¡Descarga SOLUCION PAC 4 2019 y más Ejercicios en PDF de Derecho Mercantil solo en Docsity!
03.517 – DRET MERCANTIL I
Semestre feb 19- jul 19 Mòdul 4
Solucions Prova d’Avaluació Contínua 4 – SolPAC 3
Dret concursal Primera part: Vertader o fals Digues si són vertaderes o falses les afirmacions següents i justifica-ho amb una breu argumentació de només un paràgraf (que no hauria de superar les 100 paraules). Es valorarà la correcció de la resposta i sobre tot l’argumentació. Tingues en compte que no pots fer en cap cas una còpia literal de text dels mòduls o d’altres manuals. Has d’expressar-te amb les teves pròpies paraules, i en cas que incloguis alguna cita, aquesta ha d’anar sempre entre cometes i amb indicació de la font. 1.- Els contractes pendents d'execució per ambdues parts, després de la declaració de concurs, seguiran vigents com a regla general i hauran de complir-se. L'administració concursal, en tot cas, pot sol·licitar al jutge del concurs la resolució el contracte en interès del concurs. VERDADER. La resolució del contracte només pot acordar-la el jutge del concurs. La declaració de concurs, en principi, no afectarà la vigència dels contractes amb obligacions recíproques pendents de compliment tant a càrrec del concursat com de l'altra part. La llei indica, en aquest sentit, que les prestacions a què estigui obligat el concursat es realitzaran amb càrrec a la massa (art.61.2 LC). Ara bé, igualment, s’han considerat també correctes aquelles respostes que han qualificat com a falsa la proposició plantejada basant-se en que aquesta afirmació, establint que l’administració pot actuar “en tot cas”, entra en contradicció amb el segon paràgraf d’aquell apartat de l’art. 61, que estableix una distinció en aquesta qüestió concreta en funció de que ens trobem davant d’un supòsit d’intervenció o davant d’un cas de suspensió del deutor. 2.- La "mediació concursal" s'identifica amb l'anomenada "proposta anticipada de conveni". És una institució preconcursal, per tant, que permet superar la situació d'insolvència mitjançant un acord extrajudicial entre el deutor i els creditors ordinaris. FALS. La "mediació concursal" i la "proposta anticipada de conveni" són conceptes diferents. Només la mediació concursal forma part de les conegudes com a "institucions preconcursals". Formarien part d’ aquestes institucions els anomenats "acords de refinançament del deute" (en la seva doble versió d'ordinaris i homologats judicialment), així
Solucions de la PAC 4 com l ' "acord extrajudicial de pagaments" o "mediació concursal". Certament aquests acords tenen per finalitat arribar a un acord que eviti la situació d'insolvència i, per tant, l'eventual declaració de concurs. No passa així amb la proposta anticipada, la presentació i tramitació de la qual ha de produir-se sempre en l'àmbit del procediment concursal existent (arts. 104 a 110 de la LC). No és, en conseqüència, un acord extrajudicial i preconcursal de pagaments. 3.- El deure del deutor de sol·licitar la declaració judicial de concurs es produeix en qualsevol situació d'insolvència, no hi ha cap possibilitat d'exceptuar aquest deure. FALS. La declaració de concurs procediria tant en la insolvència actual (art.2.2 LC) com en la imminent (art. 3.3 LC). Però el deutor només estaria obligat a sol·licitar el concurs davant d'una insolvència actual: és a dir, quan no pot actualment complir regularment les seves obligacions exigibles. La Llei, però, preveu igualment l'anomenada insolvència imminent. El deutor, davant la previsió de la seva incapacitat per fer front als seus deutes, estaria aquí facultat - i no obligat- per sol·licitar el concurs buscant amb això anticipar els beneficis del concurs. En el cas d'una insolvència actual, en tot cas, el deure de sol·licitar la declaració de concurs en un termini de dos mesos des que coneix la situació d'insolvència (o hauria hagut de conèixer-la), pot suspendre mitjançant la comunicació de l'art. 5.bis. LC. El deutor podrà posar en coneixement del jutjat competent per a la declaració del seu concurs que ha iniciat negociacions per arribar a un acord amb els creditors. Transcorreguts tres mesos des de la comunicació al jutjat, el deutor, hi hagi o no arribat a un acord, ha de sol·licitar la declaració de concurs dins del mes hàbil següent, llevat que ja l'hagués sol·licitat el mediador concursal o no es trobés en estat d'insolvència ( art. 5.bis.5 LC). 4.- En el procediment concursal sempre hi haurà una fase comuna, una fase de conveni, una fase de liquidació i una fase de qualificació concursal. FALS. Podria ser així, però no sempre ho és. La fase comuna, en la qual es realitzen les operacions de determinació de la massa passiva i les operacions de determinació de la massa activa, podrà seguir amb la fase de conveni o la fase de liquidació depenent de la situació patrimonial del deutor i de la pròpia voluntat d'aquest últim (que podrà sol·licitar l'obertura de la fase de liquidació si així ho estima). Es pot donar el cas, però, que en la fase de conveni no s'arribi a un conveni - o que arribat aquest, amb posterioritat no es compleixi: en aquest supòsit es procedirà a l'obertura de la fase de liquidació. L'afirmació és falsa també perquè, a diferència del que passa amb la liquidació, l'aprovació d'un conveni no sempre suposa l'obertura de la secció de qualificació. És necessari per al seu obertura que s'hagi aprovat judicialment un conveni amb un quitament igual o superior a un terç de l'import dels seus crèdits o una espera igual o superior a tres anys (per a tots els creditors o per als d'una o diverses classes) ( art. 167 LC). També s'obrirà la secció de qualificació si s'incompleix posteriorment el conveni aprovat. 5.- Havent-se decretat la simple "intervenció" de les facultats patrimonials del deutor persona física concursada, i continuant l'activitat empresarial, aquesta persona no pot disposar lliurement sobre la venda de qualsevol actiu de l'empresa a un tercer. VERDADER. El règim de simple intervenció comporta que el deutor quedarà sotmès en l'exercici de les seves facultats a la intervenció dels administradors concursals, mitjançant la seva autorització o conformitat (art. 40. 1 LC). La intervenció, i la suspensió també, es referiran a les facultats d'administració i disposició sobre els béns, drets i obligacions que s'hagin d'integrar en el concurs i, si s'escau, a les que corresponguin al deutor de la societat
Solucions de la PAC 4 tancament de la totalitat o de part de les oficines, establiments o explotacions de què sigui titular el deutor, així com, quan exerceixi una activitat empresarial, el cessament o la suspensió, total o parcial, d'aquesta (art.44. 1 i 4 LC). Segona part: Cas pràctic L'entitat ALSÀCIA CLUB DE FUTBOL S.A.D. va ser declarada en concurs voluntari de creditors per Acte de data 6 d'agost de 2015. La situació anterior a aquesta declaració és la següent. ALSÀCIA CLUB DE FUTBOL, S.A.D., devia a "ALS S.A.U.", des de l'estiu de 2013, unes quantitats de diners com a conseqüència de la realització d'unes obres de remodelació de l'estadi de futbol de l'entitat. La realització d'aquestes obres es va pactar en un contracte d'obra de 24 de juny de 2013. El termini en què s'havien de pagar les obres, segons les clàusules contractuals, era dins dels 60 dies següents a cada certificació mensual de les obres realitzades. L’ ALSÀCIA CLUB DE FUTBOL, S.A.D. no va pagar la totalitat de l'import de les factures emeses i les parts van acordar, diversos mesos després (concretament, el 20 d'agost de 2014) l'emissió d'uns pagarés per atendre el deute impagat. És per garantir el pagament d'aquests pagarés que es va atorgar una garantia hipotecària que recau sobre l'estadi. L’ ALSÀCIA, S.A.D., en ocasió de l'atorgament d'aquesta garantia va reconèixer deure a ALS S.A.U.. la suma de 2.100.000 Euros. En la citada escriptura, es manifesta que "(...) L'Entitat ALSÀCIA CLUB DE FUTBOL, S.A.D. deu a l'Entitat ALS S.A.U, societat unipersonal, com a causa de l'execució per part de l'Entitat ALS SAU, societat unipersonal, de les obres de remodelació de l'Estadi, propietat de l'Entitat ALSÀCIA CLUB DE FUTBOL, SAD, segons contracte subscrit entre les parts amb data de 24 de juny de 2013, i inclou principal, interessos i despeses de devolució d'efectes impagats, la quantitat de DOS MILIONS CENT MIL EUROS (2.100.000, 00), comprensives de capital i interessos; i convenen la regulació i instrumentació del deute mitjançant l'emissió per part de l'Entitat ALSÀCIA CLUB DE FUTBOL, S.A.D., d'onze pagarés ". La garantia es va atorgar dins el període dels dos anys anteriors a la data de la declaració de concurs; en particular, menys d'un any abans de la declaració de concurs. És l'11 de maig de 2015 quan s'atorga nova escriptura pública d'esmena de l'anterior hipoteca, procedint a la seva inscripció registral el 14 de maig de 2015. Cal destacar igualment que la deutora va presentar la comunicació de l'article 5 bis LC, situació que va ser declarada pel Jutjat per Decret de data 18 de febrer de
- Anteriorment, d'aquests onze pagarés, amb venciments entre 30 d'agost de 2014 i 25 de juliol de 2015, només es va abonar la suma de 375.000 euros. I, per aquesta raó, la creditora sol·licitava en la comunicació de crèdits que se li reconegués un crèdit privilegiat especial de l'article 90.1.1º LC per principal de la diferència (1.725.000 euros) entre aquesta quantitat pagada i els 2.100.000 euros de deute reconegut en l'escriptura i instrumentada en els onze pagarés. També, a més, un crèdit privilegiat especial de l'article 90.1.1º, en relació amb el 92.3LC, per interessos dels pagarés garantits amb la hipoteca anteriorment descrita per import de 85.561,63 euros. Es plantegen les següents preguntes:
- Declarat el concurs, com es va produir, és possible que l'administrador concursal es plantegi l'exercici d'alguna acció per recompondre la massa activa? Digueu quin acte i com
Solucions de la PAC 4 ho impugnaria, a més dels requisits que haurien de concórrer. En particular, a més, és necessària la concurrència de mala fe en la concursada per tenir èxit en l'acció que s'exerceixi? Tot sembla indicar que l'acord que es va assolir amb el creditor pot ser objecte de l'acció rescissòria concursal dels arts. 71 i ss de la LC. Cal no oblidar que es va constituir una garantia real hipotecària a favor seu; que va recaure sobre una finca de l'actiu del deutor que es trobava lliure de càrregues i gravàmens; i que la garantia es va constituir sobre l'obligació preexistent a canvi de l'emissió de pagarés el pagament dels quals s'havia d'efectuar en un any. No obstant això, i malgrat la pròrroga del termini de venciment, el patrimoni del deutor no es va sanejar de cap manera. Així s'acredita si valorem que durant els mesos següents a l'acord van seguir incomplint pràcticament les obligacions de pagament. Només es van abonar, de fet, d'aquests onze pagarés amb venciments entre 30 d'agost de 2014 i 25 de juliol de 2015 dos d'ells per una suma de 375.000 euros. No van suposa cap viabilitat, ni tant sols a un curt termini, per a l'empresa en crisi. Hem d'assenyalar, per tant, la possibilitat de l'exercici de les denominades accions rescissòries concursals de l'art. 71 i ss. La reintegració concursal pot plantejar-se en relació a actes del deutor de diferent naturalesa. L'art. 71 LC disposa que "Declarat el concurs, seran rescindibles els actes perjudicials per a la massa activa realitzats pel deutor dins dels dos anys anteriors a la data de la declaració, tot i que no hagi existit intenció fraudulenta". Pot plantejar-se, sent així, la impugnació de la garantia constituïda en l'àmbit d'un incident concursal de reintegració. Aquest incident s'inicia mitjançant demanda que podrà interposar directament l'administració concursal o, subsidiàriament, qualsevol creditor (art.72.1 LC). El règim de presumpcions del perjudici patrimonial que estableix el legislador, absolutes o relatives, s'ha de valorar igualment perquè pot facilitar considerablement la càrrega de la prova quan es pretén la impugnació de determinats actes del deutor. Així succeeix en el nostre cas. L'art. 71.3.2º LC estableix que es presumeix el perjudici patrimonial, excepte prova en contra, en els casos de constitució de garanties reals a favor d'obligacions preexistents o de les noves contretes en substitució d'aquelles. L'efecte fonamental serà l'extinció de la garantia real constituïda i la incorporació a la massa de la finca lliure de càrregues i gravàmens. Es podria plantejar, fins i tot, i per al cas de declarar-se en la sentència la mala fe de qui va contractar amb el deutor, una eventual condemna a indemnitzar els possibles danys i perjudicis causats a la massa activa (73.2 LC). La rescissió dels actes perjudicials per a la massa només pot ser acordada pel jutge mitjançant sentència en l'incident concursal de reintegració corresponent. L'administració concursal està legitimada per exercir l'acció de rescissió concursal d'actes perjudicials realitzats en els dos anys previs a la declaració concursal. Tampoc és necessària l'existència de mala fe, i és exigible només un perjudici objectiu. La mala fe, si es prova, tindrà conseqüències des del punt de vista de l'efecte restitutori que es produeixi amb la rescissió de l'acte impugnat (sent en aquest cas el crèdit de la contrapart un crèdit subordinat, art. 71 i ss. LC).
- Si l'administració concursal no ho fes: ho podrien pretendre els creditors? Et sembla encertada la comunicació de crèdits realitzada per la creditora hipotecària? Clarament sí a la primera qüestió. La legitimació activa per a l'exercici de les accions rescissòries i altres d'impugnació correspon a l'administració concursal. Però els creditors que hagin instat per escrit de l'administració concursal l'exercici d'alguna acció, assenyalant l'acte concret que es vol rescindir o impugnar i el fonament per això, estaran sempre
Solucions de la PAC 4 declaració, encara que la resolució judicial o acte administratiu que la declari s'hagi dictat amb posterioritat a aquesta (...) ". També que "(...) en cas de controvèrsia pel que fa a aquest extrem, aquesta es resoldrà a través de les vies de l'incident concursal". Indica el TS, en aquest sentit, que cal perquè operi la compensació, i no s'apliqui la prohibició de l'art. 58 LC, que els requisits concorrin abans de la declaració de concurs. Per al TS no concorren els requisits de l'art. 58 LC en el supòsit concret perquè un dels crèdits que es pretenia compensar, en el moment de la declaració de concurs, estava pendent de determinació. Per aquesta raó es desestima el recurs de cassació. Aquesta qüestió essencial, a més, es completa amb una altra apreciació de gran importància. Es planteja en el litigi suscitat quan ha de considerar-se acabat el dret a compensar: és a dir, en quin moment s’ ha d’invocar la compensació pel creditor que pretén fer-la valer. Cal tenir en compte que el jutjat va desestimar la demanda per entendre que no concorrien els pressupostos necessaris per a apreciar la compensació: perquè el deute amb la concursada va ser determinat per sentència ferma posterior a la declaració de concurs de creditors. L'Audiència, però, introdueix un altre element molt interessant: confirma la sentència d'instància, llevat de la condemna en costes en primera instància que va deixar sense efecte. Però la confirmació de la improcedència de la compensació es produeix perquè s'havia d'haver interessat en el moment de la comunicació de crèdits, encara que fos de forma condicional. Assenyala, en aquest punt, que "D'acord amb la normativa concursal, dins el termini assenyalat en l'art. 21.1 número 5 de la Llei concursal, els creditors del concursat comunicaran a l'administració concursal l'existència dels seus crèdits. És en aquest tràmit quan el creditor ha de participar l'existència del seu crèdit i sol·licitar la compensació enfront del que la societat en concurs pogués ostentar contra ell ". Conclou que "En conseqüència, en no instar la compensació, si més no de manera condicionada, en el tràmit legalment previst, el recurs no pot ser estimat". I no ho entén així el TS. EL TS considera que el fet de la comunicació del crèdit pel creditor sense invocar la compensació no permet considerar acabat el dret a compensar. No existeix en puritat cap moment en el qual necessàriament hagi d'optar per la compensació, però resulta lògic que si ja es complien els requisits per a la compensació al temps de la declaració de concurs "(...) se sol·liciti aviat, dins d'un període raonable ". Encara que això no exclou que mentre no es verifiqui la compensació, per les raons que siguin, el creditor concursal pugui comunicar el seu crèdit i aquest arribi a ser reconegut, sense que amb això es pugui entendre acabat el dret a compensar.
- Localitza, identifica i descriu alguna resolució judicial en què es plantegin problemes semblants al descrit. Són moltes les sentències de les audiències provincials que s'han pronunciat sobre la compensació de crèdits del concursat. Pels que fa al TS podem consultar la sentència 46/2013, de 18 de febrer (la doctrina de la qual invoca expressament la sentència comentada). Altres supòsits són també interessants. Ens referim, per exemple, a les sentències 428/2014, de 24 de juliol, i 188/2014, de 15 d'abril. En aquests casos s'exclou la compensació perquè es produeix com a conseqüència de la liquidació d'una mateixa relació contractual, de la qual han pogut sorgir obligacions per una i altra banda, tot i que la determinació de l'import d'una d'aquestes obligacions es declari en un procediment judicial posterior a la declaració de concurs d'una de les parts. Són mecanismes de liquidació d'un contracte ja resolt. No una compensació com a tal.
