¡Descarga take home 1 y más Apuntes en PDF de Sociología de la Educación solo en Docsity!
TAKE HOME 1
Nom i Cognom: Paula Buenaposada Vázquez Llibre/Articles que t’estàs llegint o que has llegit: «Aprendiendo para el amor o para la violencia. Las relaciones en las discotecas.» (Elena Duque) Pàgines – capítols que has llegit: Des de la introducció fins al capitol quatre.(pàg 9-92)
1. Al text s’exposa l’experiència de Laura a dues escoles diferents: la que treballava abans i la que treballa ara. A quina de les dues escoles s’aplica un model educatiu més propi de la Societat de la Informació? Relaciona la teva argumentació amb les nocions de doble discurs, darwinisme social vs. societat de la informació per a tothom i exclusió social. La Laura es la professora de l’Andrei a Zaragossa, on treballava abans no s’aplicava el model educatiu propi de la Societat de la Informació (S.I). En canvi a l’escola que treballava abans en comparació a l’actual hi havia una fragmentació de l’aula, ja que es separaven a aquells alumnes etiquetats com a «bons alumnes» d’aquells que els consideraven més «difícils». Això es un reflex de la societat fora de l’aula i de l’escola com per exemple els aturats, els que no tenen accés a la informació i aquells que pertanyen al 3r^ món o 4t^ món (en aparició) es queden exclosos de la societat, per tant veiem que a l’escola on treballava abans la Laura utilitza el model el Darwinisme Social, en el que una part de la població es queda al marge. Aquests alumnes que es queden apartats de l’aula són aquells que son immigrants, pobres, «diferents». La societat pateix una fragmentació de l’ocupació on es divideix en dues parts, on una part de la població es queda exclosa socialment. En canvi, si parlem de l’escola on treballa actualment la Laura, es pot dir que no té res a veure amb l’altra, ja que ofereix un model educatiu propi de la Societat de la Informació (S.I) on l’atenció a l’alumnat es mes personalitzada, per tant no es basa en el Darwinisme Social, ja que aquesta atenció facilita una igualtat d’oportunitats a tots/es els/les alumnes, per tant si un alumne/a necessita una ajuda extra no es apartat del grup sinó que la rep en la pròpia aula on el professor/a no es l’únic/a referent ni adult a l’aula, així que l’exclusió social no es potencia, sinó que es potencia una igualtat i un Sistema d’Informació per a tothom per igual sense deixar a cap nen ni nena de banda.
2. Relaciona els casos de l’Andrei i el Bogdan amb les reformes educatives a Espanya, la concepció constructivista de l’aprenentatge i relaciona els casos amb els conceptes d’alienació, anomia i pèrdua de sentit. L’Andrei l’he relacionat amb la reforma educativa de la LOMCE (Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad de la Educación), ja que li fan una adaptació curricular a la necessitat de tenir un pla d’estudis diferent. La LOMCE, es una reforma educativa que va ser creada l’any 2014^1 ,l’he relacionat amb aquesta llei per la similitud amb l’adaptació curricular i la necessitat de tenir un pla d’estudis diferents, tot i així, es pot dir que pel que fa a la metodologia no pot relacionar-se amb cap reforma o llei en concret, ja que totes les que hi ha suposen una divisió en dos grups en els casos d’adaptació curricular, tal com li passa a en Bogdan. En canvi el Bogdan l’he relacionat amb la reforma educativa de la LOGSE (Ley Orgánica de ordenación General del Sistema Eductivo), ja que en el cas del Bogdan no li ofereixen una adaptació curricular, sinó que l’aparten de la resta dels seus companys/es de classe i li ensenyen coses a una altra aula. Aquesta reforma educativa va ser creada al 1990, té diferents característiques, entre d’altres:
- ESO (16)
- Atenció a la diversitat: itineraris
- Diferents nivells de concreció del currículum (Teoria del Dèficit): desdoblaments, aules- taller, PI, cv felicitat, etc.^2 En el cas del Bagdan es veu que hi ha una concepció constructivista de l’aprenentatge, ja que hi ha una atenció a la diversitat basada en la creació de diferents grups segons el nivell, en canvi les diferencies en l’aprenentatge de l’Andrei s’atenen a la mateixa aula, on hi ha una educació igualitària on s’ofereixen les mateixes oportunitats a tots. En el cas d’en Bogdan es produeix una espècie d’alineació, ja que l’estudiant no és propietari del seu propi coneixement, ni de les seves oportunitats. També es produeix una anomia perquè hi ha una divisió entre els alumnes que son bons per a l’aprenentatge i els que no ho són. També podriem dir que en el cas d’en Bogdan que se li estan tancant les 1 RAFAEL MESA SÁNCHEZ. BREVE RESUMEN DE LA LOMCE, ASPECTOS BÁSICOS Y NOVEDADES (PDF) EL HUFFINGTON POST/EFE. (28/11/2013 15:14 CET). LOMCE EN RESUMEN: LAS CLAVES DE LA REFORMA 2 APUNTS SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ BLOC 1: 1.3-POLITIQUES EDUCATIVES EN ENTORNS MULTICULTURALS (APARTAT LOGSE)
Si relacionem els tipus d’agrupament del projecte Includ-ed amb el fragment inicial, veiem que hi ha una relació en que l’escola a la que va assistir l’Andrei era de tipus inclusiva. 1- A l'escola inclusiva des del primer dia els estudiants es troben a la mateixa classe, l’Andrei es pensava que quan arribés a l’escola estaria amb un grup per a estrangers, però en canvi es va topar amb que li va tocar una classe amb gent de parla hispana/castellana. En canvi el Bogdan es va topar amb que si que li van separar del seu grup de companys per a esenyar-li, tot el primer any els estrangers estan en una classe especial per aprendre el llenguatge i poder adaptar-se en el futur a la classe, però fent això ja es impedeixen que tingui un bon futur (classe exclusionista). 2- A l'escola inclusiva s'utilitza només una classe però amb estratègies personalitzades per a cada estudiant que proporciona a tots els estudiants una educació igual, un exemple del text es que l’Andrei va tenir un programa individualitzat, això no vol dir que aprengués individualment. Mentre que a l'escola exclusionària s'utilitza la barreja per a algunes classes i la transmissió d'idiomes i matemàtiques. 3- A l'escola inclusiva, els estudiants poden decidir quina activitat volen fer aquell dia, el primer dia l’Andrei va optar per un racó on una classe espanyola estava ocupada per un professor voluntari, amb la col·laboració de dues noies, mentre que en l'exclusionària tota la classe fa el mateix. 4- A l'escola inclusiva hi ha més d'un professor, a la classe hi ha adults que també participen com a professors i cada un fa activitats diferents, es a dir la clase queda dividida per diferents espais com diu el fragment del llibre Apriendiendo contigo «Entre las cuatro que entraban algunos días a ayudarle estaban una profesora más joven que venía de sustituta, un mediador cultural y dos madres.»En l'exclusió això és inimaginable i només hi ha un professor, « el professor principal solia quedar-se a l'aula, mentre que el professor substitut solia treballar amb els estudiants "difícils" d'una altra aula».^4 5- Mentre que a l'escola d'exclusió ofereix activitats extraescolars basades en tallers d'artesania que no són interessants i atractius per als estudiants, «A las 17h había extraescolares, talleres de manualidades a los que pronto dejó de asistir. Solía quedarse a jugar a fútbol en la plaza o se iba a casa a ver la televisión.».^5 A l'escola inclusiva, ofereixen activitats extraescolars on tots els estudiants poden anar a reunir-se amb altres estudiants o familiars / membres de la comunitat que van organitzar diferents activitats com llegir i parlar de contes o treballar amb programes digitals educatius, «A Andrei le ofrecieron participar de 17h a 19h en la biblioteca tutorizada. Algunas niñas y niños 4 Aprendiendo contigo. S. Racionero, S. Ortega, R. García y R. Flecha. HIPATIA EDITORIAL, 2012. (pàgines:13-17) 5 Aprendiendo contigo. S. Racionero, S. Ortega, R. García y R. Flecha. HIPATIA EDITORIAL, 2012. (pàgines:13-17)
estaban leyendo y comentando cuentos con el abuelo de uno de ellos, otras leían por su cuenta, algunas trabajaban con diferentes programas informáticos educativos. El primer día eligió un rincón donde había clase de castellano, impartida por una profesora a la que ayudaban dos niñas de Zaragoza.»^6
4. A partir de dades o evidències que demostrin que la diversitat no provoca mals resultats educatius, relaciona les conclusions que has extret de l’article o llibre que estàs llegint, dels continguts tractats a classe i del fragment anterior. Inclou també en la teva argumentació algun cas o experiència educativa que coneguis directa o indirectament. El fet de que hi hagi diversitat no es la causa de que hi hagi mals resultats educatius, sinó que el problema està des del meu punt de vista en el tipus de sistema educatiu que hi ha que en aquest cas la diversitat es afectada per això no la causant dels resultats. I relacionant-ho amb el llibre que m’estic llegint: «EDUCANDO PARA EL AMOR O PARA LA VIOLENCIA. LAS RELACIONES EN LAS DISCOTECAS.» es podria dir que no es la diversitat el fet de que hagi un mal resultat sinó que pot ser degut en que alguns alumnes pateixen una exclusió social. En el llibre d’Elena Duque es parla mes aviat de dos temes importants que han participat en les diverses transformacions socials, que són les discoteques i l’evolució del feminisme. Amb tan sols uns setanta anys de diferència, les discoteques han passat a ser uns locals on els joves, tant nois com noies, es diverteixen de manera individual i en grup. Ballar ja no és cosa de dones només. Cal destacar el sexisme que hi ha actualment a les discoteques, on ha influït la llibertat de la dona i el tipus de relacions. Amb això es podria relacionar els continguts del bloc "Coeducació, sexisme i l’escola, Evolució i models explicatius" i, amb el feminisme en la societat industrial i en la de la informació. Hi ha hagut molts canvis socials en el pas de la societat industrial a la societat de la informació; un d'ells és l'evolució del feminisme. Al final de l'època franquista, el moviment feminista comença a exercir pressió sobre la societat. Durant el segle XX, les dones no s'han atrevit a exercir els mateixos drets ni han pogut tenir la mateixa consideració social que els homes. El seu paper ha estat restringit al d'esposa i mare, cuidadora de la llar ..., en l'activitat productiva i en la producció cultural ha estat limitada i subordinada pel seu paper principal d'esposa i mare, i enfosquida per una visió masclista de la història. Un exemple d'això el podem trobar a les pàgines vint-i-sis (text citat): 6 Aprendiendo contigo. S. Racionero, S. Ortega, R. García y R. Flecha. HIPATIA EDITORIAL, 2012. (pàgines:13-17)
concentrar-se, amb molt esforç i l’ajuda del professorat va aconseguir treure’s el graduat de la E.S.O, i, va continuar cap al batxillerat ja que ell volia anar a la universitat. Quan va arribar al Batxillerat va donar el cas de com es una escola de barri érem només a classe 12 alumnes en total, llavors diguem que l’atenció era molt més individualitzada i més personal. L’Alberto va decidir fer un batxillerat científic (on va resultar que eren només 6, ja que l’altra meitat de la classe feia el social-humanístic) i amb l’ajuda dels seus companys i companyes,en la seva modalitat, de la resta durant les assignatures generals i del professorat va aconseguir treure’s el títol i treure almenys l’aprovat a la selectivitat per a poder entrar a la carrera que ell volia. Amb aquest exemple, vull arribar a la conclusió de que si aquest noi s’hages quedat a l’escola on anava abans potser hages sigut un cas de fracàs escolar i pot ser no hages pogut arribar fins a on es ara. Després de la lectura del fragment que se’ns proposava, la coneixença del cas del meu antic company de classe, i de la lectura del llibre «Educando para el amor o para la violéncia. Las relaciones en las discotecas. De: Elena Duque», segueixo amb la meva posició inicial en la qual dic que el problema no és la diversitat sinó que ho es el sistema educatiu i la diversitat es l’afectada. Es molt clar que en la situació que estem avui dia i amb tots els problemes que hi ha molts centres segueixin amb un model en el qual s’atengui als casos «diferents» de la mateixa forma en la que es va atendre al Bogdan, i a l’Alberto en la seva primera escola, i no com s’hauria de fer com es en el cas de l’Andrei i de la segona escola on va assistir el meu company, que seria l’ideal per a tots.
