Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


SOLUCION PAC 1 2019, Ejercicios de Derecho Mercantil

solucion pac SOLUCION PAC 1 2019

Tipo: Ejercicios

2019/2020

Subido el 08/04/2020

naxin-1
naxin-1 🇪🇸

4.4

(36)

7 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
03.517 – DRET MERCANTIL I
Semestre feb 19- jul 19 Mòdul 1
Solucions Prova d’Avaluació Contínua – SolPAC 1
Concepte i subjectes en el dret mercantil
Primera part:
Vertader o fals
Digues si són vertaderes o falses les afirmacions següents i justifica-ho amb una breu argumentació
de només un paràgraf (que no hauria de superar les 100 paraules). Es valorarà la correcció de la
resposta i sobre tot l’argumentació. Tingues en compte que no pots fer en cap cas una còpia literal de
text dels mòduls o d’altres manuals. Has d’expressar-te amb les teves pròpies paraules, i en cas que
incloguis alguna cita, aquesta ha d’anar sempre entre cometes i amb indicació de la font.
1. D’acord amb el Codi de comerç, podem considerar secreta la comptabilitat dels empresaris sent
qualificada la ruptura d’aquest secret com un il·lícit civil i/o penal.
Fals. El caràcter secret de la comptabilitat empresarial que consagren preceptes com l’article 32
del Cco. no caràcter absolut sinó relatiu. En aquest sentit, el mateix article 32 citat admet
expressament la possibilitat de que les lleis puguin limitar o restringir l’abast concret del secret
sense que això representi cap il·lícit d’ordre civil o penal.
2. Els comptes anuals que estan obligats a presentar el conjunt dels empresaris estan integrats pels
següents cinc documents: balanç, compte de pèrdues i guanys, estat que reflecteixi els canvis en
el patrimoni net, estat de fluxos d’efectiu i, finalment, una memòria .
Fals. No podem afirmar que el conjunt dels empresaris estan obligats a presentar tots i cadascun
d’aquests documents. Els empresaris amb una mida o envergadura petita d’acord amb els
estàndards concrets establerts en aquest sentit per les lleis poden formular versions simplificades
o abreujades d’aquests documents podent arribar a ser innecessari algun d’ells d’acord amb el
que, per exemple, estableix la Llei de Societats de Capital en articles com el 257, 258 o 261.
3. El factor pot ser definit com el gerent o administrador social que l’empresari situa al front del seu
projecte empresarial. En aquest sentit, el factor disposa d’un apoderament general per tal d’exercir
les funcions que li ha encarregat complir l’empresari en nom i per compte del qual actua.
Fals. El factor i el seu estatut jurídic, previst fonamentalment al llarg dels arts 281 i ss. del Cco, pot
ser perfectament assimilat a la figura del gerent tal i com per altra banda expressament es
reconeix en aquell mateix codi (art. 283 Cco). No obstant, sota cap concepte podem assimilar la
definició de factor a la d’administrador social, figura regulada de manera específica a la Llei de
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga SOLUCION PAC 1 2019 y más Ejercicios en PDF de Derecho Mercantil solo en Docsity!

03.517 – DRET MERCANTIL I

Semestre feb 19- jul 19 Mòdul 1

Solucions Prova d’Avaluació Contínua – SolPAC 1

Concepte i subjectes en el dret mercantil

Primera part: Vertader o fals Digues si són vertaderes o falses les afirmacions següents i justifica-ho amb una breu argumentació de només un paràgraf (que no hauria de superar les 100 paraules). Es valorarà la correcció de la resposta i sobre tot l’argumentació. Tingues en compte que no pots fer en cap cas una còpia literal de text dels mòduls o d’altres manuals. Has d’expressar-te amb les teves pròpies paraules, i en cas que incloguis alguna cita, aquesta ha d’anar sempre entre cometes i amb indicació de la font.

  1. D’acord amb el Codi de comerç, podem considerar secreta la comptabilitat dels empresaris sent qualificada la ruptura d’aquest secret com un il·lícit civil i/o penal. Fals. El caràcter secret de la comptabilitat empresarial que consagren preceptes com l’article 32 del Cco. no té caràcter absolut sinó relatiu. En aquest sentit, el mateix article 32 citat admet expressament la possibilitat de que les lleis puguin limitar o restringir l’abast concret del secret sense que això representi cap il·lícit d’ordre civil o penal.

2. Els comptes anuals que estan obligats a presentar el conjunt dels empresaris estan integrats pels

següents cinc documents: balanç, compte de pèrdues i guanys, estat que reflecteixi els canvis en el patrimoni net, estat de fluxos d’efectiu i, finalment, una memòria. Fals. No podem afirmar que el conjunt dels empresaris estan obligats a presentar tots i cadascun d’aquests documents. Els empresaris amb una mida o envergadura petita d’acord amb els estàndards concrets establerts en aquest sentit per les lleis poden formular versions simplificades o abreujades d’aquests documents podent arribar a ser innecessari algun d’ells d’acord amb el que, per exemple, estableix la Llei de Societats de Capital en articles com el 257, 258 o 261.

  1. El factor pot ser definit com el gerent o administrador social que l’empresari situa al front del seu projecte empresarial. En aquest sentit, el factor disposa d’un apoderament general per tal d’exercir les funcions que li ha encarregat complir l’empresari en nom i per compte del qual actua. Fals. El factor i el seu estatut jurídic, previst fonamentalment al llarg dels arts 281 i ss. del Cco, pot ser perfectament assimilat a la figura del gerent tal i com per altra banda expressament es reconeix en aquell mateix codi (art. 283 Cco). No obstant, sota cap concepte podem assimilar la definició de factor a la d’administrador social, figura regulada de manera específica a la Llei de

Solucions de la PAC 1

societats de capital i que, malgrat que coincideix en alguns aspectes amb la figura del factor, està subjecte a uns estatut jurídic substantivament molt diferent.

  1. L’empresa pot ser qualificada com el conjunt de béns dels que es val un subjecte denominat empresari per tal d’exercir la seva activitat de caràcter empresarial. Fals. Tot i que és cert que un sentit genèric, impropi en termes tècnics, el concepte d’empresa podria acollir aquesta definició, en un precís sentit tècnic el conjunt de béns dels que es val l’empresari per exercir l’activitat empresarial s’ajusta amb claredat a la definició del concepte específic d’establiment mercantil. El concepte d’empresa desborda aquest estricte àmbit objectiu que representa l’establiment mercantil, fins el punt d’incorporar elements que, com el fons de comerç, la clientela o la xarxa de relacions jurídiques contractuals creades al seu voltant, reflecteixen una realitat més abstracta relacionada directament amb el resultats globals de l’acció de l’empresari sobre l’establiment. Amb tot, i com abans indicàvem, no és estrany que tant l’empresari (qualificat genèricament en moltes ocasions com empresa en sentit subjectiu) com, per altra banda, l’establiment (qualificat també genèricament en d’altres ocasions com empresa en sentit objectiu), en un sentit ampli acabin moltes vegades sent subsumits o assimilats al concepte general d’empresa.
  2. La concurrència en una persona física o jurídica de la condició d’empresària l’impedeix ser considerada consumidora. Fals. No són conceptes incompatibles sempre i quan la concurrència de la condició de consumidora en una persona empresària no es faci dependre o derivi directament de la realització d’actes relacionats o referits a l’exercici de la seva activitat empresarial.

6. Els agents comercials son aquells treballadors/es de l’empresari que col·laboren amb ell en la

tasca de promoció i difusió dels serveis o béns que aquell oferta en el mercat. Fals. No necessàriament els col·laboradors de l’empresari són sempre treballadors, és a dir, no són sempre persones que actuen per compte aliè. En el cas dels agents, precisament, la condició laboral no es pot donar ni molt menys per suposada en el sentit de que, per exemple, la llei de referència en aquest àmbit, la Llei 12/1992 del Contracte d’Agència consagra una concepció mercantil i, per tant, no laboral dels mateixos.

  1. Les persones empresàries son els subjectes que conformen i integren l’àmbit subjectiu d’aplicació de les diferents normes que integren la branca del Dret privat que denominem Dret mercantil. Fals. No només ells en la mesura que, a diferència del que succeïa en els seus orígens històrics, el Dret mercantil no pot ser qualificat com un ordenament de caràcter corporatiu destinat a ser aplicable només a una categoria de subjectes. En l’actualitat actors econòmics tant diferents com empresaris/es, administracions públiques o persones consumidores són destinatàries potencials d’un bon número de les normes que integren la disciplina jurídica mercantil.
  2. Amb l’excepció del cas de les societats amb responsabilitat limitada com, per exemple, la societat anònima o la societat de responsabilitat limitada, l’empresari respon amb tots els seus béns presents i futurs dels deutes contrets d’acord amb l’aplicació de l’art. 1911 del Cc. Fals. L’aplicació de l’art. 1911 del Cc. s’estén amb caràcter general sobre tot tipus de deutors, incloses societats mercantils com la anònima o limitada en les quals, cal recordar-ho, el tret de la responsabilitat limitada no es refereix a l’empresari, es a dir, la societat, sinó al fet de que els seus socis responen dels deutes d’aquella exclusivament amb les aportacions de capital que en el seu moment van realitzar al seu favor. Per altra banda, cal fer notar l’existència de regles concretes en relació als empresaris individuals que permeten acotar l’abast de la seva responsabilitat. Aquest

Solucions de la PAC 1

representatives, no podem considerar que tècnicament ens trobem davant d’una factor notori sinó davant d’un factor del tot ordinari en possessió del corresponent apoderament atorgat expressament en forma d’escriptura pública en favor d’ell per l’empresari en nom i per compte del qual actua en el tràfic. En qualsevol cas, en tots dos casos l’actuació del referit factor, d’acord amb el que estableix l’art. 286 vincula al seu empresari, més encara en un context en el que actes realitzats per aquell factor es realitzen en el marc del gir o activitat típica d’aquell: l’activitat bancaria, fet aquest que justifica la imputació de responsabilitat a l’entitat de crèdit derivada de l’actuació del seu extreballador quan ocupava el càrrec de director de sucursal. Tercera part: Cas pràctic Des de fa més de 15 anys, Paco Dalmau es dedica a prestar serveis de reparació de telèfons mòbils en nom i per compte propi. Desenvolupa la seva activitat a “La clínica del mòbil” ubicada en un local que té llogat en el centre de Tarragona i en el que al llarg dels anys ha anat reunint les millors màquines i software per tal de reparar tant els mòbils més simples com els smartphones de darrera generació. Fa un parell d’anys, en Paco va decidir fer un canvi i va constituir amb la seva germana una societat de responsabilitat limitada, The health of your mobile phone, SL, societat de la que és soci tant ell com la seva germana Guiomar. La prestació de serveis de reparació es segueix desenvolupant a través de “La clínica del mòbil” en el local de sempre al centre de Tarragona sense descartar la possibilitat d’obrir a curt termini un establiment fora de Tarragona a fi de provar si el projecte té capacitat d’expansió i creixement en altres llocs. En aquest sentit, l’administrador que Paco i Guiomar han situat al capdavant de la societat a un administrador, Max Rodríguez, que és entre d’altres coses més l’encarregat de dirigir aquest procés d’expansió.

  1. Llegit i analitzat el supòsit de fet descrit, identifica en el cas relatat, de manera motivada i sempre des de la perspectiva tècnica o punt de vista específicament jurídico-mercantil, les següents figures sempre que existeixi alguna expressió de les mateixes en els fets descrits: empresa, empresari i establiment mercantil. En primer lloc podem identificar, en qualitat d’empresari, a un empresari persona natural també denominat empresari individual: Paco Dalmau. Aquest empresari individual que presta serveis de reparació de telèfons mòbils en nom i per compte propi (molt possiblement en condició de microempresari acollit al règim d’autònom) es val d’un conjunt de béns i drets per dur a terme la seva activitat, béns i drets que podem qualificar com el seu establiment mercantil. Aquest establiment està integrat, per exemple, per les màquines utilitzades per reparar els dispositius, el software o llicències sobre el software emprades o el local que amb el rètol de ‘establiment comercial “La clínica del mòbil”, local en el que sembla que s’ubica el seu taller i el punt de comercialització dels seus serveis. Al costat d’aquest empresari individual, i amb posterioritat, podem identificar un empresari col·lectiu o social amb forma de persona jurídica. Ens referim a la societat de responsabilitat limitada que sota el nom “The health of your mobile phone SL” presta serveis en el mercat i sota el seu propi nom pràcticament idèntics als prestats per en Paco. De fet, sembla que la societat producte possiblement d’una cessió realitzada en favor de la mateixa per en Paco, utilitza pràcticament el mateix establiment mercantil integrat, entre d’altres elements, pel local “La clínica del mòbil” o la maquinaria corresponent que venia fent servir en Paco. Amb la constitució d’aquest empresari amb forma de societat dedicat a continuar l’activitat empresarial que venia exercint fins llavors en Paco, ell deixa de ser considerat empresari (ho serà la referida SL com ja hem indicat). En aquest context, Paco i la seva germana Guiomar tindran la consideració de socis, propietaris, de la companyia sense que en termes tecnicojurídics pugui ser possible assimilar la condició de socis d’una SRL que recau sobre ells a la condició d’empresari en la mesura que l’estatut jurídic al que estan subjectes, per exemple en termes de responsabilitat, “The Health...” per una banda i Paco i Guiomar per altra banda, és ben diferent. El mateix passa també amb Max Rodríguez que, sempre en un sentit tècnic no és cap empresari sinó

Solucions de la PAC 1

l’administrador d’aquest empresari social, quedant subjecte a un règim jurídic ben particular (el corresponent als administradors socials) allunyat del previst per les persones empresàries. Tot i que en termes populars o generals el concepte d’empresa és utilitzat de manera molt generosa, el cert és que en moltes ocasions quan ens referim a aquesta o aquella empresa, en sentit tècnic ens estem o hauríem de referir-nos a aquest o aquell empresari o aquest o aquell establiment mercantil. En aquest sentit, i com s’explica igualment durant el mòdul primer dels materials (que l’arriba a qualificar com abstracció), el concepte d’empresa, de projecte empresarial, és força global o general i en alguns casos és difícil d’acotar en el sentit de que, tot i que popularment s’assimila al concepte d’empresari o d’establiment mercantil, pròpiament, és el resultat o producte complex derivat de l’activitat econòmica de producció de bens o serveis que l’empresari desenvolupa valent-se de tot un seguit de béns i drets que denominem establiment mercantil. En el present cas, i a partir de la descripció dels fets realitzada podríem destacar l’existència diferenciada de dues empreses o projectes empresarials: el primer, endegat per en Paco, en qualitat d’empresari individual, i el segon protagonitzat representat per la societat mercantil “The Health...” en qualitat de persona jurídica empresària propietat dels dos germans en qualitat de socis de la mateixa i administrada per en Max

  1. En termes generals, podries assenyalar alguna o algunes causes que des del teu punt de vista han portat a Paco a decidir constituir una societat de responsabilitat limitada? Sense aspirar a ser absolutament precisos en termes tècnics la mesura que l’estudi concret de les societats mercantils serà objecte del Dret mercantil II, sí que podem afirmar que les causes i incentius que porten a constituir una societat mercantil de responsabilitat limitada poden tenir un origen ben variat. Per exemple, poden tenir a veure amb la voluntat de socialitzar els costos entre dos o més persones derivats de fer efectiva la inversió de capital que exigeix un determinat projecte empresarial en relació, com és el nostre cas, a la possibilitat d’expandir-lo. També poden tenir a veure amb caràcter fonamental amb, per una banda, evitar l’aplicació sobre el mateix Paco de l’estatut jurídic propi dels empresaris individuals, especialment sever en termes generals per exemple en qüestions referides a l’abast de la responsabilitat derivada de l’exercici de l’activitat empresarial i, per altra banda, amb la voluntat de perseguir quedar sotmès al règim jurídic associat a les societats capitalistes (en aquest cas amb forma de societat de responsabilitat limitada) un règim probablement molt més idoni per acollir l’exercici d’una activitat empresarial amb una certa envergadura en qüestions referides no només a la responsabilitat (que segueix sent il·limitada per la persona jurídica empresària però limitada en relació als socis que la constitueixen) sinó també a d’altres rellevants aspectes com els fiscals.