Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Tema 5. Síndrome de Rett, Apuntes de Discapacidad de Aprendizaje

Apuntes tema 5 discapacidad intelectual

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 18/05/2021

mariavieites16
mariavieites16 🇪🇸

3.6

(5)

15 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 5. SÍNDROME DE RETT.
El síndrome en dones és molt greu i en homes encara molt més. De fet, és tan greu que en la majoria de casos és
incompatible amb la vida, no arriben a néixer. Per això, la majoria de casos que veiem són femenins.
Fins el DMS-IV, el síndrome de Rett estava dins dels trastorns aspecte autista.
Vídeo: sobre tot ens hem de fixar en les mans = estereotípies. Trastorn que presenta diferents etapes. Hi ha formes
atípiques d’aquesta síndrome. La parla no es desenvolupa.
-Fins el DMS-IV estava dins dels trastorns aspecte autista.
-El Rett en homes és encara molt més greu – i la majoria de casos és incompatible amb la vida per això diem que és
més freqüent en dones.
-6 als 12 mesos desinterès pels objectes, no gateixen, mot fluixes. Algunes no arriben a caminar.
-Entre 1 i 2 anys regressió ràpida de les característiques ja apresses. Comunicació es desapareix. Molt irritables. Molt
freqüent diagnòstic erroni d’autisme.
-Tercera part – tornen a tenir certes habilitats, comunicació, i caminar molt rígidament.
-Quarta etapa – disminueixen les capacitats motores, però sociabilitat i comunicació es mantenen estables.
-Apnea, hiperventilació, rechinar de dents, estereotípies manuals, DI sever.
-Poca atenció al medi que els envolta, poc contacte físic, insomni.
-La parla no es desenvolupa.
1. INTRODUCCIÓ.
Va ser descrita l’any 1966.
No precedents en el neurodesenvolupament, comença en l’etapa lactant i es dóna exclusivament en
nenes. Es troba en tots els grups racials i ètnics, repartits per tot el món.
És una síndrome molt greu que es dóna més en nenes que en nens. Per què? Perquè l’altre gen X compensa.
En canvi, en nens, al no poder compensar amb un altre gen X, no arriben a néixer gairebé mai perquè no és
compatible amb la vida, tot i que hi ha casos que sí que ho aconsegueixen.
Prevalença 1/10000 nenes. Molt rar en nens.
La causa d’aquesta síndrome és una mutació d’un gen del cromosoma X (gen MECP2 descobert a l’any
1999). A partir d’aquest descobriment, es comença a tenir clar que els nens també poden patir la síndrome.
El gen MECP2 és un gen regulador, responsable d’inactivar els gens que controla. Com que està alterat, hi
haurà gens que estaran inactiu tot i haver d’estar actius i viceversa, causant així un funcionament anòmal del
cromosoma i, conseqüentment, del SNC.
El 99% de les vegades, la mutació és ‘’de novo’’ i encara no s’en coneix la causa. Per tant, si una mare té una
filla afectada però vol tenir un altre fill, quest nen tindrà la mateixa probabilitat de patir la síndrome que la
població normal.
2. CRITERIS CLÍNICS NECESSARIS.
El diagnòstic es feia a partir de criteris clínics quan no es tenia idea de que era causada per una mutació. S’havien de
complir els següents, i si no es complien, no es podia presentar la síndrome de Rett:
Desenvolupament normal com a mínim fins als 6 mesos.
Perímetre cranial normal al néixer i desacceleració progressiva a partir dels 6 mesos amb resultat de
microcefàlia.
Pèrdua de l’ús propositiu d eles mans entre els 6 i els 30 mesos.
Estereotípies manuals i mà-boca a la línia mitja (rentat de mans, picar de mans).
Atàxia de tronc entre 1-4 anys (manca d’equilibri i coordinació dels moviments).
Ara sabem que hi ha formes minoritàries de la síndrome on no cal complir tots aquests criteris.
3. CRITERIS ADJUVANTS (ADDICIONALS).
Trastorns del ritme respiratori (hiperventilació o retenció).
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Tema 5. Síndrome de Rett y más Apuntes en PDF de Discapacidad de Aprendizaje solo en Docsity!

TEMA 5. SÍNDROME DE RETT.

El síndrome en dones és molt greu i en homes encara molt més. De fet, és tan greu que en la majoria de casos és incompatible amb la vida, no arriben a néixer. Per això, la majoria de casos que veiem són femenins. Fins el DMS-IV, el síndrome de Rett estava dins dels trastorns aspecte autista. Vídeo: sobre tot ens hem de fixar en les mans = estereotípies. Trastorn que presenta diferents etapes. Hi ha formes atípiques d’aquesta síndrome. La parla no es desenvolupa. -Fins el DMS-IV estava dins dels trastorns aspecte autista. -El Rett en homes és encara molt més greu – i la majoria de casos és incompatible amb la vida per això diem que és més freqüent en dones. -6 als 12 mesos desinterès pels objectes, no gateixen, mot fluixes. Algunes no arriben a caminar. -Entre 1 i 2 anys regressió ràpida de les característiques ja apresses. Comunicació es desapareix. Molt irritables. Molt freqüent diagnòstic erroni d’autisme. -Tercera part – tornen a tenir certes habilitats, comunicació, i caminar molt rígidament. -Quarta etapa – disminueixen les capacitats motores, però sociabilitat i comunicació es mantenen estables. -Apnea, hiperventilació, rechinar de dents, estereotípies manuals, DI sever. -Poca atenció al medi que els envolta, poc contacte físic, insomni. -La parla no es desenvolupa.

1. INTRODUCCIÓ.

 Va ser descrita l’any 1966. No té precedents en el neurodesenvolupament, comença en l’etapa lactant i es dóna exclusivament en nenes. Es troba en tots els grups racials i ètnics, repartits per tot el món. És una síndrome molt greu que es dóna més en nenes que en nens. Per què? Perquè l’altre gen X compensa. En canvi, en nens, al no poder compensar amb un altre gen X, no arriben a néixer gairebé mai perquè no és compatible amb la vida, tot i que hi ha casos que sí que ho aconsegueixen.  Prevalença 1/10000 nenes. Molt rar en nens.  La causa d’aquesta síndrome és una mutació d’un gen del cromosoma X ( gen MECP2 descobert a l’any 1999). A partir d’aquest descobriment, es comença a tenir clar que els nens també poden patir la síndrome. El gen MECP2 és un gen regulador, responsable d’inactivar els gens que controla. Com que està alterat, hi haurà gens que estaran inactiu tot i haver d’estar actius i viceversa, causant així un funcionament anòmal del cromosoma i, conseqüentment, del SNC. El 99% de les vegades, la mutació és ‘’de novo’’ i encara no s’en coneix la causa. Per tant, si una mare té una filla afectada però vol tenir un altre fill, quest nen tindrà la mateixa probabilitat de patir la síndrome que la població normal.

2. CRITERIS CLÍNICS NECESSARIS.

El diagnòstic es feia a partir de criteris clínics quan no es tenia idea de que era causada per una mutació. S’havien de complir els següents, i si no es complien, no es podia presentar la síndrome de Rett:  Desenvolupament normal com a mínim fins als 6 mesos.  Perímetre cranial normal al néixer i desacceleració progressiva a partir dels 6 mesos amb resultat de microcefàlia.  Pèrdua de l’ús propositiu d eles mans entre els 6 i els 30 mesos.  Estereotípies manuals i mà-boca a la línia mitja (rentat de mans, picar de mans).  Atàxia de tronc entre 1-4 anys (manca d’equilibri i coordinació dels moviments). Ara sabem que hi ha formes minoritàries de la síndrome on no cal complir tots aquests criteris.

3. CRITERIS ADJUVANTS (ADDICIONALS).

 Trastorns del ritme respiratori (hiperventilació o retenció).

 Convulsions.  Aparició de signes espasticitat (muscles concrets) i sobretot distonies.  Trastorns vasomotors en les extremitats (mans i peus freds sempre).  Retard pondoestatural (baix pes i talla).  Cifoescoliosi severa (esquena endavant).  Mans i peus petits.  Bruxisme.  Trastorns de la son.  Reacció tardana als estímuls dolorosos.

4. CRITERIS EXCLOENTS.

 Evidència de patologia pre, peri o postnatal rellevant. o Prenatal: baix pes uterí, virus, toxoplasmosi. o Perinatal: asfixia greu. o Postnatal: meningitis.  Microcefàlia present al néixer.  Existència de patologia degenerativa identificable.

5. ESTADIS DE LA S.RETT TÍPICA.

Abans hi ha un primer període de desenvolupament totalment típic, que normalment és fins als 6 mesos d’edat.

1. Desacceleració.  Inici entre 6 i 8 mesos.  Durada variable, dependrà de cada nen.  Estancament del desenvolupament psicomotriu (com malaltons). Si anaven a caminar no ho fan.  Desacceleració del creixement del perímetre cranial (6m-4a).  Desinterès pel joc i hipotonia.  Plàcides, fluixes, sembla que no es trobin bé. Si els pares consideren que és normal que el fill no mostri interès pel jocs sempre,, pot no diagnosticar-se tempranament. Molts cops aquesta etapa es passa per alt. 2. Destructiu. Molt impactant. Moltes de les fites que s’havien adquirit (caminar, dir alguna paraula...) es perden.  Inici entre 1r i 3r any d’edat.  Durada: setmanes o mesos.  Ràpida REGRESSIÓ del desenvolupament psicomotriu, pèrdua de l’ús propositiu de les mans i aparició d’estereotípies.  Pèrdua del llenguatge i alteració de la comunicació. Aparició de trets autistes.  Per interès pel seu entorn. Algunes continuen plàcides i d’altres criden i ploren.  Si caminen, ho fan de forma peculiar, amb balanceig i passes petites.  En aquesta etapa poden complir criteris TEA. 3. Pseudoestacionari.  Inici entre el 2n i el 5è any.  Durada: anys /tota la vida).  Es constata la DI severa però hi ha una millora de la comunicació i del contacte social.  Poden aparèixer convulsions.  Atàxia (descoordinació moviments) escoliosi i trastorns respiratoris.

9. DESENVOLUPAMENT GLOBAL.

 El 50% de les nenes tenen marxa autònoma, les que arriben a la fase de deteriorament motor tardà la perden.  Són molt habituals les dificultats d’alimentació. De fet, moltes utilitzen un botó gàstric.  70 – 80% tenen dificultats de son (amb crits, riures o plors durant la nit). Millora amb l’edat.  Els moviments de mans no semblen ser autoestimulatoris, són moviments involuntaris i augmenten amb l’excitació.  El 20& de les nenes tenen alteracions respiratòries (principalment hiperventilació) no es donen durant el son.  70% nenes tenen episodis de tristesa, pànic i ansietat, causats per sorolls, canvis de rutina... S’associen a hiperventilació, autoagressió i malestar generalitzat. Estudi multicèntric població espanyola.

10. ASSOCIACIÓ AMB L’AUTISME.

S’ha de realitzar un diagnòstic diferencial amb l’autisme i amb la Síndrome d’Angelman. La majoria de nenes amb Síndrome de Rett compleixen criteris de TEA. Amb l’autisme hi ha relació en:  Única síndrome específica inclosa en el DSM-IV i la CIE-10 entre els TGD. En el DSM-5 ja no l’hi trobem.  Totes les nenes amb la forma clàssica tenen clara simptomatologia autista en la segona etapa clínica.  La simptomatologia autista millora en la tercera etapa.  Evolució diferent malgrat que en alguna etapa poden beneficiar-se de tractaments similars.  Tant els infants amb TEA com els que tenen síndrome de Rett presenten una pèrdua de la parla i del contacte emocional.  Els infants amb TEA no tenen cap desacceleració en la velocitat de creixement del cap, una pèrdua d’habilitats propositives (voluntàries) i de la mobilitat de les mans.  Una nena amb S. Rett prefereix a les persones abans que als objectes, un TEA preferirà els objectes.  A diferència del TEA, la Síndrome de Rett gaudeix de l’afecte dels altres.

11. CARACTERÍSTIQUES DEL LLENGUATGE.

 El 55% de les nenes arriben a dir alguna paraula amb sentit, però desapareix en l’etapa de regressió.  El 80% poden assenyalar amb la mirada, ja que amb la hipotonia i les estereotípies és impossible treballar gestualment.  És important treballar la mirada comunicativa.  El treball de comunicació ha de ser funcional. Socrative.

1. La síndrome de Rett. a. Només afecta al sexe femení. b. Afecta a ambdós sexes per igual c. És més freqüent i més greu en el sexe femení. d. És més freqüent i més greu en el sexe masculí. e. És més freqüent i menys greu en el sexe femení. 2. La síndrome de Rett és deguda a: a. Una alteració en el cromosoma 15 matern.  Angelman. b. Una deleció al cromosoma X. c. Una alteració en un gen del cromosoma Y. d. Una alteració en un gen del cromosoma X. e. Cap resposta és certa. 3. L’ordre de les etapes clíniques de la forma clàssica de la síndrome de Rett és: a. Destructiu, desacceleració, pseudoestacionari, deteriorament motor tardà. b. Desacceleració, destructiu, pseudoestacionari, deteriorament motor tardà. c. Desacceleració, pseudoestacionari, destructiu, deteriorament motor tardà. d. Destructiu, pseudoestacionari, desacceleració, deteriorament motor tardà. 4. Respecte a les formes atípiques de la síndrome de Rett: a. Les més greus són d’inici precoç i les de parla preservada.  Primera part és certa.