Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


TEMA 9: ELS CONTRACTES FORMALS, Apuntes de Derecho Romano

Temari primer any de dret, els contractes formals

Tipo: Apuntes

2022/2023

Subido el 17/02/2023

ainagutierrez9
ainagutierrez9 🇪🇸

5

(1)

10 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 9: ELS CONTRACTES FORMALS
1. CONTRACTES VERBALS: LA STIPULATIO
Els contractes formals verbals són aquells que es perfeccionen pronunciant paraules determinades.
1.1 DEFINICIÓ
És un contracte formal i abstracte, unilateral i de Dret estricte, en virtut de la qual una persona anomenada
promitent (promissor) promet oralment la realització d’una prestació a una altra persona anomenada estipulant
(stipulator), que accepta.
1.2 CARACTERÍSTIQUES
Formal o solemne: Requereix per la seva validesa determinats requisits formals, entre els quals el més important
és la forma oral.
Abstracte: Està desconnectat de la seva finalitat econòmica-social. És el no haver de donar explicacions de
perquè s’ha fet la promesa.
Unilateral: Només fa sorgit obligacions a càrrec del promitent.
Dret estricte: Fa sorgir a favor de l’estipulant la actio certae creditae pecuniae (condictio), que és el prototip dels
iudicii stricti iuris.
1.3 ELEMENTS
Personals: Hi ha el promitent, que és la persona que promet realitzar una determinada prestació, i l’estipulant,
que és la persona que accepta.
Reals: En un principi la stipulatio només podia recaure sobre una prestació determinada (cosa concreta). Més
tard es va permetre que la stipulatio pogués fer-se amb coses no determinades però si determinables, sobre la
cosa fututa o, en general, sobre qualsevol acció o omissió.
Formals: Requereix una forma oral. S’ha de distingir:
1) Sponsio: Spondes? → Spondeo. Accessible només per ciutadans romans, propi del ius civile.
2) Altres formes: Com per exemple: Promittis? → Promitto. Accessible a estrangers, propi del ius gentium.
1.4 OBLIGACIONS I ACCIONS
Sorgeix l’obligació del promitent de realitzar la prestació, la qual, pot recaure sobre un certum o un incertum.
Si va en contra de la moral o els valors, la stipulatio serà considerada invàlida. Si es tracta de diners:
Diners: L’acció que neix és la actio certae creditae pecuniae.
Cosa concreta: L’acció que neix és la condictio certae rei.
Cosa fungible: L'acció que neix és la condictio triticaria.
Incertum: L’acció que neix és la incerta ex stipulatu.
2. CONTRACTES LITERALS: NOMEN TRANSCRIPTICIUM
2.1 DEFINICIÓ
És un contracte formal, abstracte, unilateral i de Dret estricte, el virtut del qual una persona queda obligada
davant una altra mitjançant l’anotació que aquesta segona fa en el seu llibre d’entrades i sortides (codex accepti
et expensi) d’una quantitat com si le hagués sigut entregada per la primera.
2.2 CARACTERÍSTIQUES
És molt difícil entendre la naturalesa d’aquest contracte. No obstant, considerem que el paral·lelisme amb la
sitipulatio il·lumina potentments els trets d’aquest contracte.
Formal i literal: Es perfecciona amb l’escriptura. L’anotació es feia sempre amb el consentiment del deutor. El
paral·lelisme amb la stipulatio és que en ella lo decisiu era el joc pregunta-resposta (i de manera secundària es
feia un escrit que servia com a mitjà de prova) i en la nomen transcripticium, lo decisiu era aquesta anotació al
codex accepti et expensi.
Abstracte: Està desconnectat de la seva causa. El no haver de donar explicacions de perquè s’ha fet la promesa.
Unilateral: Només sorgeixen obligacions a càrrec d’una de les parts.
Dret estricte: L’acció que neix és la condictio, prototip dels iudicia stricti iuris (judicis de dret estricte).
Que sigui abstracte no vol dir que no tingui causa sinó simplement significa que la seva causa no ha d’estar explícita enlloc.
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga TEMA 9: ELS CONTRACTES FORMALS y más Apuntes en PDF de Derecho Romano solo en Docsity!

TEMA 9: ELS CONTRACTES FORMALS

1. CONTRACTES VERBALS: LA STIPULATIO

Els contractes formals verbals són aquells que es perfeccionen pronunciant paraules determinades. 1.1 DEFINICIÓ És un contracte formal i abstracte, unilateral i de Dret estricte, en virtut de la qual una persona anomenada promitent ( promissor ) promet oralment la realització d’una prestació a una altra persona anomenada estipulant ( stipulator ), que accepta. 1.2 CARACTERÍSTIQUES Formal o solemne: Requereix per la seva validesa determinats requisits formals, entre els quals el més important és la forma oral. Abstracte: Està desconnectat de la seva finalitat econòmica-social. És el no haver de donar explicacions de perquè s’ha fet la promesa. Unilateral: Només fa sorgit obligacions a càrrec del promitent. Dret estricte: Fa sorgir a favor de l’estipulant la actio certae creditae pecuniae ( condictio ), que és el prototip dels iudicii stricti iuris. 1.3 ELEMENTS Personals: Hi ha el promitent, que és la persona que promet realitzar una determinada prestació, i l’estipulant, que és la persona que accepta. Reals: En un principi la stipulatio només podia recaure sobre una prestació determinada ( cosa concreta ). Més tard es va permetre que la stipulatio pogués fer-se amb coses no determinades però si determinables, sobre la cosa fututa o, en general, sobre qualsevol acció o omissió. Formals: Requereix una forma oral. S’ha de distingir: 1) Sponsio: Spondes? → Spondeo. Accessible només per ciutadans romans, propi del ius civile. 2) Altres formes: Com per exemple: Promittis? → Promitto. Accessible a estrangers, propi del ius gentium. 1.4 OBLIGACIONS I ACCIONS Sorgeix l’obligació del promitent de realitzar la prestació, la qual, pot recaure sobre un certum o un incertum. Si va en contra de la moral o els valors, la stipulatio serà considerada invàlida. Si es tracta de diners: ➢ Diners: L’acció que neix és la actio certae creditae pecuniae.Cosa concreta: L’acció que neix és la condictio certae rei. ➢ Cosa fungible: L'acció que neix és la condictio triticaria. ➢ Incertum: L’acció que neix és la incerta ex stipulatu.

2. CONTRACTES LITERALS: NOMEN TRANSCRIPTICIUM

2.1 DEFINICIÓ

És un contracte formal, abstracte, unilateral i de Dret estricte, el virtut del qual una persona queda obligada davant una altra mitjançant l’anotació que aquesta segona fa en el seu llibre d’entrades i sortides ( codex accepti et expensi ) d’una quantitat com si le hagués sigut entregada per la primera. 2.2 CARACTERÍSTIQUES És molt difícil entendre la naturalesa d’aquest contracte. No obstant, considerem que el paral·lelisme amb la sitipulatio il·lumina potentments els trets d’aquest contracte. Formal i literal: Es perfecciona amb l’escriptura. L’anotació es feia sempre amb el consentiment del deutor. El paral·lelisme amb la stipulatio és que en ella lo decisiu era el joc pregunta-resposta ( i de manera secundària es feia un escrit que servia com a mitjà de prova ) i en la nomen transcripticium , lo decisiu era aquesta anotació al codex accepti et expensi. Abstracte: Està desconnectat de la seva causa. El no haver de donar explicacions de perquè s’ha fet la promesa. Unilateral: Només sorgeixen obligacions a càrrec d’una de les parts. Dret estricte: L’acció que neix és la condictio, prototip dels iudicia stricti iuris ( judicis de dret estricte ). Que sigui abstracte no vol dir que no tingui causa sinó simplement significa que la seva causa no ha d’estar explícita enlloc.

3. CONTRACTES LITERALS: CHIROGRAPHA I SYNGRAPHA

3.1 DEFINICIÓ

Són contractes propis de pelegrins ( Gaio cita als quirògrafs i els síngrafs ). Entre aquests 2 contractes existeixen diferències, mentre que els quirògrafs són documents probatoris, i per tant, atestiguen negocis celebrats, els síngrafs són documents que creen una obligació mitjançant l’escriptura, és a dir, documents constitutius de caràcter abstracte que, com a tals, són susceptibles a reflexar una datia ficticia.