RESUM DE TIPOLOGIES TEXTUALS
1. EL TEXT EXPOSITIU
a. Objectiu: El text expositiu pretén informar sobre fets o esdeveniments
mitjançant una organització i jerarquització de la informació per tal que el
contingut sigui comprensible.
b. Estructura:
i. Introducció, en què es plantegen els fets que es volen exposar.
ii. Desenvolupament, on s’explica la seqüència d’esdeveniments.
iii. Desenllaç, que exposa la manera com s’han resolt els fets.
c. Ús lingüístic:
i. Abundants anàfores lèxiques i gramaticals.
ii. Sovint presenten índexs gràfics, com numeracions, per tal d’ajudar a la
jerarquització de la informació.
iii. Temps verbals predominantment en present, tant d’indicatiu com de
subjuntiu.
iv. Ús abundant de la veu passiva, en ser la veu que dóna al tema un
paper rellevant.
v. Abundants exemplificacions.
vi. Hi apareixen fórmules parafràsiques que permeten mantenir la
coherència dels elements citats.
vii. Connectors metatextuals temporals i interoracionals de causa i
finalitat.
viii. Llenguatge formal, objectiu, denotatiu i abundància de funció
referencial. Lèxic precís.
d. Àmbit: Formen part de la didàctica, l’àmbit científic i el periodístic.
2. TEXT ARGUMENTATIU
a. Objectiu: El text argumentatiu té la intenció d’influir o convèncer els receptors
per tal de modificar-ne el pensament mitjançant uns raonaments fonamentats
que els condueixen cap a una conclusió volguda per l’autor.
b. Estructura:
i. Tesi, o idea que es vol demostrar. Es presenta en primer lloc i
posiciona els lectors.
ii. Argumentació, en què es despleguen tots els recursos lògics i retòrics
per donar validesa a la tesi.
iii. Conclusió, que globalitza la deducció i és la conseqüència lògica del
desplegament argumentatiu precedent, i que reafirma la tesi de
partida.
c. Ús lingüístic: Ús abundant de recursos estilístics.
i. Ús d’anàfores lèxiques i gramaticals.
ii. Predomini dels verbs en primera persona.
iii. Freqüents preguntes retòriques.
iv. Presència de reiteracions i estructures paral·leles.
