



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Sociologia de l'educacio, Profesor: , Carrera: Educació Primària, Universidad: UB
Tipo: Apuntes
1 / 7
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Departament de TeoriaSociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les CiènciesSocials Facultatd’EducacióEdificiLlevant, Despatx 14, pl. 0Pg.Valld'Hebron 171 08035 Barcelona
“Noah has been out of school for four years. His family left Senegal when he was a baby. He started early childhood education in Spain but, when he was five, his family was forced to go back to his home country. Then, Noah became one among the 57 million children in the world without access to basic education (UNESCO, 2013). There was no schooling available for Noah in his hometown and he spent most of the time helping his grandparents at home. When he was nine years old, it started all over again. His parents, with no formal education and very poor Spanish, decided to travel again, and managed to settle in the same place and send Noah back to the same school. Noah was not a baby anymore – he had grown up and many other things had also changed in his former school by then. It was a highly multicultural school – more than 70% of the children had come from other countries – but the school faced diversity as an opportunity and implemented effective interventions. Within this context, children are not placed by ability or excluded from the regular classroom. From the very first day, Noah has been included in the mathematics lesson where all of the children are organized in small mixed-ability groups – they do interactive groups (IGs; Valls and Kyriakides, 2013). Surprisingly, an adult who can be a teacher, a family member or a volunteer from the community coordinates each small
group. Noah has joined a group with two girls and a Roma boy, Manuel, who has been his best friend ever since. Manuel explains to him their need to efficiently solve the problem together, quickly and supporting each other, because they only have 20 minutes before moving to another table and devoting time to another activity with another volunteer. Noah finds this quite challenging, but Manuel has never left him behind. At the end of the academic year, Noah has made enormous progress and has almost reached the expected curricular level for his age. Beyond accessing education, the teachers and communities are committed to providing highquality teaching and learning for all in the classroom and beyond. It is a school that works as a‘learning community’. (...)These interactions affect children’s mathematical self-confidence and self-efficacy (…).The positive attitudes towards mathematics, and self-confidence and self-efficacy according to the children’s interviews, are consistent with the achievement data retrieved from the standardized assessment tests in the school analysed. This positive trend in terms of students’ mathematics performance contrasts noticeably with data from Catalan schools. According to data provided by the Catalan Institute of Statistics (Idescat), in Catalonia, the children who get lower grades in mathematics are immigrants (53.8%, compared with 22.7% of native students getting ‘low grades’). This data provides a general overview of Catalan students’ performances in mathematics. The explanation for these results has been attributed to the children’s immigrant background:because they do not know Catalan (the language of teaching in the region), some researchers and policy makers thought that the immigrant children were unable to understand the text of the problems, and therefore did not respond correctly in the assessment tests (Sanmartí and Sardà, 2007). In contrast, the pupils’ attainment data at the school studied here does not follow this pattern (see Figure 2).
The data shows that while the percentage of immigrants increased in the school (from 12% to 46%) in a five-year period, at the same time the achievement in mathematics, rather than decreasing, increased dramatically. During the 2000–2001 school year, only one child in four was able to pass the mathematics assessment test. Five years later, during the 2005–2006 school year, three out of four children succeeded. The difference between this school and the rest of the schools in Catalonia is that teachers use IGs in this school. This is not an isolated case. Data from other learning communities with similarly low socio-economic and
formes d’agrupació de l’alumnat que hem vist a classe? ¿Quines conseqüències poden derivar de cadascuna d’elles(via de la presó – via de la universitat)?
Les solucions que s’aplicarien segons les tres formes d’agrupació de l’alumnat que hem vist a classe serien: a)Inclusió i segregació: Per tal de poder solucionar el problema del fracàs escolar és necessari analitzar i identificar quines són les causes, factors, que porten al fracàs educatiu. És important identificar el problema per tal de poder superar la barrera de l’exclusió i les escoles gueto. Per tant, el objectiu principal és millorar la qualitat educativa i augmentar les opcions i expectatives de futur sobre els alumnes. Un exemple molt clar va ser el cas de la Vila Olímpica de Barcelona l’any 2000, quan dos germans van matar a un noi de una pallissa, un dels implicats era menor d’edat. Aquests germans vivien a un barri de classe social baixa, i anava a una escola gueto del seu barri (CEIP La Catalana). Finalment, el sistema judicial va decidir enviar-lo a un centre de menors (via de la presó) i no gaire temps després va quedar en llibertat vigilada. Però, passat 7 anys després, el subjecte va estar implicat en una agressió racista. Per tant demostra que el càstig rebut per l’assassinat va ser insuficient i no va ajudar a millorar la conducta del nen. Potser aquesta situació es podria haver evitat amb: un canvi forçós d’escola, grups per nivell, grups a dins de l’aula, amb mesures disciplinaries i no limitar-se només dins del centre. b)Redistribució forçada: en molts casos s’atribueix un baix rendiment de les escoles denominades “gueto” degut al tipus d’alumnes que formen part de el centre (immigrant, minories ètniques, classe socioeconòmica, etc). Però per poder lluitar contra aquest fet és necessari la distribució dels alumnes per tal de reduir el possible fracàs escolar i poder frenar els possibles conflictes, com per exemple una baralla. Segons Haider hi ha un nombre límit d’alumnes de grups vulnerables a una escola per garantir el nivell educatiu adequat, que seria el 30%. És necessari donar-li importància a la distribució compensatòria dels alumnes estrangers, degut a que ajudaria a resoldre la desigualtat en les aules i podria augmentar la qualitat dels serveis educatius que ofereixen les escoles. També hi ha una segona mesura, que consisteix en incrementar el nombre d’alumnes per grup un 10% per tal de poder atendre i resoldre les necessitats prioritàries d’escolarització de l’alumnat de nova incorporació al sistema educatiu. Posem per cas que estem en una classe amb 30 alumnes on hi ha 7 immigrants de diferents països i 2 alumnes amb dificultats d’aprenentatge (una situació que és molt possible en qualsevol aula)
Què podem fer al respecte?. Què pot fer l’escola? I el professorat?. Quin paper juga la comunitat educativa? Són massa preguntes però podem trobar propostes eficients per tal de poder ajudar als alumnes, una d’elles seria el Pla pilot curs 2008-2009. Consisteix que si un alumne és escolaritzat durant el curs podran ser destinats a aules d’acollida que disposa el centre o bé a aules d’acollida fora del recinte escolar. Aquests espais podran ajudar al nen amb la seva formació lingüística i podran facilitar-li la comprensió i el coneixement de l’entorn. Un dels principals objectius d’aquestes aules és el d’alleugerir la concentració d’alguns centres. c)Itineraris transformadors (via de la Universitat): la principal preocupació és com podem convertir les escoles gueto amb escoles valorades i desitjables per tothom però el principal problema es que aquestes escoles no ofereixen una educació de qualitat i desafortunadament no preparen als seus alumnes per accedir sense dificultats a estudis superiors, ja siguin graus mitjans o superiors, batxillerat, universitat, etc, o simplement al Mercat laboral. Degut aquest handicap sorgeix el moviment de les escoles iman, que com indica el seu propi nom, són escoles atractives per les famílies i els alumnes ja que ofereixen una educació de qualitat i s’encarreguen d’eliminar possibles conflictes entre l’alumnat.
la Informació (SI), la importància de l’educació i la superació de les desigualtats i l’exclusió social. Quin tipus d’educació permet combatre les desigualtats amb una educació de qualitat a la SI?
Podem determinar que aquesta societat és la d’informació, ja que es basa en plegar una quantitat molt extensa de coneixements. Actualment rebrem tanta informació que resulta impossible recollir- la sencera. Això provoca que si un estudiant no pot anar a classe pel qualsevol motiu en un període de temps mitjà o llarg, o fins i tot curt, o simplement, a diferència dels seus companys, que no hagi pogut partit des de la base de coneixements que ells posseeixen, resulta molt difícil aconseguir posar-se al dia amb el contingut escolar. Aquest cas es força comú en els immigrants, degut a que presenten dificultats amb el llenguatge per entendre les lliçons o sinó perquè podria no tenir el mateix nivell de coneixements (depenen que si el seu país d’origen tenia el recursos suficients per tal de garantir una educació de qualitat). A més, els anys anteriors només un immigrant de cada quatre aconseguia aprovar les matemàtiques, per tant aquest fet estava associat amb la dificultat que tenien els immigrants d’entendre els enunciats dels problemes. En el cas de Noah, que no va poder cursar l’educació primària a Espanya perquè va marxar al seu país d’origen, és tot el contrari. Encara que es trobava en una escola on els alumnes majoritàriament eren immigrants, els mestres en comptes de contemplar-ho des de un punt de vista negatiu ho van enfocar com a reforç de l’educació dels nens. Ho van fer organitzant als alumnes les aules en petits
Aquesta sèrie de reformes repercuteixen en enfocar la diversitat con un concepte positiu, s’aparta la idea de considerar l’educació com a sistema útil per la igualtat d’oportunitats i l’adaptació de l’escola als diversos contextos socials.
fragment de l’article? Jo crec que tant les lectures que he llegit, com els continguts treballats a classe i el fragment de l’article m’han servit per poder conèixer diferents tipus d’organització en l’aula i la seva utilitat. També he pogut conèixer la situació actual del nostre sistema educatiu, que el caràcter d’un subjecte pot estar derivat depenen del barri on visqui i de l’escola on s’ha educat. A més, que els articles estiguin escrits amb anglès, m’ajuda a perfeccionar el meu nivell d’aquest, cosa que ho trobo força útil. Però personalment, el que més he après amb tot això, es posar-me en la pell de les persones que per desgràcia no pot o no han pogut gaudir una educació de qualitat per culpa de la metodologia emprada en les nostres aules. Finalment, puc assegurar que si aconsegueixo complir el meu objectiu de ser mestre, intentaré que les persones que es trobin en risc d’exclusió social i educativa, tinguin la mateixa formació de qualitat de qualsevol persona.
Has de respondre basant-te en: