- Gustave Eiffel: Tour Eiffel. París
Fitxa Tècnica
- Nom: Torre Eiffel
- Autor: Gustave Eiffel
- Cronologia: finals s.XIX, 1887-1889
- Estil: Arquitectura del ferro
- Tipologia: commemorativa
- Materials: ferro forjat
- Localització: Camp de Mart, París, França
a) Situeu l'obra en el context cronològic, històric i
cultural corresponent.
Cronologia:1887-1889
Context històric i cultural: El 1889 es va celebrar el centenari de la Revolució Francesa (1789) i l’estat
va encarregar la Torre Eiffel per celebra-ho amb l’exposició Universal d’aquest mateix any (1889)
Previament el projecte havia estat rebutjat per a una exposició Universal de Barcelona. Políticament
estaven a la III República. Es trobaven en plena Revolució industrial: nous materials, més gent a les
ciutats que necessitaven més vivendes, per tant, nous sistemes constructius. També es desenvolupa la
enginyeria del ferrocarril, es construeixen ponts, estacions, vies etc. La burgesia era emprenedora. Es
feien exposicions universals que impulsaven l’arquitectura.
Context històric i cultural
Ens situem a França republicana a finals del segle XIX, concretament a París, capital de l’art i la
cultura.
París és una ciutat reurbanitzada que ha crescut a causa de la industrialització, preparada per acollir
l’Exposició Universal de 1889.
A l’època apareix un nou concepte arquitectònic derivat de la industrialització, l’Arquitectura del
Ferro. Aquest estil agafa el ferro com a element bàsic de la construcció.
La Torre Eiffel està feta únicament de ferro i es converteix en el model a seguir d’aquest estil ja que
aquest material és portat a la seva màxima expressió.
Dins d’aquest context, apareix l’enginyer i arquitecte Gustave Eiffel. L’any 1867 va fundar la seva
empresa consultora i constructora, amb la qual es va especialitzar amb el ferro com a material
constructiu. Les seves construccions agosarades el van portar a fer un dels monuments més
significatius de França. També va participar en la construcció del Canal de Panamà.
Al llarg del primer terç del segle XIX un dels fets que destaca la nova estructura social i econòmica
que sorgí arrel de la Revolució Industrial així com el nou tipus d'indústries com la siderúrgica.
Entre 1830-40 van succeir les grans revolucions liberals ( en algun cas acompanyades de
moviments nacionalistes).
Durant la segona meitat del segle XIX Alemanya i Itàlia aconsegueixen la unificació.
Al mitjans de segle destaca l'enfrontament entre el moviment revolucionari dels obrers contra els
governs burgesos conservadors. Poc a poc aquest xoc feu que finalment l'obrerisme entrés en una
etapa violenta.
Pel que fa al context propi de l'obra cal destacar que fou una etapa en la que les exposicions
universals van constituir-se com a esdeveniments importants en les que hi participaven els països
industrialitzats fent gala de la seva potència industrial i tecnològica. Així i coincidint amb la
