

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: sistemes de drets i llibertats, Profesor: Pons, Eva, Carrera: Dret, Universidad: UB
Tipo: Apuntes
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


BLOC 2 Drets i llibertats TEMA 9 Els drets socials i econòmics Els drets de l'àmbit educatiu.
El dret a l’educació proclamat a l’art 27.1 CE és proclamat com un com un dret públic subjectiu per reclamar un dret a l’Estat. L’objecte d’aquest dret de prestació no és l’accés a qualsevol tipus d’ensenyament, sinó específicament als ensenyaments regulats, és a dir, aquells a les que es refereix la programació general feta pels poders públics art 27.5 CE i que integren el sistema educatiu inspeccionat i homologats per ells art 27.8CE. Així doncs l’accés a l’ensenyament bàsic és, a més d’un dret, una obligació constitucional art 27.4 CE, també ha de ser gratuït. Són titulars del dret tots, tant els nacionals com els estrangers. Els instruments per garantir l’efectivitat d’aquest dret de prestació estan identificats a l’art 27 CE: Creació de centres docents per l’Estat (art 27.5 CE) que garanteixen el dret a l’educació; i les ajudes als centres docents d’acord amb els requisits que estableixin les lleis. El sistema educatiu queda integrat per centres de règim públic i privats, en relació amb tots ells s’exerceixen les altres competències constitucionals dels poders públics en matèria educativa; es tracta, doncs de la programació general de l’ensenyament art 27.5 CE i de la potestat d’inspeccionar i homologar el sistema educatiu art 27.8 CE. Aquestes característiques delimiten el contingut essencial del dret a l’educació: els principis constitucionals de l’acció educativa (l’educació tindrà per objecte el desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals, aquests principis limiten l’exercici de tots els drets fonamentals d l’àmbit educatiu; la qualitat de l’educació és la meta principal de la política educativa, els drets acadèmics dels alumnes. Llibertat d’ensenyament A) la llibertat ideològica: ha de ser entesa com una projecció de la llibertat ideològica i religiosa i del dret a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions que també garanteixen i protegeixen altres preceptes constitucionals. B) llibertat de creació de centres docents: art 27.6 CE, només els nacionals poden ser titulars dels centres docents, estan sotmesos a controls per part de l’Administració. C) llibertat de càtedra: té el seu origen en l’àmbit universitari com a dret de defensa dels professors davant a les intromissions de l’Estat a la seva autonomia docent.
Autonomia universitària: art 27.10 CE dret de la universitat a autoorganitzar-se a través dels seus Estatuts, com a garantia institucional i com a dret públic subjectiu.
Drets socials de l'àmbit laboral: dret al treball, llibertat sindical i dret de vaga. Dret al treball: en el seu aspecte individual, és l’igualtat al dret de tots a un determinat lloc de treball si es compleixen els requisits necessaris de capacitat i en el dret a no ser despedits si no existeix una causa justa. En la seva dimensió col·lectiva, el dret al treball implica una obligació als poders públics per que portin a terme una política de treball.
Llibertat sindical: La regulació de la llibertat sindical es va iniciar durant l’etapa preconstitucional, en un procés paral·lel al de la transició política. La CE ha culminat aquest procés al proclamar que la creació i l’exercici de l’activitat dels sindicats són lliures i que aquestes organitzacions tenen una funció bàsica de defensa i promoció dels interessos econòmics i socials art 7CE. La CE ha protegit la llibertat sindical amb les màximes garanties a l’art 28 CE. Les referències normatives d’aquest dret es completen amb la Llei Orgànica de Llibertat Sindical. L’àmbit subjectiu de la llibertat sindical a l’ordenament espanyol és molt ampli: tots tenen dret a sindicar-se lliurement art 28CE el que suposa reconèixer aquest dret a tots els treballadors. La CE ha prohibit la sindicalització dels jutges, magistrats i fiscals i als membres de les Forces Armades i dels Instituts Armats de caràcter militar. El contingut del dret de llibertat sindical té una vessant individual i una altra col·lectiva. La primera comprèn el dret de cada treballador a fundar sindicats, a afiliar-se al de la seva elecció, així com a no afiliar-se. I la vessant col·lectiva de la llibertat sindical consisteix en que el dret dels sindicats al lliure exercir de la seva activitat, que inclou el dret a formar confederacions i fundar organitzacions sindicals internacionals o afiliar-se a les mateixes. LLEI ORGÀNICA DE LLIBERTAT SINDICAL. El registre ha de ser al Ministeri de Treball. Dret a utilitzar totes les vies previstes en defensa dels seus interessos: vaga, negociació col·lectiva, mesures de conflicte col·lectiu, participació institucional i participació en eleccions sindicals. Dret a celebrar reunions en els centres de treball fora dels horaris laborals. Recaptació de quotes a través de descomptes salarials. Representants en els comitès d’empresa. Dret a vaga:
La vaga no és només una llibertat que vincula als poders públics sinó també un dret dels treballadors davant a l’empresari, que no pot sancionar-los per raó de la seva participació a ella, ni desvirtuar la seva eficàcia. La vaga consisteix en la cessació del treball en qualsevol de les seves modalitats. La finalitat de la vaga és al defensa dels interessos dels treballadors. El dret a vaga és un dret individual, d’afegir-se o no a anticipar a la vaga, tot i que té una dimensió col·lectiva ja que l’exercici d’aquest dret només pot realitzar-se concertadament. El dret de vaga constitucionalment protegit és el de les persones que presten a favor d’altres un treball retribuït. Els servis essencials de la comunitat representen el principal límit extern del dret fonamental de vaga. Hi ha l’obligació de preavís de la vaga mitjançant una comunicació escrit al menys 5 dies d’antelació, no seria exigible en casos de força major o d’estat de necessitat.