Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Treball individual Anyon, Ejercicios de Sociología

Lectura de l'Alejandro Montes, BLOC A, Context Social

Tipo: Ejercicios

2019/2020

Subido el 02/01/2020

al-alive
al-alive 🇪🇸

3.7

(3)

11 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Alba Marcial Ridao CONTEXT SOCIAL I GESTIÓ ESCOLAR
Entrega danàlisi del text dAnyon 31/10/19
TREBALL INDIVIDUAL BASAT EN LA LECTURA DE J. ANYON “CLASE SOCIAL Y
CONOCIMIENTO ESCOLAR”
Dues de les 5 escoles que es mencionen en aquesta lectura són escoles de classe treballadora,
en què lalumnat que assisteix concorda amb el tipus descola dins el barri on es localitza. Tot
sha de dir que la població escolar, és a dir, el tipus dalumne que hi assisteix, és heterogènia, de
raça blanca i amb una ràtio menor, però amb tendència ascendent dètnia de color. Les famílies
daquest alumnat no creuen poder millorar i ascendir dins lestructura social. es troben en un
estancament prolongat. Hi ha una manca dexpectatives de futur (manca de projecció, en altres
paraules) que podria ser explicada per dos grans fets: probablement perquè no volen ascendir
socialment, o degut a lorigen social. Els professors, però, dins el rol de docents a lescola, fan ús
de letiquetatge per tal de donar resposta al seu, també, poc interès que aprenguin més del
necessari. Així ho veiem aquí: <<Necesitan lo básico. Las cuatro regles. Les manteneos ocupados
(...)necesitan saber lo básico porque son perezosos>>. Per tant, no tenen grans expectatives dells, ni
esperen, de manera indirecta, que arribin molt lluny. Pel que fa al model pedagògic, veiem com
es vol transmetre només els coneixements més bàsics, habituats en la memorització daquests
en relació a la repetició, el qual pot acabar provocant que sigui més monòton el treball. Aquest
és un dels efectes del capital cultural. Fem referència, alhora, als codis educatius de Basil
Bernstein: en aquest cas, aquest model pedagògic seria visible, ja que lemmarcament i la
classificació es troba en grans ocasions i molt rígida. Finalment, si haguéssim de caracteritzar
lactitud de tot lalumnat respecte la cultura escolar, seria la resistència, ja que no connecta amb
lescola, ni fa ni el més mínim intent de millorar. En aquest cas, lefecte pigmalió hi té a veure, ja
que la influència de les expectatives del professorat influeix a la vegada amb la dels altres.
La darrera escola es caracteritza per un alumnat provinent de classe mitjana, amb una certa
classe treballadora estable, però en una minoria. Aquest tipus dalumne, en comparació a la
classe anterior, presenten una clara voluntat de mobilitat ascendent, demandat pel capital
cultural i lesforç que hi posen. Es pot veure com, repetidament, mostren entusiasme amb el
que estan fent, i tenen el sentiment que, si es treballa dur, es podrà arribar més lluny. Els
professors, daltra banda, els veuen amb capacitat daconseguir aquella fita que shan proposat.
A més, la gran majoria del docent intenta fer-los entendre: <<Es un poco difícil para ellos. Tiene un
nivel de sexto curso. Pero mi objectivo es la comprensión. Intento ayudarles a comprender lo que leen.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Treball individual Anyon y más Ejercicios en PDF de Sociología solo en Docsity!

Entrega d’anàlisi del text d’Anyon 31/10/ 19

TREBALL INDIVIDUAL BASAT EN LA LECTURA DE J. ANYON “CLASE SOCIAL Y

CONOCIMIENTO ESCOLAR”

Dues de les 5 escoles que es mencionen en aquesta lectura són escoles de classe treballadora, en què l’alumnat que assisteix concorda amb el tipus d’escola dins el barri on es localitza. Tot s’ha de dir que la població escolar, és a dir, el tipus d’alumne que hi assisteix, és heterogènia, de raça blanca i amb una ràtio menor, però amb tendència ascendent d’ètnia de color. Les famílies d’aquest alumnat no creuen poder millorar i ascendir dins l’estructura social. es troben en un estancament prolongat. Hi ha una manca d’expectatives de futur (manca de projecció, en altres paraules) que podria ser explicada per dos grans fets: probablement perquè no volen ascendir socialment, o degut a l’origen social. Els professors, però, dins el rol de docents a l’escola, fan ús de l’etiquetatge per tal de donar resposta al seu, també, poc interès que aprenguin més del necessari. Així ho veiem aquí: <<Necesitan lo básico. Las cuatro regles. Les manteneos ocupados (...)necesitan saber lo básico porque son perezosos>>. Per tant, no tenen grans expectatives d’ells, ni esperen, de manera indirecta, que arribin molt lluny. Pel que fa al model pedagògic, veiem com es vol transmetre només els coneixements més bàsics, habituats en la memorització d’aquests en relació a la repetició, el qual pot acabar provocant que sigui més monòton el treball. Aquest és un dels efectes del capital cultural. Fem referència, alhora, als codis educatius de Basil Bernstein: en aquest cas, aquest model pedagògic seria visible, ja que l’emmarcament i la classificació es troba en grans ocasions i molt rígida. Finalment, si haguéssim de caracteritzar l’actitud de tot l’alumnat respecte la cultura escolar, seria la resistència, ja que no connecta amb l’escola, ni fa ni el més mínim intent de millorar. En aquest cas, l’efecte pigmalió hi té a veure, ja que la influència de les expectatives del professorat influeix a la vegada amb la dels altres. La darrera escola es caracteritza per un alumnat provinent de classe mitjana, amb una certa classe treballadora estable, però en una minoria. Aquest tipus d’alumne, en comparació a la classe anterior, presenten una clara voluntat de mobilitat ascendent, demandat pel capital cultural i l’esforç que hi posen. Es pot veure com, repetidament, mostren entusiasme amb el que estan fent, i tenen el sentiment que, ‘si es treballa dur, es podrà arribar més lluny’. Els professors, d’altra banda, els veuen amb capacitat d’aconseguir aquella fita que s’han proposat. A més, la gran majoria del docent intenta fer-los entendre: <<Es un poco difícil para ellos. Tiene un nivel de sexto curso. Pero mi objectivo es la comprensión. Intento ayudarles a comprender lo que leen.

Entrega d’anàlisi del text d’Anyon 31/10/ 19 Creo que es más importante que las calificaciones, aunque también éstas son importantes. Pero si no entienden lo que leen no sabran nada>>. Dins el projecte educatiu, la possibilitat és una idea que sempre es contempla. Aquest tipus de model pedagògic contempla la creativitat, els continguts addicionals i el desenvolupament personal. Aleshores, trobem una combinació d’aquest, ja que la classificació i l’emmarcament són majoritàriament forts però alhora són flexibles, més lliures, dins el terme d’emmarcament, fet que dona peu a altres processos pedagògics. Si haguéssim de caracteritzar l’actitud dels estudiants parlaríem d’estrenyesa, ja que per molt esforç que facin, de vegades no són capaços d’aconseguir-ho. La penúltima escola que se’ns presenta a continuació en la lectura tracta un tipus d’alumnat dins una classe social diferent: les noves classes mitges. Això ho sabem directament per la varietat de les professions liberals que se’ns descriuen: metges, executius, dissenyadors, etc., però també hi havia unes poques famílies menys adinerades, amb professions com supervisors o professors d’universitat, a més d’altres que residien dins la classe treballadora. Hi ha, en una tendència majoritària, un cert interès de mantenir-se. Tanmateix, hi ha una voluntat de moure’s de manera ascendent tot seguint estratègies o oportunitats que ofereixin aquesta ascensió. El docent, com a autoritat pedagògica, es vol assegurar que en aquesta escola s’aconsegueixi un perfil d’alumne que sàpiga extreure conclusions fruit de les seves pròpies experiències, tot desenvolupant la creativitat i el desenvolupament personal de forma liberal. Com hem dit anteriorment, veiem com la seva proposta pedagògica té l’objectiu principal de fer que l’alumnat aprengui de l’experiència, que pensi per si mateix i que sigui capaç, al mateix moment, de donar sentit a aquesta vivència. Té una classificació i emmarcament clarament baix, ja que fan ús dels aprenentatges vivencials per desenvolupar el coneixement pertinent. Així doncs, tenen expectatives altes d’aquests alumnes. Altra vegada, podríem dir que l’actitud de l’alumnat es basa en l’adhesió: aprova els exàmens i hi dedica l’esforç corresponent. Por posar fi a aquest qüestionari, ens trobem amb, de fer, l’última escola que se’ns presenta. Aquesta institució mostra un alumnat provinent de la classe alta, també anomenada de la classe benestant, pel fet que la majoria dels pares dels estudiants eren vicepresidents d’empreses o altres institucions o alts càrrecs executius. Aquest tipus de classe ha de buscar estratègies per evitar el desplaçament social descendent. No tenen motius per ‘baixar’ dins l’escala social. per aquest motiu, un dels factors més habituals i parlats dins aquesta classe és el requeriment