



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Història de la psicologia, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UOC
Tipo: Apuntes
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Aquesta PAC consta de quatre preguntes, en les quals treballareu aspectes fonamentals dels mòduls 1 i 2 de l’assignatura: Introducció a la Psicologia de la Percepció i Percepció visual. Aquesta PAC pretén que l'alumne conegui i domini alguns dels conceptes fonamentals associats amb la psicologia de la percepció, així com els relacionats amb la percepció visual. En aquesta PAC també treballareu algunes de les competències transversals especificades al pla docent (analitzar i sintetitzar, identificar i comparar diferents teories de la percepció visual, desenvolupament d'habilitats per al treball autònom i auto dirigit).
1. Contesteu les següents preguntes introductòries a la psicologia de la percepció:
a) En aquest vídeo la Rosario explica la seva experiència desprès d’una operació de cirurgia molt important. A quin trastorn perceptiu fa referència el fet de no poder distingir les lletres i els números que veia a l’ordinador?
El trastorn al qual es fa referència concreta en l'enunciat s'anomena alèxia. Les lesions cerebrals causades pel tumor o per la seva extirpació porten la Rosario a una incapacitat (com a mínim transitòria) per llegir signes gràfics (lletres i números). Encara que no apareix en l'extracte presentat, la Rosario no havia tingut cap dificultat prèvia per llegir, per la qual cosa parlem d'una alèxia adquirida. Aquest trastorn ens permet distingir els processos de sensació , intactes a Rosario, dels de percepció , alterats després de l'operació. Rosario veu els signes però no els pot descodificar bé (accedir al seu significat), d'aquí les seves dificultats per llegir-los, i fins i tot, per distingir uns signes d'altres (lletres vs. números).
b) Tenint en compte l’explicació dels processos de sensació i percepció donada al mòdul i il·lustrada en aquest vídeo, expliqueu la particularitat d’aquests dos tipus de processos en el cas concret que impedeix la Rosario veure una part del menjar que hi ha al seu plat.
La Rosario té problemes per atendre al camp visual contrari a la lesió cerebral, el que es coneix com heminegligència atencional. Aquesta dificultat atencional també la porta a colpejar-se amb objectes que apareixen en el seu camp visual esquerre. La resposta a aquesta pregunta no requereix centrar-nos en el dèficit atencional, sinó en els aspectes elementals del procés perceptiu. Després de l'operació, la Rosario no té cap problema sensorial que l’hi impedeixi veure tot el camp visual (receptors intactes), però, no pot percebre part d'aquest camp visual. El concepte que engloba les dificultats que experimenta la Rosario després de la seva operació és el de agnòsia visual. Veure sense percebre, el que ens ajuda a comprendre les diferències entre sensació i percepció.
2. Contesteu les següents qüestions relacionades amb el procés perceptiu i la seva conceptualització teòrica:
a) Descriviu en termes generals l’estructura i funcions dels sistemes sensorials i raoneu en quin sentit la organització d’aquests sistemes quedaria recollida a la teoria de la percepció directa proposada per James J. Gibson.
b) Creieu que els post efectes de color els experimentem de manera sistemàtica? Quina teoria de la percepció del color es veuria recolzada pels resultats obtinguts al nostre mini experiment amb post-efectes? Raoneu la vostra resposta.
Sí, els post-efectes de color són sistemàtics (vermell-verd, blau-groc, blanc-negre). Aquest fet va portar a Edwald Hering a pensar que havia d'haver algun mecanisme per a la percepció del color que funcionés per processos oponents. Anys més tard, un cop descoberta la neurona per Ramón i Cajal, diferents autors van corroborar mitjançant dades neurofisiològiques la teoria de Hering.
El nostre mini experiment psicològic avalaria l'existència d'un mecanisme per a la percepció del color que funciona per processos oponents, per tant, donaria suport a la teoria dels processos oponents.
4. Responeu les següents qüestions relacionades amb la percepció de la profunditat i la percepció del moviment :
a) En el següent vídeo, quin és el mecanisme psicològic responsable de l’efecte il·lusori en aquesta il·lusió de grandària?
El mecanisme responsable l’anomenem d' escalament distància-mida i gràcies a ell el nostre sistema visual manté la constància de la mida d'acord amb una compensació entre la mida que l'objecte en qüestió ocupi a la retina i la distància o llunyania que li atribuïm.
b) (^) En aquest vídeo experimentareu un post efecte de moviment. Les instruccions apareixen en anglès, però consisteixen en mirar fixament al centre de la pantalla i esperar que acabi l’estimulació de moviment. Al final apareix una imatge estàtica que heu de mirar. Quina explicació podeu donar per explicar el creixement del cap? Es tracta d’una explicació psicològica o fisiològica?
Una explicació raonable es proposa des de la (neuro) fisiologia. El nostre còrtex visual està estructurat en àrees de neurones especialitzades en aspectes molt elementals dels objectes, com són línies, formes, colors, moviment, etc. El funcionament de les neurones específiques per a aquests aspectes elementals està relacionat amb processos de polarització i despolarització neuronal. Si traslladem l'explicació al nostre exercici, inicialment les neurones detectores de moviment s'activen al visualitzar el moviment en espiral del vídeo. Durant l'exposició prolongada al moviment les neurones que s'han activat de forma específica queden polaritzades, és a dir, informen de moviment centrípet gràcies a tenir un tipus de càrrega elèctrica (positiva o negativa). L'absència sobtada de moviment, és a dir, el moment en què cessa l'estimulació i apareix la imatge estàtica, fa que les neurones deixin el seu estat polaritzat i tendeixin al seu nivell basal inicial. El procés per tornar a l'equilibri (despolarització) porta a la neurona durant uns instants a la polarització inversa a la que tenia en l'adaptació. Això fa que durant uns segons tinguem accés al procés psicològic invers al de la fase d'adaptació, és a dir, un post-efecte de moviment centrífug.
c) Com explicaríeu la il·lusió de la lluna mitjançant la que es coneix com a llei de Emmert? Aquesta llei proposa que la grandària percebuda és igual a la grandària que un objecte ocupa a la nostra retina per (funció de multiplicació) la distància que atribuïm a l’objecte respecte de nosaltres [GP=GR*D].
Aquesta pregunta té relació amb el mecanisme descrit en la pregunta 4a. A la il·lusió que ens ocupa, el que experimentem en un dia de lluna plena és que veiem la lluna més gran quan està en l’HORITZÓ que quan està en el ZENIT. La lluna sempre té la mateixa mida i en un mateix dia sempre està a la mateixa distància de la terra.
La llei d'Emmert proposa que la mida percebuda de la lluna depèn de dos factors relacionats multiplicativament. El primer és la mida que la lluna ocupa en la nostra retina i el segon la distància que atribuïm a la lluna respecte de nosaltres.
Atès que la lluna no canvia de mida, i la grandària que ocupa en la nostra retina es manté constant en ambdós casos (HORITZÓ i ZENIT), l'explicació es resumiria en un error en el càlcul de la distància de la lluna del ZENIT. Quan la lluna està en el ZENIT nostre sistema perceptiu li atribueix menys distància (veure gràfica baix) de la real, d'aquí que la veiem més petita.
Els investigadors que s'han dedicat a estudiar la il·lusió de la lluna no solen reduir l'efecte observat a una única explicació.
d) Poseu un exemple que il·lustri clarament com a mínim una clau de profunditat pictòrica. Especifiqueu la clau (o claus) que apareix a la imatge adjuntada. A més, heu d’explicar per quin motiu l’autor ha utilitzat la clau en qüestió i quins elements de la imatge causen l’efecte (podeu copiar i enganxar directament d'Internet).
Resposta oberta al criteri de l’alumne.
Per poder fer aquesta activitat cal:
Es valorarà: