Solucio PAC 2, Apuntes de Psicología

¡Descarga Solucio PAC 2 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

universitat oberta de catalunya: grau de psicologia

HISTÒRIA DE LA

PSICOLOGIA

La frenología de Spurzheim:

La falsa mesura de la intel·ligència?

Aula 3

[Escriba texto]

És la frenologia una ciència?

El text a tractar és obra de l’alemany Johann Gaspar Spurzheim, nascut el 31 de desembre de 1776 a prop de Trier. Va ser el primer deixeble de l’anatomista Franz Joseph Gall. Amb els treballs conjunts que van realitzar, van aconseguir donar nom al concepte de frenologia, referint-se així a la relació que hi ha entre la mida i forma del crani amb les característiques personals i les facultats mentals de la persona, Spurzheim posteriorment va formular la cranioscòpia, teoria desenvolupada a principis del segle XIX i que es centra en l’estudi de les facultats afectives i intel·lectuals per la inspecció del crani. És en aquest segle quan el pensament científic i filosòfic s’inclina més cap al positivisme. Segons aquest corrent filosòfic el coneixement ha de ser fiable i verificable per mitjà de l’experiència.

La finalitat de Spurzheim amb els seus experiments era trencar la idea que es tenia en el segle XVIII sobre el pensament i coneixement, que afirmava que l’ànima es trobava als budells de l’individu i no pas en el cervell.

Centrant-nos en les diferents etapes de la psicologia, podríem situar aquest psicòleg a l’etapa de la filosofia intel·lectual (1776-1886). Spurzheim va rebre influències dels autors del segle XVIII, és per aquesta raó que les seves teories tenen un caire l’empirista, el qual rebutga la idea d’un coneixement innat i defensen que aquest últim es desenvolupa a partir de l’experiència. Per aquesta raó, les pràctiques frenològiques van prendre rellevància.

Fent referència al corrent psicològic, ens centraríem en el dualisme, ja que es basa en la diferenciació de l’ànima i el cos, aquests també afirmen que l’aspecte intel·lectual o conceptual, és a dir, la raó, no pot ser reduït a explicacions materials.

Spurzheim, G. afirma que “el cervell és l’òrgan dels fenòmens afectius i intel·lectuals” referint-se així a un moviment medicofisiològic, com va ser la frenologia, en la qual es creu que el cervell és responsable de funcions com; els sentiments, els instints i les facultats perceptives i les refractives. Per tant, podem considerar que la intel·ligència té certa importància en l’estudi de la frenologia; la intel·ligència està localitzada exclusivament en el cervell, on també es troben cadascuna de les facultats particulars de la intel·ligència.

En el mètode experimental i la ciència empírica, l’interès per trobar un mètode adequat per dirigir el pensament va ser un dels interessos principals de l’empirisme. La ciència no es pot basar en cap hipòtesi o pressupòsits no contrastats per l’experiència, per donar validesa a les teories científiques proposades, s’ha de realitzar la seva verificació empírica.

Com es menciona en el text “ desde hace mucho timpo diferentes autores han declarado que el cerebro es el órgano del alma”. Un dels primers autors a exposar aquesta idea és Renne Descartes , el qual va descobrir la interacció de l’ànima amb la matèria, segons aquests autors, la seva localització es troba a la glàndula pineal, situada a la base del cervell i encarregada de sincronitzar les funcions de l’organisme. Un altre autor que segueix aquest pensament és Thomas Willis (162-1675) el qual va formar part de “l’era neurocentrica”, on el seu principi és que l’ànima i el cervell són dos conceptes relacionats i inseparables. Va ser el primer

Bibliografía Mòdul didàctic 1: Els llindars de la psicologia científica.

Mòdul didàctic 2: Fundació i establiment de la psicologia científica.

Nofre, D. (2006). En el centro de todas las miradas: una aproximación a la historiografia de la frenologia.

Spurzheim, G. (1852). Manual de Phrénologie. París: Porthmann, pp.9-11.

Cagigas, A (2002). Guía de viaje por una historia de la psicologia (pp. 14-36), Jaén: Ed. Del lunar.

Leahey, Th.H. (2005). Història de la Psicología (pp. 186-191). Madrid: Pearson Educación.

Enersen, D. (2016). Whonamedit? - A dictionary of medical eponyms. Recuperado el 6 de abril de 2016, de Johann Gaspar Spurzheim: http://www.whonamedit.com/doctor.cfm/1017.html

Gavito, G. (6 de octubre de 2014). Cultura Colectiva. Recuperado el 6 de abril de 2016, de Alma, Mente, Cuerpo. La Glándula pineal de Descartes.: http://culturacolectiva.com/alma-mente-cuerpo-la-glandula-pineal-de-descartes/

Mateo, D. N. (8 de novembre de 2005). En el centro de todas las miradas : una aproximación a la historiografía de la frenología. Recuperado el 6 de abril de 2016, de https://www.researchgate.net/ publication/39494912_En_el_centro_de_todas_las_miradas_una_aproximacion_a_la_ historiografia_de_la_frenologia

Molina, Y. T. (10 de febrer de 2015). Historia de la Psicologia. Recuperado el 6 de abril de 2016, de PLANTEAMIENTO PSICOLOGICO DEL SIGLO XIX: https://yulianatm.wordpress.com/about/

Punset, E. (11 de octubre de 2006). El cultural. Recuperado el 6 de abril de 2016, de El alma está en el cerebro: http://www.elcultural.com/revista/letras/El-alma-esta-en-el-cerebro/

Wikipedia. (6 de febrer de 2016). Johann Spurzheim. Recuperado el 6 de abril de 2016, de https://en.wikipedia.org/wiki/Johann_Spurzheim