CONSTITUCIONAL II
BLOC 2 Drets i llibertats
TEMA 4 Garanties jurisdiccionals dels drets
La protecció judicial dels drets fonamentals
La CE preveu uns mecanismes específics de tutela dels drets fonamentals per
els casos concrets en que es puguin considerar vulnerats. Aquests mecanismes,
regulats a l’art 53.2 CE són de protecció dels drets fonamentals per les
jurisdiccions ordinària i constitucionals. Els drets fonamentals són defensables
a la jurisdicció ordinària, exercint el dret a la tutela judicial efectiva. La CE ha
proporcionat mecanismes extraordinaris de protecció a través d’un procediment
basant en els principis de preferència i sumarietat o mitjançant el recurs
d’emparament constitucional. L’art 53.2 CE té un doble efecte: a) dóna
cobertura un conjunt d’accions processals executables en defensa i protecció, b)
institueix un procediment caracteritzat per: SUMARIETAT I PREFERENCIA. La
diferencia d’aquest procediment és que l’òrgan que s’encarrega de la protecció
és un jutjat o tribunal ordinàri, i l’emparament constitucional es fa davant del
Tribunal Constitucional.
Com a regla general, no existeix un jutge especial dels drets fonamentals sinó
que les lleis processals han establert procediments específics a seguir en
aquelles accions en les que es denuncien una vulneració de drets fonamentals.
La jurisdicció ordinària de l’art 53.2 CE s’ha desenvolupat de manera sectorial,
dins dels diferents ordres jurisdiccionals (civil, penal, contenciós-administratiu,
social i específics (protegir certs drets fonamentals, com ara: Habeas corpus,
dret de rectificació, protecció civil de l’honor, l’intimitat i l’imatge).
Les lesions dels drets fonamental que procedeixen directament d’òrgans judicial
no tenen cap mecanismes específic únic de protecció davant la jurisdicció
ordinària.
Permet reparar mitjançant la nul·litat d’actuacions qualsevol vulneració dels
drets fonamentals als que es refereix l’art 53.2CE davant l’autoritat judicial a la
que s’imputa la vulneració.
Els procediments creats a l’art 53.2CE són procediments d’excepció perquè són
diferents als procediments ordinaris: A) Tenen un objecte material concret i
excepcional: la protecció dels drets fonamentals. B) la SUMARIETAT, és un
procediment el qual el seu objecte és limitat; tot sembla indicar que amb la
paraula sumari, la CE vol configurar un procés accelerat, urgent o especialment
ràpid. C) PREFERENCIA, que els òrgans judicials han de tramitar i amb
independència de l’ordre d’ingrés als assumptes que habitualment es segueix.
L’emparament constitucional
L’art 53.2 CE assenyala que els drets reconeguts als art 14 a 30 CE són objecte
de protecció a través de l’emparament constitucional. L’emparament
constitucional es configura com una garantia específica més dels drets
fonamentals, ja que és l’ÚLTIMA GARANTIA DELS DF EN EL SISTEMA
CONSTITUCIONAL (SUBSIDIARI). La característica més rellevant del recurs
d’emparament és que es sol·licita davant del Tribunal Constitucional la
preservació o restabliment d’un dret fonamental.
L’emparament constitucional és un recurs extraordinari. Per tenir accés a
l’emparament constitucional no cal la simple insatisfacció amb la resolució, és
precís que es donin els supòsits concrets de vulneració d’un DF.
LEGITIMACIÓ: el titular del D (persona física o jurídica), el M.Fiscal i el D.del
Pueblo.
