SOLUCION PAC 2 2019 | Ejercicios de Derecho Mercantil

03.517 DRET MERCANTIL I

Semestre feb. 19 – jul. 19 Unitat 2

Solucions Prova d’avaluació contínua - SolPAC 2

La institucionalització del mercat

Primera part:

Vertader o fals

Digues si són vertaderes o falses les afirmacions següents i justifica-ho amb una breu argumentació

de només un paràgraf (que no hauria de superar les 100 paraules). Es valorarà la correcció de la

resposta i sobre tot l’argumentació. Tingues en compte que no pots fer en cap cas una còpia literal de

text dels mòduls o d’altres manuals. Has d’expressar-te amb les teves pròpies paraules, i en cas que

incloguis alguna cita, aquesta ha d’anar sempre entre cometes i amb indicació de la font.

1. La informació sobre proveïdors i cartera de clients que un treballador adquireix en l’acompliment

de la seva relació laboral o professional amb l’empresa constitueix secret empresarial.

FALS. La resposta hauria de ser no sempre. Són nombrosos els casos en què els tribunals han

hagut de resoldre conflictes sobre informacions relatives als clients i proveïdors des de l’òptica del

dret contra la competència deslleial i en particular de la protecció jurídica del secret empresarial.

La conclusió que s’extreu de totes elles és que les informacions sobre clients o proveïdors poden

constituir un secret empresarial si es donen els requisits que s’exigeixen a qualsevol informació

per a tenir aquesta condició (això és, informació relativa a l’empresa, caràcter secret de la

informació, avantatge competitiu derivat del caràcter secret de la informació, mesures per

mantenir la condició de secreta de la informació).

En aquest context, sovint els tribunals han mantingut que els treballadors poden utilitzar

lliurement, després de finalitzar la relació que els unia a l’empresari, les capacitats, habilitats i

certs coneixements de caràcter general que han adquirit per medis lícits en ocasió de l’exercici de

les seves funcions (el que es denomina “skill and knowledge”). No obstant, no totes les

informacions secrets que els treballadors o col.laboradors coneixen mentre presten els seus

serveis per altri i recorden naturalment poden ser considerat com a part del seu “skill and

knowledge”. Perquè això sigui així s’ha de demostrar que prohibint l’aprofitament d’aquest

informació naturalment recordada s’està limitant o restringint de forma inadmissible l’exercici de la

seva activitat o el desenvolupament de la seva capacitat personal o professional. S’haurà d’estar a

les circumstàncies de cada cas. Per contra, quedaran excloses d’aquest concepte aquelles

informacions que tot i estar integrades en el bagatge general de coneixements d’un treballador, no

són necessàries per exercir la seva professió, ofici o càrrec o no serveixen al seu

desenvolupament professional i personal.

Al respecte et pot resultar molt útil l’entrada “Las informacions relatives a clientes y proveïdores

como secreto empresarial (III)”, d’Aurea Suñol al blog Almacén de Derecho.

Vista previa parcial del texto

¡Descarga SOLUCION PAC 2 2019 y más Ejercicios en PDF de Derecho Mercantil solo en Docsity!

03.517 DRET MERCANTIL I

Semestre feb. 19 – jul. 19 Unitat 2

Solucions Prova d’avaluació contínua - SolPAC 2

La institucionalització del mercat

Primera part: Vertader o fals Digues si són vertaderes o falses les afirmacions següents i justifica-ho amb una breu argumentació de només un paràgraf (que no hauria de superar les 100 paraules). Es valorarà la correcció de la resposta i sobre tot l’argumentació. Tingues en compte que no pots fer en cap cas una còpia literal de text dels mòduls o d’altres manuals. Has d’expressar-te amb les teves pròpies paraules, i en cas que incloguis alguna cita, aquesta ha d’anar sempre entre cometes i amb indicació de la font.

1. La informació sobre proveïdors i cartera de clients que un treballador adquireix en l’acompliment

de la seva relació laboral o professional amb l’empresa constitueix secret empresarial. FALS. La resposta hauria de ser no sempre. Són nombrosos els casos en què els tribunals han hagut de resoldre conflictes sobre informacions relatives als clients i proveïdors des de l’òptica del dret contra la competència deslleial i en particular de la protecció jurídica del secret empresarial. La conclusió que s’extreu de totes elles és que les informacions sobre clients o proveïdors poden constituir un secret empresarial si es donen els requisits que s’exigeixen a qualsevol informació per a tenir aquesta condició (això és, informació relativa a l’empresa, caràcter secret de la informació, avantatge competitiu derivat del caràcter secret de la informació, mesures per mantenir la condició de secreta de la informació). En aquest context, sovint els tribunals han mantingut que els treballadors poden utilitzar lliurement, després de finalitzar la relació que els unia a l’empresari, les capacitats, habilitats i certs coneixements de caràcter general que han adquirit per medis lícits en ocasió de l’exercici de les seves funcions (el que es denomina “skill and knowledge”). No obstant, no totes les informacions secrets que els treballadors o col.laboradors coneixen mentre presten els seus serveis per altri i recorden naturalment poden ser considerat com a part del seu “skill and knowledge”. Perquè això sigui així s’ha de demostrar que prohibint l’aprofitament d’aquest informació naturalment recordada s’està limitant o restringint de forma inadmissible l’exercici de la seva activitat o el desenvolupament de la seva capacitat personal o professional. S’haurà d’estar a les circumstàncies de cada cas. Per contra, quedaran excloses d’aquest concepte aquelles informacions que tot i estar integrades en el bagatge general de coneixements d’un treballador, no són necessàries per exercir la seva professió, ofici o càrrec o no serveixen al seu desenvolupament professional i personal. Al respecte et pot resultar molt útil l’entrada “Las informacions relatives a clientes y proveïdores como secreto empresarial (III)”, d’Aurea Suñol al blog Almacén de Derecho.

Solucions de la PAC 2

2. Si una empresa considerés massa costosa la protecció registral d’una invenció seva, i decidís no

sol.licitar cap títol de patent o model d’utilitat, no comptaria amb cap mena de protecció per a la invenció i no podria impedir que els seus competidors la utilitzessin lliurement al mercat. FALS. Precisament el secret empresarial que hem comentat en l’anterior afirmació seria una via per protegir aquelles creacions, invencions, informacions en general que l’empresa vol mantenir en secret tot i no haver-les registrat o protegit a través de cap títol de propietat industrial o intel.lectual. En la mesura en què el secret empresarial pot comprendre informacions relacionades amb l’esfera més tècnica de l’activitat de l’empresa i per tant referir-se a creacions o invencions que l’empresari vol mantenir en secret, podria acudir a l’art.13 LCD i a la Llei de Secrets Empresarials i exercir les accions de defensa previstes.

L’adquisició per part d’una empresa fabricant de bateries de liti del control sobre el negoci d’investigació, desenvolupament i producció de bateries de ions de liti per a vehicles elèctrics d’una companyia automobilística mitjançant un contracte de compraventa no es pot considerar una concentració a efectes de la Llei de Defensa de la Competència. FALS. En aquesta afirmació es tractava de decidir, més enllà de nivells, si l’adquisició d’un negoci mitjançant un contracte de compraventa es pot considerar una concentració econòmica o no a efectes de l’art.7 LDC. Segons aquest precepte, s’entendrà que es produeix una concentració econòmica quan tingui lloc un canvi estable del control de la totalitat o part d’una o vàries empreses com a conseqüència d’operacions ben diverses com una fusió, l’adquisició del control sobre una empresa, control que pot resultar de contractes, drets o altres medis que confereixin la possibilitat d’exercir una influència decisiva sobre una empresa. Així ho va considerar la CNMC en entendre que l’operació notificada era una concentració econòmica segons l’art.7.1.b LDC i autoritzar l’agost de 2018 l’adquisició per part de Envision AESC Holding, Ltd.del control exclusiu del negoci d’investigació, desenvolupament i producció de bateries de ions de liti per vehicles elèctrics de Nissan mitjançant la compraventa del negoci a Nissan Motor Co., Ltd.

4. Si l’apoderat d’una societat el nomenament del qual no consta inscrit al RM vol sol.licitar la

inscripció de dues escriptures atorgades per ell mateix en nom de la societat a la qual representa, el Registrador haurà de denegar la inscripció en base al principi de fe pública registral. FALS. En efecte, en aquest cas el RM haurà de denegar la inscripció sol.licitada per l’apoderat de la societat, però no en base al principi de fe pública registral sinó pel principi de tracte successiu que, en base a l’art.11.3 RRM, exigeix per inscriure actes o contractes atorgats per apoderats o administradors la prèvia inscripció d’aquests.

5. La promoció d’una cadena de supermercats que permeti al consumidor adquirir els vins d’una

marca molt prestigiosa a un preu inferior al preu d’adquisició d’aquests vins per part de la cadena de supermercats s’ha d’entendre com a lícita. FALS. Dependrà de les circumstàncies en què es realitzi la promoció. Aquesta promoció, com la que va fer Lidl amb vins de les bodegues Protos i Marqués de Cáceres hace unos años, es podria considerar una venta a pèrdua, entesa com a aquella venda feta sota cost o preu d’adquisició, que, segons l’art.17 LCD, és vàlida a menys que sigui susceptible d’induir a error als consumidors sobre el nivell de preus d’altres productes o serveis del mateix establiment, quan tingui per efecte desacreditar la imatge d’un producte o d’un establiment aliens o quan formi part d’una estratègia encaminada a eliminar a un competidor o grup de competidors del mercat.

6. Els anuncis de cervesa emesos en diversos estadis de futbol espanyols en partits de lliga infringint

la normativa reguladora d’aquests productes es pot considerar publicitat deslleial.

Solucions de la PAC 2

El 2 d’abril de 2013 The GB Foods SA va presentar una sol.licitud de registre de marca de la Unió a la EUIPO pel signe denominatiu YATEKOMO per identificar una sèrie de productes d’alimentació, que es va registrar al corresponent Butlletí. El 2015 però l’empresa Yatecomeré, SL va presentar una sol.licitud de nul.litat d’aquella marca per ja existir una marca espanyola figurativa molt semblant que incloïa la paraula yatecomeré. Aquesta sol.licitud de nul.litat es va estimar parcialment, basant-se en l’existència de risc de confusió en base a l’art.8.1.b Reglament 207/2009, només en relació amb determinats productes. The GB Foods però no va estar d’acord i va recórrer aquesta decisió amb la pretensió que es declarés la seva marca com a notòria. Al.legava bàsicament la infracció de l’art.5.1.a. Reglament en relació amb l’art.8.1.b de la mateixa norma: es declararà nul.la una marca quan per ser idèntica o similar a la marca anterior i per ser idèntics o semblants els productes o serveis que ambdues marques designen existeixi risc de confusió per part del públic en el territori en què està protegida la marca anterior. A parer de The GB Foods, no procedia reconèixer que existia risc de confusió doncs la seva marca YATEKOMO gaudia de notorietat a Espanya i no existia similitud visual, fonètica o conceptual entre les marques en conflicte. Argument que és negat pel Tribunal, que acaba desestimant el recurs.

Quins són els elements a tenir en compte per determinar si una marca és notòria o no? En aquest cas, què conclou el Tribunal respecte a les marques yatecomeré i yatecomo? Fonamenta el sentit de les teves respostes. Dèiem que a parer de The GB Foods, no procedia reconèixer que existia risc de confusió doncs la seva marca YATEKOMO gaudeix de notorietat a Espanya. Aquest argument però és rebatut pel Tribunal, assenyalant que només la notorietat de la marca anterior (i no de la marca posterior) ha de tenir-se en compte per apreciar si la similitud entre els productes designats per les dues marques és suficient per generar risc de confusió. El tribunal però es centra en l’anàlisi de la comparació de les marques en conflicte i en determinar si existeix o no similitud entre elles. Segons jurisprudència consolidada, l’apreciació del risc de confusió ha de ser una apreciació global, de la impressió que causa en conjunt, la marca, de manera que no existeix similitud visual, fonètica o conceptual entre les marques en conflicte, tenint en compte la impressió de conjunt que produeixen i en particular els elements distintius i dominants. La percepció de les marques que té el consumidor mig dels productes o serveis de què es tracta té una importància determinant en l’apreciació global d’aquest risc. El consumidor mig sol percebre la marca com un tot, sense entrar a examinar els detalls. Una marca composta, formada per diferents tipus d’elements, denominatius, figuratius, pot entendre’s similar a una altra si el component dominant en la impressió de conjunt produïda per la marca és similar a un dels components de l’altra marca. En aquest cas, la Sala de Recurs va declarar que l’element denominatiu “yatecomeré” era l’element dominant de la marca anterior, doncs el consumidor mitjà farà referència més fàcilment al producte de què es tracti citant el nom que descrivint l’element figuratiu de la marca.
Quines són les novetats que en matèria de protecció de les marques notòries ha introduït el Reial Decret-llei 23/2018, de 21 de desembre, de transposició de directives en matèria de marques, transport ferroviari i viatges combinats i serveis de viatge vinculats? Amb aquest Reial Decret, les prohibicions de registre no han patit modificacions substancials. Amb tot, la protecció conferida a les marques o nom comercial notoris registrats varia sensiblement respecte a allò establert en la normativa anterior. Desapareix la distinció entre marca notòria i de renom, establint-se com a única categoria la marca de renom a Espanya o a la Unió, entenent la jurisprudència més estesa que el caràcter de renom es dóna quan la marca és coneguda per una part significativa del públic interessat en els productes o serveis.

Solucions de la PAC 2

Tercera part: Cas pràctic El Sr. Pere és el representant legal d’ALTPirineus 2004 SL, empresa dedicada a la compra-venda, la importació i exportació de vehicles terrestres, nous i usats, i dels seus accessoris, recanvis i utillatges. El 2015 el Sr. Pere va presentar davant l’Ajuntament de Vil.la Amunt la sol·licitud de participació a la famosa Autofira, destinada a l’exposició i venda de vehicles de motor nous, que s’emmarca en la Fira de Santa Cecília que es celebra l’últim cap de setmana del mes d’octubre de cada any a Vil.la Amunt. La seva sorpresa va ser majúscula quan al cap d’uns dies de presentar la sol·licitud rep una notificació de l’Ajuntament fent-li saber que, segons l’Ordenança reguladora de la Fira de Santa Cecília, no complia els requisits exigits per a participar a la Fira i per tant no podien tramitar la seva sol·licitud. En concret, la resolució de l’Ajuntament on s’excloïa a l’empresa ALTPirineus 2004 SL citava l’art.12.5 que prohibeix la participació en l’espai dedicat a l’Autofira a les empreses que no pertanyin a un concessionari oficial o que no posseeixin una autorització del comercial o representant de la marca de la zona, i l’art.12.1, que estableix que no hi podran accedir expositors que no tinguin un establiment a Vil.la Amunt. El Sr. Pere, després de rebre la notificació, va consultar l’Ordenança municipal a la web de l’Ajuntament i va comprovar com en efecte segons aquells articles la seva empresa no podia participar en la Fira, doncs ni pertanyia a un concessionari oficial ni tenia establiment a Vil.la Amunt, encara que sí el tenia molt a prop de la zona. Altres articles de l’ordenança, que establien com a criteri de selecció per a l’atorgament de la llicència el d’ocupació de l’any anterior i com a criteri d’assignació de l’espai el de manteniment de l’espai ocupat l’any anterior, no li van semblar bé i va anar a parlar amb un amic seu advocat a veure si podia fer alguna cosa contra aquella situació que li semblava injusta per a aquelles empreses que, com la seva, no eren concessionaris oficials o no havien estat autoritzades pel comercial o representant de la marca, però que venien els mateixos productes que la resta d’empreses.

Llegit i analitzat el supòsit de fet descrit, digues si detectes alguna conducta rellevant des de la perspectiva del Dret de la competència. Justifica la teva resposta. Els requisits establerts en l’ordenança municipal debiliten injustificadament les condicions de competència entre els diferents canals mitjançant els quals es comercialitzen els vehicles d’una marca, ja que la marca de cotxes determinada passarà a estar representada en la Fira únicament pel concessionari oficial o el taller autoritzat per la marca, i per tant, el consumidor final no podrà comparar el preu d’adquirir el producte a través d’un distribuïdor oficial de la marca i el preu d’aquest mateix producte si l’adquirís a través, per exemple, d’un establiment multimarca. Així mateix, la restricció situa en una posició més avantatjosa aquells expositors que tinguin la concessió oficial de la marca que vulguin exposar o l’autorització del comercial o representant de la zona, requisit que dificulta injustificadament la participació en l’esmentada Autofira a empreses que, malgrat no ser concessionari oficial o no haver estat autoritzades pel comercial o representant de la marca, podrien vendre aquests mateixos vehicles i, potencialment, satisfer millor les necessitats dels consumidors en termes de preus, condicions de servei, etc. En relació al requisit d’obligació de pertànyer al municipi no respectaria tampoc, a priori, els principis de lliure competència. Així, exigir a l’expositor que es radiqui al municipi de Vil.la Amunt, suposa atorgar un avantatge a aquelles empreses, que tot i que podrien no ser les més eficients, es troben en aquest municipi. En relació als articles que estableixen que el primer criteri utilitzat a l’hora d’assignar la llicència i l’espai als expositors que compleixen els requisits per participar en la Fira sigui el «d’ocupació de l’any anterior», de nou donen un avantatge a empreses que, tot i que podrien no ser més eficients, porten més anys participant en la Fira. Finalment, establir la ubicació de les empreses en la Fira en funció de l’experiència prèvia pot comportar un efecte de tancament de mercat injustificat.

SOLUCION PAC 2 2019, Ejercicios de Derecho Mercantil

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga SOLUCION PAC 2 2019 y más Ejercicios en PDF de Derecho Mercantil solo en Docsity!

03.517 DRET MERCANTIL I

Semestre feb. 19 – jul. 19 Unitat 2

Solucions Prova d’avaluació contínua - SolPAC 2

La institucionalització del mercat

1. La informació sobre proveïdors i cartera de clients que un treballador adquireix en l’acompliment

Solucions de la PAC 2

2. Si una empresa considerés massa costosa la protecció registral d’una invenció seva, i decidís no

4. Si l’apoderat d’una societat el nomenament del qual no consta inscrit al RM vol sol.licitar la

5. La promoció d’una cadena de supermercats que permeti al consumidor adquirir els vins d’una

6. Els anuncis de cervesa emesos en diversos estadis de futbol espanyols en partits de lliga infringint

Solucions de la PAC 2

Solucions de la PAC 2