TEMA 10: ELS CONTRACTES CONSENSUALS
1. COMPRAVENTA
1.1 DEFINICIÓ
És un contracte consensual, bilateral perfecte i de bona fe en virtut del qual el venedor s’obliga a entregar una
cosa al comprador, i a garantitzar-li la seva pacífica possessió i gaudi, a canvi d’un cert preu en diners.
1.2 CARACTERÍSTIQUES
Consensual: Ja que es perfecciona amb el consentiment sense que es requereixi una forma escrita o oral ni la
datio rei.
Bilateral perfecte: Fa sorgir obligacions a càrrec de les 2 parts. En el venedor crea l’obligació d’entregar la cosa
venuda i garantitzar la seva pacífica possessió i gaudi. En el comprador genera la obligació de transmetre la
propietat d’una quantitat de diners, anomenat preu.
Bona fe: Sorgeix de les relacions comercials amb estrangers, ofereix la flexibilitat que li atorga la inclusió en la
fórmula de la clàusula ex fide bona, que concedeix un gran marge a l’àrbitre judicial.
Obligacional: Fa sorgir obligacions a càrrec de les parts. És suficient amb que hi hagi un acord sobre la cosa i el
preu, encara que no s’hagin entregat perquè es consideri perfecta la compraventa. La mera compraventa no
transfereix la propietat, encara que el venedor sigui el propietari.
1.3 ELEMENTS
Personals: El venedor i el comprador.
Reals: La cosa i el preu.
➢L’objecte pot ser molt variat però la única limitació que hi ha és que han de ser coses comerciables, si es
tracta d’una cosa no comerciable, la compraventa és nul·la. El mateix passa si és un objecte que ha “mort”. És
més dubtós si el Dret classic admet la compraventa de la cosa fungible o si s’ha de recórrer a 2 estipulacions
creuades.
Es poden vendre: Coses corporals, mobles o immobles, universalitats o fins i tot coses incorporals (herència
ja adquirida, usufructes,...), la cosa futura (emptio sei -es compra l’expectativa de que algo arribi a existir,
havent de pagar el preu encara que no existeixi mai- emptio rei speratae -només es deu el preu en el
suposat cas de que la cosa arribi a existir-).
➢El preu ha de ser determinat o determinable verdader.
Formals: No te elements formals perquè no és considerat un contracte formal.
1.4 EVOLUCIÓ HISTÒRICA
Els romans veien la permuta com le germen de la compraventa. Perquè la compraventa suplent a la permuta és
necessari que apareguin els diners en la seva funció de facilitar l’intercanvi de mercaderies.
1.5 OBLIGACIONS DEL COMPRADOR I EL VENEDOR
1.5.1 OBLIGACIONS PEL COMPRADOR
La seva obligació fonamental és pagar el preu de la cosa. Aquest pagament provoca el traspàs de la propietat
dels diners. La acció que té el comprador en contra el venedor per exigir el compliment de la seva obligació és la
actio empti.
Un problema és el del risc de la compraventa. La cosa consisteix en determinar si el comprador ha de pagar o no
el preu en el cas de la cosa “mori” (perezca) abans de que es faci la traditio al comprador (quan encara està en
poder del venedor). El Dret clàssic va establir una regla: La periculum est emptoris (el risc del comprador).
1) Periculum es refereix a un fet de força major (terratrèmol, incendi,...), en aquest cas el comprador ha de
pagar el preu encara que no rebi la cosa.
2) Aquest risc té la contrapartida en l’obligació de custodia del venedor, el que implica que el venedor respon
de la pèrdua de la cosa en tots aquells casos en que no existeixi força major. Cas més notable: “Hurto”.
3) El moment de traspàs del risc del comprador és el de la perfecció de la compravenda. En cas de venta
condicional, el moment rellevant serà quan es compleixi la condició
1.5.2 OBLIGACIONS PEL VENEDOR
1) Sobre l’entrega de la cosa, valgui lo dit per a l’adquisició de la possessió.
2) La compraventa va adreçada a la transmissió de la propietat de la cosa. Si es tracta d’una res mancipi
passarà la propietat si el venedor és propietari i, a més, es realitza la mancipatio o la in iure cessio. Si es tracta
d’una res nec mancipi serà suficient la traditio ex iusta causa efectuada pel propietari de la cosa.
