¡Descarga Discapacidad Intellectual y Desarrollo: Concepto, Tipos y Aproximaciones - Prof. Soro-Cama y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL I DEL DESENVOLUPAMENT (DID)
Anteriorment anomenada com a “retard mental”. Actualment s’utilitza DID o bé, discapacitat intel·lectual (DI). El canvi de terminologia ve donat a causa de que les persones amb discapacitats intel·lectuals tenen una baixa capacitat cognitiva que afecta a diverses àrees, com per exemple, el llenguatge o l’àrea motora. No només hi ha un dèficit cognitiu, totes les àrees del desenvolupament es veuen afectades i segueixen una evolució amb un ritme extremadament lent. Ex. Nens de desenvolupament normatiu comencen a dir les primeres paraules al voltant de l’any, en canvi, nens amb discapacitat intel·lectual acostuma a aparèixer entre els 3 i 4 anys.
Aquest trastorn del desenvolupament té una prevalença (0.5 – 1%) i incidència molt estable. El concepte DI ha evolucionat al llarg del temps , passant de concepcions exclusivament orgàniques/centrades en les característiques de les persones a enfocaments que consideren la interacció entre les característiques i els contextos de desenvolupament ( concepció funcional i ecològica del desenvolupament ), passant de les dificultats o limitacions a les possibilitats (desmotivat – limitació - adequar tasques – necessitat - fer preguntes curtes – resposta educativa habilitació/rehabilitació -).
La discapacitat intel·lectual no és una categoria diagnòstica unívoca, tots funcionen de forma diferent. A més a més, inclou una població de característiques i etiologies molt diverses, cal tenir en compte que pot haver-hi diferents graus per un mateix síndrome. La definició de la DI ens diu que hem de valorar més enllà de la capacitat cognitiva de la persona, és a dir, no només considerar la part individual, cal també valorar les funcions de la seva vida diària. L’esquema que segueix la DID és:
BAIX FUNCIONAMENT INTEL·LECTUAL CONDUCTA POC ADAPTATIVA NECESSITAT DE SUPORTS
“La discapacitat intel·lectual es refereix a limitacions significatives en el funcionament intel·lectual i en la conducta adaptativa que es manifesta en habilitats adaptatives conceptuals , socials i pràctiques ”
Hi ha una necessitat de suport en: competències conceptuals (dificultats d’atenció, memòria, percepció, resolució de problemes...), competències socials i pràctiques de la vida diària, en l’aprenentatge i la generalització (associació d’una activitat o aprenentatge amb un context o persona determinat) i en la motivació i control emocional.
Segons els criteris diagnòstics:
1. S’ha de presentar abans dels 18 anys 2. El funcionament intel·lectual ha d’estar 2 DT (70-85 QI) per sota de la mitjana. La intel·ligència conceptual es mesura amb escales estandarditzades per tant s’ha d’anar en compte amb els errors de mesura i de passació. Els resultats són més vàlids quan la persona està dins 2 o 3 DT de la mitjana, per aquest motiu s’aconsella contrastar els resultats obtinguts amb la conducta que té la persona al seu entorn natural. Els tests que avaluen la intel·ligència són: el WISC (llenguatge i motricitat), COLUMBIA, RAVEN, LEITER, PEABODY (nivell de vocabulari) i TSEA o TROC (gramàtica, comprensió gramatical). A partir del QI podem trobar diferents graus de DID: 70 -85 QI límit 55-69 QI DID lleugera 40 -54 QI DID moderada 20-34 QI DID sever 0-20 QI DID profunda 3. Ha d’ocasionar limitacions en diverses àrees d’habilitats adaptatives (intel·ligència social i pràctica) com la comunicació, la vida a la llar, comunitat, salut, escola, cura d’un mateix, habilitats socials, autoregulació, temps lliure i treball que poden mesurar-se també amb escales estandarditzades com l’Adaptative Behaviour Scale (ABS) la qual valora el comportament adaptatiu mitjançant uns qüestionaris passats a les persones més properes i l’observació directe per fer un registre observacional, en aquest cas s’ha de donar també 2 DT per sota la mitjana quan realitza activitats sense suport. I també amb l’ Escala Vineland que valora la conducta adaptativa en general a partir d’una entrevista d’hora o hora i mitja amb una sèrie d’ítems als pares o a la professora de l’escola, en aquest cas per considerar-se DID ha d’haver-hi dèficits molt significatius tant a casa com a l’escola. O mitjançant registres observacionals o informació proporcionada per les persones significatives. Es important que en l’avaluació de les habilitats adaptatives es tingui en compte el context i s’utilitzi el barem corresponen segons l’edat i la cultura de la persona. Tenir en compte que la conducta problemàtica no és una dimensió de la conducta adaptativa a l’hora de fer el diagnòstic diferencial.
ELS FACTORS ETIOLÒGICS DE LA DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL: (30-50%) de etiologia desconeguda
La DI és un fenomen complex que no pot reduir-se a una sola causa o factor. Aproximadament el 50% són multifactorials, és a dir, sense causa única i de mútua influència disposicional:
1. Factors orgànics o biomèdics : Trastorns lligats a gens, Trastorns lligats a cromosomes, Factors prenatals, Factors perinatals o Factors postnatals. 2. Factors psico-socials i educatius: pobresa o falta d’estimulació, deficiències parentals en cura i suports familiar, no accés a serveis educatius... privació afectiva extrema, absència comunicativa i de llenguatge, maltractaments o negligències greus, sobreprotecció excessiva, etc. 3. Comportamentals de risc: consum de drogues per part dels pares, accidents,...
FENOTIPS CONDUCTUALS TRASTORNS GENÈTICS I ESPECÍFICS
SINDROME DE DOWN : Síndrome provocat per una etiologia genètica: presència d’un cromosoma 21 extra. Tenen trets físics molt característics, un caràcter infantil (dependència dels adults i conductes pròpies de nens), limitacions en la comprensió i l’expressió i dificultat per controlar els impulsos i comportar-se d’acord a la situació. A més a més tenen dificultats motrius, tot i això tenen una DI moderada o lleu, de forma que hi ha alta probabilitat d’aprendre i funcionar adequadament en moltes àrees.
SÍNDROME D’X FRÀGIL : Síndrome causat per una mutació al cromosoma X (etiologia genètica) que és més comú al sexe masculí per ser hereditària recessiva. La seva aparença és normal però tenen un baix QI que s’acompanya de dificultats en la concentració, funcions executives i la memòria i hiperactivitat i de símptomes que dificulten l’aprenentatge, sobretot relacionat amb el llenguatge (parla, lectoescriptura). Tot i això, les seves capacitats verbals són superiors a les seves capacitats visuo-espacials. La seva parla és reiterativa, fan moviments estranys mans, tenen hiperactivitat i problemes d’atenció, un contacte visual escàs i baixa tolerància frustració. Altres trets conductuals associats són baixa autoestima, timidesa i ansietat social. Són freqüents les conductes d’evitació i les reaccions emocionals desmesurades. Tot això dóna lloc a dificultats en les relacions interpersonals.
SINDROME DE WILLIAMS : Síndrome causa´t per una anomalia al cromosoma 7. Tenen uns trets facials característiques i pateixen una DI entre lleu i moderada. Tenen la psicomotricitat, integració visuo-espacial i atenció perceptiva i motora bastant alterades. D’altra banda, les seves capacitats de musicalitat i la seva memòria auditiva solen ser bastant elevades. A més a més un bon llenguatge tot i que hi ha algunes alteracions en la capacitat verbal. Normalment tenen més capacitat per expressar que per processar (xerrada còctel = parlar molt) la qual cosa provoca sobreestimar la seva capacitat intel·lectual. Acostumen a ser persones molt sociables, tenen trets de personalitat extravertits i socialment són desinhibits. Un bon tractament psicoterapèutic pot ser d’ajuda per millorar aquest aspecte, així com per tractar la seva hiperactivitat amb dèficit d’atenció.
SÍNDROME DE PRADER-WILLI : Aquest síndrome es relaciona amb trastorns obsessius compulsius i sobretot amb compulsions relacionades amb l’alimentació. A més a més solen tenir poca tolerància als canvis de la seva rutina diària i problemes d’atenció i pensament abstracte. U petit % no presenten DI (hi ha variacions del gen). Tenen tendència a l’obesitat a causa de la hiperfàgia (gana insaciable, robatori aliments, ingesta compulsiva i descontrolada). Cal tenir en compte que destaquen en activitats que requereixen destresa manual i visual.
SÍNDROME D’ALGELMAN : és una discapacitat intel·lectual + autisme (molts síndromes tenen doble diagnòstic - Ex. DID + TEA). Tenen una aparença feliç, riu sempre i tenen atacs de riure inapropiats, per això destaquen a primera vista per tenir cara de “titella feliç”. A més a més de una DI profunda presenten un retard del desenvolupament psicomotor, presenten moviments espasmòdics i atàxics (descoordinats) i la seva parla és limitada i en alguns
recomana que amb nens amb DID es segmentin els continguts en parcel·les de coneixement. Ex. Treballar per projectes, realitzar activitats en entorns naturals... és a dir, tractar de fer treballs més pràctics i no tant conceptuals...
- Disseny i desenvolupament d’activitats que afavoreixin la connexió dels aprenentatges de l’escola amb altres contextos de la vida dels alumnes ha d’incloure activitats que afavoreixin aquesta connexió entre el que s’aprèn a l’escola i els altres contextos de la vida. Per exemple, si s’ensenya a restar a un nen, ensenyar-li que pot aplicar-ho per saber si li han tornat bé el canvi al supermercat pot ser útil.
- Ensenyament per aproximacions successives seguin aquest model d’ensenyament les tasques s’han de descomposar en unitats més petites, i una vegada s’han après aquests, s’enllacen per poder realitzar la tasca sencera (encadenament). Per tant, definir els objectius de treball de forma clara (definició operativa) i analitzar els objectius i les tasques per a descompondre-les en petites unitats que s’ensenyaran pas a pas.
ADAPTACIÓ DE LA METODOLOGIA DE TREBALL:
Estil personal – professional adequat
- Usar un llenguatge pragmàtic i natural
- Ser respectuós amb els recursos i les capacitats de cada alumne
- Fomentar un bon clima de treball
- Donar més temps, mantenir silencis
Ús sistemàtic d’ajuts o suports ajustats:
- Ajuts físics
- Ajuts imitatius
- Ajuts verbals
- Ajuts perceptuals
- Ajuts conceptuals
Retirada progressiva dels ajuts o suports cessió de control
Per assegurar la motivació
- Presentar consignes clares
- Proporcionar conseqüències sistemàtiques i contingents (Ex. Donar-li un gomet cada cop que fa bé una fitxa)
- Ensenyar cada habilitat tant sovint com sigui necessari
- Ensenyar en períodes de temps curt (per tal que sigui capaç de mantenir l’atenció i recordar tot el que s’ha anat explicant)
Per assegurar la generalització:
- Ensenyar habilitats que es puguin practicar en alta freqüència a la seva vida diària (Ex. Tallar la carn)
- Intentar que l’ensenyament tingui lloc en entorns naturals (Ex. Quan el nen te el menjar davant i és hora de dinar)
- Exposar cada contingut en relació a diferents: materials, instruccions verbals, llocs, persones, funcions o tasques. (Ex. Explicar com fer anar el ganivet i fer una demostració).
Promoure competències conceptuals (atenció, memòria, resolució de problemes...)
Promoure el desenvolupament de competències socials (paper fonamental dels companys de classe)
Promoure el desenvolupament de competències pràctiques aplicables a la vida diària.
Fomentar el control emocional de l’alumne
