.
  • (^) Configuració d’una major personalitat. Es fomenta el sentit crític.
  • Increment de les relacions personals i l’intercanvi d’idees.
  • Aprenentatge més sòlid.
  • Desenvolupament de la capacitat d’escolta, negociació i elecció d’alternatives.
  • (^) Aprenentatge de valors democràtics, participació i llibertat.
  • Valor de la democràcia.
  • Infància com a agent social actiu.
  • Exercici i reivindicació de drets d’expressió.
  • Major riquesa i diversitat social.

4. EMPODERAMENT COMUNITARI

Crear vincles i capacitar gent

Progressar en l’Estat Social Relacional (Estat del segle XXI. Més complex, més interactiu, etc.)

  • Desaparició de les fronteres entre els afers públics i el sector privat.
  • Interconnexió entre administracions, empreses i ciutadania.

-Difondre coneixements culturals elaborats o produïts pels professionals de la cultura. Preocupació pel manteniment i foment de les arts populars tradicionals.

-Democràcia cultural animació, participació, protagonisme, cultura constructiva (creació cultural)

6. COHESIÓ SOCIAL – IGUALTAT D’OPORTUNITATS

D’acord amb el Consell d’Europa (2005):

  • Cohesió social capacitat de la societat per a assegurar el benestar a tots els seus membres, minimitzant les disparitats i evitant la polarització.
  • És un procés mitjançant el qual la ciutadania desenvolupa un instint de pertinença i inclusió, participa activament en la vida social i gaudeix d’una relativa equitat en un ambient on institucions públiques i privades són reconegudes legítimament.

TEMA 5. LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA I LA CONSTRUCCIÓ DE

CIUTADANIA

Participació: en la PC es fa amb l’objectiu d’influir en les decisions que impliquen a les persones que formant part d’una comunitat. La participació es l’acte de pertinença, participar es la forma activa i conscient de demostrar que es forma part d’algú. Ens permet compartir amb els altres un projecte comú de forma voluntària, implica intervenir en els processos econòmics socials, culturals i polítics del nostre entorn.

Participació ciutadana: es aquell en que els ciutadans amb drets i obligacions prenen partit en els assumptes públics. Relació entre ciutadans i governs en l’espai públic.

Participació comunitària: Aquella en que els individus, encara q no estiguin reconeguts per l’estat participen de l’espai públic.

Participació social: utilitza les capacitats humanes com a motor per a atorgar al ciutadà la capacitat d’aportar solucions a les seves pròpies carències i autorganitzar-se per participar i intervenir en les qüestions publiques. Te com a objectiu la intervenció en qüestions d’interès comú per al conjunt de ciutadans.

Participació representativa: fa referencia a que els ciutadans siguin representats per un petit grup de persones, que son els que realment prenen les decisions, te com objectiu redistribuir el poder.

Participació democràtica : fa referencia a la participació política i es refereix a la participació del ciutadà en la presa de decisions polítiques del país; te els següents mecanismes de participació:

  • El vot
  • El plebiscit
  • El referèndum
  • El cabil obert
  • La iniciativa popular o legislativa
  • Revocació del mandat