Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Tema 6. La funcion directiva, Resúmenes de Economía de la Empresa

Resumen del tema 6 la funcion directiva de la empresa

Tipo: Resúmenes

2020/2021

A la venta desde 11/05/2022

xenia-vega-noguera
xenia-vega-noguera 🇪🇸

71 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Tema 6. La funció directiva
1. Funcions directives
Les tasques i responsabilitats dels gerents han canviat en els darrers anys: Competència
global i la introducció de les noves tecnologies de la informació.
Les empreses aconsegueixen els objectius gràcies a l'esforç coordinat d'un conjunt
d'individus.
La tasca directiva és aconseguir l'actuació conjunta de les persones que componen
l'organització, donant-los objectius i valors comuns, una estructura adequada i l'orientació
contínua que necessiten per a respondre i adaptar-se als canvis.
Addicionalment, la direcció ha d'estimular la generació de nous recursos, com també la
millora contínua de l'organització.
La direcció té a veure amb l'assignació, coordinació i mobilització dels recursos de qualsevol
empresa o organització.
Tindrà continguts i formes de funcionament diferents segons l'activitat de l'empresa.
2. Classificació directius
-Directius de caràcter general: s'ocupen de dirigir una unitat completa en la qual
treballen especialistes en les diferents àrees funcionals (compres, vendes, producció
i R+D) amb l'objectiu d'elaborar i vendre un producte, atendre un mercat, etc. Són
els responsables d'una empresa, divisió o filial.
-Directius funcionals: Són els que estan al capdavant d'una unitat especialitzada de
tipus funcional, de producció, de compres, de vendes, d'R+D, etc., en què tots els
seus subordinats es dediquen al mateix.
Nivells jeràrquics:
1. Primer nivell directiu (alta direcció, vèrtex estratègic o top management, president
executiu –CEO chief executive officer-):
assumeix les competències pròpies de la direcció general, corporativa i institucional. És a
dir, principalment, la definició de la missió i els objectius generals i a llarg termini, i també de
les estratègies genèriques de l’organització.
2. Segon nivell directiu (direcció intermèdia- directius tàctics):
responsable dels diversos negocis, àrees, divisions o departaments en què s’estructuri el
camp d’activitat de l’organització. Els directius intermedis efectuen un primer
desenvolupament de les estratègies genèriques definides per l’alta direcció, i comencen a
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Tema 6. La funcion directiva y más Resúmenes en PDF de Economía de la Empresa solo en Docsity!

Tema 6. La funció directiva

1. Funcions directives

Les tasques i responsabilitats dels gerents han canviat en els darrers anys: Competència global i la introducció de les noves tecnologies de la informació. Les empreses aconsegueixen els objectius gràcies a l'esforç coordinat d'un conjunt d'individus. La tasca directiva és aconseguir l'actuació conjunta de les persones que componen l'organització, donant-los objectius i valors comuns, una estructura adequada i l'orientació contínua que necessiten per a respondre i adaptar-se als canvis. Addicionalment, la direcció ha d'estimular la generació de nous recursos, com també la millora contínua de l'organització. La direcció té a veure amb l'assignació, coordinació i mobilització dels recursos de qualsevol empresa o organització. Tindrà continguts i formes de funcionament diferents segons l'activitat de l'empresa.

2. Classificació directius

  • Directius de caràcter general : s'ocupen de dirigir una unitat completa en la qual treballen especialistes en les diferents àrees funcionals (compres, vendes, producció i R+D) amb l'objectiu d'elaborar i vendre un producte, atendre un mercat, etc. Són els responsables d'una empresa, divisió o filial.
  • Directius funcionals : Són els que estan al capdavant d'una unitat especialitzada de tipus funcional, de producció, de compres, de vendes, d'R+D, etc., en què tots els seus subordinats es dediquen al mateix. Nivells jeràrquics:
  1. Primer nivell directiu (alta direcció, vèrtex estratègic o top management, president executiu –CEO chief executive officer-): assumeix les competències pròpies de la direcció general, corporativa i institucional. És a dir, principalment, la definició de la missió i els objectius generals i a llarg termini, i també de les estratègies genèriques de l’organització.
  2. Segon nivell directiu (direcció intermèdia- directius tàctics): responsable dels diversos negocis, àrees, divisions o departaments en què s’estructuri el camp d’activitat de l’organització. Els directius intermedis efectuen un primer desenvolupament de les estratègies genèriques definides per l’alta direcció, i comencen a

desenvolupar-les. Vetllen perquè l’execució de les tasques de tots els seus subordinats estiguin d’acord amb les estratègies genèriques.

  1. Tercer nivell directiu (direcció tècnica, operativa o executiva, que també se situa entre l’alta direcció i la base d’operacions): gestiona i controla directament les unitats operatives, d’acord amb un nivell de planificació i objectius a curt o mitjà termini. En les organitzacions petites es confon amb l’anterior nivell directiu Seguint Mintzberg (1984), podem dir que els components principals de l’organització són els següents: ➔ Alta direcció o vèrtex estratègic : element que desenvolupa la funció l’empresari, o la direcció general de l’empresa. ➔ Direcció intermèdia : element que agrupa els comandaments intermedis, la funció dels quals consisteix a vincular l’alta direcció o vèrtex estratègic amb la base operativa mitjançant la cadena de comandament. ➔ Base operativa o nucli d’operacions : element que engloba els operaris que desenvolupen els processos fonamentals de l’organització, que són els que estan orientats a la producció de béns o serveis. ➔ Tecnoestructura : element que agrupa els analistes la funció dels quals consisteix a normalitzar la feina dels altres membres de l’organització, i també a facilitar l’adaptació de l’organització alhora. ➔ Estructura o staff de suport : element que engloba els professionals que faciliten indirectament la feina que duu a terme la base operativa i, a més, col·laboren amb les direccions alta i intermèdia

3. Naturalesa de la feina directiva

Henry Mintzberg redueix a 10 funcions les mil tasques específiques que han d’executar els administradors quan planifiquen, organitzen, dirigeixen i controlen els recursos de l’organització. Agrupen aquestes funcions en tres categories conceptuals: ● Rols interpersonals ○ Figura destacada (cap simbòlic: representació....) ○ Líder (motivació....) ○ Enllaç (xarxa informal de contactes: favors, informació....)

Les dades / la informació i el coneixement. ➔ La informació és una dada o conjunt de dades elaborades i situades en un context, de manera que tenen significat per a algú en un moment i lloc determinats. ➔ Les dades són fetes sense organitzar i sense un significat específic. Perquè les dades tinguin la consideració d'informació es requereix que siguin intel·ligibles, comprensibles i útils per al receptor, de manera que serveixin per a prendre decisions. ➔ El coneixement és una barreja d'experiència, valors, informació i saber fer que serveix de marc per a la incorporació de noves experiències i informació, i és útil per a l'acció. Els sistemes d'informació es defineixen com el conjunt de procediments que tracten de gestionar la informació (i dades) d'una organització. Per a això, s'encarreguen de recollir les dades, processar-les de manera adequada per a transformar-les en informació, emmagatzemar la informació que pugui ser d'utilitat i proporcionar-la als decisors en la forma i el moment oportú. El paper dels sistemes d'informació en qualsevol organització és subministrar informació, i no, un excés de dades. Tipus de Sistemes d’Informació (SI):

  • Sistemes de processament de transaccions (transactions processing systems, TPS).
  • Sistemes d'informació gerencial (management information systems, MIS).
  • Sistemes de suport a decisions (decision support system, DSS).
  • Sistemes d'informació executiva (executive information systems, EIS)
  • Sistemes d'automatització d'oficines (office atomatization systems, OAS)
  • Sistemes de planificació de recursos (entreprise resource planning, ERP)
  • Sistemes d'administració de les relacions amb clients (customer relationship management, CRM).
  • Sistemes de direcció de la cadena de subministrament (supply chain management, SCM). Les Tecnologies de la Informació de les Comunicacions (TIC) per a donar suport i automatitzar totes les activitats d'una empresa, incloent-hi la presa de decisions. Permeten: ➔ Arribar més ràpidament al mercat i, a més, cobrir un mercat més ampli, ja que les distàncies no constitueixen un límit. ➔ Recopilar informació i el seu tractament i anàlisi posteriors com a base per a ajudar en la presa de decisions i com a suport als nivells directius, per a, finalment, convertir-se en eina per a obtenir avantatges competitius mitjançant la seva implantació i ús, donant suport al màxim nivell jeràrquic de l'organització. ➔ Dissenyar estratègies que permetin a l'empresa la millora contínua en els seus processos. Un aspecte important en el desenvolupament, la implantació i el manteniment d'aquests sistemes és la intervenció de l'experiència i el coneixement humà. La importància del factor humà en la gestió dels sistemes d'informació.