SÍNTESI FINAL DE L’ASSIGNATURA
Contesteu les tres preguntes següents:
1. La Psicologia de l’Educació actual defensa la importància del context en
l’aprenentatge humà. Explica i argumenta conceptualment què vol dir aquesta
afirmació, i indica algunes conseqüències d’aquesta importància per a la intervenció
professional dels psicòlegs de l’educació, en particular, i dels psicòlegs, en general.
Des de que naixem i al llarg de la nostra vida, les persones anem adquirint una sèrie
d'aprenentatges que incideixen directament en el nostre comportament, manera de ser, formes
de pensar, i en definitiva van constituint la nostra personalitat. Aquests processos educatius o
aprenentatges es donen a partir de la interacció de l'individu amb el seu entorn, per tant tenen
un caràcter social i cultural, en tant en quant els individus aprenem i ens desenvolupem en el
marc d’una determinada societat i d’una determinada cultura i a partir dels diversos
aprenentatges i experiències que anem adquirint en el nostre procés de desenvolupament ens
incorporem a la cultura del grup i la fem nostra. Per altra banda, els aprenentatges que
adquireix un individu estan emmarcats en un macrocontext històric i cultural que determinarà
de manera directa els seus valors, pensaments i comportaments. Un exemple molt clar d'això
són els gran canvis que estan tenint lloc en els processos d’aprenentatge de l’individu en
aquests moments degut a l'aparició de l'anomenada societat de la informació. A banda del
context històric i social, cada individu es desenvolupa i adquireix els seus aprenentatges en
contextos diversos: família, escola, treball, medis de comunicació, comunitat, etc. Els
processos d’aprenentatge variaran depenent del context en el que tinguin lloc, el context
escolar, per exemple, és molt diferent del context d’un esplai o del familiar.
Per tot això que el desenvolupament intel·lectual de l'individu no pot entendre's
independentment del medi social en el que està immersa la persona. Com a psicòlegs de
l'educació, si hem d'analitzar els processos de canvi educatiu, ja sigui per diagnosticar, ja sigui
per intervenir, haurem sempre de tenir en compte quin és el context en el que es dona aquest
procés i quines relacions hi ha entre els elements d'aquest context. Si no ho fem així, estarem
fent un visió molt estreta i inclús esbiaixada d'aquesta realitat i no podrem realitzar una bona
labor professional. També hem de saber que determinades característiques dels contextos, i de
les relacions entre contextos, promouen millor l’aprenentatge i el desenvolupament que
d’altres. Com a psicòlegs, en general, també és molt important tenir en compte tot lo dit
anteriorment. La conducta de l’individu es va formant segons els aprenentatges que ha anat
adquirint al llarg de la seva vida, que dependran directament del context social i educatiu en el
que s’ha format com persona.
2. El constructivisme d’orientació sòcio-cultural sosté que l’aprenentatge humà és, al
mateix temps, constructiu i socialment mediat. Explica amb cert detall què vol dir
aquesta afirmació i justifica-la conceptualment. Pots relacionar aquesta afirmació
amb la proposta de considerar el “triangle interactiu” com a unitat bàsica d’anàlisi
dels processos de canvi educatiu? Per què?
La posició socio-constructivista sobre l'aprenentatge defensa que la ment humana te un
caràcter constructiu. Per tant, les persones no aprenem només de manera associativa, com si
fóssim ordinadors, sinó que ho fem a partir de la construcció i elaboració de nous significats
a partir dels nostres esquemes de coneixement previs. Es a dir, que cada persona tenim uns
esquemes previs de coneixement que hem adquirit i format a partir de les nostres experiències
niversitat de Barcelona. Facultat de Psicologia
-1-
