Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


SELECTIVIDAD RESUMEN HUME, Apuntes de Historia de la Filosofía

Apuntes del autor Hume de segundo de bachillerato.

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 27/09/2021

laura-sagrera-calvis
laura-sagrera-calvis 🇪🇸

5

(1)

7 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
FILOSOFIA 2n trimestre
T6 David Humé (s. XVII i XVIII)
1) Empirisme: John Locke i David Hume (s XVIII)
Les idees més vertaderes i importants són les que provenen dels sentits.
- Defensen valor de l’experiència.
- Neguen idees innates.
- El coneixement prové de l’experiència però el seu límit són les impressions.
- Per l’única cosa que podem fer servir la raó és pels judicis matemàtics i els lògics (que
són relacions d’idees que no amplien el coneixement).
- L’experiència dels sentits ens proporciona l’únic coneixement fiable: les impressions.
2) Hume
Objectiu: Arribar al coneixement distingint allò verdader i els graus de certesa. Fa un estudi de
l’ésser humà.
Origen de les idees:
Percepcions: Materials bàsics del coneixement, són continguts mentals que procedeixen de
l’experiència. Com hi ha diferència entre viure un esdeveniment i recordar-lo, el grau de vigor
distingeix les percepcions entre:
-Impressions Són el resultat immediat d’una experiència sensible (provenen dels
sentits, passions i emocions).
Depenent del seu origen:
- impressions de sensació: provocades per una causa externa als nostres sentits.
- les impressions de reflexió: que van associades a una idea.
Depenent del seu grau de complexitat:
- impressions simples: per exemple, una olor determinada, un gust, etc.
- impressions complexes: les que podem distingir-ne les parts com per exemple la
impressió d’un quadre.
-Idees Són percepcions dèbils que deriven de les impressions, és a dir, són còpies de
les impressions (les percepcions fortes). Totes les nostres idees (fins i tot les
imaginàries) provenen de l’experiència. Si una idea no procedeix d’una impressió és un
terme irrellevan perquè els límits del coneixement parteixen de l’experiència. Així doncs,
neguen les idees innates.
Depenent del seu origen:
- idees simples: el record d’impressions simples.
- idees complexes: el record d’impressions complexes.
Depenent de la seva procedència:
- si vénen de la memòria són directament el record de les impressions.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga SELECTIVIDAD RESUMEN HUME y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

FILOSOFIA 2n trimestre

T6 David Humé (s. XVII i XVIII)

1) Empirisme: John Locke i David Hume (s XVIII) Les idees més vertaderes i importants són les que provenen dels sentits.

  • Defensen valor de l’experiència.
  • Neguen idees innates.
  • El coneixement prové de l’experiència però el seu límit són les impressions.
  • Per l’única cosa que podem fer servir la raó és pels judicis matemàtics i els lògics (que són relacions d’idees que no amplien el coneixement).
  • L’experiència dels sentits ens proporciona l’únic coneixement fiable: les impressions. 2) Hume Objectiu: Arribar al coneixement distingint allò verdader i els graus de certesa. Fa un estudi de l’ésser humà. Origen de les idees: Percepcions : Materials bàsics del coneixement, són continguts mentals que procedeixen de l’experiència. Com hi ha diferència entre viure un esdeveniment i recordar-lo, el grau de vigor distingeix les percepcions entre:
  • Impressions → Són el resultat immediat d’una experiència sensible (provenen dels sentits, passions i emocions). Depenent del seu origen:
  • impressions de sensació: provocades per una causa externa als nostres sentits.
  • les impressions de reflexió: que van associades a una idea. Depenent del seu grau de complexitat:
  • impressions simples: per exemple, una olor determinada, un gust, etc.
  • impressions complexes: les que podem distingir-ne les parts com per exemple la impressió d’un quadre.
  • Idees → Són percepcions dèbils que deriven de les impressions, és a dir, són còpies de les impressions (les percepcions fortes). Totes les nostres idees (fins i tot les imaginàries) provenen de l’experiència. Si una idea no procedeix d’una impressió és un terme irrellevan perquè els límits del coneixement parteixen de l’experiència. Així doncs, neguen les idees innates. Depenent del seu origen:
  • idees simples: el record d’impressions simples.
  • idees complexes: el record d’impressions complexes. Depenent de la seva procedència:
  • si vénen de la memòria són directament el record de les impressions.
  • si vénen de la imaginació són combinacions i barreges de diferents idees. 4) Tipus de coneixement : El coneixement no s’expressa amb una sola idea sinó per mitjà de proposicions.
  • Qüestions de fet: basat en impressions (sentits) fan referència a les coses de la realitat. Són enunciats contundents, no necessaris, particular i no universal (el sol sortirà demà). El nostre convenciment en la veritat d’aquesta afirmació deriva únicament del costum i del que ens ha demostrat l’experiència. Malgrat això, no és una veritat innegable perquè és una idea que no correspon a cap impressió. Està fundat pel principi de la causalitat. Parteix de la base del que anomenem causa i efecte existeix una connexió necessària, però falsa i imaginària. Per exemple, el xoc entre boles del billar. Podem veure el moviment de la primera bola, que anomenem causa, i el moviment de la segona bola, que anomenem efecte. En els dos casos hi correspon una impressió i això fa que les dues idees siguin vertaderes. El problema és que si estem convençuts que el moviment de la primera bola farà moure a la segona és per costum. Això ens ha fet creure que sempre passarà, però no ho podem demostrar. El raonament inductiu es basa en la causalitat.
  • Relacions d’idees : Són les idees que provenen de les ciències i són independents de l'experiència perquè no recorren de les impressions. Són demostrativament certes i la seva negació és una contradicció. Són enunciats matemàtics que són necessaris i universals (2+2=4). Malgrat ser verdaderes, no ens proporcionen coneixement sobre el món. 5) Com relacionem les idees? Les idees s’associen mitjançant tres principis:
  • Llei de la semblança: és la norma per la qual la nostra ment tendeix a unir idees que s’assemblen a les impressions originals. Per exemple, la idea d’una pintura condueix els nostres pensaments a l’original.
  • Llei de la contigüitat en l’espai i en el temps: és la norma per la qual la nostra ment ajunta idees properes en l’espai i el temps. Per exemple, si algú pensa en un fet del passat, probablement s’imaginarà altres fets relacionats i contigus.
  • Llei de la causa-efecte : és la norma per la qual la nostra ment tendeix a unir determinades idees convertint-ne unes en l’efecte o el resultat d’unes altres. Per exemple, si pensem en una ferida, molt probablement pensarem en el dolor.

assignat. No es tracta de coneixements, sinó que es tracta de certeses.

- Crítica a la idea del jo: El jo no és més d’una successió d’actes psíquics que passen un darrere l’altre i que ens fan suposar que hi a un subjecte que produeix aquests pensaments, però no el puc percebre.

  • Crítica a la idea de Déu: Descartes demostra la seva existència a partir del principi de causalitat (causa de certes idees en mí, causa de la meva existència, fonament de veritat, etc) però segons Hume això és un pas il·legítim. No el puc percebre per tant no és objecte de coneixement sinó de creença, de l’imaginació. Déu seria una figura fruit d’idealitzar qualitats humanes.
  • Crítica a la idea del món: Només en capto impressions, no una realitat en sí. Conseqüències:
  • Fenomenisme : No hi ha res més enllà de fenòmens.
  • Escepticisme : No podem saber l’existència de res, no sabem si existeix un món exterior, ni nosaltres mateixos així que dubtem de tot. Hume, però, intenta evitar aquesta conclusió i ens dirà que tot i que no podem demostrar l’existència d’un món exterior a nosaltres, podem creure que aquest existeix.
  • Solipsisme : Totes les meves impressions són subjectives i no puc conèixer res més que els meus estats mentals (impressions i idees) només conec els continguts de la meva consciència. DESCARTES HUME Tendència filosòfica Racionalisme. Empirisme. Coneixement Vol crear un mètode universal basat en la raó. Parteix de l’experiència com a font i límit dels nostres coneixements. Punt de partida No ens podem fiar de l’experiència sensible, ja que podem dubtar-ne. Escepticisme metòdic. Parteix del dubte per veure si pot trobar una veritat de la qual no en pugui dubtar. No ens podem fiar de la raó com a instrument del coneixement de la realitat. El coneixement no traspassa els límits de l'experiència. Postura davant dels sentits / raó Dubtem dels sentits com a eina de coneixement (ja que a vegades ens enganyen). Aquest és l’únic nivell de Per l’única cosa que podem fer servir la raó és pels judicis matemàtics i els lògics (que són relacions d’idees que

dubte que mantindrà fins al final de la seva filosofia. La raó és l’única eina de coneixement fiable. no amplien el coneixement). L’experiència dels sentits ens proporciona l’únic coneixement fiable: les impressions. Criteri de veritat Tot el que jo percebi de forma clara i distinta serà vertader. Una idea només és vertadera si prové d’una impressió. Idea Representació mental. N’hi ha de tres classes: adventícies (provenen de l’experiència), factícies (construïm nosaltres combinant altres idees) i les innates (el pensament les posseeix per ell mateix). A partir de les Idees innates demostra l’existència de Déu. Les idees són representacions mentals de les impressions, imatges de les impressions que han perdut la força que tenien, són còpies d’impressions. Poden ser simples o complexes i poden provenir de la memòria o de la imaginació (en aquest últim cas, són idees falses perquè no remeten directament a cap impressió real). Innatisme Accepta l’existència d’idees innates i, de fet, aquestes li serviran per provar la segona veritat (existència de Déu). No accepta l’existència d’idees innates. Defensa la màxima de Locke, la nostra ment, quan naixem és com un paper en blanc. Conceptes metafísics Prova l’existència de tres veritats, tres substàncies: jo, déu i el món. Critica els conceptes metafísics (jo, Déu i el món) i la idea de substància. Principi de causalitat No el menciona com a tal però pensa que l’univers és com un gran mecanisme on tots els fenòmens estan regits per la relació causa-efecte. Qüestiona el principi de causalitat perquè no tenim impressions de la connexió necessària entre el que anomenem «causa» i «efecte». Per tant, no podem explicar els fenòmens a partir d’una relació causal. Conseqüències de la seva teoria El seu mètode li servirà per fomentar el coneixement. Del seu sistema filosòfic n’extreu 3 veritats (Jo, Déu i el Món) equivalents a les tres substàncies. No podem conèixer res més enllà de les nostres impressions (escepticisme). Però també ens dirà que creure en algunes veritats (com l’existència del món) és necessari per a la nostra supervivència.