CONSTITUCIONAL II
BLOC 2 Drets i llibertats
TEMA 5 El principi d’igualtat
Les dimensions de l’igualtat en la CE
La CE integra una clàusula general que estableix l’igualtat de tots els espanyols
davant la llei i prohibeix realitzar discriminacions per raons o condicions
personals o socials, aquesta clàusula es troba a l’Art 14 CE. L’igualtat davant la
llei era una de les reivindicacions fonamentals dels revolucionaris lliberals, es
tractava d’una igualtat purament formal, és a dir, era una equiparació de
situacions davant dels efectes i de l’abast de la llei.
La CE imposen als poders públic de procurar que l’igualtat sigui real i efectiva;
el concepte d’igualtat és diferent de com era abans: d’una situació en el que la
llei es guiava per la regla del tracte general respecte als destinataris (voluntat
general) s’ha passat a una altra en la que és freqüent el tracte diferenciat.
Aquesta situació és la que justifica les diferents accepcions de l’expressió
d’igualtat: l’igualtat com a valor- art 1.1 CE: “España se constituye en un Estado
social y democrático de Derecho, que propugna como valores superiores de su
ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo
político”, l’igualtat promocional- art 9.2CE:”Corresponde a los poderes públicos
promover las condiciones para que la libertad y la igualdad del individuo y de
los grupos en que se integra sean reales y efectivas; remover los obstáculos que
impidan o dificulten su plenitud y facilitar la participación de todos los
ciudadanos en la vida política, económica, cultural y social”, l’igualtat davant la
llei i en l’aplicació de la llei –art 14CE:” Los españoles son iguales ante la Ley,
sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza,
sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o
social”, aquests trets fan que no sigui exclusivament formal i que es
complementi amb un contingut material.
El principi d’igualtat de l’art 14CE
Els articles 14 i 53 CE configuren l’igualtat, no només com un principi,
sinó com un autèntic dret subjectiu dels espanyols que pot ser invocat davant
dels tribunals i també davant del Tribunal Constitucional. L’Art 14CE estableix
un dret subjectiu a obtenir un tracte igual i imposa una obligació als poders
públics a dur a terme aquesta igualtat en el tracte; és a dir, que els poders
públics no poden tractar als ciutadans de manera diferent en funció del seu
sexe, raça... Així doncs, el dret a l’igualtat és un dret a ser tractat igual que els
demés o a no ser tractat de manera diferent que qui esta en la mateixa situació.
El primer efecte del dret a la igualtat de l’art 14CE és l’igualtat davant
la llei, és a dir, que la llei és la mateixa per tots els ciutadans, que ha de tractar
a tots per igual. Ha de ser universal (que la seva validesa abasti a tots els
ciutadans) també ha de ser general i abstracta (ha d’elaborar-se per la
generalitat i no per a un grup de ciutadans) i ha de ser duradora. L’igualtat
davant la llei constitueix un límit a l’actuació del legislador pel que fa a l’abast
de la llei.
El principi d’igualtat no només constitueix un límit formal sinó que també
material, que afecta al contingut de la llei. La llei no només afecta per igual a
tots els ciutadans sinó que s’ha de tractar a tots els ciutadans per igual, l’art
14CE imposa l’igualtat a la llei.
S’obliga al poders públics en general, i al legislador en particular a tractar per
igual a tots els ciutadans; però se’ls exigeix que facin el necessari per
aconseguir que qui estigui en condicions d’inferioritat puguin situar-se en una
