¡Descarga Retorn PAC 3 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
1 30/05/
RETORN PAC
PREGUNTA 1.
En aquest primer exercici parlem de fiabilitat de la mesura dins l’àmbit de l’observació. Tenim dos observadors (1 i 2) que recompten diversos fenòmens i hem d’analitzar-ne la coincidència, per veure si els criteris d’observació són fiables. Imaginem que els dos observadors són psicòlegs. A cada minut els posem diversos vídeos sobre la interacció entre dues persones i els demanem que ens indiquin quantes vegades ha succeït un determinat fenomen, que classifiquem en categories (per exemple, categoria A: quantes vegades una d’aquestes persones ha fet ús de la seva autoritat per imposar la seva voluntat sobre l’altra persona). Cada observador registra les seves observacions i, un cop acabat l’exercici, avaluem si els dos han registrat els fenòmens amb un elevat grau d’acord o no. Podria donar-se que un Observador trobés molts casos d’ús d’autoritat i l’altre (mirant els mateixos vídeos) no en trobés cap: llavors, tindríem un problema. Als materials teníeu (Mòdul 2, pàgina 36) un resum explicatiu de com fer-ho: “El grau d'acord se sol calcular com a percentatge d'acord. És a dir, percentatge de vegades que els dos observadors registren el mateix sobre el total de registres fets entre ambdós”. Si ens fixem en la categoria A, l’Observador 1 ha registrat quatre vegades l’ús de l’autoritat al minut 1, dues al minut 2 i quatre al minut 3. En canvi, l’Observador 2 n’ha registrat tres cada vegada. Per tant: s’han posat d’acord tres vegades al minut 1 (i hi ha un desacord), dues vegades al minut 2 (i hi ha un altre desacord) i tres vegades al minut 3 (amb un altre desacord).
Categoria Minut 1 Minut 2 Minut 3 Observador 1 XXXX XX XXXX Observador 2 XXX XXX XXX
En total, doncs, han estat d’acord en 8 ocasions, mentre que en 3 han tingut criteris diferents. Per tant, el grau d’acord ha estat del 72.7% (8 sobre 11). Simplement calia seguir omplint la taula amb aquest criteri. I queda així:
Categoria Acords Desacords % d’acord A 8 3 72. B 10 1 90. C 9 2 81. D 10 4 71. E 9 1 90. F 9 5 64.
PREGUNTA 2.
2 30/05/
El percentatge d’acord no és adequat per a totes les categories. Les categories A, D i F presenten un percentatge inadequat, ja que els dos observadors no assoleixen un grau d’acord de, com a mínim, el 80%, que és l’estàndard estipulat. Què caldria fer per a solucionar-ho? Tenim moltes opcions. Aquí us en proposo algunes: que els observadors no tinguin expectatives sobre els resultats (per exemple, que no tinguin simpatia per algun dels individus que apareix al vídeo), que quedin ben definits els criteris d’inclusió/exclusió en el registre (que els observadors tinguin clar què entenem per ús d’autoritat i què no), que les categories d’anàlisi quedin millor definides (que les situacions observades siguin poc ambigües), afegir un tercer observador independent, repetir la mateixa observació més vegades, etc. Si els valors d’acord haguessin estat corregits amb l’índex Kappa (que té en compte els possibles acords per atzar) seguiríem tenint problemes amb la categoria F, ja que té un percentatge d’acord per sota del 70%, que es considera inacceptable. Totes les respostes a aquesta pregunta les trobàveu als apunts, mòdul 2, pàgina 37: “És recomanable que un codi d'observació – tant en el seu conjunt com en cadascuna de les seves categories– ha d'obtenir, almenys, un 80% d'acord entre observadors. Aquest percentatge podrà ser una mica inferior si s'ha corregit mitjançant el coeficient Kappa. Per sota del 70% és clarament inacceptable. Òbviament, és encara més recomanable com més s'apropi al 100%.”
PREGUNTA 3. L’opció correcta era la A, que pressuposa que hi ha una relació unidireccional entre les variables: “To evaluate the effectiveness for chronic low back pain of MBSR vs cognitive behavioral therapy (CBT) or usual care”. La VI és el tipus d’intervenció. Té 3 categories (MBSR, CBT i tractament habitual) i ha estat manipulada ja que l’equip investigador ha assignat els individus a un o altre dels tres grups possibles. Si heu contestat això, ja donàvem la pregunta per vàlida. A més, però, us donàvem una altra possible solució: introduir una segona VI (el temps). Si ho heu fet així, també l’hem donat com a resposta correcta (en coherència amb el que vam veure a la PAC2 i tenint en compte que s’efectuen diverses mesures durant la investigació). Com a VD tenim el percentatge de participants amb una millora del valor inicial en les limitacions funcionals mesurades amb el qüestionari RDQ, així com la percepció subjectiva del dolor d’esquena (en una escala de 0 a 10). Aquí ho teníem resumit: “Coprimary outcomes were the percentages of participants with clinically meaningful (≥30%) improvement from baseline in functional limitations (modified Roland Disability Questionnaire [RDQ]; range, 0-23) and in self-reported back pain bothersomeness (scale, 0-10)”.
PREGUNTA 4. Es tracta d’una metodologia experimental perquè hi ha manipulació de la VI i aleatorització. En aquest fragment ho explica de manera força clara: “Randomized, interviewer-blind, clinical trial in an integrated health care system in Washington State of 342 adults aged 20 to 70 years with chronic low back pain enrolled between September
4 30/05/
Altra vegada, aquí l’opció correcta torna a ser la A, que estipula una relació unidireccional amb VI i VD. Al text s’evidencia que existeixen unes VI i VD. Com a VI hi ha l’entrenament musical, que és la variable de divisió dels subjectes en dos grups (entrenats i no entrenats): “Approximately half (n= 50) were classified as musically trained; the others (n = 56) were untrained”. Fixeu-vos que la variable no està manipulada: els nens i nenes ja venien entrenats de casa. És a dir, que l’equip investigador no els podia assignar a un grup o altre perquè els valors ja existien prèviament. Per poder ser una variable manipulada, caldria que l’equip investigador hagués pogut decidir quins nens posseïen entrenament musical i quins no. Com a VD hi ha el coeficient intel·lectual (IQ) i les cinc mesures de les funcions d’execució. En aquest fragment quedava tot explicat: “Musically trained and untrained boys and girls were compared on a measure of IQ and five measures of executive function”. En aquesta recerca conclouen que el grup entrenat té valors més alts de IQ però no es produeixen resultats significativament diferents en relació al grup no entrenat en les mesures d’execució: “The musically trained group had higher IQs than their untrained counterparts and the advantage extended across the IQ subtests. The association between music training and executive function was negligible”. Si haguéssiu optat per la resposta B, que estableix una relació bidireccional, voldria dir que
- per exemple-, el coeficient intel·lectual també fa variar el grau d’entrenament. Això és impossible d’establir en aquesta investigació perquè, com us dic, l’entrenament és una VI que ja ha estat produïda. Fixeu-vos que al final del text s’apunta a aquesta idea, però no en base a la recerca (que és el que preguntàvem) sinó a la revisió de la literatura científica: “When considered jointly with the available literature, the findings suggest that children with higher IQs are more likely than their lower-IQ counterparts to take music lessons”.
PREGUNTA 9. Tal com ja haureu pogut deduir de la pregunta 8, es tracta d’una metodologia selectiva. Es busca una relació de causalitat (això descarta l’enquesta i la metodologia observacional) i no hi ha manipulació de la VI ni aleatorització dels participants. Els investigadors simplement han classificat els nens segons el grau d’entrenament musical que ja posseïen prèviament. És a dir, els valors de al VI ja venien donats, per la qual cosa veiem ràpidament que és una metodologia selectiva. El disseny és ex post facto. El motiu és que l’edat (o el pas del temps) no apareix aquí com a VI (llavors seria un disseny evolutiu). Si volíem anar més enllà podríem haver indicat que és un disseny prospectiu perquè la VI ja ve donada però els valors de la VD encara no han aparegut.
PREGUNTA 10.
Finalment, en aquesta pregunta es tractava simplement de cercar un article científic on s’evidenciés que es compleixen els requisits d’una metodologia experimental: que hi hagi manipulació de la VI i aleatorització. Atenció: això havia de quedar perfectament identificat al text. En alguns casos he trobat fragments on es parla d’experiment, però en
5 30/05/
cap moment s’indica que es compleixen els requisits de tot experiment. Si quedava ben clar al text seleccionat, ja ho comptàvem com a bo (encara que només fos en una frase). Per últim, calia refrescar la forma de citació que vam treballar a la PAC1.
