¡Descarga RP esrp y más Apuntes en PDF de Publicidad y Promoción solo en Docsity!
TEMA 1
CONTEXTUALITZACIÓ DE LES RELACIONS PÚBLIQUES
La millor manera de generar opinió es creant experiències. Per a vendre s’ha d’haver generat opinió. En relacions públiques ens dediquem en l’opinió que repercutirà de manera positiva, i el que s’intenta, és fer realitat una promesa publicitària.
Exemple: Red bull te da alas, per fer realitat aquesta promesa publicitària el que han fet és fer curses d’avions, han patrocinat el salt d’un home des de l’estratosfera..
Les tres pautes de un projecta de relacions publiques són:
- Experiència social
- Contingut ( Story)
- Opinió OPINION MAKERS
En resum, el que volem és crear grups i que aquests tinguin una opinió basada en la filosofia de la empresa, i així aconseguim la legitimitat.
El que sempre busquen són punts d’interès mutus, per tant, no serien possible si no es donges la mediació d’interessos. Aquesta mediació es fa mitjançant la experiència social. La crisis comença quant no s’assoleixen les expectatives creades, per tant, quant ets incapaç de trobar els punts d’interès mutus. Per tant, les relacions publiques són la cerca de la legitimitat.
Les empreses tenen quatre entorns:
- Intern
- Comunitat
- Mitjans de comunicació
- Mercat (marketing)
El que volem és equilibrar aquest entorn.
SOCIETAT I COMUNICACIÓ
Mc Luhan deia que la societat de la comunicació té 3 característiques que la fan particular:
- Estem en davant d’una societat més connectada i per tant més propera, i que per tant, tot és més ràpid, això fa que la societat sembli més petita
- Estem davant d’una societat interconnectada, per tant, la societat es basa en el diàleg
- (^) Estem davant d’una societat que té una llengua en comú (l’Anglès) que ens permet comunicar-nos amb gent de reu del món
Aquesta societat ha generat tres controvèrsies:
- La primera controvèrsia es que en una societat tant globalitzada com la nostra hi ha un consum estàndard, ja que estem absorbint un sol model de consum mundial.
- (^) Aquest consum tant estàndard és un menysteniment de les minories, és a dir, les minories no és tenen tant en compte.
- La cultura anglosaxona s’han idolatrat, és a dir, els hi hem donat tanta importància que ells es penen que són com Déu. Han considerat que els diners són la igualtat de l’èxit.
SOCIETAT I COMUNICACIÓ
Propera (petita) Consum estàndard
Diàleg Menysteniment de la minoria
Llengua comuna S’ha idolatrat el món anglosaxó
LA FILOSOFIA DE LES RELACIONS PÚBLIQUES
PLANTEJAMENT FILOSÒFIC
S’explica a traves del següent model emergent anomenat EL TRIANGLE D’OR DE LES RRPP; es a dir, el que fas és convenser a tercers perque aquest parli de tu i crei influencia social a través de la informació que dona, per tant, el que volem és crear noticies, debat i influencia publica. El que busco es gent influent que estigui implicada.
Information / comunication
Links Opinion Leaded Social ans public dimention
Els quatre grans grups (àrees d’influencia/esfera bussines) de les relacions publiques s’expliquen amb el SPHERE OF PR:
Comercial Ambit Corporate Ambit
Journalistic Ambit Social Ambit
La majoria de les agencies de les relacions publiques viuen dels públics de mercat, però en canvi les empreses grans tenen en compte l’atmosfera en els seus 360º, és a dir, no només se centren en els públics de mercat sinó que també amb els altres tres àmbits.
quan hi ha una entitat que no es definitoria es perd la qualitat, per tant l'empresa ha de ser coherent per crèixer entre el missatge i la forma d'actuar. Per funcionar ha de tenir una identitat lògica, vol dir estar en línia amb el que demana la societat.
LA FILOSOFIA, EL CONCEPTE I LA DEFINICIÓ DE LES
RRPP:
1-formar part del grup de la coalició dominant de l'organització (grup influent). 2-Som creadors de vincles i propiciem la continuitat d'aquests. 3-Som creadors de diàleg, per entendrens amb l'entorn. 4-Som creadors d'opiniò (opinion makers), no nomès la publicada per els mitjans sinó dels diversos públics. 5-Som els que procurem per la coherència comunicativa. 6-Som els que procurem que la comunicació sigui eficaç per a les relacions, cercant la maxima rendibilitat. Ser capaç de cercar l'interès compartit.
Segons la IPRA, la definició de rrpp: is a management function (1) of a continuing and planned character (2), through which public and private organizations and institutions seek to win and retain the understanding, sympathy, and support of those with whom they are or may be concercned (3) - by evaluating public opinion about themselves (4), in order to correlate, as far as possible, their own policies and porcedures (5), to achieve by planned and widespread information more productive co-operation and more efficient fulfillment (retroalimentació) of their common interests (6). Paraules clau:
- coalició dominant
- (^) continuitat
- diàleg
- opinió
- coherència
- (^) eficiència
el plantejament filosòfic s'explica a traves d'un plantejament emergent anomenat: El Triangle d'Or de les RP: hi ha una tercera part implicada que s'ha de conseguir que generi informació (liders d'opinió), que sigui gent influent implicada a generar debat, a partir dels arguments que dona l'empresa.
- les actituds, valors, ètica: principis fonamentals com a persones
- (^) les motivacions per conseguir objectius
-la psico. social estudia al grup, elements que fan que el grup funcioni: s'han de conseguir que els nuclis d'opinió es posin a favor nostre.
- (^) tenen objectius comuns
- la dinàmica del grup alineada a donar suport a l'organització
- l'estructura dels rols de cadascú: capacitat d'influir, prendre decisions...
- la tipologia del lideratge
-la sociologia estudia la societat i la relació dels seus grups. Paràmetres a tenir en compte:
- (^) substrats socioculturals: elements que creen cohesió cultural (costums, tradicions..)
- llenguatge i estil de comunicació
- el lideratge dels grups: quins són els més influents i com s'interconecten els grups nucli i els colaterals que també tenen determinats rols (individus que composen el grup i la influència que té en tercers)
*-la importància del facebook: determina grups, amb qui es té interessos compartits i determina l'abast de la nostra influència. Els aspecetes negatius són la falta de control del propi missatge i falta de control dels comentaris, per tant no es sap a qui s'està influenciant.
TEMA 2
LA FILOSOFIA DE LES RP (SEGONS GRUNIG):
INTRODUCCIÓ :
per entendre-la:
- s'han d'establir el sistema de comunicació simètrica: equilibrada entre públics i organització. Per aconseguir el mutual understanding (comprensió mutua)
- les entitats han d'estar estructurades perquè siguin permeables amb l'entorn i participar d'aquest entorn. L'estructura organitzativa ha de tenir departaments de comunicació, espais d'atenció, departaments de rrpp moderns, gaudir d'una certa delegació de responsabilitats. Per tenir una estructura oberta, dinàmica i adaptada a la realitat social.
- La teoria situacional de públics: en quina situació em trobo davant del conjunt de públics que envolta a l'organització? és un mapa situacional tridimensional.
- La planificació estratègica: com prioritzar quan, com i perquè de determinats missatges.
2.1-màximes ètiques : (ADECEC, CERP, IPRA): dos grans lllistes:
rols professionals: és més una actitud que una acció. Allò que exerceix un professional per a que les persones que duen a terme les relacions públiques ho facin amb més facilitat.
- Mediador: som aquells que busquem punts d'interès compartit, analisis que pot esdevenir un conflicte i desenvolupem la capacitat de diàleg. Entre organitzacions i publics.
- Prescriptor: és el lider d'opinió de l'organització, coneix la cultura organitzativa, les persones, el sector i els diversos entorns i públics. És el que ajudarà a establir discurs amb tota aquesta gent.
- analític: és aquell que investiga, analitza i evalua constantment. Per tant, el que fa es contrastar capacitats, opcions i efectivitat.
- (^) crític: amb un mateix, l'organització, allò que es pugui fer malament- en la gestió i tasques actuals i futures. Hauria de ser llunyana a les emocions i a la ideologia, ha de ser racional i argumentativa.
- (^) avançat/visionari: som caçadors de tendències, intentat avançar-nos al que vindrà al fútur- captant persones de diferents àmbits per saber cap a on va la societat a partir de líders d'opinió factibles.
- (^) Supervisor de l'argumentari organitzatiu: el discurs, valors i conceptes clau que defineixen bé a l'organització. Justifiquen la promesa i raó de ser, diferència significativa respecte a la competència (coherència)
- Guia del procés del pla estratègic: establir prioritats en alló que es fa a públics, missatges i accions.
Les 4 tasques bàsiques per desenvolupar aquests rols són:
- (^) Analitzar que diuen de nosaltres, qui ho diu
- Hem de realimentar els canals de comunicació: actualitzar web, fer una carta, un article d'opinió, organitzar un discurs...
- (^) Hem de trucar/correu per a mantenir la relació amb la diversitat de públics i liders d'opinó que els composen.
- Mirar si em estat efectius amb allò que em fet, i establir prioritats per a ser més satisfactoris amb l'activitat.
proposta d'indicadors de referència: evaluar si som o no d'excelens:
- origen de l'acció:Som més excelens si allò que fem provè de la coalició dominant (colectiu que pren les decisions en l'entitat): més estratègiques i profundes, per tant més efectivitat. Quan no es destina des de d'alt el projecte és mes feble
- objectiu: quan els objectius que desenvolupem provenen d'actituds, quan més aprop estem dels valors millor. No segons l'impacte comercial.
- Públic a qui es dirigeix: hi han públics d'excelència en les RP, quan allò que fem s'enfoca exclusivament en el mercat hi ha menys excelencia, si en cambi creem grans notícies treballem amb els públics interns, la comunitat i els mitjans.
- Hi han temes d'interès general perquè ajuden a equilibrar la funció pública. A més interès general és la comunicació o accions, més excelencia en les RP.
- Les tècniques que generen networking i complicitat- Tècniques de reunió de grups organitzats, per cercar interessos compartits
- El tipus de llenguatge argumentatiu, descriptiu, explicatiu es apropiat per les RP, i s'allunya del llenguatge menys racional i més emotiu.
2.3-CULTURA ORGANITZATIVA:
La manera de ser i de fer d'una organització. Com persones diferents reaccionen d'igual manera davant d'un mateix problema, sigui quina sigui la seva ubicació o el seu país d'origen. és un pas previ a la personalitat organitzativa. Quan la cultura org. és solida, esta cohesionada i compartida esdevé personalitat-es distingeix de la resta. En essència té tres grans components, segons Edgar Schein, que no són visibles de la mateixa manera:
- el substrat social (Background): costums i tradicions del país d'origen.
- els valors organitzatius: l'actitud col·lectiva que té l'empresa i que ha d'exportar, expressar i fer conèixer.
- artefactes culturals: llenguatge, maneres d'expressar, formes d'organitzar actes.. L'estil comunicatiu per excelència. És l'únic visible, el que es percep.
2.3-POLÍTICA D'ACTUACIÓ:
- corrent teòric o escoles: grups de pensadors alineats en la mateixa perspectiva. Hi han dos corrents: - sociològic: les organitzcions juguen un paper actiu en la comunitat al provocar opinió i contrastar aquesta amb la creada per altres entitats. Basats en argumentar per convèncer i liderats per James Grunig, personatge que va marcar els fonaments actuals de les RP. - crítics: les organitzacions procuren el seu propi interès, no participen en la societat al exercir l'interès particular. Les organitzacions estan inspirades en el principi de generar beneficis, per tant són un espai on els públics es relacionen per generar notorietat al producte o valor per a la companyia. Basats en la filosofia del discurs, incorporen les emocions a les RP.
- the wheel of education: llista per ser un bon professional de RP amb un nivell tècnic (cercle interior) amb coneixements pràctics (skills). També té un nivell conceptual (cercle exterior) amb coneixements més estratègics que necessiten intelectualitat i anal·lisi superior.
- els 4 models de Grunig:
1.1. la informació d'impacte per generar notícia no tenia importància si era falsa, fent publicity per a tenir més impacte i complementar l'espectacle. 1.2. model de gabinet de premsa: cambia la informació per convèncer i esta molt basat en les demostracions/ manifestacions. Pleanteja que les RP es poden fer en qualsevol tipus d'entitat. 1.3. S'entra al món de l'evaluació de l'impacte. És el primer que parla de l'actitud organitzativa i l'intercambi d'opinions. 1.4. Mutual understanding: model ideal per al diàleg ja que implica el mateix nivell d'entesa entre grups. Hi ha gent que diu que es imposible al sempre haver una part més poderosa que domina.
- El circuit de les RP segons Cutlir Center:
1.1. Mirar el punt de partida i identificar el problema 1.2. establir prioritats: planificar i programar 1.3. executar el projecte/activitat 1.4. Veure els efectess que ha tingut -situació, estratègia, assessorament i gestió
- Prost: s'inspira en el mapa situacional de Grunig. Es basa en els subjectes de les RP i l'estructuració dels públics.
- Noguera: inventa l'esquema segons subjectes, reinterpretant a Prost amb els mapes de públics a través d'entitats, reinventa l'entorn social de referència bàsic per a les organitzacions perquè equilibrin la seva activitat.
models:
- el triangle d'Or: explica el circuit bàsic de les RP. El model explica que s'ha de crear un argument per convèncer a persones clau que expandeixen la influència de l'organització.
- the business sphere of RP: àmbits comercial, corporatiu, social i mediàtic.
- Long and Hazlelton: (biblioteca, num 21, pàg. 116) planteja un model que diu i estableix que cada entorn de comunicació depèn de l'entorn sociocultural en que es mou l'empresa: - politica legal - estructura social - estructura econòmica - (^) tecnologia - competitivitat (inmers en l'economia i estructura política) - les organitzacions estructuren la seva manera de comunicar en funció del seu organigrama (organizational subsystem). •.1. Estem devant d'un sistema organitzatiu de tranformació, tant d'ell com de l'entorn- organigrames plans donant poder a les bases, l'empleat ha de poder reaccionar i cambiar coses (empleat emprenedor). •.2. Orientat als objectius i a les solucions. El propi sistema organitzatiu dona l'opció de fer- ho com es vulgui mentres es compleixi amb la feina. - la estructura del departament de comunicació concreta (filosofia de diàleg-communication subsystem). •.3. la comunicació són ciències socials (psico, psico social, sociologia) •.4. (^) em de treballar en la codificació dels simbols i a codis concrets de comunicació entre audiència i organització) - els tipus de públics que volem assistir, per damunt dels altres (target audience subsystem).
LES RP I LA PUBLICITAT:
- En RP busquem crear experiències reals amb personatges reals (testimonis). Aquestes experiències es generen per a una gent i que aquests parlin de l'empresa. Generar líders d'opinió que crein experiència (opinió) per la marca i reflexin els seus valors.
- quan es recrea la realitat per convertir-la en ficció, a partir d'un guió fictici, deixa de ser RP.
- Són el perquè del producte (perquè esta fet, com s'ha relacionat...)-argumentar per convèncer.
- S'ha de tenir en compte que el treball no el signi l'empresa, degut a que les RP no es paguen, degut a que no compren espai en els mitjans de comunicació per dibulgar una idea/opinió per part d'un tercer. Si es compren espais, és publicitat.
per tant són:
- tenir tercers testimonials
- (^) crear experiències reals
- buscar un perquè que justifiqui la promesa.
- les RP no compren espais, la publicitat es fa com a complement integrat.-no com a finalitat sinó com a complement, que els periodistes s'expressin sense estar coaccionats.
- Hi ha qui diu que tenen un gran matiç, l'estil lingüístic: en la publicitat és més poètica/metàfores i en les RP més argumentatiu/explicatiu
LES RP I EL PERIODISME:
- en primer lloc es generen els continguts que s'iguin d'interès social per tal de que surti publicat.*
- la universalitat del periodisme permet informar a la societat sobre uns fets, les RP en canvi, el que pretenen és influenciar l'actitud del periodista , per a que tingui una actitud positiva cap a l'organització i sigui del seu interès. I que el periodista ens faci publicity: ens incorpori en la seva agenda per informar a la societat del que ha passat.
- tenen un punt de confluència clar: l'estil comunicatiu (el llenguatge)
- La disposició dels fets, l'estètica, el guió, l'estructura dels continguts... el periodista és un narrador i les RP són l'organitzador d'aquets (dominants de l'escena) EL MARQUÈTING I LES RP:
- El marquèting estableix estratègies per a que les empreses tinguin incidència en els mercats (preus i distribució adequada, tipologia de producte adaptat a les necessitats i tipologia de comunicació). Segons Kotler són les 4 P (product, price, placement and promotion). El mixt de comunicació (promotion) inclou la publicitat, promoció i publicitat al lloc de venta, marxandadge i relacions públiques. El 70% de les accions de RP estan enfocats a públics del mercat (distribuidors, proveidors i clients actuals/potencials), però no entren dins del marqueting quan les relacions són internes, amb la comunitat o amb els medis-fora del mercat.
- primer gran element confluent o diferenciador: els públics (saber a qui va destinat), quan els públics son distribuidors, proveidors i clients actuals/ potencials parlem de rp dins del marquèting. Quan en canvi, parlem de fer actuacions de RP destinades a institucions, empleats, mitjans de comunicació, actuen fora del marquèting. Les Rp que actuen per incidir en el mercat, moltes vegades també generen notícia, per tant incidència en els mitjans de comunicació, pot tenir també en la comunitat o en l'àmbit intern (treballadors)- per tant un bon treball de mercat, a vegades, et fa moure cap als altres públics- són accions dins de rp i dins del marc del marquèting quan són accions per a donar a conèixer el producte en els mitjans de comunicació i que sigui publicat com a notícia. Esta fora quan allò que s'expllica en els mitjans de comunicació esta al voltant de l'empresa (entitat). La publicity sempre són notícies lligades al producte com a protagonista. *Abel
Els públics: Quan els públics són públics de mercat entesos com a distribuïdors, proveïdors, clients actuals o potencials.. estem parlant de RP dins del màrqueting. En canvi, quan estem parlant de fer activitats de RP destinades a institucions, empleats, mitjans de comunicació, podem dir que
TEMA 5
- el subjecte promotor són les persones o entitats que promocionen o financien.
- els subjectes professiónals són els departaments integrats (inhouse departmen)-interns, i d'altres externs- agències que ajuden puntualment a certs actes tècnics i consultoríes. El que fan és executen o assessoren/ planifiquen, guien/orienten.
- els subjectes receptors són els pú tema 5: Subjectes promotors de les RP. Concepte i tipologia, segons la titularitat: pública, privada i mitja segons la seva finalitat: lucrativa i no lucrativa. blics o entorn social organitzats en diversos subgrups (interns, comunitat- institucions i entitats socials i culturals, mitjans de comunicació-tradicionals i new media, mercat- proveïdors, distribuïdors i clients actuals i potencials).
- 1.1. es busquen colectius que ja existeixin preorganitzats des d'un punt de vista social (clubs/ entitats/admin.públiques/ONG-activistes/entitats socioculturals/inversors/empleats/partners- participadors/mitjans generaristes/especialistes/ new media/proveïdors/competència.
Els públics reben/perceben i participen del projecte.
INTRO bloc II SUBJECTE:
aquella entitat o persona que esta formant part d'un procès de RP, ja sigui al principi, durant o al final del procès. Per tant, és un ens que té interessos en la seva influència o reputació pública, és una agència consultora o departament que desenvolupa projectes o guia/orienta el procés, o bé és un colectiu amb lideratge d'opinió que percep o participa de les accions o interessos del subjecte promotor. Per tant pot ser una empresa, una admin. pública o un colectiu.
característiques que ha de tenir un subjecte:
- que sigui una persona o entitat, no pot ser una cosa.
- que activi les relacions entre les parts o tingui voluntat de socialitzar-se. Emetre continguts, percebre, potenciar opinions-per tant voluntat de relacionar-se
- que estigui situat al inici, durant o final d'un procés de RP. Cada vegada més que estigui permanentment vinculat al procés, ja que les RP són de mitjà i llarg termini.
-quan parlem de subjecte promotor: entitat o persona que impulsa o financia un procés de RP i té alhora uns interessos particulars vinculats a la cerca del benefici propi i/o reputació. -subjecte professional o executor: és un departament, agència o consultora que porta a la pràctica les intencions del subjecte promotor, n'anal·litza les potencialitats en RP i determina les tècniques i accions prioritàries. En definitiva, orienta i desenvolupa el procés. -subjecte receptor: és aquell que percep el procés i missatge expressat pel subjecte promotor, aquest subjecte promotor el fa partícip i involucrar-lo en aquelles activitats o intencions per tal que hi hagin actituds i interessos compartits. Per tant, és l'entorn social de referència, els públics interns i externs i els colectius d'incidència.
INICI TEMA 5: SUBJECTE PROMOTOR
el subjecte promotor és aquell que detecta la necessitat de desenvolupar un procés de RP, per intuïció pròpia o per analisi d'un subjecte executor/professional (consultoria) i posa els recursos necessaris per potenciar una millor imatge social o reputació d'ell/a mateix/a.
funcions principals:
- financia i impulsa: paga el cost de l'activitat com el cost de la representativitat, i el cost dels recursos del subjecte execució (materials en funció de les accions)
- és el que posa en joc el seu pròpi prestigi i reputació (això demana una certa responsabilitat, que és sempre del subjecta promotor i no del executor, vol dir que aquest últim és legalment irresponsable ja que nomès recomana/guia/orienta). Intenció de procurar pel seu propi prestigi i personalitat.
- és aquell que prioritza i manté els vincles: per tal d'ampliar l'esfera d'influència social i mantenir-la.
