Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


SOLUCION PAC 3 2019, Ejercicios de Derecho Mercantil

SOLUCION PAC 3 2019 SOLUCION PAC 3 2019

Tipo: Ejercicios

2019/2020

Subido el 08/04/2020

naxin-1
naxin-1 🇪🇸

4.4

(36)

7 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
03.517 – DRET MERCANTIL I
Semestre feb 19- jul 19 Mòdul 3
Solucions Prova d’Avaluació Contínua 3 – SolPAC 3
Els títols-valor com instruments de pagament i de finançament
Primera part:
Vertader o fals
Digues si són vertaderes o falses les afirmacions següents i justifica-ho amb una breu argumentació
de només un paràgraf (que no hauria de superar les 100 paraules). Es valorarà la correcció de la
resposta i sobre tot l’argumentació. Tingues en compte que no pots fer en cap cas una còpia literal de
text dels mòduls o d’altres manuals. Has d’expressar-te amb les teves pròpies paraules, i en cas que
incloguis alguna cita, aquesta ha d’anar sempre entre cometes i amb indicació de la font.
1. A diferencia del que passa amb els títols-valor al portador, en els que el titular corresponent
s’identifica a través de la simple possessió del títol, podem qualificar als títols-valor nominatius
com aquells que designen com a titular a una persona concreta o a la persona que, per
exemple, producte d’una transmissió, el titular designi en el títol per substituir-lo en la seva
posició creditora.
Fals. Sí es certa la definició realitzada dels títols al portador. No, en canvi, la del títol nominatiu
en la mesura que la definició correspon en realitat a la categoria de títols denominats a l’ordre
en la mesura que es reconeix la possibilitat de que el titular inicial pugui designar en el seu lloc
al títol a una persona diferent a ell en qualitat de titular del mateix, possibilitat no present en els
títols de natura estrictament nominativa.
2. Tal i com s’estableix en l’art. 1 de la Llei Canviaria, la indicació concreta del sistema de
venciment de la lletra de canvi, d’acord amb alguna de les quatre modalitats de venciment
específicament previstes a l’art. 38, és un requisit imprescindible per entendre-la vàlidament
lliurada.
Fals. D’acord amb la segona part de l’art. 2 de la Llei Canviaria, la indicació concreta del
sistema de venciment no és un requisit essencial per entendre-la vàlidament emesa en la
mesura que la seva absència es supleix a través de la previsions supletòries d’aquest mateix
precepte i que, en relació a la manca de concreció d’un sistema de venciment, porten a
considerar el títol pagader a la vista.
3. A diferència del que passa amb el cas concret de la lletra de canvi (art.12), la Llei canviaria no
preveu l’existència de pagarés en blanc motiu pel qual l’admissió de la possibilitat d’emetre
pagarés d’aquest tipus és qüestionable.
Fals. La Llei Canviaria sí que preveu la possibilitat d’emetre pagarés en blanc. Ho fa a través
de la remissió que en matèria de regulació jurídica d’aquest títol realitza en l’art. 96 i en la que
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga SOLUCION PAC 3 2019 y más Ejercicios en PDF de Derecho Mercantil solo en Docsity!

03.517 – DRET MERCANTIL I

Semestre feb 19- jul 19 Mòdul 3

Solucions Prova d’Avaluació Contínua 3 – SolPAC 3

Els títols-valor com instruments de pagament i de finançament

Primera part: Vertader o fals Digues si són vertaderes o falses les afirmacions següents i justifica-ho amb una breu argumentació de només un paràgraf (que no hauria de superar les 100 paraules). Es valorarà la correcció de la resposta i sobre tot l’argumentació. Tingues en compte que no pots fer en cap cas una còpia literal de text dels mòduls o d’altres manuals. Has d’expressar-te amb les teves pròpies paraules, i en cas que incloguis alguna cita, aquesta ha d’anar sempre entre cometes i amb indicació de la font.

  1. A diferencia del que passa amb els títols-valor al portador, en els que el titular corresponent s’identifica a través de la simple possessió del títol, podem qualificar als títols-valor nominatius com aquells que designen com a titular a una persona concreta o a la persona que, per exemple, producte d’una transmissió, el titular designi en el títol per substituir-lo en la seva posició creditora. Fals. Sí es certa la definició realitzada dels títols al portador. No, en canvi, la del títol nominatiu en la mesura que la definició correspon en realitat a la categoria de títols denominats a l’ordre en la mesura que es reconeix la possibilitat de que el titular inicial pugui designar en el seu lloc al títol a una persona diferent a ell en qualitat de titular del mateix, possibilitat no present en els títols de natura estrictament nominativa.
  2. Tal i com s’estableix en l’art. 1 de la Llei Canviaria, la indicació concreta del sistema de venciment de la lletra de canvi, d’acord amb alguna de les quatre modalitats de venciment específicament previstes a l’art. 38, és un requisit imprescindible per entendre-la vàlidament lliurada. Fals. D’acord amb la segona part de l’art. 2 de la Llei Canviaria, la indicació concreta del sistema de venciment no és un requisit essencial per entendre-la vàlidament emesa en la mesura que la seva absència es supleix a través de la previsions supletòries d’aquest mateix precepte i que, en relació a la manca de concreció d’un sistema de venciment, porten a considerar el títol pagader a la vista.
  3. A diferència del que passa amb el cas concret de la lletra de canvi (art.12), la Llei canviaria no preveu l’existència de pagarés en blanc motiu pel qual l’admissió de la possibilitat d’emetre pagarés d’aquest tipus és qüestionable. Fals. La Llei Canviaria sí que preveu la possibilitat d’emetre pagarés en blanc. Ho fa a través de la remissió que en matèria de regulació jurídica d’aquest títol realitza en l’art. 96 i en la que

Solucions de la PAC 3

de manera expressa es preveu aplicar al pagaré la regulació de la lletra de canvi en blanc prevista a l’art. 12 de la Llei. En aquest sentit, la controvèrsia existent relacionada amb al pagaré en blanc no es refereix a la seva admissibilitat en sentit genèric sinó a la possibilitat d’admetre la seva existència en l’àmbit del crèdit al consum com a mitjà de protecció del creditor davant d’un eventual incompliment del consumidor deutor.

  1. L’endós parcial no és vàlid a diferència del que passa amb l’acceptació o l’aval canviari parcials. Cert. Així resulta del contingut de l’art. 15, que declara nul l’aval parcial, i del continguts dels arts 30 i 35, que respectivament declara expressament vàlida la limitació en l’import de l’acceptació i l’aval.
  2. Existeix un termini concret de temps per poder presentar el xec al cobrament més enllà del qual cal entendre que el cobrament no serà possible. Fals. Sí que és cert que l’art. 135 de la Llei canviaria estableix un conjunt de terminis per procedir al cobrament del xec per part del seu tenidor però l’incompliment d’aquest termini no comporta la impossibilitat de cobrar-lo sinó simplement l’assumpció del risc de que l’ordre de pagament incorporada en el xec pugui ser revocada amb plens efectes (art. 138).
  3. La figura del signant d’un pagaré equival a la del lliurador d’una lletra de canvi ja que en tots dos casos aquestes figures representen a l’emissor del títol. Fals. No podem afirmar que signant d’un pagaré i lliurador de la lletra siguin figures equivalents en la mesura que el contingut jurídic de la condició d’un signant excedeix amb escreix la figura del lliurador de la lletra de canvi. De fet, i cercant equivalències, la Llei canviaria opta expressament per establir equivalències del signant amb la figura específica del lliurat acceptant fins al punt d’afirmar que aquest respon de la mateixa manera que el signant del pagaré (art. 97 de la Llei canviaria).
  4. L’article 38 de la Llei canviaria estableix les modalitats de venciment que poden ser utilitzades en el lliurament del títols canviaris regulats en aquella llei. Fals. L’article 38 s’aplica directament sobre la lletra de canvi i indirectament, a través de la remissió de l’art. 96 sobre el pagaré. En canvi, en el que es refereix al xec, l’únic sistema de venciment admès és el venciment a la vista (art.134).
  5. Al no existir la figura del lliurador, a diferència del que passa amb la lletra, l’acció canviaria de regrés no pot ser utilitzada en el cas del pagaré. L’acció canviària directa serà la pertinent a l’hora de reclamar el pagament forçós d’aquesta tipologia concreta de títol canviari. Fals. Tot i que és cert que la figura de lliurador no existeix com a tal en el cas del pagaré, això no significa que no puguin concórrer en aquest títol concret obligats en via de regrés (per exemple, un possible endossant del pagaré) que respondran en front del tenidor del títol a través, no d’una acció canviària directa sinó a través d’una acció canviaria de regrés. Segona part: Cas pràctic L’empresari social Silicones y cuina SL es dedica a realitzar motlles de silicona destinats a ser utilitzats tant en el sector industrial com en el sector del consum. En el marc de les seves relacions

Solucions de la PAC 3

de natura canviaria disposa Maquinaria i contra qui els pot exercir per tal de reclamar canviàriament el pagament de la lletra? Com acabem d’avançar en la resposta anterior la denegació de responsabilitat canviària de Silicones no està fonamentada jurídicament en la mesura que, malgrat considerar certa l’extralimitació del Sr. Hernández, això no impedeix afirmar que Silicones és responsable en termes específicament canviaris dins dels límits del poder de representació en el seu moment atorgat en favor del seu director general. Per tant, i com abans s’establia, Silicones pot ser considerada responsable per un import del 75.000 euros i Marc Hernández per un import de 225.000 euros. En cas de no voler fer efectiu el corresponent pagament de la lletra, i en la mesura que els dos obligats ho són en qualitat de lliuradors i lliurats acceptants de la lletra, el tenidor de la lletra podrà exercir contra ells indistintament les accions canviàries directa o de regrés en els termes previstos als arts. 49 i ss. de la Llei canviaria tot i que s’haurà d’ajustar en la seva reclamació als imports pels que efectivament responen en termes canviaris. Per altra banda, i amb independència dels mecanismes de natura extracanviaria que de ben segur existiran, no podem considerar que existeixin instruments canviaris per dirigir-se contra Solbank una vegada s’ha establert que no podem considerar-lo com a un obligat canviari.

  1. Finalment, identifica breument i en termes fonamentals la funció econòmica que tenen en el tràfic xec i pagaré i les principals diferencies en termes conceptuals i estructurals d’aquests dos títols amb la lletra de canvi. En termes de funcionalitat econòmica, lletra i pagaré es conceben com instruments per obtenir crèdit. Tot plegat a diferència del que succeeix amb el tercer dels títols canviaris regulat a la Llei canviaria, el xec, que opera com un instrument fonamentalment de pagament. Com ja sabem, des d’una perspectiva conceptual i estructural, la lletra de canvi s’organitza sobre una forma de naturalesa triangular nascuda arrel de l’emissió d’una ordre per part d’un subjecte que denominem lliurador de la lletra sobre un altre subjecte denominat el lliurat per tal de que pagui una determinada quantitat a un tercer (el prenedor o tenidor). El lliurat en aquest context no esdevindrà obligat al compliment de l’ordre rebuda fins que no emet una declaració canviària en aquest sentit que coneixem com acceptació. El pagaré respon a una estructura més simple ja que les figures del lliurador i del lliurat acceptant associada a la lletra de canvi conflueixen en un únic subjecte: el signant del pagaré que respon d’igual manera que el lliurat acceptant d’una lletra de canvi. Per tant, el pagaré no s’accepta, incorporant des de el moment de la seva emissió un obligat canviari amb caràcter mínim que és el signant. L’estructura del xec s’assembla més en termes aparents a la de la lletra de canvi amb una diferència fonamental que el diferencia radicalment d’aquesta: en el xec, que imperativament sempre venç a la vista, el destinatari de l’ordre de pagament sempre serà un banc que mai podrà convertir-se en un obligat canviari en tant que legalment no pot acceptar com a pròpia l’ordre sinó només executar-la per compte del lliurador del xec i els diners que aquest té ingressats en el compte bancari a càrrec del qual s’ha de realitzar el pagament d’aquell. L’obligació de pagament assumida per la entitat de crèdit no deriva en aquest context de l’acceptació concreta en termes canviaris de la ordre contra ella dirigida sinó de la relació extracanviària que lliurador i lliurat mantenen en el marc d’un contracte bancari.
  • Solucions de la PAC