

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
TEMA 1. COMUNICACIÓ I LLENGUATGE
Tipo: Apuntes
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


Què és la comunicació? Elements que té són receptor, emissor i transmissió. Comunicació: transmissió informació a través d’un canal amb un emissor i un receptor. El model codificador/descodificador de la comunicació humana o model del codi: té origen en els matemàtics i ingerires. C. Shannon: la teoria matemàtica de la comunicació va promoure les idees de la comunicació. Weaver es va dedicar a divulgar aquest model i finalment va acabar ene studis de comunicació. Model codificador/descodificador En el model la comunicació s’entén com un procés en què un codificador transmuta un missatge i un receptor torna a transmutar. Per recuperar-lo mitjançant un codi que és compartit per tots dos. Codificador (codifica la informació) que passa per un canal (font de soroll) determinat on el receptor (descodifica la informació). Barreres per la comunicació : factor que afecten a la comunicació i poden fer que el missatge no arribi en condicions. Codi: o DIEC: Sistema convencional de signes i de regles que posen en relació aquests signes, que serveix per a transmutar la forma d’un missatge en una altra forma amb l’objectiu de transmetre’l o d’interpretar-lo. o La nostra definició: Es un sistema que posa en relació un símbol amb els eu significat i a més especifica la manera en que els diversos símbols s’han de combinar per obtenir significats complexes. Per exemple, Arriar una bandera un vaixell és un codi i Semàfor es un codi Una llengua es un codi perquè les paraules de la nostra llengua mantenen una relació arbitrària amb els símbols. Signe: es refereix a alguna cosa que s’utilitza per representar alguna altra cosa. Semiologia: disciplina que estudia els signes. Quants tipus de signe hi ha? Pierce, diu 3:
determinar l’objectiu de l’acte comunicatiu. Es una ordre? Una pregunta? Una sol·licitud? Un prec? b. Cal desambiguar el que es diu per entendre el que es comunica perquè les llengües humanes son ambigües. Totes les llengües tenen un lèxic que es ambigu. Es va posar les botes. c. Cal enriquir el que es diu per tal d’entendre el que es comunica perquè el codi verbal conte expressions referencials. Li vaig dir l’altre dia que ho deixés allà. Si no saps els context no pots comprendre. d. Sense codi compartit no hi ha comunicació. La comunicació humana requereix més que codificar i descodificar. Comunicar no es pot equiparar amb codificar un mitjançant un codi. Es comunica més del que es diu El codi verbal ........... El codi verbal conté expressions referencials. No tot el que es comunica esta completament codificar, ni tampoc no cal codi per comunicar. En la comunicació humana, no tot el que es comunica està completament codificat ni tampoc no cal codi per comunicar. MODEL OSTESNTIU INFERENCIAL DE LA COMUNICACIÓ La comunicació no es només la mera transmissió d’un codi sinó es més. Comunicació, podem distingir-la en l’obtenció d’informació inintencionadament. Criteris comunicació: Intencionalitat: la comunicació humana es intencionada. Ostensiva: intenció comunicativa i intenció informativa. Per exemple: Tu amiga y tu viajáis en metro una al lado de la otra, cada una enfrascada en su móvil repasando lo que hay nuevo en Instagram. Oyes a tu amiga decir «esta tía es imbécil», miras a tu amiga, compruebas que ella no te ha mirado a ti y que sigue con lo suyo. La companya no ha manifestat la seva intenció comunicativa (ja que no saps si t’ho diu a tu o a una altra). Pero si informativa ja que informa de que li cau malament. Volem comunicar que volem que l’altre faci, pensi. Inferencial: hem d’inferir en la comunicació en base al context. La comunicació humana funciona: les produccions lingüístiques i el context son peces d’evidència per INFERIR el que l’altre vol dir (Sperber i Wilson, 2005). D’acord amb la propietat de ostentiva i inferencial: la comunica ostentiva inferencial consisteix a l’expressió i reconeixement de les intencions comunicatives y les intencions informatives (Scott-Philips). Exemples: o Una maestra a un niño irrespetuoso en clase: «¡Fuera!» que surti de classe o A: «¿Dónde guardas la bicicleta?» B: «Fuera» informa del lloc o A: «Tenemos que repartirnos el trabajo; ¿tú qué parte vas a limpiar? ¿la de dentro o la de fuera?» B: «Fuera» es compromet aquestes finalitats generals es poden concretar en objectiu més concrets com: agrair, demanar, prometre,, suggerir, exposar, descriure... El context es on es dona la comunicació. Distingim 3 tipus de contextos que no son excloents: context situacional: tota comunicació té lloc en un context físic determinat. context cultural: tota comunicació té lloc en un context cultural determinat