¡Descarga retorn pac 2 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
1 28 /1 1 /
Retorn PAC
PREGUNTA 1 La metodologia d’aquesta investigació és Experimental. Per què? Perquè compleix els requisits: a) pretén buscar una relació de causalitat entre VI i VD; b) es manipula la VI (l’investigador és qui assigna els participants a les diferents condicions), i c) hi ha control de les variables estranyes perquè l’assignació es realitza mitjançant aleatorització.
Punt A. Relació de causalitat. Al resum de l’article ja s’indica que s’analitza la relació unidireccional de la VI (entrenament) sobre les VD (processos cognitius i funció executiva): “El objetivo de nuestra investigación fue evaluar el efecto del entrenamiento sobre los procesos cognitivos de función ejecutiva y sobre el estado de ánimo en una muestra de población normal.”
Per tant, això ja ens fa descartar bona part de les opcions de resposta (metodologies d’Enquesta i Observacional, mitjançant les quals no es poden cercar / establir relacions causals entre variables).
Punt B. Manipulació de la VI. També se’ns confirma que es manipula la VI: “Se seleccionó una muestra de 30 mujeres estudiantes universitarias, asignadas a tres grupos: HD: hemisferio derecho ( n = 10), HI: hemisferio izquierdo ( n = 10) y control ( n = 10).”
Això ens fa descartar també l’opció de Metodologia Selectiva.
Punt C. Aleatorització. Com que l’assignació dels subjectes a les diferents condicions experimentals s’ha fet de manera aleatòria, tal com s’especifica a l’apartat Participantes, acabem descartant l’opció de Quasiexperimental i constatem que és Experimental: “20 fueron asignadas aleatoriamente al grupo de entrenamiento en neuro-feedback , 10 de ellas al grupo de entrenamiento hemisferio derecho (HD), y 10 al grupo de entrenamiento hemisferio izquierdo (HI). Las 10 restantes fueron asignadas al grupo control.”
Si s’haguessin assignat d’alguna altra manera (a dit, per disponibilitat horària, etc.) no podríem parlar d’un disseny experimental.
Un cop seleccionada aquesta opció, el següent pas és determinar si és unifactorial, factorial o cap de les dues opcions. Com sabeu, el que ens està demanant bàsicament és que diguem quantes VI tenim. La solució la teníeu a la resposta 5 del document de Retorn de la PAC (que analitzava el mateix article que estem treballant ara). Hi ha una única VI i, per tant, és un disseny unifactorial. Us copio el que ja us vaig enviar llavors: “Com a VI tenim el tipus d’entrenament en neurofeedback NF (amb diversos nivells: Hemisferi Dret, Hemisferi Esquerre i Grup de Control). D’altra banda, a les respostes he vist algunes suposades VI com el “sexe”, el “cicle menstrual”, “l’edat” o el “nivell educatiu”. I no, el sexe no
2 28 /1 1 /
pot ser una VI perquè només s’analitzen dones (com podríem determinar l’efecte del sexe, si no tenim cap home per comparar els resultats?), i la resta de variables tampoc són VI sinó que són variables controlades (totes les dones tenen valors similars en aquestes variables, per evitar un possible biaix).”
En darrer terme, ja només ens cal dir si és intersubjecte, intrasubjecte o mixt. L’opció d’un disseny mixt la descartem perquè necessitem dues VI (una per aplicar-hi un disseny intersubjecte i l’altra per aplicar-n’hi un d’intrasubjecte). El que ens interessa és saber com es van distribuir els individus entre les diferents condicions de la VI. En aquest cas els participants es van dividir i cadascun va passar només per una de les condicions (HD, HE o grup de control) i, per tant, estem davant d’un disseny intersubjecte.
PREGUNTA 2
La segona pregunta ens parla de l’amenaça de selecció. L’amenaça de selecció es dóna en dissenys que impliquen almenys dos grups i apareix quan l’assignació dels participants als diferents grups no és aleatòria, ja que llavors poden existir diferències no controlades entre els grups i aquestes diferències poden alterar els resultats. És una amenaça, per tant, a la validesa interna de la investigació. Per exemple, apliquem dues metodologies diferents d’ensenyament en dos grups escolars i volem saber quina genera millors rendiments. Però, a l’hora de fer la selecció, no ens adonem que hem derivat tots els alumnes amb Excel·lent a un grup, i tots els alumnes amb Aprovat a un altre grup. Aquí apareix, clarament, una amenaça de selecció, ja que els resultats finals segurament vindran més determinats per com hem creat els grups que per l’efecte real de la metodologia d’ensenyament. L’opció correcta és la tercera: no hi ha amenaça de selecció perquè l’assignació ha estat aleatòria (com hem vist a la resposta 1) i la mostra és prou gran. Aquest darrer afegit “i la mostra era prou gran” vol alertar que si tenim una mostra molt petita, fins i tot aplicant una assignació aleatòria podem patir un biaix. En l’exemple que us acabo de posar, si tenim només 4 alumnes (2 Excel·lent i 2 Suspens), és probable que els grups quedin igualment desequilibrats, encara que l’assignació sigui aleatòria. Aquest perill va desapareixent a mesura que augmenta la mostra i l’assignació segueix sent aleatòria. Per què són incorrectes les altres opcions?
- La primera diu que sí que hi ha amenaça perquè la selecció no és aleatòria. En el cas de l’article, s’especifica que l’assignació dels individus als diferents grups és aleatòria, com acabem de veure a la pregunta 1. Certament, la selecció no és aleatòria (i això afectaria a la validesa externa), però no té impacte en el biaix de selecció que, com sabeu, està lligat a la validesa interna. Per tant, tant d’una manera com de l’altra aquesta opció queda definitivament descartada.
- La segona opció diu que sí, perquè s’aplica igualació. També la descartem perquè és incongruent: la igualació no és un mecanisme que faci augmentar l’amenaça de selecció sinó que, al contrari, és un mecanisme de control que pretén millorar la validesa interna.
- La quarta opció parla del bloqueig. Al document de repàs que us vaig penjar al Tauler us expliquem en què consisteix el bloqueig:
4 28 /1 1 /
fet, a l’article s’aprecia que en diverses ocasions parlen d’efectes principals però mai d’efectes simples.
PREGUNTA 5 La validesa externa ens remet a la possibilitat de generalització dels resultats que hem obtingut en la nostra mostra. Per poder generalitzar-los (i, per tant, gaudir d’una elevada validesa externa) cal que la mostra sigui el més representativa possible de l’univers d’estudi. Com s’aconsegueix això? Mitjançant dos mecanismes: que la mostra sigui “prou” gran i que hagi estat seleccionada de manera aleatòria, és a dir, que el mostreig sigui probabilístic (això ja ho vam veure a la PAC1). En aquest cas, no es compleixen i, per tant, ens resulta molt difícil extrapolar els resultats.
Sabeu què és el millor de tot? Que teníeu la resposta al document de Retorn de la PAC1, o sigui que si us heu equivocat en aquesta pregunta l’error era doblement greu!
Us ho torno a adjuntar. “Per acabar, fixeu-vos que el fet de no utilitzar mostres aleatòries és un obstacle substancial per a la validesa externa de les investigacions. I d’aquest problema en són conscients els autors. Mireu l’últim paràgraf de l’article (pàgina 322). Us adoneu que, en tot moment, les conclusions fan referència únicament al grup seleccionat, i no a la població en general? Us ho indico (els subratllats són meus): ‘Como conclusión, este estudio ha demostrado que un grupo de mujeres a las que se les sometió a una sola sesión de entrenamiento en neurofeedback, con el objeto de inhibir ondas lentas y reforzar ondas rápidas sobre el hemisferio derecho, obtuvo una mejora significativa en la función ejecutiva y una modificación parcial de su EEG, aumentando la amplitud de beta de manera no significativa aunque razonable, teniendo en cuenta que se sometieron a una sola sesión. El estado de ánimo de la muestra sometida a estudio varió significativamente tras el entrenamiento, indicando que la realización de la técnica podría resultar perturbadora, lo cual se debe investigar en futuros estudios’. Escrivint-ho d’aquesta manera, els autors demostren ser rigorosos i conèixer les limitacions que el tipus de mostreig utilitzat (no probabilístic) genera sobre la validesa externa: no poden extrapolar els resultats a ningú més que al grup de dones que ha participat en la investigació.” En general, l’heu encertat.
PREGUNTA 6
La pregunta 6 es basa en el resum i us demana identificar, d’entrada, si hi ha VI i VD (opció A) o variables entre les quals no s’estableix una relació unidireccional sinó simètrica (opció B) i la seva identificació. La resposta correcta és la A, és a dir, s’identifica una relació d’unes variables sobre les altres. Mireu com ho diuen clarament: “Nuestro objetivo fue evaluar si la exposición de los niños en la escuela primaria a los contaminantes del aire relacionados con el tráfico es un factor de riesgo de deterioro del desarrollo cognitivo”.
Quines eren aquestes variables. Com a VI tenim la contaminació (alta i baixa, a partir de les mesures de contaminació crònica de l’aire tant al pati com a l’interior de l’aula, i no manipulada: els investigadors no trien a quina condició experimental va cada escola), i
5 28 /1 1 /
com a VD la memòria de treball, la memòria de treball superior i la “inatentividad” (no ho he sabut traduir). Alguns m’heu indicat, de manera genèrica, el desenvolupament cognitiu, i també l’he donat per vàlida. Els que m’heu indicat respostes de l’estil: influència sobre el desenvolupament cognitiu (en comptes de desenvolupament cognitiu) teniu una lleugera penalització.
Aquí ho teniu. VI: “Se midió la contaminación crónica del aire en el tráfico (carbono elemental [CE], dióxido de nitrógeno [NO2] y número de partículas ultrafinas [UFP, 10-700 nm]) tanto en el patio (exterior) como dentro del aula (interior) simultáneamente en cada par escolar”.
VD: “El desarrollo cognitivo se evaluó con las pruebas de atención n-back, en particular, memoria de trabajo (detección de 2 ciclos, o 2-back), memoria de trabajo superior (detección de tres ciclos, o 3-Back) e inatentividad (tiempo de reacción)”.
PREGUNTA 7 La investigació segueix una Metodologia Selectiva. Per què? Perquè compleix els punts típics d’aquesta metodologia: a) es vol trobar una relació causal (això elimina les opcions d’Enquesta i Observacional, que no poden complir aquest requisit), i b) els valors de la VI, és a dir la contaminació, ja vénen donats (això descarta la metodologia Experimental i Quasiexperimental, on la VI és manipulada pels investigadors). Fixeu-vos que si estiguéssim dient que és una metodologia experimental o quasiexperimental voldria dir que estem manipulant la VI: a unes escoles els aplicaríem alts nivells de contaminació i a altres baixos nivells (i això, èticament, és força reprovable). El disseny és ex post facto. No pot ser un disseny evolutiu perquè l’edat no es contempla com a VI: de fet, tots els individus tenen la mateixa edat. Finalment, es tracta d’un disseny prospectiu, ja que a partir dels valors donats de la VI (contaminació) anem endavant i mesurem el seu impacte en les VD. Si fos retrospectiu hauríem de treballar a la inversa: a partir dels valors donats de la VD (desenvolupament cognitiu) aniríem enrere buscant possibles VI candidates.
PREGUNTA 8 S’ha aplicat la tècnica d’igualació en les variables edat i patologies del desenvolupament: “Se realizó un estudio prospectivo de niños (n = 2.715, de edades comprendidas entre 7 y 8 años, sin patologías de desarrollo)”.
Això vol dir que tots els participants tenien els mateixos valors en aquestes variables, per la qual cosa els investigadors assumeixen que queden controlades i que no provocaran biaixos en els resultats. Alguns m’heu assenyalat les variables que es citen al comentari de models mixtos lineals. Aquestes variables no estan controlades en un pla metodològic (com sí que ho estan l’edat i les patologies de desenvolupament) sinó estadístic (és a dir, en l’anàlisi dels resultats obtinguts). De fet, amb el que ens diu aquest fragment del text ni tan sols podem saber quin tipus de control s’ha efectuat.
