¡Descarga TEMA 3 llenguatge i comunicació y más Apuntes en PDF de Origen del Lenguaje solo en Docsity!
TEMA 3:
ACTES DE PARLA:
Els actes de parla indirectes i la teoria de la cortesia. L’EFICIÈNCIA MÀXIMA: PARLAR CLAR Ex: com em queda el vestit?
- Fatal. Es nota encara més que estàs gorda. Els parlants sovint alterem estratègicament els enunciats i executem actes de parla indirectes. Ex: L’oscar es muda a un pis nou el pròxim dissabte. Sap que serà dur perquè te que traslladar moltes caixes a la seva nova casa. Passejant per el carrer es troba amb un amic seu i li explica que esta de trasllat; a continuació l’Oscar li pregunta al seu amic: que fas el pròxim dissabte? Especialment en les peticions, els actes de parla indirectes són més freqüents que els actes de parla directes Per què, es pregunten alguns autors?
Formular un enunciat o un altre, d’entre tots els possibles, no depèn només de l’objectiu il·locutiu que tinguem. Per exemple, imagineu que volguéssim que algú tanques la porta, podríem triar entre...
- Fa fred, oi?
- Et faria res tancar la porta?
- T’has deixat la porta oberta
- Tanca la porta. Depèn de la confiança, el poder l’estat en el que es troba la persona. Un dels factors que determina la forma que prendrà l’enunciat que emetem i, conseqüentment, la seva fora il·locutiva és la interacció entre l’objectiu il·locutiu i la distància social. Les dimensions que determinen la distancia social són:
Els parlants poden ser tenir rols jeràrquicament similars i molta familiaritat. Ex: amics o germans. Exemples: ‘’Gómez, demà assisteixi a la reunió en lloc meu’’ molta jeràrquica i poca familiaritat. ‘’Gómez, podries assistir a la reunió de demà en lloc meu?’’ menys jeràrquica i més familiaritat Els parlants tenim en compte la distància social quan formulem un acte de parla. Per què ho fem? Per respondre cal recórrer a la noció ‘’imatge pública’’ (concepte de face de Goffman). Els humans tenim una imatge pública que volem preservar, i que es debat entre dos forces.
Goffman , es un psicòleg social que enfoca les relacions socials des de una perspectiva de la dramatúrgia, perquè considera que quan les persones estem interactuen amb els altres, en el fons, son actors en un teatre. Posem una sèrie de rols i ens comportem segons els rols que anem a assumir (en funció de la obra que tenim que representar). Quan els humans estem a l’escenari, assumim un rol i tenim una imatge publica que volem defensar/preservar. Per exemple: quan la professora entra per la classe i assumeix el seu rol, ella te una imatge publica que vol preservar que consisteix a apropas a nosaltres saben de que parla i que te prous arguments per estar on esta. IMATGE POSITIVA (afiliació): correspon al desig de ser acceptat socialment, de connectar amb els altres. IMATGE NEGATIVA: és el desig d’autonomia, de llibertat, de no dependre dels demés, que ningú no s’interposi en el curs de les nostres accions. (fer les coses com volem) Tota interacció amb els altres posa en joc les seves imatges públiques i les nostres.
De l’avaluació que faci l’emissor de la gravetat de l’amenaça a la imatge pública del receptor (i/o a la seva pròpia) dependrà la formulació de l’enunciat. Quines són les estratègies de cortesia que se solen utilitzar per minimitzar la gravetat de l’amenaça a la imatge pública del receptor (o emissor), d’acord amb Brown i Levison? Cortesia ‘’A la brava’’ (Bald on record). S’executa una petició sense minimitzar l’amenaça a la imatge negativa (el desig d’autonomia) del receptor. Ex: A és molt ordenat i el seu company de pis B molt desordenat. B no posa rentadores fa setmanes i té tota la roba bruta. És dijous vespre, el divendres B té tot el dia ocupat amb pràctiques a la Facultat i a les 18:00 surt l’avió per un viatge a París que té previst fer amb la seva parella. A, en canvi, no tñe classe el divendres. B vol que A li posi una rentadora. B: Posa’m una rentadora que vaig pillat. Entre executar els actes de palra que amenacen la imatge pública ‘’a la brava’’ o no executar-los hi ha tot un seguit d’opinions.
- Realitzar un acte de parla obertament però de manera indirecta utilitzant fórmules convencionals (Oberta indirecta)
- Realitzar un acte de parla de manera encoberta mitjançant altres estratègies no convencionals (Encoberta). La cortesia oberta indirecta pot ser amb cortesia positiva o cortesia negativa OBERTA INDIRECTA POSITIVA: A és molt ordenat i el seu company de pis... B: ‘’Et voldria demanar un favor. Em podries posar una rentadora? La propera vegada la poso jo. OBERTA INDIRECTA NEGATIVA: B: ‘’No vull molestar,... ja m’ho suposo que tens altres coses a fer, ... si no pots no passa res, ... et volia demanar si em pots posar una rentadora.’’ ENCOBERTA: B: ‘’Ja veus, demà tot el dia atrafegat a la facu, tinc tota la roba bruta o a les 6 surto cap a Paris amb la meva parella’’.
sigui una company/a apropiat, que sigui una company/a amatent, que sigui una company/a amb qui hi ha compenetració (i qui sap quines coses més), i per tant el desig d’afiliació de C. es veu amenaçat. Per això D opta per formular el que vol dir d’una manera determinada. El que mostra l’exemple és que els parlants utilitzem estratègies per gestionar les amenaces a la imatge pública, i intentem disminuir la seva gravetat. D. formula la frase de manera que inclou una sèrie de partícules que mitiguen l’impacte que tindrà en l’altre el que es vol comunicar. Per exemple, diu : También es pot interpretar com “estic d’acord amb el que s’ha dit a la frase anterior”, de manera que es comença la frase indicant acord, el que apel ∙la al desig d’afiliació la al desig d’afiliació del receptor i també de l’emissor. Intenta construir un terreny comú. A lo mejor expressa dubte, i ajuda a rebaixar la gravetat de l’amenaça del que vindrà després, en no presentar ho de manera categòrica. ‐ho de manera categòrica. Una cierta dosis matisa la paraula «insatisfacción», la paraula que comporta l’amenaça, i rebaixa el seu impacte en el conjunt de l’enunciat. Exemple 3 : (En una terraza en un bar; un cliente a otro) «Si no li és molestia, podria vosté apagar la cigarreta?»
- NEGATIVA Exemple 4 : (Un colega le pide a otro que revise un artículo que quiere publicar en una revista) **«Cuando tengas un momentito, ¿podrás echarle un vistazo a mi artículo?»
- NEGATIVA Exemple 5** : (Un amigo a otro hablando sobre un tercero) «Carlos, no sé, es un poco raro.»
- Imatge POSITIVA de l’altre Recordeu que: Cortesia Positiva : és una estratègia d’aproximació. Està orientada a mitigar l’amenaça al desig d’afiliació del receptor (o de l’emissor). Cortesia Negativa : és una estratègia de reconeixement de la llibertat de l’altre. Està orientada a disminuir l’amenaça al desig d’autonomia del receptor (o emissor). Com intentem rebaixar l’amenaça a la imatge pública del receptor? Quan els emissors considerem que allò que farem a continuació, amenaça la imatge pública de l’altre (face), intentem disminuir la gravetat de l’amenaça. Analitzem l’exemple 2. Ex: (C i D són una parella en cristi) C: llavors clar sempre estem o recordant el passat o pensant en el futur. D: i també a lo millor es que hi ha una certa dosis de insatisfacció.
¿Cómo intentamos reparar una amenaza a nuestra
imagen pública?
Imagina que te encuentras en la situación siguiente: Tienes que hacer un trabajo en grupo. Los miembros del grupo os conocéis, pero no sois amigos. Durante unas semanas tienes problemas personales; ello interfiere en tu capacidad para hacer las cosas tan rápidamente y tan efectivamente como las sueles hacer, de manera que no estás cumpliendo con tu parte. A mediados de semestre, en una reunión del grupo, otro miembro te dice: «No estás haciendo tu parte, así que me temo que si te encargamos que hagas algo importante no lo acabarás a tiempo, o bien, no lo harás bien.» ¿Cómo responderías a este comentario que amenaza tu imagen pública? Evalúa las afirmaciones siguientes utilizando la escala 1 = es muy improbable que reaccionases de esa manera, y 7 = es muy probable que reaccionases de esa manera. 1 2 3 4 5 6 7
1. Ignoraría el comentario. 1 2 3 4 5 6 7 2. Me disculparía. 1 2 3 4 5 6 7 3. Explicaría por qué no he podido hacer mi parte. 1 2 3 4 5 6 7 4. Diría algo sarcástico a la persona que me hizo el comentario. 1 2 3 4 5 6 7 5. Que comprometería a hacer más parte del trabajo de ahora en adelante. 1 2 3 4 5 6 7
