¡Descarga retorn pac 3 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
TORN PAC
PREGUNTA 1
En aquest primer exercici parlem de fiabilitat de la mesura en la metodologia d’observació. Hem d’analitzar la coincidència que mostren dos observadors (1 i 2) a l’hora de recomptar diversos fenòmens. Imaginem que els dos observadors són psicòlegs. A cada minut els posem un vídeo sobre la interacció entre dues persones i els demanem que ens indiquin en quin grau ha succeït un determinat fenomen, que classifiquem en categories (per exemple, categoria A: en quin grau una d’aquestes persones ha fet ús de la seva autoritat per imposar la seva voluntat sobre l’altra persona). Cada observador registra les seves observacions i, un cop acabat l’exercici, avaluem si els dos han registrat els fenòmens amb un elevat grau d’acord o no. Podria donar-se que un observador trobés molts casos d’ús d’autoritat i l’altre (mirant els mateixos vídeos) no en trobés cap: llavors, tindríem un problema substancial perquè un mateix fenomen seria avaluat de manera molt diferent per un i altre observador. Als materials (Mòdul 2, pàgina 36) teníeu un resum explicatiu de com fer-ho: “El grau d'acord se sol calcular com a percentatge d'acord. És a dir, percentatge de vegades que els dos observadors registren el mateix sobre el total de registres fets entre ambdós”. Si ens fixem en la categoria A, l’Observador 1 ha registrat un valor 4 en l’observació al minut 1, un valor 2 al minut 2 i un valor 3 al minut 3. L’Observador 2 ha registrat uns valors 3, 3 i 3, respectivament. Ho tenim a la taula següent:
Categoria A Minut 1 Minut 2 Minut 3 Observador 1 XXXX XX XXX Observador 2 XXX XXX XXX
Per tant: s’han posat d’acord tres vegades al minut 1, dues vegades al minut 2 i tres vegades al minut 3 (en color verd). Hi ha una discrepància al minut 1 i una altra al minut 2 (en color vermell). En total, doncs, han coincidit 8 vegades i hi ha 2 discrepàncies.
El grau d’acord a la categoria A ha estat del 80% (8 sobre 10). Simplement calia seguir omplint la taula amb aquest criteri. Queda així:
Categoria Acords Desacords % d’acord A 8 2 80, B 10 4 71, C 9 3 75,
Tal com acabem de veure al fragment citat a la pregunta 3, les variables dependents són:
- D 10 2 83,
- PREGUNTA
- PREGUNTA
En aquesta pregunta es tractava de cercar un article científic sobre ansietat, publicat el 2016 i on
immediately after treatment and at follow-up. No prediction was made about the relative efficacy of
C-SASS and P-SASS”.
PREGUNTA 9 La metodologia més adequada és la selectiva. Sabem que la VI és el sedentarisme i que la VD és el desenvolupament de trastorns cardiovasculars i la diabetis de tipus II. Quines opcions teníem? Anem a veure-les: a) Enquesta. Podríem haver passat un qüestionari a diversos pacients incloent preguntes sobre sedentarisme al llarg de la seva vida i sobre trastorns cardiovasculars i diabetis tipus II. Però hi ha un problema: a l’enunciat parla del sedentarisme com a factor de risc, és a dir, com a factor que té impacte (causalitat) en el desenvolupament d’aquestes malalties. I, com sabem, la metodologia d’enquesta no ens serveix per establir relacions de causalitat entre VI i VD perquè el seu grau de validesa interna és força baix. Per tant, no sembla la millor opció. b) Observacional. A més del problema que hem vist anteriorment sobre la causalitat, estarem d’acord que és poc pràctic dur a terme una observació per veure com van apareixent o evolucionant aquestes malalties en població sedentària i no sedentària. On ficaríem els subjectes per observar-los durant tant de temps? Com mesuraríem les VD simplement a través de l’observació? c) Experimental. Podem assignar aleatòriament uns pacients al grup “sedentarisme” i uns altres pacients al grup “no sedentarisme”. Als primers els lligarem amb corretges al sofà de casa durant un mínim de 8 hores al dia (més les 8 hores de son) cada dia de l’any, durant 10 anys. Recordeu que un experiment és una investigació amb una elevada validesa interna, i només així ens assegurarem que són autèntics sedentaris i que no fan més activitat física de la necessària, cosa que podria alterar els resultats. Mentre estiguin lligats els anirem explicant la importància que s’estiguin quiets perquè estem convençuts que d’aquesta manera desenvoluparan un trastorn cardiovascular i/o diabetis de tipus II, amb la qual cosa la nostra investigació serà un èxit... Però no ho veig gaire ètic. La descartem. d) Quasiexperimental. Presenta el mateix problema de manca de manipulabilitat. e) Selectiu. L’adequat és treballar amb una metodologia que busqui contrastar una relació de causalitat entre VI i VD i on els valors de la VI ja vinguin donats: persones sedentàries i no sedentàries. És el millor mecanisme per buscar relacions de causalitat en variables sensibles, en les quals la manipulació seria poc ètica. En segon terme, es tracta d’un disseny ex post facto.
PREGUNTA 10 L’última pregunta de l’última PAC l’hem obert perquè sigueu vosaltres qui decidiu com faríeu la investigació. Dins de la diversitat d’estratègies possibles, la que creiem més apropiada és la següent:
seguiment cada any, controlant les possibles variables estranyes (estat de salut, estil de vida, etc.).
Aniríem avaluant el grau d’aparició de trastorns cardiovasculars i de diabetis en un grup i en l’altre (hi podríem incloure altres variables relacionades com la pressió arterial, nivells de glucosa, etc). Passat un temps, avaluaríem les diferències de resultats en les VD en el grup de risc (persones sedentàries) i en el de no risc (persones amb activitat física). Una altra opció seria fer un ex post facto retrospectiu amb població que ja pateix aquests trastorns (el que ens facilitaria la feina de selecció de subjectes amb la VD ja donada, quelcom que és útil en variables amb una prevalença baixa) i veuríem la incidència que hi ha pogut tenir el sedentarisme.
Bé, espero que aquest document us hagi servit. Salutacions.
Exemple 1 Uns investigadors seleccionen a l'atzar 100 persones per portar a terme una investigació per avaluar l'eficàcia de dos tractaments (tractament A i tractament B) conductuals contra la fòbia. Els investigadors assignen la meitat d'aquests subjectes a un tractament i a la resta a l'altre tractament. De quin tipus de metodologia es tracta?
Qüestions a tenir en compte per resoldre la pregunta de l’exemple:
-El tipus de mostratge, és a dir, la forma en què es selecciona la mostra no determina el tipus de disseny.
-La presència/absència de manipulació ( els investigadors “decideixen” quin tractament (A o B) rebrà cada subjecte), juntament amb la presència/absència de l’atzar en l’ assignació sí que és una qüestió rellevant per identificar alguns tipus de dissenys. Fixeu-vos que no especifica que l’assignació s’hagi fet a l’atzar.
Solució a l’exemple i justificació:
La variable tractament és manipulada? Sí
Hi ha assignació a l’atzar? No
Tipus de disseny: quasiexperimental
...................................................................
Exemple 2
En un institut de secundària els professors d’història es plantegen comprovar si el rendiment dels seus alumnes en els exàmens és millor quan estudien amb llibre que quan ho fan amb apunts.
Per tal d’estudiar aquesta relació porten a terme una investigació amb els alumnes de la seva escola. En una
reunió es convida als estudiants de segon curs a participar en aquesta investigació, d’aquests accepten prendre’n part un total de 60 alumnes (35 nois i 25 noies). Els subjectes són assignats a l’atzar en dos grups d’igual mida en funció del tipus d’estudi (apunts o llibre). És a dir, un grup prenia apunts i estudiaria únicament amb els apunts, mentre que l’altre grup, no podia prendre apunts i havia d’estudiar el tema amb el llibre. El contingut de l’assignatura triat per dur a terme la investigació consistia en un tema del programa del curs. Les classes les feia el mateix professor a primera hora de la tarda en dies alterns. Passats nou dies, tots els alumnes varen realitzar el mateix examen del tema. Els resultats obtinguts varen indicar que el grup d’alumnes que es va preparar l’examen solament amb els apunts va obtenir una puntuació mitjana de 5,4, mentre que el grup que es va preparar l’examen amb el llibre va obtenir una puntuació mitjana de 6,8.
Preguntes
1 Identifica el disseny emprat. Justifica breument la teva resposta. 2 Indica dues tècniques de control que s’hagin emprat en aquesta investigació i les variables que s’han controlat mitjançant aquesta tècnica de control. (^3) Els resultats indiquen hi ha interacció? Justifica la teva resposta.
Solucions
1 Identifica el disseny emprat. Justifica breument la teva resposta.
Disseny: Experimental unifactorial intersubjecte
Justificació: És experimental perquè es manipula la VI (tipus d’estudi) i els subjectes són assignats aleatòriament a cada un dels nivells de la VI (amb llibre o amb apunts). És unifactorial perquè només hi ha una VI. I és intersubjecte perquè els participants només passen per un nivell de la VI.
1 Indica dues tècniques de control que s’hagin emprat en aquesta investigació i les variables que s’han controlat mitjançant aquesta tècnica de control.
-Tècnica de control (1): Aleatorització
Variable/s controlada/es: Diferències individuals
-Tècnica de control (2): Igualació (Constància)
Variable/s controlada/es: Professor, hora del dia en què es fan les classes.
1 Els resultats indiquen hi ha interacció? Justifica la teva resposta.
Resposta: No
Justificació: Només hi ha una VI (tipus d’estudi) i la interacció requereix dues VI per produir-se.
