Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

Apunts Teories de la Comunicació, Apuntes de Periodismo

Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)Periodismo

Apunts curs 2017-2018. Professora: Maria Corominas

Tipo: Apuntes

2017/2018

Subido el 23/11/2018

drin23
drin23 🇪🇸

5

(1)

8 documentos

1 / 42

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Teories de la comunicació
0
INTRODUCCIÓ
L’ESTUDI DE LA COMUNICACIÓ
Què s’entén per comunicació?
• Enviar / rebre missatges
• Posar en comú missatges (que volen dir alguna cosa)
• Intercanviar missatges
• Compartir significats
• L’ús d’un codi, que ha de ser compartit pels qui interactuen.
• És una activitat fonamentalment/cabdalment humana per la necessitat
d’intercanviar missatges: som animals socials.
• És una interacció social. La comunicació és el que ho permet. El que ens permet
existir i relacionar-nos socialment.
• Finalitats:
- Persuadir i influir
- Controlar una situació
Enfocaments de la comunicació
• Comunicació com a difusió que es vol compartir: la comunicació s’ha d’entendre
com una activitat destinada a enviar missatges que es volen compartir. Aquest
enfocament s’ha interessat per la comunicació de masses.
• Comunicació com a interacció. Aquesta línia ha estat minoritària perquè les poques
teories que en el segle XX van estudiar la comunicació des d’aquest punt de vista
es van centrar més aviat en les relacions interpersonals (àmbit psicologia). No
obstant això, la digitalització ha aportat canvis i, per consegüent, ha tornat a guanyar
aquesta teoria.
TEORIES DE LA COMUNICACIÓ
• Comunicació interpersonal: Relativament hi ha pocs autors i poques obres
(Goffman). Destaquen l’Escola de Chicago i l’interaccionisme simbòlic. La teoria de
Goffman és utilitzada avui en dia per entendre la interacció amb la mediació que
comporta la digitalització.
• Comunicació mediada: Multiplicitat de teories, escoles i autors. Les teories
s’havien centrat en la comunicació des de la difusió. A partir del segle XX, però, van
començar a fixar-se en els mitjans de comunicació i en la digitalització.
Estudi científic
• L’estudi de la comunicació es planteja com un estudi científic. Per tant, s’hauran
d’aplicar alguns requisits. Problema: no tothom està d’acord en definir com ha de
ser un estudi científic.
• Característiques de l’estudi científic:
- Realitat observable: No podem fer un estudi d’allò que no podem veure.
- Mètode científic: Caracteritzat per un estudi pautat. Només té un únic
procediment, la qual cosa contrasta amb el mètode social.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e
pf1f
pf20
pf21
pf22
pf23
pf24
pf25
pf26
pf27
pf28
pf29
pf2a

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts Teories de la Comunicació y más Apuntes en PDF de Periodismo solo en Docsity!

INTRODUCCIÓ

L’ESTUDI DE LA COMUNICACIÓ

Què s’entén per comunicació?

  • Enviar / rebre missatges
  • Posar en comú missatges (que volen dir alguna cosa)
  • Intercanviar missatges
  • Compartir significats
  • L’ús d’un codi, que ha de ser compartit pels qui interactuen.
  • És una activitat fonamentalment/cabdalment humana per la necessitat d’intercanviar missatges: som animals socials.
  • És una interacció social. La comunicació és el que ho permet. El que ens permet existir i relacionar-nos socialment.
  • Finalitats:
    • Persuadir i influir
    • Controlar una situació Enfocaments de la comunicació
  • Comunicació com a difusió que es vol compartir: la comunicació s’ha d’entendre com una activitat destinada a enviar missatges que es volen compartir. Aquest enfocament s’ha interessat per la comunicació de masses.
  • Comunicació com a interacció. Aquesta línia ha estat minoritària perquè les poques teories que en el segle XX van estudiar la comunicació des d’aquest punt de vista es van centrar més aviat en les relacions interpersonals (àmbit psicologia). No obstant això, la digitalització ha aportat canvis i, per consegüent, ha tornat a guanyar aquesta teoria.

TEORIES DE LA COMUNICACIÓ

  • Comunicació interpersonal: Relativament hi ha pocs autors i poques obres (Goffman). Destaquen l’Escola de Chicago i l’interaccionisme simbòlic. La teoria de Goffman és utilitzada avui en dia per entendre la interacció amb la mediació que comporta la digitalització.
  • Comunicació mediada: Multiplicitat de teories, escoles i autors. Les teories s’havien centrat en la comunicació des de la difusió. A partir del segle XX, però, van començar a fixar-se en els mitjans de comunicació i en la digitalització. Estudi científic
  • L’estudi de la comunicació es planteja com un estudi científic. Per tant, s’hauran d’aplicar alguns requisits. Problema: no tothom està d’acord en definir com ha de ser un estudi científic.
  • Característiques de l’estudi científic:
  • Realitat observable : No podem fer un estudi d’allò que no podem veure.
  • Mètode científic : Caracteritzat per un estudi pautat. Només té un únic procediment, la qual cosa contrasta amb el mètode social.
  • Estudi científic de la realitat:
    • Delimitació d’una parcel·la amb la màxima precisió possible.
    • Punt de vista específic i pertinent per després realitzar l’estudi. El mètode científic
  • Característiques:
  • Coneixement públic : tant el mètode com les dades i els resultats.
  • La ciència és objectiva (‘duplicació’, replicabilitat). Això vol dir que el mètode científic és independent de l’investigador i/o de la seva ideologia. Per tant, els resultats sempre seran els mateixos. La millor garantia és la quantificació → discrepància entre els investigadors perquè diran que no és el mateix un estudi quantitatiu que un de qualitatiu.
  • La ciència és empírica : s’ha de basar en allò que es pot conèixer directament o indirectament.
  • La ciència és sistemàtica i acumulativa (progressiva). El coneixement es va acumulant, la qual cosa permet l’avanç i l’evolució. “ En termes ideals, la recerca científica comença amb l’observació minuciosa i singular d’un fet i avança cap a la formulació de teories o lleis ” (Wimmer-Dominick): Preguntes → Hipòtesis.
  • Teories: graus de satisfacció dels requisits. Hi ha teories que compleixen completament els requisits, però n’hi ha d’altres que no.
  • La ciència és predictiva : capacitat de les teories de predir el futur.

Premisses de l’interaccionisme simbòlic, Herbert Blumer

1. “Els éssers humans actuen envers les coses a partir de la base del significat que les coses tenen per a ells”. - Accions i significats són generats per les persones quotidianament; no són “externs” - Actuem en funció del significat que atribuïm (immigrant, estranger) 2. “Els significats d’aquestes coses es deriva o sorgeix de la interacció social que cadascú té amb els seus companys”. - El significat no és ‘fix’ ni ‘extern’ (xarnego) - Es construeix en la interacció. 3. “Els significats són manejats i modificats en el procés interpretatiu usat per la persones en relacionar-se amb les coses que es troba”. - Els significats es construeixen i es modifiquen en la interacció. Resum:

  • Anàlisi de la interacció entre el subjecte i el món.
  • Subjecte i món/entorn són dinàmics
  • Importància/Èmfasi: capacitat del subjecte (autor) per interpretar el món social Interaccionisme simbòlic, Mead
  • Mead Mind, Self and Society (1934): Importància del concepte self
  • Doble dimensió de Subjecte i Objecte. La capacitat de considerar-se un mateix com a objecte pressuposa la comunicació (procés social).
  • Es desenvolupa amb la reflexió:
  • Distinció éssers humans-animals
  • Capacitat de posar-nos (inconscientment) en el lloc dels altres, d’actuar com ho farien
  • Interioritzen el procés social en la nostra experiència.
  • Donar-se significat a si mateix i construir la identitat.
  • Concepte de si mateix : “conjunt de percepcions, relativament estable, que les persones tenen de sí mateixes” (West-Turner) Síntesi
  • Objectiu ampli: Teoria de la societat → Teoria de la comunicació interpersonal i mediàtica. Enfocaments de la interacció Comunicació interpersonal
  • Model dramatúrgic d’Ervin Goffman
  • Model interaccional o pragmàtic de la comunicació (Grup de Palo Alto) Comunicació mediada
  • Aplicació contemporània del model dramatúrgic: Walsh & Baker
  • Model de la quasi-interacció mediada de John B. Thompson

MODEL DRAMATÚRGIC D’ERVIN GOFFMAN

Ervin Goffman

  • Canadà 1922 – EUA 1982
  • Entén que en tot moment estem fent algun tipus d’actuació.
  • Treballa en l’àmbit de la microsociologia.
  • Model dramatúrgic per a l’estudi de la comunicació humana → interacció amb els altres com a requisit de la condició humana. Aportacions/conceptes
  • Actuacions:
  • Activitat d’un individu
  • Copresència (“presencia continuada davant d’un conjunt particular d’observadors”). Sempre compartim espai i temps.
  • Certa influència sobre els individus copresents.
  • Conceptes:
  • Façana (Front). En principi, els individus controlem la majoria d’aspectes de la nostra façana, que està integrada per l’aparença i les ‘maneres’. Volem mostrar el millor de nosaltres mateixos.
  • Medi (Setting) – Parts escèniques de la dotació expressiva.
  • Façana personal (allò que va amb cada subjecte: l’aparença i les maneres)
  • Idealització
  • Ocultaments
  • Tergiversació
  • Mistificació
  • En les obres teatrals, els actors fan que no es noti el treball previ i així mostrar-se el més natural possible. A la vida real els individus fan el mateix: intenten ser espontanis i ocultar als interlocutors tot allò que han hagut de fer per presentar-se davant d’ells. Tendim a voler mostrar que controlem la situació, però a vegades, segons Goffman, fallem.
  • L’individu pot creure’s o no la seva actuació. Tendim a creure que l’individu que no es cregui la seva actuació ha fet una mala interpretació, però hi ha casos que no creure’s la seva pròpia actuació està justificat.

MODEL INTERRACIONAL O PRAGMÀTIC DE LA COMUNICACIÓ

(Grup de Palo Alto)

  • Sorgeix de l’Escola de Chicago el 1930.
  • Diferents estudis per formular teories sobre la comunicació de masses que expliquin els seus efectes en la societat (cinema, ràdio, premsa...)
    • Teoria de la informació (tecnològica): condicions ideals
    • Teories sobre la comunicació de masses (sobretot dels efectes dels mcm)
    • Model interaccional o pragmàtic de la comunicació humana.
  • És un model minoritari.
  • Veuen la comunicació interpersonal com una part d’un sistema sencer més gran.

4. Els éssers humans comuniquen tant digitalment com analògicament. Digitalment: convenció arbitraria (no hi ha una relació, ha estat convingut) Analògicament: relació entre allò que comuniquem i la realitat Exemples: idiomes (digitalment) / imatge d’un gat, comunicació no verbal (analògicament) 5. Tota comunicació és o bé simètrica o bé complementaria, segons si està basada en la igualtat o en la diferència. Interacció simètrica: igualtat recíproca de conductes. Diferencia mínima Interacció complementaria: màxim de diferencia entre ‘posició superior’ o ‘primària’ i ‘posició inferior’ o ‘secundària’

COMUNICACIÓ INTERPERSONAL NO VERBAL

  • Fa referència a l’enviament i/o recepció (perquè es poden haver dut a terme en temps diferents) d’informació i d’influència a través de l’entorn físic, l’aparença física i la conducta no verbal (Patterson, 2010, p. 18) Característiques de la comunicació no verbal
  • Sempre està on (connectada) en l’entorn social. Sempre està funcionant.
  • Els canals d’enviament i recepció funcionen simultàniament.
  • En gran part, comuniquem de manera automàtica i no conscient.
  • És cognitivament eficient i, per tant, la nostra atenció pot dedicar-se a una altra cosa mentre l’enviament i la recepció de la informació no verbal coordinen les interaccions amb els altres. No ens requereix gran quantitat d’esforç. Poca dedicació i processament.
  • Especialment apte i útil en el present, centrada en “l’ara i aquí” dels contactes socials (copresència). No obstant això, la cnv i els mcm trenquen amb aquesta idea de l’aquí i l’ara. Estudis de la comunicació no verbal
  • Durant el s. XX, és estudiada des de la:
  • Psicologia → expressions del rostre
  • Antropologia → moviments corporals, culturalment apresos
  • Comunicació → no camp específic (estudis puntuals, individuals). S’ha treballat des de l’àmbit dels mcm i, per tant, la seva presència era mínima encara.
  • Estudia diferents aspectes:
  • Característiques fixes (context) o Disseny i disposició espai o Aparença física
  • Conductes dinàmiques o Distancia i orientació: espai personal (bombolla) / espai interpersonal o Conducta visual o Expressió facial: Àmbit més estudiat. L’entenem com una font primordial d’informació sobre l’interior del subjecte (analògic). Ens mostra els estats d’ànim interns, els sentiments i les emocions. Patrons universals d’expressió facial de les emocions: alegria, tristesa, ira, por, fàstic, sorpresa i menyspreu. o Postura i moviment o Gestos: 3 tipus diferents ▪ Emblemes: gestos que es fan i tenen un significat verbal específic (variable cultures) ▪ Il·lustradors: acompanyen la nostra explicació ▪ Reguladors: organitzen i marquen les característiques de la interacció

COMUNICACIÓ MEDIÀTICA

PARADIGMA FUNCIONALISTA

Context i orígens 1940 - 1960: El camp d’estudi

  • Anteriorment a això, trobem diferents estudis impulsats per aportacions personals o altres àmbits que volen estudiar la societat i no la comunicació. A meitat del segle XX l’estudi se centrà en la comunicació.
  • Comunicació de masses: Legitimació de l’estudi científic per la via del funcionalisme. o Als EUA o Estudi científic des de les ciències socials → Mètode científic , caracteritzat per la quantificació. o Auge del funcionalisme. Només defensen un únic mètode. Orígens. EUR
  • L’origen es troba en pensadors europeus, però el desenvolupament del funcionalisme es fa als EUA. Autors americans : T. Parsons, R. Merton, P. F. Lazarsfeld.
  • Context o Política: RF; Democràcia burgesa o Economia: Revolució industrial o Societat: Societat industrial i urbana o Culturalment: Pes de la ciència → les ciències naturals com a model científic
  • Funcionalisme o Entén la societat i la compara amb el cos humà , que està format per diferents sistemes; aspecte social i contribució a la societat perquè continuï funcionant i existint. La societat funciona com el cos humà: té diverses parts que funcionen per elles mateixes però al mateix temps asseguren que tot el conjunt pugui continuar existint. **Supòsits bàsics (Parsons)
  1. Societat = sistema integrat, format per elements interdependents, organitzats T. PARSONS (1902-1979)**
  • Vol crear una teoria global de la societat: explicar la societat en general
  • Sistema (total) de l’acció social: Entén que la societat és un sistema que està integrat per diverses parts: sistema social (manera d’organitzar-se), sistemes de personalitat (individus que la integren) i el sistema cultural.
  • Tot sistema té dos components: estructura (estable, els elements que l’integren) i funcions (dinàmica)
  • Acció social: cada sistema, part independent, organització pròpia, alhora, interdependent de les altres.
  • Les funcions dels components del sistema social són una forma d’ajustament d’aquest sistema amb l’exterior i de tots els subsistemes entre ells → tendència a l’estabilitat. 2. Consens en valors bàsics, manté cohesionat i ordenat el sistema social / La societat s’autoregula
  • Sistema plural, equilibri democràtic. Creuen que aquesta és la base compartida i entendran que, encara que es vulguin canviar alguns valors, la societat acabarà autoregulant-se 3. Les institucions socials satisfan necessitats → desenvolupament harmònic, estabilitat, ordre del sistema social
  • Les institucions permeten el desenvolupament estable de la societat sense grans tensions ni conflictes. Principis bàsics de l’anàlisi funcional (Merton)
  • Merton està d’acord amb les afirmacions de Parsons, però introdueix alguns matisos. Dirà que tota la societat no la podem explicar. Hem de fer una anàlisi funcionalista, però mitjançant petites parcel·les de la realitat. 1. Sistema social = organització d’activitats interconnectades, repetitives i estandarditzades.
  • Activitat estandarditzada, reiterada i normativitzada. Ex: funcionament escola i portades de diari. 2. Tendència del sistema social a l’equilibri. Desequilibri i forces generadores d’estabilitat.
  • Creu que el sistema social, per ell mateix, tendeix a equilibrar-se. Però també creu que en el sistema poden aparèixer elements de desequilibri. No obstant això, la societat té capacitat per contrarestar-los i generar una altra vegada l’equilibri. 3. Totes les activitats repetitives contribueixen a l’equilibri: manteniment del sistema. FUNCIONS / DISFUNCIONS: Les funcions són les conseqüències observades que afavoreixen l’adaptació o ajust del sistema donat. Les disfuncions són les conseqüències observables de les activitats repetitives que aminoren l’adaptació o ajust del sistema. MANIFESTES / LATENTS: Les funcions manifestes són conseqüències objectives buscades, previstes, reconegudes. Les funcions latents són les no buscades ni reconegudes 4. Algunes accions repetitives són indispensables per a la societat: Funcions crítiques.
  • Diu que totes són necessàries, però hi ha activitats més importants que d’altres. Merton fou el primer a posar els mitjans de comunicació com funcions crítiques.

→ Teoria dels efectes limitats: èmfasi en què els mc tenen una capacitat limitada per influir en els individus / Teoria dels dos graons

  • Els mitjans ajuden a reforçar les actituds que teníem, no les canvien. Explicació: tendim a accedir al mitjans que estan en sintonia amb les nostres ideologies
  • 1r graó: Dels mcm als líders d’opinió (comunicació de masses)
  • 2n graó: Dels líders d’opinió als membres dels grups primaris (comunicació interpersonal) Funcions de la comunicació
  • Laswell, 1948 1. Supervisió i vigilància de l’entorn. Ens alerten de possibles perills. 2. Correlació de les diverses parts de la societat en la resposta a l’entorn. 3. Transmissió de l’herència social a la generació següent.
  • Wright, 1954 4. Entreteniment
  • Laswell i Merton o Sentit mecanicista del paper dels mitjans. Sistema al servei de l’equilibri de la societat o Funcions: Atorgar acordament i status / Imposar normes socials, quan els mc difonen una informació d’un comportament no adequat de l’àmbit privat o Disfuncions: Disfunció narcotitzant (ens anestesia) o Conformisme social o Gust popular o Canalització: els mc actuen com a conduccions de les actituds que ja existeixen en aquella societat. Són infraestructures a través de les quals circulen aquestes actituds. Això pressuposa que són neutrals. o Complementació: els mc són complementaris amb les xarxes de comunicació interpersonal o Monopolització Funcionalisme
  • Teoria dels dos graons de la comunicació
  • Primer enfocament teòric funcionalista
  • Exemple de Teoria d’abast intermedi
  • Influència funcionalisme
  • Paradigma hegemònic fins al 1960
  • Crisi anys 1960, però influència posterior o Teoria dels usos i les gratificacions o Teoria de l’agenda temàtica o Teoria de l’espiral del silenci

TEORIA CRÍTICA

Escola de Frankfurt

  • Integrada per una sèrie d’ intel·lectuals europeus , bàsicament alemanys i jueus. Va ser per aquesta condició de jueus que es van veure obligats a marxar d’Alemanya i d’Europa per anar-se’n als EUA. Eren tots de pensament marxista.
  • Quan marxen d’Europa (anys 30) i arriben als EUA troben que allà hi ha un sistema comunicatiu diferent: més desenvolupat. A partir d’aquí, plantegen la seva aportació sobre la cultura.
  • Tots tenen formació en l’àmbit de la filosofia. Integrants
  • Theodor W. Adorno ( 1903 – 1969 ). Filosofia , sociologia, psicologia, música.
  • Max Horkheimer (1895 – 1973). Formació comercial, psicologia, sociologia, filosofia social.
  • Herbert Marcuse (1898 – 1979). Filosofia. Va tenir especial influència als EUA, ja que en acabar la guerra es va quedar allà. Autor de referència en els moviments universitaris d’aleshores.
  • Walter Benjamin (1892-1940). Filosofia. No va arribar a formar part de l’escola de Frankfurt. Ell marxa més tard i en la seva trajectòria és mort a Portbou. Plantejaments – Teoria crítica
  • Institut de Recerca Social, 1923.
  • Origen de l’escola de Frankfurt. Els autors estaven interessats en realitzar estudis des del marxisme. Per consegüent, van construir un grup estable d’investigadors mitjançant el finançament dels pares d’algun d’ells. Aquest Institut tenia un vincle social amb la Universitat de Frankfurt. El director de l’institut havia de ser un catedràtic d’aquesta universitat.
  • Primera fase alemanya ( 1923 – 1933 )
  • Creació de l’Institut per a la Recerca Social.
  • Fan una recerca empírica des de la base marxista clàssica: determinisme econòmic → Estudi de la infraestructura econòmica: forces de producció i relacions de producció.
  • El marxisme és una teoria social i un moviment polític. Els autors de l’escola de Frankfurt participaran en aquestes dues dimensions (històrics i de militància) Idea central: Mode de producció de la societat → Relacions socials de producció (classes socials). La vida social (societat) és vista com un reflex de les condicions materials d’un context històric concret. Veuen una cultura influenciada per l’economia.
  • No va haver un director que acomplís les característiques fins al 1931: Horkheimer. Reforça la orientació interdisciplinària, no des de la economia sinó promovent estudis que tinguin en compte l’economia, la historia, la filosofia i la psicoanàlisi (Erich Fromm).
  • Tornada a Frankfurt ( 1950 – 1970)
    • Acabada la II Guerra Mundial, els autors tornen i comença la influència de l’Escola de Frankfurt.
  • Declivi i reorientació (1970) Estudis sobre cultura
  • L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica (W. Benjamin, 1936)
  • Reflexió sobre cultura. Parla sobre el paper de l’art en la societat de masses: què i com canvia en l’art. Fotografia i el cinema.
  • Cultura. Diu que tot s’ha d’estudiar amb una dimensió històrica. Hem de tenir en compte com hem arribat fins aquí. D’aquesta manera, estudia els dos mecanismes de classe que hi ha hagut: la cultura popular i de classe alta.
  • Canvis: La burgesia està al poder i comença a crear un mercat cultural. També apareixen canvis en el paper de l’artista i en el paper de l’art (funció estètica). o Contextualització Mitjan s.XIX: Tècniques de reproducció. Art, proximitat de la crisi.
  • Amb la fotografia es possible reproduir la realitat d’una manera més fidel que amb qualsevol altre mecanisme de reproducció.
  • Reproductivitat de l’obra d’art , es reprodueix el producte cultural. Abans, una obra era única i irrepetible, la qual cosa causava un distanciament físic i psicològic en relació amb l’espectador. Amb la reproductivitat, en canvi, l’obra deixa de ser quelcom original, hi ha una degradació de l’autor, i l’obra esdevé pròxima i abastable. o Conseqüència
  • Benjamin parla de la pèrdua de l’ AURA (distanciament, inaccessibilitat, singularitat) en l’art. Diu que l’aura pot estar associada a una obra d’art, però que la podem percebre també a través d’un paisatge. L’aura és la “manifestació irrepetible d’una llunyania, per propera que pugui estar”.
  • La fi de l’art auràtic provoca un canvi de valors: de culte → d’exhibició
  • El que es perd amb la fotografia, es recupera amb el cinema, que conté un significat ple dels canvis. El diagnòstic està acceptat pels altres autors.
  • Pronòstic: Valoració positiva: Benjamin deia que els espectadors, davant una obra d’art, no podien fer res. En canvi, el cinema és capaç d’aportar un impacte per aconseguir el canvi social. Això no és compartit pels de l’Institut.
  • Dialèctica de l’Il·luminisme (Th. Adorno, W. Horkheimer, 1943)
  • Concepte d’ indústria cultural. Pretén denunciar que sota la denominació de “cultura de masses” el que hi ha en realitat és un sistema econòmic que suposa que va en contra del canvi social. Posa èmfasi en la idea aquesta afirmació: “la manera com es produeix un producte és determinant”
  • “Engany de les masses”; no creació (no subjecte), sí consum (sí objecte), Cultura com a negoci reconegut.
  • Concepte frankfurtià: Denúncia
  • Oposat / crític a la cultura de masses. Posa èmfasi en com es produeix la cultura que, segons ells, no és res més que una activitat de negoci del sistema capitalista. Ho critiquen perquè consideren que el fet d’haver estat produït per aquest vessant elimina la capacitat critica dels productes culturals.
  • Consum d’ ideologia : conformisme i resignació per part dels consumidors. Recepció acrítica determinada per la lògica de la producció. Ens veiem obligats a empassar-nos tot el que veiem, tenim un paper passiu quant a això.
  • No hi ha separació entre oci i feina. El cinema és com una fàbrica quant a oci.
  • La publicitat com a pilar ideològic.
  • Posen èmfasi en la cultura. En ella situen els mc.
  • Consideren el capitalisme com adversari de l’individu. Aportacions i crítiques APORTACIONS
  • Concepte d’indústria cultural : valor històric de denúncia (generalització i banalització posterior).
  • Èmfasi en l’ emissor. Van ser els primers, i durant molts anys els únics, que es van interessar en l’emissor. CRÍTIQUES
  • Determinisme de la producció i menysteniment de l’audiència. Pel fet que es produeixi industrialment, vol dir que la rebem d’una manera acrítica, és a dir, d’una manera passiva.
  • To pessimista
  • Des del funcionalisme: Anàlisi ‘no científica’ , ja que no empren ni el mètode científic ni la recerca empírica. Influències
  • Jürgen Habernas (1929). Es coneix com autor de la segona generació de l’Escola de Frankfurt. Teoria crítica. Filosofia / Sociologia. Opinió pública
  • Economia política de la comunicació i teoria critica [dimensió econòmica: actitud de denúncia]. Vinculen estudis d’estructura amb la teoria critica.
  • Vigència Crítica de la indústria cultural (J. Maiso)
  • Estudis culturals [èmfasi cultural]; ideologia i estudis culturals 2.0 (M. Andrejevic)
  • J. B. Thompson – Teoria interacció. Autor que estudia els escàndols mediàtics. Combinació entre Goffman (P. Interpretativa) i P. Crítica.

Ens està dient que accepta i està d’acord amb el que ha dit la teoria dels efectes limitats (que els mcm no poden canviar les actituds), però tenint la hipòtesi que la influència dels mitjans l’hem de buscar a un altre àmbit: el dels temes (marcar quins són els temes de les campanyes electorals) i el de definir el rànquing/jerarquització d’aquests temes. Per convertir aquesta hipòtesi en teoria, cal comprovar-la amb el mètode científic, és a dir, d’una manera quantitativa. Amb aquest article formulen la hipòtesi i diuen que han fet una petita validació empírica parcial i que, per tant, tenen valors empírics que validen la hipòtesi. Per fer l’estudi, caldrà fer una comparació entre l’agenda de mitjans i l’agenda pública. És a dir, que tot el que passa i és explicat per l’agenda de mitjans, després serà tema de conversa de la gent. A la inversa no passa. Estudis

  • Estudi de Chapel Hill (Carolina del Nord)
    • Pre-test: Identificació mitjans d’informació: diaris, setmanaris i TN vespre (NBC i CBS)
    • A/C (12/09; 06/10) mostra representativa, noticies principals i secundaries
    • Enquesta (18/09-06/10): mostra representativa d’indecisos.
  • Validació empírica (relativa) – Quantitativa:
    • Temes: Anàlisi de contingut
    • Opinions: Enquestes
    • Ampliació recerca → Teoria de l’agenda temàtica /l’ agenda setting – Traduccó: “de la fixació de l’ordre temàtic”.
    • Temes + Imatges + Perspectives: Defensa que dels mitjans al públic hi ha una transferència de la prominència (importància). A la primera etapa, diuen que només és qüestió de temes. Però després diran que també serà qüestió de com es tracten aquests temes (quins atributs s’associen a aquests temes). Finalment, se li sumen les perspectives.
  • Resultats
    • Influència mc: ▪ Poderosa ▪ Conseqüències a llarg termini: procés lent, acumulatiu; durada segons els temes ▪ Societat ▪ Àmbit del coneixement ▪ Percepció del públic: cobertura mc + experiència personal
    • Major o menor efecte d’agenda: ▪ Esdeveniments entorpidors : experiència directa; No entorpidors: “llunyans de la vida quotidiana de la majoria de la gent”

▪ Necessitats (psicològiques) d’orientació dels individus: claus d’interpretació; necessitat psicològica. Ex: Guerra de Síria (depenem dels mitjans per poder entendre el context d’aquest país) ▪ Quan parlem d’agenda informativa és “ordre del dia d’una reunió”. No parlem simplement d’una llista de coses que cal fer, sinó més bé d’una manera d’ordenar el que és important i prominent en el mon. ▪ Tamany: “un número pequeño de asuntos atraen a un conjunto significativo de personas en un momento determinado”; Competència entre temes. Els mitjans i el públic tenim un temps de dedicació als temes. Els temes no s’allarguen tant en el temps. La durada depèn també amb quins altres temes està competint.

  • Formació de l’AM ▪ Figures clau: Gatekeeper. Fonts extremes a la noticia ( President EUA ); principals organitzacions informatives (AP, NYT ), pràctiques professionals. Segon nivell AT: Evolució estudis Anys 1970- 80
  • AT centrada en objectes. Temes públics presents a l’agenda i quina importància tenen. Transferència de prominència de Temes Anys 1980:
  • Qui estableix l’AM? Agenda Building – Procés; superposició d’influències, metàfora “capes d’una ceba”.
  • Qui estableix l’agenda?
  1. Factors interns (pròpia organització, personalitat del comunicador...)
  2. Agenda entre els mitjans. Els mc tendeixen a informar d’allò que creuen que altres mitjans també informaran.
  3. Fonts externes: relacions públiques, agenda de publicitat política, altres institucions (gabinets i agències de noticies). ANYS 1990 (SEGON NIVELL)
  • Es parla del concepte Agenda setting de temes i d’aspectes : “esos objetos no están vacíos o sin modelar. Los mensajes de los medios de difusión les dan forma y significado” → prominència de temes i d’aspectes. Els mitjans connoten els temes amb algunes característiques. Per tant, l’agenda no només és una qüestió de temes i la seva jerarquització, sinó també de les seves característiques, aspectes i atributs que se’ls associen.
  • Segon nivell d’anàlisi ( McCombs ): atributs. Característiques associades, o aspectes vinculats, a cada tema: “rol dels mitjans en l’ enquadrament dels temes i altres objectes en la ment pública”. → Atributs + Enquadrament ( Framing ).
  • Com es produeix la influència?: Priming i framing o Priming [Priorització, primacia] – Procés psicològic del públic que és conseqüència de l’acció continuada dels mitjans de comunicació. L’èmfasi