Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Treball educació, Guías, Proyectos, Investigaciones de Psicología Educacional

Asignatura: Psicologia de l'educacio, Profesor: javier onrubia, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Guías, Proyectos, Investigaciones

2011/2012

Subido el 21/01/2012

zinia-4
zinia-4 🇪🇸

4.1

(7)

3 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
SÍNTESI FINAL DE L’ASSIGNATURA
Contesteu les tres preguntes següents:
1. La Psicologia de l’Educació actual defensa la importància del context en
l’aprenentatge humà. Explica i argumenta conceptualment què vol dir aquesta
afirmació, i indica algunes conseqüències d’aquesta importància per a la intervenció
professional dels psicòlegs de l’educació, en particular, i dels psicòlegs, en general.
Des de que naixem i al llarg de la nostra vida, les persones anem adquirint una sèrie
d'aprenentatges que incideixen directament en el nostre comportament, manera de ser, formes
de pensar, i en definitiva van constituint la nostra personalitat. Aquests processos educatius o
aprenentatges es donen a partir de la interacció de l'individu amb el seu entorn, per tant tenen
un caràcter social i cultural, en tant en quant els individus aprenem i ens desenvolupem en el
marc d’una determinada societat i d’una determinada cultura i a partir dels diversos
aprenentatges i experiències que anem adquirint en el nostre procés de desenvolupament ens
incorporem a la cultura del grup i la fem nostra. Per altra banda, els aprenentatges que
adquireix un individu estan emmarcats en un macrocontext històric i cultural que determinarà
de manera directa els seus valors, pensaments i comportaments. Un exemple molt clar d'això
són els gran canvis que estan tenint lloc en els processos d’aprenentatge de l’individu en
aquests moments degut a l'aparició de l'anomenada societat de la informació. A banda del
context històric i social, cada individu es desenvolupa i adquireix els seus aprenentatges en
contextos diversos: família, escola, treball, medis de comunicació, comunitat, etc. Els
processos d’aprenentatge variaran depenent del context en el que tinguin lloc, el context
escolar, per exemple, és molt diferent del context d’un esplai o del familiar.
Per tot això que el desenvolupament intel·lectual de l'individu no pot entendre's
independentment del medi social en el que està immersa la persona. Com a psicòlegs de
l'educació, si hem d'analitzar els processos de canvi educatiu, ja sigui per diagnosticar, ja sigui
per intervenir, haurem sempre de tenir en compte quin és el context en el que es dona aquest
procés i quines relacions hi ha entre els elements d'aquest context. Si no ho fem així, estarem
fent un visió molt estreta i inclús esbiaixada d'aquesta realitat i no podrem realitzar una bona
labor professional. També hem de saber que determinades característiques dels contextos, i de
les relacions entre contextos, promouen millor l’aprenentatge i el desenvolupament que
d’altres. Com a psicòlegs, en general, també és molt important tenir en compte tot lo dit
anteriorment. La conducta de l’individu es va formant segons els aprenentatges que ha anat
adquirint al llarg de la seva vida, que dependran directament del context social i educatiu en el
que s’ha format com persona.
2. El constructivisme d’orientació sòcio-cultural sosté que l’aprenentatge humà és, al
mateix temps, constructiu i socialment mediat. Explica amb cert detall què vol dir
aquesta afirmació i justifica-la conceptualment. Pots relacionar aquesta afirmació
amb la proposta de considerar el “triangle interactiu” com a unitat bàsica d’anàlisi
dels processos de canvi educatiu? Per què?
La posició socio-constructivista sobre l'aprenentatge defensa que la ment humana te un
caràcter constructiu. Per tant, les persones no aprenem només de manera associativa, com si
fóssim ordinadors, sinó que ho fem a partir de la construcció i elaboració de nous significats
a partir dels nostres esquemes de coneixement previs. Es a dir, que cada persona tenim uns
esquemes previs de coneixement que hem adquirit i format a partir de les nostres experiències
niversitat de Barcelona. Facultat de Psicologia
-1-
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Treball educació y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Psicología Educacional solo en Docsity!

SÍNTESI FINAL DE L’ASSIGNATURA

Contesteu les tres preguntes següents:

  1. La Psicologia de l’Educació actual defensa la importància del context en l’aprenentatge humà. Explica i argumenta conceptualment què vol dir aquesta afirmació, i indica algunes conseqüències d’aquesta importància per a la intervenció professional dels psicòlegs de l’educació, en particular, i dels psicòlegs, en general.

Des de que naixem i al llarg de la nostra vida, les persones anem adquirint una sèrie d'aprenentatges que incideixen directament en el nostre comportament, manera de ser, formes de pensar, i en definitiva van constituint la nostra personalitat. Aquests processos educatius o aprenentatges es donen a partir de la interacció de l'individu amb el seu entorn, per tant tenen un caràcter social i cultural, en tant en quant els individus aprenem i ens desenvolupem en el marc d’una determinada societat i d’una determinada cultura i a partir dels diversos aprenentatges i experiències que anem adquirint en el nostre procés de desenvolupament ens incorporem a la cultura del grup i la fem nostra. Per altra banda, els aprenentatges que adquireix un individu estan emmarcats en un macrocontext històric i cultural que determinarà de manera directa els seus valors, pensaments i comportaments. Un exemple molt clar d'això són els gran canvis que estan tenint lloc en els processos d’aprenentatge de l’individu en aquests moments degut a l'aparició de l'anomenada societat de la informació. A banda del context històric i social, cada individu es desenvolupa i adquireix els seus aprenentatges en contextos diversos: família, escola, treball, medis de comunicació, comunitat, etc. Els processos d’aprenentatge variaran depenent del context en el que tinguin lloc, el context escolar, per exemple, és molt diferent del context d’un esplai o del familiar.

Per tot això que el desenvolupament intel·lectual de l'individu no pot entendre's independentment del medi social en el que està immersa la persona. Com a psicòlegs de l'educació, si hem d'analitzar els processos de canvi educatiu, ja sigui per diagnosticar, ja sigui per intervenir, haurem sempre de tenir en compte quin és el context en el que es dona aquest procés i quines relacions hi ha entre els elements d'aquest context. Si no ho fem així, estarem fent un visió molt estreta i inclús esbiaixada d'aquesta realitat i no podrem realitzar una bona labor professional. També hem de saber que determinades característiques dels contextos, i de les relacions entre contextos, promouen millor l’aprenentatge i el desenvolupament que d’altres. Com a psicòlegs, en general, també és molt important tenir en compte tot lo dit anteriorment. La conducta de l’individu es va formant segons els aprenentatges que ha anat adquirint al llarg de la seva vida, que dependran directament del context social i educatiu en el que s’ha format com persona.

  1. El constructivisme d’orientació sòcio-cultural sosté que l’aprenentatge humà és, al mateix temps, constructiu i socialment mediat. Explica amb cert detall què vol dir aquesta afirmació i justifica-la conceptualment. Pots relacionar aquesta afirmació amb la proposta de considerar el “triangle interactiu” com a unitat bàsica d’anàlisi dels processos de canvi educatiu? Per què? La posició socio-constructivista sobre l'aprenentatge defensa que la ment humana te un caràcter constructiu. Per tant, les persones no aprenem només de manera associativa, com si fóssim ordinadors, sinó que ho fem a partir de la construcció i elaboració de nous significats a partir dels nostres esquemes de coneixement previs. Es a dir, que cada persona tenim uns esquemes previs de coneixement que hem adquirit i format a partir de les nostres experiències

i aprenentatges anteriors, quant rebem nova informació el que fem es (re)elaborar aquest significat a partir dels nostres coneixements previs.

En aquest marc, el concepte de “triangle interactiu” cobra especial rellevància ja que emfatitza precisament aquest caràcter constructiu de l'aprenentatge, que es dona a partir de la interacció entre aprenent, agent educatiu i sabers culturals objecte d'ensenyament i aprenentatge. Aquests són els tres elements que configuren el triangle interactiu i cada element aporta un paper en el procés d'aprenentatge significatiu. Per una banda tenim l'activitat mental constructiva del alumne, i com porta a terme aquesta activitat mental constructiva davant dels continguts. Per altra banda tenim el contingut, que ja tenen un cert nivell d'elaboració, però que l’alumne torna a (re)elaborar-los per fer-los seus. En tercer lloc, tenim el paper del professor, com a facilitador o orientador d'aquest procés constructiu orientant cap aquells continguts o sabers que els alumnes han d'adquirir. En aquest triangle un bon aprenentatge te lloc si es dona un procés de participació guiada, que permet elaborar significats i atribuir sentit a aquests significats. En aquest procés, el professor "expert" facilitarà un procés de construcció progressiva de sistemes de significats compartits amb l'alumne. Cal remarcar, per tant, que l’aprenentatge dins del triangle interactiu es recolza en la ZDP, que és un procés interpersonal mitjançant el qual les capacitats s’assoleixen amb l’ajut d’una persona experimentada. L’agent educatiu regula l’ajuda prestada al llarg del procés d’aprenentatge. Aquesta ajuda, per tant, és canviant i transitòria i suposa una major intervenció de l’expert en les fases inicials del procés d’aprenentatge, i la retirada, de forma progressiva de les ajudes, incrementant, a la mateixa vegada, la dificultat de les tasques.

Per últim, afegir que, els processos d'aprenentatge en l'ésser humà són socialment mediats. Això vol dir que adquirim coneixement a través de “instruments mediadors”, que poden ser eines o símbols i estan condicionats per la societat i la cultura. L'eina modifica l'entorn materialment, pot ser un llibre, un ordinador, etc. El signe pertany directament a la cultura i actua sobre la interacció de la persona amb l'entorn, un clar exemple és el llenguatge. Aquest aspecte també està íntimament lligat amb el “triangle interactiu”, ja que la interrelació entre els tres elements dels triangles es realitzen a traves d’aquests “instruments mediadors” i per tant, passen a formar part del procés d’aprenentatge.

  1. En un grup-classe de l’assignatura “Psicologia de l’Educació”, el professor detecta que una part important dels seus alumnes aborda les activitats i tasques de l’assignatura amb un “enfocament superficial”. Quins factors poden explicar aquesta situació? Pot el professor fer alguna cosa per redreçar-la? En cas afirmatiu, què podria fer? Els factors que poden explicar que els alumnes d'una classe abordin les activitats i tasques amb un enfocament superficial pot anar molt lligat a l'organització de la classe o de l'assignatura. Pot ser que l'enfocament escollit pel professor no sigui adequat per fer que els seus alumnes s'impliquin o interessin suficientment en els continguts de l’assignatura o en les activitats que els professor proposa. Un enfocament individualista, on no hi ha interacció entre alumnes, ni feed-back per part del professor i els alumnes no troben sentit a les activitats que realitzen donarà com a resultat un enfocament superficial de l’assignatura per part dels alumnes. Per tal d'evitar això, el professor podria canviar l'organització de l'assignatura, potenciant la interacció (professor-alumne i alumne-alumne) i també la motivació.