ARIADNA CARBONELL MORENO 21/12/2016
Tractatus Logico-Philosophicus
Al Tractatus Logico-Philosophicus, Ludwig Josef Johann Wittgenstein ens
parla sobre ética, lògica i la filosofia del llenguatge. L’autor afirma que totes les
proposicions són d'igual valor: tot al món és accidental), i per tant no hi ha res
al món que pugui tenir un valor transcendental. Si alguna cosa té valor o
significat, aquest valor o significat han de quedar fora del món .
L’ ètica i l’estètica no es poden posar en paraules, perquè fan judicis de valor.
Les accions no són bones o dolentes, per les seves conseqüències, però a
causa de l'actitud general cap a la vida que encarnen. Mentre que l'exercici de
la voluntat no té un efecte directe sobre el propi món,: "El món de l'home feliç
és diferent de la de l'home infeliç" .
La mort no és un esdeveniment en la vida, sinó que és el final de la vida: "Si
prenem l'eternitat en el sentit de la durada temporal infinita, sinó atemporalitat,
la vida després eterna pertany als que viuen en el present .La nostra vida no té
final a la manera en què el nostre camp visual no té límits.". Ser immortal o que
tenir ànima que sobreviu a la mort no resol res :només serveix per estendre els
límits de la nostra vida i el nostre món, però no ens ajuda a superar-les.
Wittgenstein defineix "la mística" com "sentir el món com un tot limitat”. No hi a
una comprensió mística que ens connecta amb la naturalesa del bé o de
l'ànima humana, sinó simplement una consciència que aquestes coses estan
fora del món i no es poden contemplar.
Preguntes només poden ser respostes quan les preguntes mateixes es poden
emmarcar en paraules. Per tant, només podem fer preguntes i obtenir
respostes pel que fa a fets sobre el món, i no es tracta de res transcendent.
"Creiem que, fins i tot quan s'han contestat totes les possibles qüestions
científiques, els problemes de la vida romanen completament intacta. Per
descomptat que hi ha a continuació, sense deixar preguntes, i això en si és la
resposta". L'essència del món, si així es pot anomenar, es troba fora de l'àmbit
del discurs i el pensament humans.
Wittgenstein arriba a la conclusió que l'únic mètode correcte en la filosofia és la
de limitar-se a si mateix al que pot ser parlat. A continuació, reconeix que totes
les proposicions del Tractatus són en si mateixos sense sentit, i que es van a
utilitzar, només com a passos ", per pujar fins a més enllà d'ells." Afirma que
s’ha de "tirar l'escala després d'haver pujat en ella" .
Després de parlar dels problemes tradicionals de la filosofia, Wittgenstein
conclou: "El que no es pot parlar, cal callar".