Projecte final treball comunitari, Ejercicios de Metodología del Trabajo Social

¡Descarga Projecte final treball comunitari y más Ejercicios en PDF de Metodología del Trabajo Social solo en Docsity!

‘t vida

Kaouthar Ahermich Sabban ,Andrea Diaz,Nadia El Allalli,Xenia Morgado Fernández.Buenaventura Rubio Maria Antonia 25/11/ Centre Cívic La Cadena Projecte

ÍNDEX

1. La construcció del marc teòric i identificació d'una experiència de referència. **1.2. Ubicació i Zona d’influència

2. Missió i forma jurídica.** 2.1. Forma Jurídica **2.2.Missió
3. L'aproximació a l'objecte d'intervenció.** 3.1.Àmbit d'estudi i població objecte d'estudi. 3.2.Selecció de la mostra. 3.3.Sociograma. **3.4.Dafo.
4. La definició dels objectius, les activitats i el cronograma d’actuació.** 4 .1.Objectius. 4.2.Activitats. **4.3.Cronograma.
5. Organització, metodologia, recursos i pressupost.** 5.1.Organització. 5.2.Metodologia. 5.3.Recursos. 6 .El disseny de l’avaluació. 7 .Valoració del procés de treball i dels tallers d'acompanyament al projecte.

8.Referencies

Xènia: És Integradora Social i Tècnica en igualtat de Gènere. Disposa de la titulació de Treballadora Social. La seva experiència laboral en el sector; participant en la Taula De Dones del barri de La Marina, pràctiques al CAID (centre d'atenció i informació a la dona), xerrades sobre violència de gènere i relacions de parella al Col·legi Pare Enric D'Ossó i l'Escola Sant Jaume de la FEP, col·laboració amb el CAID en la creació del flayer contra la violència masclistes de les Festes de la Primavera. L'experiència li ha proporcionat uns amplis coneixements, eines i estratègies per portar a terme el projecte DONA't vida. Com a treballadora social, s'ocupa de sensibilitzar, conscienciar i transmetre la importància de ser crítica en termes d'igualtat i de feminisme. És flexible, assertiva i empàtica. Nadia: Està formada com a Tècnica d'Integració Social i, a més a més disposa de la titulació de Treballadora Social. La seva experiència en els seus camps de treball li han proporcionat uns amplis coneixements en aquest sector, ja que és un factor clau en el nostre projecte. Com a treballadora social s'ocupa de fomentar el benestar social de l'ésser humà i la prevenció i, l'atenció de dificultats i/o mancances socials del grup. Andrea: Formada en Tècnica d'Integració Social i actual titulada en Treball Social. Experiència en infància amb nens amb necessitats educatives especials. A més col·laboradora del barrejant, del seu barri contra la xenofòbia i curs de mediadora amb la comunitat. Aquestes experiències li han proporcionat unes actituds positives i sensibilitzadores davant situacions de risc. A través del treball social pren consciència de la problemàtica actual que pateixen les dones. Responsable, empàtica i col·laboradora. Kaouthar: És titulada en Treball Social, i es Tècnica en Integració Social. Té experiència en l'àmbit d'infància i adolescència com a becària en pràctiques en un Centre Obert, a més de col·laborar en el Casal de la mateixa fundació com a voluntària els caps de setmana. També té experiència com a voluntària en una associació d'inserció sociolaboral amb joves extutelats i com a educadora en centres de menors. Les experiències es poden adaptar a diferents col·lectius. Com a treballadora social aporta sensibilització amb relació a la problemàtica de la desigualtat que pateixen les dones i col·labora en promoure igualtat. Responsable, tolerant, empàtica i col·laboradora.

1. La construcció del marc teòric i identificació d'una experiència de referència El nostre projecte s'ha creat a partir de l'existència de diverses necessitats dins de la nostra societat. La discriminació per raó sexe-gènere està present en tots els àmbits de la vida. Cal distingir el binomi sexe-gènere, sexe es refereix a les característiques físiques dels cossos (el que distingeix físicament un home d'una dona, els caràcters biològics) i el gènere es refereix a la construcció social d'aquests caràcters, tal com ho defineix l'OMS (Organització Mundial de la Salut). Des del moment en què naixem adquirim valors, normes i formes de comportar-nos, durant el procés de socialització, segons la nostra cultura i la nostra societat. Els agents que influeixen en aquesta socialització, entre altres són: la família, l'escola i els mitjans de comunicació. Primerament, Piaget,J. (1985) en la teoria constructivista de l'aprenentatge, expressa que les idees que tenim, són causa dels estímuls socioculturals, així com per la informació que el subjecte rep d'una manera inconscient. Així mateix, Vigotsky, L. (2001,p.2-5) considerava que el medi social és fonamental per l'aprenentatge, explica que la integració de les persones està vinculada amb els factors socials i personals. També parla de què l'activitat social ajuda a explicar els canvis de consciència. Per consegüent, veiem la importància de treballar en el nostre projecte, utilitzant l'eina per canviar el món, l'educació. Creiem que és indispensable ser crítiques amb les nostres idees, i ser conscients d'on provenen aquestes. Per això, hem decidit treballar l'educació no formal, una educació sense un component d'avaluació marcada, ens permet treballar eines per l'erradicació de les desigualtats socials entre homes i dones. Així doncs, hem triat el lleure per transmetre conceptes i coneixements a través de jocs i activitats de manera en què les participants podran assolir els objectius desitjats, sense plantejar cap temari, sinó que a través del dinamisme, aniran assolint nous aprenentatges, coneixements. Per així també reflexionar, sobre altres comportaments que tenen normalitzats i adquirits a causa de la convivència en societat, on rebem missatges contínuament que porten a la desigualtat de gènere. En conseqüència, ''La sociedad y la cultura generan y reproducen patrones tradicionales de roles y relaciones entre hombres y mujeres'' (Fernández, A., 2007, p.141). Això, fa que la dona es trobi en situacions de desigualtats, en terme de gènere, vers a l'home en tots els àmbits en els quals hi participa, a major o menor grau, on el sistema patriarcal, en el qual vivim, reforça,

un dels objectius prioritaris, a través de l'eliminació dels obstacles per accedir al treball, la flexibilització de les condicions sobre el temps de treball i la modificació de les responsabilitats sobre les tasques de cura entre gèneres. Per aquest motiu, veiem indispensable oferir un espai a les dones per tenir temps per a elles mateixes, per desconnectar i sortir de la rutina. D'aquesta manera, aprofiten el seu temps d'oci per a relacionar-se amb un grup d'iguals, perquè tot i que cada dona és distinta, totes tenim cadenes, límits i dificultats pel simple fet de ser dones, i per tant la mateixa lluita per aconseguir la nostra llibertat. Cal tornar a dir que, segons el plantejament del psicòleg canadenc, Albert Bandura, a la seva teoria de l'aprenentatge social; l'origen de la discriminació sexista es comença a reproduir a l'entorn familiar, els infants aprenen dels seus models de referència; com comportar-se, com comunicar-se amb la resta de persones, com expressar-se, distribució de les tasques domèstiques, etc. Per tant, si els infants tenen com a referents, persones que reprodueixen comportaments sexistes i/o masclistes, és possible que normalitzin aquests tipus de relacions. Pel que fa a la prevenció d'aquestes formes de violència, cal començar per l'educació en la igualtat. Per això, treballem en el nostre projecte, la igualtat i la perspectiva de gènere. Ho fem en grup, perquè pensem que és més enriquidor, perquè escoltar opinions diverses d'històries de vida diferents, sempre ajuda a posar tot en dubte. Utilitzem el procés natural de convivència (La importància de treballar en grup), ja que l'acció educativa ha de buscar la finalitat de transmetre els coneixements al grup. Quan treballem en equip, ho associem a treballar tots/es junts/es a través de diferents punts de partides i de diferents àrees. Creiem que, si totes les persones s'evoquen d'una manera comprometedora i cohesionada s'obtindran millors resultats. Una bona mostra és que, la idea del treball en grup la trobem en la gran majoria dels àmbits laborals, en forma de grups temporals o permanents. I fa que passis de l'interés individual a l'interès comú o general. Finalment, escollim treballar en grup per tal de complir unes necessitats, que són:

• Que el resultat sigui major a l'esperat.
• Atorguem l'apoderament a cadascun dels membres i eliminem els possibles obstacles que sorgeixin.
• Evitarem que es creï una jerarquia

• Fomentar la responsabilitat, el respecte i la capacitat de donar una resposta al canvi. Altrament, el treball social és una eina indispensable per aconseguir la transformació social, per eliminar o/i reduir les problemàtiques socials, per produir un món més just, on existeixi una igualtat d'oportunitats per a totes les persones en els diferents col·lectius que predominen a la societat. En altres paraules, és un mètode per ajudar a les persones, proporcionant-los/les experiències de grup. Aquest mètode comprèn les relacions recíproques entre treballadors/es i participants i entre les participants i l'activitat del grup. El/la treballador/a social les fa servir simultàniament amb membres individuals i amb la totalitat del grup, treballant amb tots dos i ajudant-los a fer servir les seves capacitats i les seves forces (Konopka, 1976). Per tant, farem ús del treball social dins del nostre grup, per provocar canvis en la vida deles dones i en l'entorn del barri de La Marina, que és on es porta a terme la nostra intervenció social. L'objectiu és, fer front a les situacions problemàtiques, a través de la dinàmica de grups, amb les dones del nostre centre, i intentar prevenir-ho a través de les nostres capacitats trencant les barreres socials. A partir de la nostra experiència com a Treballadores Socials, treballem amb intervencions per promocionar a la societat, un bé indispensable per a la supervivència com a societat humana. I ens comprometem a seguir els valors del treball social, a projectar amb responsabilitat, capacitat i sentit de la justícia tot allò que creiem que és una millora pel grup amb el qual intervenim. Ho fem, utilitzant coneixement teòrics i metodològics i els sabers que ens proporcionen els infants i l'equip de professionals. Tot això, amb dedicació i vocació, respectant la dignitat i autonomia de les persones amb les quals treballem. Per això, veiem tan necessari vincular el treball social amb la nostra planificació, per programar, desenvolupar i avaluar totes les intervencions relacionades amb la promoció per a la igualtat de tracte i d'oportunitats entre els nens i les nenes. D'aquesta manera, ens acostarem a la transformació i canvi social al qual volem arribar. En les nostres intervencions, l'interès comú, és treballar per la formació en gènere i l'empoderament de les dones, amb 30 dones del barri de La Marina, des d'una educació igualitària i treballant, a través del cinema. Perquè a través del cinema?

Totals Número d’ activitats, xerrades, tallers i altres 61 Número de dones participants 2. Número d’homes participants 208 SARA A nivell comunitari:

• Prevenció i sensibilització social.
• Assessorament i suport a altres professionals d'altres serveis que també intervenen en situacions de violència masclista. Després d'analitzar la informació obtinguda dels centres, ens hem adonat de la gran necessitat de la intervenció comunitària amb les dones, per aconseguir una major participació social i com a conseqüència prevenir les situacions de desigualtats. En definitiva, creiem que el nostre projecte pot ser de gran utilitat, per aconseguir una transformació social, i qüestionar l'educació i aprenentatge aparentment igualitari/a, on s'amaguen una sèrie d'elements, actituds, pensaments i accions que afavoreixen les desigualtats de gènere. 1.2. Ubicació i Zona d’influència El nostre projecte es porta a terme al barri de la Marina, Zona Franca. Anteriorment, el territori de la Marina de Sants es tractava de la zona deltaica del riu Llobregat on predominava un paisatge agrícola poblat de camps de cultiu, pastures i masies. A la part costanera, hi havia petits pobles de pescadors.

Durant la primera revolució industrial aquest barri era el lloc idoni per a la implantació de prats d’indianes. A poc a poc les àrees de pastura es van convertir en fàbriques, entre elles, el Prat Vermell, Can Nata, o el Prat de l’Ase. A partir de la dècada de 1840, a la part baix de la Marina de Sants van començar a instal·lar-se indústries d’altres sectors com el de la metal·lúrgia i el de la construcció naval. El 1883, es va instal·lar el cèlebre hipòdrom de Can Tunis, un espai hípic que es va convertir en un modern centre social i esportiu per a la població catalana. Per una altra banda, les comunicacions de la zona van millorar amb la construcció de tres grans eixos: la carretera de la Indústria, que correspon actualment al Passeig de la Zona Franca; la carretera de Can Tunis, que recorria la paret de Montjuïc que descendeix bruscament sobre el mar i la qual unia la Marina amb la ciutat vella. Entorn dels transports públics, hi havia una gran carència d’aquests, això va provocar que La Zona Franca en el seu conjunt quedes literalment aïllada de la resta de barris del districte Sants-Montjuïc. No va haver-hi més canvis fins al 1950, quan va sorgir la necessitat d’habitatges per als barraquistes repartits per Barcelona, així que van néixer els barris d’habitatges socials que donarien origen a l’actual conglomerat de ravals. Entre altes, les Cases Barates de Can Clos, Polvorí i Vinya, i els grups d’habitatges socials de la connexió i Ferrocarrils Catalans. Actualment, és un gran espai d’activitats industrials i logístiques, sense la presència de sector residencials. Avui, el barri està en plena evolució. Han aconseguit tenir metro a través de multituds de manifestacions,i per fi, després de més de 30 anys del primer projecte, hi ha transport de qualitat. Actualment, el Centre Cívic La Cadena és un espai públic on es fan activitats de lleure per totes les edats, i que donada les bones instal·lacions, hem volgut utilitzar perquè tingui lloc el nostre projecte. El centre té diverses instal·lacions: L’aula taller

• Dutxes del Centre
• Parc de Can Sabaté. Està 500m de distància del Centre Cívic La Cadena.

El nostre centre compta d’una varietat d'instal·lacions: una sala polivalent preparada pel ball i assaig, una altra sala més gran que disposa d’un petit escenari i lavabos, una altra sala més petita per realitzar cursos i una sala també destinada a ball i assaig. Totes les sales están equipades per una pissarra, miralls i un equip de música. A més, el centre disposa d’una pati al aire lliure, prou gran per realitzar activitats, una sala d’ordinadors, un gimnàs i una sala de vestidors i lavabos, on disposen de dutxes per si calgués. És clar que també comptem amb un despatx i una sala de reunions per quan concretem una reunió o tenim visites programades. L’objectiu és que les dones entenguin i realitzin millor les activitats i gràcies a la varietat d'instal·lacions, podem dividir el grup en petits grups per tal de fomentar la participació i la cohesió de tots. També ens afavoreix per apropar-nos més a elles i crear confiança i atendre millor cada una de les necessitats de cadascuna.

A on es destina el pressupost municipal? Amb això, podem observar que molts dels diners invertits en serveis públics, són per l’àmbit comunitari. Per tant, nosaltres executem el nostre projecte, a partir de les subvencions que rep la Unió d’Entitats de La Marina, la qual les reparteix fet una redistribució dels diners, de forma equitativa, per poder portar a terme els objectius dels projectes finançats. 2.2 Missió La nostra missió és oferir resposta a diverses necessitats causades pel simple fet de ser dones. Les nostres eines i estratègies per aconseguir el canvi, van dirigides a totes les dones del barri

de La Marina. Volem acompanyar-les, conscienciar, informar i acollir per millorar la qualitat de vida de la comunitat.

3. L'aproximació a l'objecte d'intervenció En aquest punt presentem la població objecte d'estudi i especifiquem el mostratge que s'utilitza definint els criteris d'inclusió i exclusió per a la selecció de les persones informants i dels professionals. 3.1.Àmbit d'estudi i població objecte d'estudi L'àmbit d'estudi del nostre projecte és sobre els límits, obstacles i les dificultats, fomentades i normalitzades per la societat en relació amb les dones i el seu context actual. Relacionat amb l'objecte d'estudi que són les dones i la comunitat. Actualment, les dones som discriminades per part de la societat patriarcal en la qual vivim, un sistema que situa a l'home per sobre la dona en tots els àmbits existents. 3.2.Selecció de la mostra Sobre les tècniques utilitzades de la mostra és quantitatiu, no probabilístic i intencionals, ja que nosaltres triem les persones participants, que en aquest cas, seran dones que vulguin voluntàriament participar en el nostre projecte. A continuació descriure'm els criteris per poder participar. Aquestes participants, les seleccionarem informant-nos sobre les dades personals i les rutines de les dones, per exemple buscant si alguna dona ha demanat informació sobre projectes de gènere i assessorar-les a la vegada que les hi expliquem la nostra idea del projecte per si volen participar. En les dones: Taula 1: Informació sobre la inclusió o exclusió de les participants del projecte. INCLUSIÓ EXCLUSIÓ Dones Homes

Per tant, ens trobem davant d’un grup heterogeni ja que hi haurà una diferència entre les persones membres del grup, destacar que “l'heterogeneïtat ens assegura la vitalitat” (Brown, 1971). 3.3.SOCIOGRAMA El sociograma és una tècnica d'anàlisi de dades que concentra la seva atenció en la relació que què s'estableixen entre els diferents vincles socials dins d'un grup qualsevol. En aquest cas fem la representació dels diferents vincles que es formen entre els professionals del projecta i la resta de institucions i associacions amb les quals ens trobem en constant coordinació. En primer lloc, fer menció del significat de les 3 formes geomètriques que apareixen:

• Triangles: Institucions publiques, en les que s’aprecien dues: o L’ajuntament de Barcelona o Serveis Socials
• Cercle: Els professionals que formen el nostre projecte:

o Treballadors/es Socials o Psicòleg/a o Administrador/a

• Quadrat: Associacions. Serveis d’atenció a la Dona. o CAID o PIAD o SARA
• Rectes: Són les relacions de dependència
• Rectes amb punts: Son les relacions de col·laboració Com a comentari del sociograma, volem exposar les diferents relacions existents per poder portar a terme els objectius establerts del nostre projecte. D’una banda, hi ha una vinculació de dependència amb l’Ajuntament, ja que és qui reparteix el pressupost municipal per a projectes comunitaris. D’una altra banda, hi ha relacions amb serveis socials, perquè en el cas de què alguna dona de les participants ens expressi un problema econòmic, tinguem la possibilitat de derivar-la. Altrament, la vinculació amb el CAID, PIAD i SARA, té a veure amb la promoció del nostre projecte, i la derivació de les dones participants, en casos de necessitats emocionals, terapèutiques, jurídiques, assessorament, acompanyament. En definitiva, problemàtiques que afectin a les dones pel simple fet de ser-ho. Per últim, destacar la presencia dels 3 professionals que formen el nostre projecte i la relació de dependència que hi ha establerta entre ells. 3.4.DAFO A l’apartat següent, podem observar una taula on identifiquem les fortaleses i les debilitats internes i les oportunitats i amenaces externes que trobem al llarg del nostre projecte des del punt de partida previ i fins a un plantejament de futur.