¡Descarga Resumen Models y más Resúmenes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
LA INTERVENCIÓ (concepte, objecte, selecció y finalitats de l' intervenció)
Abans… el TS “tractava” a la gent
- Era un enfocament mèdic de la professió
- En el treball amb grups i comunitats no es pot parlar de fer un tractament ARA : LA INTERVENCIÓ es centra en els rols, relacions més que en aspectes intrapersonals dels usuaris. Considera el sistema o ambient de les persones.
Concepte d’intervenció: El “fer del treballador social” de manera conscient , voluntària i intencionada, amb la finalitat d’ajudar a modificar la situació del client. Anomenem Intervenció al procés d’ajuda per a la resolució de problemes (dificultats) i per la promoció dels recursos individuals i comunitaris, mitjançant el qual el treballador social, segons el model amb el que
treballa i les tècniques que hagi escollit actua.
Objecte d’intervenció EL CANVI
Selecció de la intervenció La selecció de la intervenció que fa el/la TS està influenciada per:
- (^) Pressions externes: exigències del servei; opinions de tots els col·legues,les decisions preses per l’equip...
- La comprensió de la situació de la persona i de la hipòtesis de treball que plantegi a mesura que transcorre el procés
- Els objectius a curt, mig i llarg plaç que es vulguin assolir
- Els acords establerts en el contracte amb la persona usuària
- Els orígens de la primera trobada ts-usuàri/a: ho sol·licita la persona, és proposta del servei del TS, és un mandat legal o institucional...
- El nivell de realitat social sobre la que
- s’intervindrà (individu, família, grup,...)
- (^) La durada de la intervenció, prevista i establerta per endavant o no determinada prèviament.
Finalitats de la Intervenció en el Treball Social amb Individus
- Ajudar a les persones que es troben en situacions de conflicte manifestades per problemes psicosocials.
- Desenvolupar les capacitats tant psicològiques com socials.
- Fer front en millors condicions tant als seus problemes actuals, com a altres situacions conflictives que poguessin presentar-se en el futur.
- Utilitzar adequadament les habilitats, els recursos personals i els que ofereix el medi social.
- Tractar d’ajudar a desenvolupar la seva capacitat de comprensió d’ell mateix i del seu entorn, la seva tolerància al patiment i la frustració.
- Desenvolupar la capacitat d’adaptació al medi ambient.
Fases del mètodo d'intervenció de ROBERTIS
- Localització del problema social o de la demanda
- Anàlisi de la situació
- Avaluació preliminar
- (^) Elaboració d’un projecte d’intervenció, negociació del projecte i contracte
- Execució del projecte y les intervencions
- Avaluació de resultats/seguiment
- Conclusió de l'acció
TIPUS D’INTERVENCIONS (el primer contacte, estructuració de la relació)
CLASSIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS {INDIRECTE / DIRECTE
TIPUS D’INTERVENCIÓ INDIRECTE Cristina de Robertis
- Organització , documentació
- Programar i planificar les intervencions directes (fases preliminars, elecció d’activitats de support)
- Intervenció en l’entorn familiar de l’usuari
- Col·laboració amb d’altres TS (vinculació, treball en equip, consulta)
- Intervenció a nivell d’organismes socials.
TIPUS D’INTERVENCIÓ DIRECTE Cristina de Robertis
- Clarificar i recolzar
- Informar i Educar
- Persuadir i influir
- Controlar i exercir l’autoritat
- Posar en relació, crear noves oportunitats
- Estructurar una relació de treball amb l’usuari
Contextualització del primer contacte
- Intervenció anterior a l’entrevista:
- Organització de l’espai
- (^) El temps
- La documentació mínima
- Coneixement del medi (xarxa de serveis)
- El primer contacte compren:
- L’entrada en els serveis socials, l’inici d’una relació del ciutadà amb el sistema.
- L’inici de la relació de l’individu amb el professionals: acollida.
Condicionaments que pesen en el primer contacte:
- La imatge del servei i la idea que tingui el medi social d’aquell servei, farà que arribin un tipus o un altre de demandes.
- La imatge social de la professió i de la competència dels diferents professionals, també condiciona el tipus de demanda. Sovint s’associa la tasca del Ts a tasques administratives o problemes de diners.
- El tipus de treball que es realitza : individual, grupal, familiar, comunitari, les demandes aniran més orientades en el treball que normalment desenvolupem.
El primer contacte Usuari / Treballador social
Objectiu del primer contracte
- Comprendre la demanda de l’usuari, el problema que el mobilitza
- Assegurar-se que el servei al que pertanyem es competent per donar resposta.
EL PRIMER CONTACTE
- La persona s’ha de sentir important, PROTAGONISTA de tot el procés
- Evitar en la mesura del possible la burocratització
- Clarificar expectatives i anar limitant els objectius de la intervenció
- Anar generant i desenvolupant vincles de confiança
- L’usuari no ha d’escoltar del Ts comentaris que deslegitimin el paper de suport del serveis socials
El que succeeix a la persona abans d’efectuar la demanda d’intervenció (Excepte en casos d’urgència)
- Pròpia iniciativa
- La persona s’afronta al problema i en pren consciència.
- Comença ha buscar vies per solucionar-lo
- Comença a acceptar recomanacions ESTRUCTURACIÓ DE LA RELACIÓ I DE TREBALL AMB LES PERSONES
- Capacitats i Actituds dels Professionals: ✓ (^) Estar ben informat ✓ Capacitat d’anàlisi ✓ Capacitat de relació interpersonal ✓ Empatia ✓ Claredat i transparència ✓ Respecte ✓ Confiança ✓ Creativitat
- El professional ha de prestar una especial atenció a les seves tendències personals per evitar actituds de prejudici, així com l'atribució dels seus propis sentiments a la persona atesa.
Escolta i observació activa
- L'escolta activa del professional permet extreure coneixements més enllà de l'expressat per les paraules, permet percebre els significats ocults del llenguatge del demandant. A través del'escolta es construeix la consciència del que l'altre diu i del que intenta comunicar.
- Adoptar una escolta i observació activa quan la persona parla o calla és la manera de centrar l'atenció no només en el què se sent, en el que s'observa, sinó, sobretot, en el que s'omet, en l'expressió de sentiments més enllà de les paraules (dubte, vacil·lació, vergonya, discrepància, etc.), en els missatges subjacents que el client no pot expressar.
- La seva postura corporal, l'existència o no de contacte visual, la seva expressió facial, els seus gestos, esdevenen significatius i clarificadors del missatge. L'escolta i l'observació activa permeten al professional captar també l'estat emocional de la persona.
Capacitat d'avançar amb la persona atesa
- (^) El professional ha d'iniciar el procés d'ajuda en el mateix punt en què es troba la persona atesa i acompassar el seu ritme al de l’usuari. Així l’ ajudarem a implicar-se, participar i col·laborar de manera més plena en el procés de treball.
Empatia
- El Ts ha de mostrar-se sensible cap al demandant i donar resposta a les seves inquietuds, posant-se en el seu lloc per fer-se càrrec de l'impacte que produeix el problema en la seva persona.
- En definitiva, es tracta que ser capaç de reconèixer els sentiments del seu interlocutor.
Orientar-se cap a les persones
- Les interaccions que tenen lloc en el marc d'una relació en una entrevista són diferents de les que s'estableixen en qualsevol altre marc.
- (^) El focus principal d'atenció de la comunicació és el subjecte i els problemes que aquest està vivint.
- El professional intervé per ajudar a l'usuari; en conseqüència, no espera rebre el mateix que la persona atesa en els intercanvis que es produeixen entre ambdós.
Comunicació verbal i no verbal
- Els elements de la comunicació verbal són només una part de l'intercanvi que té lloc entre les persones.
- El professional ha de percebre el llenguatge i els seus variats significats, verbals i no verbals, per poder comprendre el missatge en tota la seva complexitat.
- La manera com es diuen les coses i el contingut real del que s'expressa aporten una informació suplementària a l'enunciat: el to, el volum, el ritme, etc. són aspectes de la comunicació no verbal que, sovint, diuen bastant més sobre el que està pensant la persona i del que diuen les paraules que aquesta ha triat per expressar-se.
- El silenci és particularment significatiu en la comunicació del client, doncs, sovint, és en aquest interval quan s'associen mentalment idees rellevants.
- La comprensió també s'aconsegueix quan el client es concedeix a si mateix temps per reflexionar d'aquesta manera.
- El professional ha de respectar el silenci i resistir-se a interrompre’l amb observacions o interpretacions. No es tracta d'omplir el buit que es crea: quan això pasa, se sostreu a la persona la possibilitat de reflexionar, i se li obliga a seguir el ritme del professional més que el seu propi.
- El silenci és, amb freqüència, un missatge global que les persones tracten de comunicar no només al seu interlocutor, sinó també a si mateixos.
Competències professionals específiques del Grau en TS Els profesionals de la intervenció social han de demostrar una comprensió àmplia de les estructures i procesos socials, del canvi social i del comportament humà que els ha de capacitar per a:
- Intervenir en els contextos socials i institucionals en els que viuen els individus, famílies, grups, organitzacions i comunitats; assistint, abordant conflictes, exercint tasques de mediació, ajuda, educació, defensa, animació i transformació dels contextos, fins i tot dels polític-socials,
- Particiapar en la formulació i avaluació de polítiques, serveis i iniciatives sociales; conribuir a la ciutadania activa mitjançant el empoderament i la garantía dels drets humans i socials,
- Treballar en le prevenció dels problemas socials
Competències professionals determinades en el Grau de TS Tot això amb la finalitat última de contribuir amb altres professionals:
- La intengració social de persones, famílies, grups, organitzacions i comunitats,
- La constitució d’una societat cohesionada i
- (^) El desenvolupament de la qualitat de vida i el benestar social
Competències específiques
- Potenciar el desenvolupament i independencia de les persones per a facilitar l’enfortiment de les seves habilitats de relació interpersonal i millorar les seves condicions de vida.
- Analitzar i sistemeatitzar la información que proporciona l’exercici profesional per a crear noves estratègies que donin resposta a situacions socials emergents.
- Conèixer el marc normatiu de les relacions socials en l’àmbit del Treball social.
- Conèixer el sistema i estructura dels serveis socials. Gestionar i avaluar les polítiques publiques.
- Conèixer i articular eficaçment els models i mètodes del TS.
- Conèixer i implementar les tècniques pròpies de la investigación social aplicada per a analitzar situacions socials.
- Disenyar, implementar i avaluar els plans d’intervenció negociant la prestació de serveis amb les persones implicades.
- Analitzar els comportaments que representen un risc per al sistema client i elaborar estratègies de modifiació dels mateixos.
- Utilitzar la mediació com a estrategia d’intervenció destinada a la resolución alternativa de conflictes.
- Acompanyar en el desenvolupament de xarxes per a fer front a les necessitats socials.
- Orientar a les persones, famílies, grips, organitzacions i comunitats en l’anàlisi de les seves necessitats i en la presa de decisions.
- (^) Identificar situacions de risc i actuar preventivament en la seva resolución.
- Desenvolupar estratègies de prevenció per a gestionar l’estrés i el risc derivat de l’exercici profesional.
- Reflexionar críticament sobre la pràctica profesional utilitzant la supervisió com a mitjà per respondre a les necessitats del desenvolupament profesional.
- Desenvolupar estratègies per a la gestió i direcció de les entitats de benestar social.
- Defensar a les persones, famílies, grups, organitzacions i comunitats i actuar en el seu nom si la situación ho requereix.
Competències transversals
- Prioritzar i resoldre problemas, conflictes i dilemes ètics complexos de forma efectica en el camp del Treball Social.
- Aplicar pensament crític, lògic i creatiu, demostrant dots d’innovació.
- Treballar de forma autónoma amb responsabilitat i iniciativa, assignant prioritats, assumint les obligacions professionals i avaluant l’eficacia del propi programa de Treball.
- Treballar dins de sistemes, xarxes i equips interprofessionals de manera col·laborativa i des de la responsabilitat compartida.
- Comunicar información, idees, problemas i solucions de manera clara i efectiva en públic i àmbit tècnic concrets.
- Disenyar i gestionar projectes d’intervenció social.
Competències nuclears
- (^) Gestionar de manera avançada les tecnologies de la inforamció i la comunicación.
- Gestionar la información i el coneixement.
- Expressar-se correctament de manera oral i escrita.
- Coprometre’s amb la ética i la responsabilitat social com a ciutadà i com a profesional.
L‘ENTREVISTA
- Tipus d’entrevista segons procés, estructura, objectius i entrevistat
- Enquadrament de l’entrevista o setting
- Fases de l’entrevista
- Posicionament de l’entrevistador/a. Qualitats imprescindibles de l’entrevistador/a
- Rol del treballador/a social (límits)
- La demanda sempre serà el punt de referència
- La relació s’ha d’anar situant dins dels objectius d’intervenció intervencions (no demanar explicacions innecessàries i que surt del nostre marc d’intervenció)
- (^) La relació continua fora de l’entrevista
Tota relació amb els altres, i també amb els usuaris, o amb el propi treball, no deixa d’esser un reflex de la relació dels treballador social amb si mateix, amb els seus objectes interns. En aquest sentit, aspectes personals adquireixen una dimensió professional i de la mateixa manera les experiències professionals poden aportar al treballador social nous coneixements i reflexions sobre si mateix.
L’entrevista és una tècnica Entendrem per tècnica la utilització conscient i intencionada de coneixements, procedents de la teoria, de l’experiència i altres fonts d’informació, que el treballador social transforma en conducta mitjançant la relació. Set utilitzada de forma sistemàtica i operativa A partir del model i les bases teòriques conduirem l’entrevista. Interpretarem el que succeeix.
L’entrevista com a procés
Cada entrevista és un procés en diferents fases i cada entrevista pot formar part del procés de seguiment d’un cas.
- 1a fase: Recepció
- 2a fase: Exploració
- 3a fase: Intercanvi
- 4a fase: Clausura
RECEPCIÓ:
- Recepció del client, ha sol·licitat dia i hora,o l’han programat, etc. Idees preconcebudes. Impressions recíproques.
- No hi ha una única manera de rebre al client – oberta, tancada – segons l’estil i l’experiència del professional.
- El client s’ha de sentir acollit i amb la confiança de poder explicar obertament la seva demanda. Evitem formular massa preguntes tancades.
EXPLORACIÓ:
- En aquesta etapa el treballador facilita l’expressió de la demanda – segons client –
- Explora què hi ha darrera de la demanda ¿?
- Estableix una relació on el client se senti comprés i escoltat. Realitza entrevistes de seguiment, l’actitud del treballador social ha de tenir un contínuum.
INTERCANVI O ESCLARIMENT:
- És quan es disposa informació suficient per poder orientar l’estudi i demanar alguna ampliació – elaboració i/o confirmació d’hipòtesis –
- Si s’obté la informació necessària es pot sol·licitar alguna gestió o compromís.
- (^) En entrevistes de seguiment el ts fa aportacions sobre gestions, orientació del cas, etc.
- El treballador social fa una síntesis de l’entrevista i verifica que s’hagi entès.
- Es valora o no la necessitat de nova entrevista
FASE FINAL:
- Es produeix el tancament de l’entrevista
- Important continuar amb atenció fins l’últim moment de l’entrevista
- a vegades és quan es revela el fet important (sovint cobertes pel sentiment de vergonya)
- Repeteixen el més important
ESTRATÈGIES PER A REALITZAR L’ENTREVISTA
Habilitats en les diferents etapes de l’entrevista (Paula Nicolson)
I. Etapa Preparatòria
- Acondicionar l’espai
- Saber del temps de que es disposa
- (^) Tenir clar l’objectiu de l’entrevista
- Tenir una estructura general d’entrevista
- Evitar durant entrevista qualsevol pertorbació
- Esvair la ment
II. Inici de l’entrevista
- Salutació al client
- Presentar-se
- Definir del temps que disposem
- Definir el què vols tractar a l’entrevista (objectiu) – contracte d’entrevista (Kadushin, 1972) –
III. Etapa de Exploració
- (^) Aquesta etapa desaccelera la rapidesa amb la que a vegades es volen solucionar els problemes. Exploració i treball de la RELACIÓ
- Exploració del què les persones volen dir i el què senten
- Ajuda a clarificar-se a l’entrevistador i l’entrevistat
Habilitats per fer l’exploració
- Atenció
- Escoltar activament
L’entrevistador ajuda als clients a descobrir que volen dir, procurant aclarir el que sembla han afirmat i animant-los a expressar-se
Habilitats a practicar
- (^) Resumir
- Atendre
- Fer preguntes obertes
- Motivar l’explicació concreta
- Guardar silenci
- Reflexionar
- Parafrassejar
IV. Etapa de Comprensió
Objectiu: Ajudar als usuaris a comprendre’s a si mateixos i les seves dificultats d’una manera que els porti a una acció eficaç.
“ara veig el que passa i vull fer alguna cosa”
“Fer quelcom diferent”
Habilitats per la comprensió
■ Sense guió previ. ■ El TS té com a referents, la informació sobre el cas. ■ L'entrevista es va construint a mesura que avança amb les respostes que es donen. ■ Requereix una bona preparació, documentant-se prèviament sobre el cas.
RETROALIMENTAR-NOS
Transferència i Contratrasferència (Rossell 1998 ) Abans de la primera entrevista, tant el TS com l’usuari tenen expectatives recíproques basades en pautes anteriors de la relació i, per tant, seran transferides al present. En el cas del primer, si el seu problema s’identifica amb el del subjecte, és fa difícil poder separar-se d’aquest problema o, pel contrari, li costa percebre’l.
Transferència Les transferències, segons Gosling, influeix en el modus en què percebem noves situacions, les interpretem i actuem en relació a aquestes. Segons Freud la transferència es dona quan sentiments i emocions que transferien del passat com si fossin actuals i nous. Segons Rosell, el treballador social haurà de percatar-se de la naturalesa dels sentiments transferits per: ■ aconseguir la major objectivitat possible ■ evitar actuar com còmplice de l'entrevistat o ■ evitar ser manipulat per l’usuari ■ (^) Contenir-los o ajudar a l’individu si és precís Fins a cert punt és inevitable en una relació d’ajuda...
Contratransferència:
Segons Freud, la contratransferència és descrita com la relació del terapeuta, fruit de problemes personals no superats, que s’activen en la situació analítica impedint el desenvolupament de la funció terapèutica.
La contratransferència es refereix als sentiments que l’entrevistador retorna del seu passat i utilitza de manera adequada a l’entrevistat o al seu problema, i que tendeixen a desencadenar conflictes en l’assistent que distorsionaran la seva percepció i interferirà en la interacció entre ambdós.
Habitualment s’utilitza la paraula per parlar de la reacció desencadenada en l’entrevistador quan és receptiu als sentiments transferits per l’usuari, qüestió que resulta cabdal per a la comprensió del cas. (Salzberger- Wittenberg: 1990,p.27-30).
LA RECOLLIDA DE DADES
Anamèsis o història social
- L’anamnesi o Història social consisteix en recopilar informació prevista anteriorment, extensa i detalla, amb el propòsit de conèixer la història social de l’individu.
- El seu ús permet entendre més àmpliament i profundament la vida quotidiana de l’individu i de la seva família, dels problemes i de les possibilitats de solució.
- És una tècnica de caràcter documental que permet registrar i analitzar de forma sistemàtica les dades més significatives de la història del subjecte i de la seva situació present.
Registre personal
Identificació de l’usuari i/o de la
- Familia
- Formació
- Treball
- Relacions personals i laborals
- Aficions
Demanda
- Presentació de la demanda
- Identificació de la necessitat o problema
- Quines incidències té en altres àmbits (necessitats o problemes que se'n deriven)
- Dificultats o límits detectats per la resolució del problema/necessitat
- Potencial detectat per a la resolució del problema/dificultat
Expectatives vers el servei
- Posicionament de l’individu davant de la situación presentada
- Capacitats i potencials
- Motivació de la demanda i de la resolució del problema
- Recursos
- Solucions intentades
- Dificultats i limitacions detectades i identificades
Pla de Treball
- Anàlisi de la situación
- Diagnòstic
- (^) Objectius de Treball
- Accions
- Avaluació
Entrevistes de Seguiment
- Objectiu de l’entrevista
- Aspectes treballats
- Acords establerts
- Observacions
- Propera visita
Elements per ordenar la información
- (^) Genograma
- Mapa de relacions familiars.
