¡Descarga Sistemes de drets y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!
CONSTITUCIONAL II
BLOC 2 Drets i llibertats
TEMA 1 Evolució del sistema de drets i llibertats
Evolució històrica i conceptual: l’aparició de diversos tipus de drets Els drets no sorgeixen capritxosament, sinó que van apareixent en funció del context històric, polític i ideològic de cada època. D’aquí que el procés evolutiu històric sigui fonamental en aquest sentit. Els drets fonamentals neixen amb els constitucionalisme com a procés de limitació progressiu del poder de l’Estat sobre l’individu. Els punts de partida en són dos: la Declaració de Drets de Virgínia i la Declaració de Drets del ciutadà el 1789.
A) Regne Unit s.XVII (llibertat i propietat), va ser pioner en matèria de drets i llibertats i a la seva incorporació al règim constitucional. Es limiten els poders de la Corona i es comencen a reconèixer els DRETS INDIVIDUALS I CIVILS: Es fa la PETICIÓ de DRETS (llibertats que han de ser respectades pel rei). Es publica la llei d’Habeas Corpus (garanties contra la detenció arbitrària). Es fa la DECLARACIÓ DE DRETS (dret de petició i dret a participar a les eleccions parlamentàries). B) Constitucionalisme liberal EEUU s.XVIII, les primeres declaracions de drets a EEUU van ser: la declaració de VIRGINIA - Bill of Rights el 1776, que reconeix el dret a la vida a la llibertat d’expressió, religiosa, contra detencions arbitràries, propietat... però NOMÉS ÉS UNA DECLARACIÓ, NO HI HA GARANTIES. El 1791 es fa la primera gran declaració de drets amb eficàcia jurídica, els drets ja NO són NATURALS si no que passen a ser CONSTITUCIONALS. Tan la Declaració dels drets de Virgínia com la de la Independència, van dur a terme la positivització dels Drets al constitucionalisme lliberal: la sobirania popular, l’igualtat de tots els homes, els reconeixement dels drets inalienables... I es fan les 10 primeres esmenes a la Constitució dels EEUU 1791. França S.XVIII, després de la Revolució Francesa el 1789, es promulguen la Declaració dels drets de l’home i del ciutadà que proclamen aquests drets: l’individualisme, l’universalitat, la llibertat i la igualtat, l’organització política, el pensament, la religió, la propietat, l’opinió... però només respecte al dret a la seguretat i a la propietat, els drets només poden ser limitats per la Llei. També es fa la Constitució de 1791. Es reconeixen els primers drets que en aquell moment només són els bàsics de l’esfera individual dins d’un Estat lliberal pur, caracteritzat perquè és un Estat que no entra per a res del món en les relacions entre els individus.
B) Constitucionalisme democràtic S’aconsegueix un model d’Estat lliberal amenaçat per problemes en l’evolució cap a un nou model d’Estat. Als drets ja reconeguts s’incorpora el sufragi universal masculí i certes llibertats públiques. Es reconeixen els drets polítics.
C) Constitucionalisme social Es produeix després de la Segona Guerra Mundial i es correspon amb l’Estat social, l’Estat intervé a l’economia i intenta aconseguir la justícia a través de la redistribució dels recursos. Pel que fa als drets i llibertat sorgeix amb la Constitució de Weimar un llistat ampli de Drets però sense control constitucional de les lleis i SENSE GARANTIES pels drets, suposa l’aparició i integració dels drets econòmics i socials (referent a la vida dels ciutadans) i dels drets de prestació
(obligació de l’Estat de crear i mantenir les condicions materials per l’exercici de determinats drets). L’Estat social és aquell que intervé en les relacions socials, de tal manera que proporciona pensions per les persones grans, segurs de malalties per moments de baixa...
D)Drets de darrera generació. GARANTIES. En aquest període el que s’ha de destacar la Llei fonamental de Boon, són drets eficaços. És quan es produeix la consolidació de les GARANTIES dels drets fonamentals. La Constitució Espanyola de 1978 recull aquestes garanties i la noció de drets fonamentals.
Els drets fonamentals estan en l’origen del constitucionalisme, sorgeixen com a límit al poder i com a necessitat de garantir la llibertat dels ciutadans davant de les constants intromissions a la vida privada de les persones de l’Estat. A la primera etapa, els drets són DECLARATS I RECONEGUTS, però no hi ha GARANTIES. A partir del naixement del TC els drets ja són fonamentals ja que el legislador no pot canviar el que estableix la CE.
La protecció internacional i el Conveni europeu de drets humans Protecció internacional dels drets fonamentals:
- Organització de les Nacions Unides (ONU): Organització d’àmbit universal que té entre les seves finalitats garantir la pau i la seguretat, entre d’altres a través de fomentar i estimular el respecte dels drets humans (Carta fundacional de 1945). _Declaració Universal dels Drets Humans, 1948 Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, 1966 Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, 1966 Altres convenis en matèria de drets humans
- La Cort Penal Internacional.
- Consell d’Europa i el Conveni Europeu de Drets Humans. Origen i evolució del_ Consell d’Europa: Després de la II Guerra Mundial, els Estats d’Europa occidental pretenien la construcció d’un nou espai europeu segur i en pau després de les dues grans guerres. Els moviments en pro de la unitat d’Europa s’aglutinen al voltant del Comitè Internacional dels Movimients per la Unitat d’Europa. Aquest Comitè organitzà la celebració del Congrés d’Europa el 1948, d’on sorgiren les dues grans construccions europees encara avui vigents : les Comunitats Europees , d’una banda, i el Consell d’ Europa , de l’altra. El 1949 Bèlgica, França, Luxemburg, Holanda, Gran Bretanya, Irlanda, Itàlia, Dinamarca, Noruega i Suècia signaren a Londres l’Estatut del Consell d‘Europa, que s’estableix a Estrasburg (França). El Consell d’Europa és una organització internacional europea de cooperació que agrupa els Estats democràtics de Europa amb la finalitat d’assolir acords i treballar conjuntament. L’objectiu principal del Consell d’Europa és assolir una unitat entre els seus membres amb el propòsit de salvaguardar i realitzar els ideals i principis que són patrimoni comú d’aquests i de facilitar-ne el desenvolupament econòmic i social. Aquest objectiu s’ha de perseguir pels òrgans del Consell mitjançant les discussions de qüestions d’interès comú i els acords i les accions comunes en assumptes econòmics, científics, jurídics i administratius i en el manteniment i futur desenvolupament dels drets humans i les llibertats fonamentals. El Consell d’Europa es configura actualment com una organització regional de finalitats generals. El Conveni Europeu: En el marc del Consell d’Europa, el 4 de novembre de 1950 va signar-se a Roma el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals.(CEDH). Segons el Preàmbul, el CEDH esdevé un mitjà imprescindible en el camí de construcció d’una Europa democràtica,
Són principis de dret comunitari, els drets fonamentals que s’inspiren en les tradicions constitucionals comunes dels Estats membres. El Conveni Europeu de Drets Humans és part de la tradició constitucional comuna dels Estats membres.
Drets reconeguts en el Tractat de la Unió Europea (TUE)
La Unió es basa en els principis de llibertat, democràcia, respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals i l’Estat de dret.
La Unió respecta els drets fonamentals tal i com es garanteixen en el Conveni Europeu de Drets Humans (1950) i tal i com resulten de les tradicions constitucionals comunes als Estats membres com principis generals de l’Estat de Dret.
5. Coordinació i acció comuna en relació amb drets de prestació i de darrera generació: Salut Pública, Desenvolupament sostenible i dret al medi ambient, Drets relacionats amb el treball, educació i formació professional, protecció dels consumidors. 6. Garanties
Defensor del Poble Europeu: Qualsevol ciutadà de la Unió podrà dirigir-se al Defensor del Poble en relació amb casos de mala administració en l’acció de les institucions o òrgans comunitaris. (art. 27.2 y 195 TCE). Agència Europea de Protecció de Dades (art. 286 TCE).
7. Carta Europea de drets fonamentals
Procediment d’elaboració: El mes de juny de 1999, el Consell Europeu de Colònia va decidir crear una Convenció que havia d’elaborar una carta de drets de la Unió. La Convenció estava formada per representants dels governs i dels parlaments dels Estats membres , per representats del Parlament Europeu i de la Comissió. El desembre de 2000, el Parlament Europeu, el Consell i la Comissió varen signar solemnement la Carta.
Característiques generals de la Carta Europea dels drets fonamentals: és un document no vinculant jurídicament, recull els valors i els drets comuns als Estats europeus, és compatible amb els drets reconeguts en el pla intern i no disminueix el nivell de protecció.
La sistemàtica dels drets en la Constitució espanyola de 1978
Dins de la CE es distingeix un doble sentit: a) organitza el poder de l’estat i b) defineix els criteris fonamentals que han de configurar aquesta organització i el seu funcionament en les seves relacions amb els individus, que és on es situen la declaració de drets fonamentals. Els drets fonamentals són un ELEMENT ESTRUCTURAL de l’Estat de Dret de manera que difícilment poden concebre’s com a realitats separades: només allà on es reconeixen i garanteixen els drets fonamentals existeix Estat Democràtic i només on hi ha un Estat Democràtic pot parlar-se d’autèntica efectivitat dels drets fonamentals. Només pot parlar-se d’Estat social de dret a partir del reconeixement i eficàcia de drets de naturalesa socials, és a dir, que els drets fonamentals no són només un límit jurídic al poder públic dins del sistema democràtic, de manera que no és
possible parlar de democràcia sense drets fonamentals perquè els dos conceptes s’uneixen. A la Constitució Espanyola 1978 podem veure que al Títol Primer, dedicat als DERECHOS Y DEBERES FUNDAMENTALES, és un dels pilars bàsics de la definició de l’Estat com a social i democràtic de dret. Aquest títol representa la declaració de drets de l’ordenament espanyol que posseeixen doble naturalesa: tenen una finalitat objectiva, és l’element que defineix l’estructura política i jurídica de l’Estat. I l’altra, són drets subjectius, garanteixen un status jurídic o la llibertat a un ciutadà. Es discuteix sobre quina es l’autèntica naturalesa dels drets fonamentals: per uns els drets fonamentals són anteriors a la CE i a l’ordenament jurídic; per altres, només existeixen en la mesura que existeix l’ordenament jurídic; i altres que creuen que només adquireixen naturalesa de dret per la seva positivització. Però, des del punt de vista jurídic el seu anàlisi i estudi s’ha de realitzar—se a partir de la seva REGULACIÓ A L’ORDENAMENT, PRIMER A LA CE I DESPRÉS EN ALTRES NORMES.
El TÍTOL PRIMER- DERECHOS Y DEBERES FUNDAMENTALES, es divideix en cinc capítols:
- Capítol Primer (de los españoles y los extranjeros) regula les condicions d’exercici dels drets fonamentals.
- Capítol Segon (derechos y libertades) és on hi ha la declaració de drets. Secció primera: derechos fundamntales y las libertades públicas. DRETS FONAMENTALS art 14-29 CE Secció segona: derechos y deberes de los ciudadanos. DRETS CONSTITUCIONALS art 30-38 CE
- Capítol Tercer (principios rectores de la política social y económica) reconeix els principis rector que han d’efectuar l’acció dels poders públics. PRINCIPIS art 39- 52 CE
- Capítol Quart, es dedica a regular les garanties que permeten assegurar la plena efectivitat dels drets constitucionals. ART 53- 54 CE, és l’art 53 CE el qui fa la divisió dels drets del Títol Primer: “1. Los derechos y libertades reconocidos en el Capítulo II del presente Título vinculan a todos los poderes públicos. Sólo por Ley, que en todo caso deberá respetar su contenido esencial, podrá regularse el ejercicio de tales derechos y libertades. Drets constitucionals
- Cualquier ciudadano podrá recabar la tutela de las libertades y derechos reconocidos en el artículo 14 y la Sección primera del Capítulo II ante los Tribunales ordinarios por un procedimiento basado en los principios de preferencia y sumariedad y, en su caso, a través del recurso de amparo ante el Tribunal Constitucional. Drets fonamentals
- El reconocimiento, el respeto y la protección de los principios reconocidos en el Capítulo III , informará la legislación positiva, la práctica judicial y la actuación de los poderes públicos. Sólo podrán ser alegados ante la Jurisdicción ordinaria de acuerdo con lo que dispongan las Leyes que los desarrollen. Principis
- Capítol Cinquè, estableix la suspensió dels drets fonamentals.
Així doncs, els drets fonamentals són NOMÉS els que apareixen de l’art 14 al 29 CE, els drets constitucionals són els que apareixen de l’art 30 al 38 CE i els principis rectors són aquells que apareixen del 39 al 52 CE.
