NEUROPSICOLOGIA: DEMÈNCIA PER MALALTIA DE PICK
Berta Mahiques i Marina Trujols
Tercer curs del grau en Psicologia
Olga Bruna
Facultat de Psicologia
Universitat Ramon Llull- Blanquerna
29 de Maig del 2017
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Orientación Universidad
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Busca documentos
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Busca tu universidad
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Video Cursos
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Quiz
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pregúntale a la comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
¡Nuestros e-books salva-estudiantes!
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Treball Malaltia de Pick, Guías, Proyectos, Investigaciones de Neurociencia
Asignatura: Neuropsicología, Profesor: Olga Bruna, Carrera: Psicologia, Universidad: URL
Tipo: Guías, Proyectos, Investigaciones
2016/2017
1 / 24
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Documentos relacionados
Vista previa parcial del texto
¡Descarga Treball Malaltia de Pick y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Neurociencia solo en Docsity!
NEUROPSICOLOGIA: DEMÈNCIA PER MALALTIA DE PICK
Berta Mahiques i Marina Trujols Tercer curs del grau en Psicologia Olga Bruna
Facultat de Psicologia Universitat Ramon Llull- Blanquerna 29 de Maig del 2017
Resum En aquest treball parlarem de les demències, específicament de la demència frontotemporal per malaltia de Pick. Conforme ens fem grans, és lògic que hi hagi una pèrdua d’agudesa en les capacitats físiques i mentals. Però cada cop es més comú que les persones present un quadre clínic amb un diagnòstic de demència senil. L’any 2016 es calculava que entre un 5% i 8% de la població general de 60 anys d’edat o més, patiria demència en un determinat moment de la seva vida. La demència és una de les principals causes de discapacitat i dependència entre les persones grans en el món sencer i te un impacte físic, psicològic, social i econòmic tant en els malalts com en les famílies i, també en la societat. La demència frontotemporal és una malaltia que te com a conseqüència el mal progressiu dels lòbuls frontals i/o temporals, dins d’aquesta trobem la malaltia de Pick una demència de tipus cortical molt poc freqüent. És una demència progressiva que comença a partir dels 50-60 anys d’edat i que atròfia les regions frontotemporals del cervell. La duració mitja de la malaltia és de 6 a 7 anys. Aquesta infermetat provoca la destrucció de les cèl·lules nervioses del cervell i, a la vegada, a la creació de substàncies anormals (cèl·lules Pick). Els símptomes d’aquesta demència són, alteracions del comportament, alteracions cognitives, símptomes depressius, símptomes neurològics i símptomes extrapiramidals. Abstract In the next pages, we will talk about dementia, more specifically about frontotemporal dementia for Pick's disease. As we get older, it is logical that there is a loss in the physical and mental capacities. But it is becoming more common that people nowadays have a clinical diagnosis of dementia. In 2016 it was estimated that between 5% and 8% of the general population of 60 years of age or older, will suffer dementia at some point in their lives. Dementia is one of the main causes of disability and dependence among the elderly it also has a physical, psychological, social and economic impact, in people who are suffering dementia, but also the families and in society. Frontotemporal dementia is a disease that results in a progressive deterioration of the frontal lobes and / or the temporary lobes, one of them, is the Pick’s disease which is a quite rare cortical dementia. It is a progressive dementia that starts from 50-60 years of age and causes an atrophy in the frontotemporal brain regions. The average duration of the disease is six to seven years. This disease destroys the nerve cells in the brain and, in turn, it creates abnormal substances (cell Pick cells). The symptoms of this dementia are, behavioral disorders, cognitive impairment, depressive symptoms, neurological symptoms and extrapyramidal symptoms.
1. INTRODUCCIÓ
A mesura que envellim és inevitable que perdem agudesa en les capacitats físiques i mentals. En algunes persones, no és d’estranyesa trobar-nos amb un quadre clínic on es mostri un diagnòstic de demència senil, caracteritzat principalment per la pèrdua de memòria.
Actualment associem aquesta pèrdua de memòria a trastorns mentals orgànics; a demències, amnèsies, delíriums o trastorns de personalitat deguts a lesions o disfuncions cerebrals. Entre aquestes, la demència és la més coneguda actualment. Aquesta, entre d’altres, és una de les grans preocupacions a nivell mundial, tant de les persones grans, com dels joves que viuen amb persones que han patit o estant patint algun tipus de demència. L’any 2016 es calculava que entre un 5% i 8% de la població general de 60 anys d’edat o més, patiria demència en un determinat moment de la seva vida. Segons l’estudi del grup EURODEM (European Community Concerted Action Epidemiology and Prevention of Dementia), l’anàlisi de diversos estudis de prevalencia de demencia realitzats a Europa en els últims anys han demostrat que la prevalència oscil·la entre el 1,5%, en el grup de 65 anys a 69, i el 29,9% en el grup de 90 a 94 anys d’edat. A més a més s’estima que la prevalència es duplica cada cinc anys d’edat (Hofman, 1991).
Per aquests motius exposats anteriorment, en el següent treball ens proposem aproximar-nos a trets generals cap el concepte de demència. Per altre banda, a trets més específics ens centrarem en la Demència Frontotemporal o Malaltia de Pick, per a una investigació més acurada sobre aquesta estranya malaltia, també cada cop més comuna en la societat actual. Recorrerem a informació de pàgines web, llibres i articles que ens serviran per a una posterior contextualització de la malaltia, un diagnòstic d’aquesta i una comparació amb les altres demències per a una visió més clara de les diferències entre elles. També treballarem sobre el seu tractament, com s’evalua i com afecta aquesta a nivell social, la situació en diferents països així podent formular una possible hipòtesis de prevenció del deteriorament d’aquesta. Així doncs, el principal objectiu d’aquest treball serà el de conèixer el paper de l’exploració neuropsicològica en el diagnòstic de la malaltia de Pick, bastant-nos en l’expolarió del concepte demència i
així conèixer les característiques principals d’aquesta així podent diferenciar-la d’altres tipus de demències molt conegudes com la malaltia de l’Alzehimer.
2.1 La demència més coneguda El subtipus de demència més freqüent és la demència de tipus Alzheimer. L’Alzheimer va ser descrit per Alois Alzheimer (1907) com a atrofia parieto-temporal del còrtex, amb plaques senils, pèrdua neuronal, pèrdua sinàptica i degeneració grano vacuolar. És una malaltia degenerativa del sistema nerviós de caràcter progressiu. Algunes investigacions suggereixen que l’origen radica en la part genètica. Com més gran és la persona, més gran és el risc de desenvolupar Alzheimer. Després dels 65 anys, la probabilitat de desenvolupar Alzheimer es duplica cada 5 anys. Les persones de 85 anys o més tenen gairebé un 50% de probabilitats de tenir la malaltia. Segons el DSM 5, les característiques principals de la enfermetat de l’Alzheimer són el inici insidiós i la progressió gradual dels símptomes cognitius i comportamentals. La presentació típica és amnèsica (amb alteracions en la memòria i l’aprenentatge). També existeixen presentacions no amnèsiques més extranyes, com la variant visoespacial o la afasia logopènica.
2.2 Factors de risc Els factors de risc són les característiques de les persones o circumstàncies en concret que augmenten la possibilitat de patir un trastorn psicopatològic. Aquest augment o impacte es pot reduir amb factors de protecció o evitació de circumstàncies en concret. En base a diferents estudis de prevalència sobre la demència s’han començat a identificar alguns factors de risc sobre aquesta. Els principals són: ● Per una banda, l’edat és el primer factor de risc, variant aquesta en base de el tipus de demència. ● En segon lloc, el sexe. Diferents estudis han demostrat que les dones presenten major factor de risc que els homes. ● La historia familiar també és un factor de risc. El fet de que un antecedent familiar hagi patit o pateixi una demència, en parents directes, incrementa fins a quatre vegades el risc de patir-ne una. ● El traumatisme cerebral o microtraumatismes; aquests, juntament amb la pèrdua de coneixement provoca un augment de la producció de plaques difuses d’amiloide, fet que augmenta el factor de risc de patir una demència.
● Per últim, el Síndrome de Down també s’ha relacionat com a factor de risc per a la demència o malaltia de l’Alzheimer. Segons estudis, el moment en el que aquestes persones arriben a l’edat mitja, comencen a desenvolupar plaques neurofibrilars, característiques de la malaltia de l’Alzehimer. Tot i aquests, hi han altre factors de risc que poden desencadenar una demència o bé augmentar el risc d’ella. De les anteriors, no podem controlar cap d’elles ja que parlem de característiques biologiques i genètiques però, diferents estudis han demostrat que hi han d’altres que si que podem modificar i evitar. Per una banda el tabaquisme és un factor de risc. Alguns estudis han demostrat una relació inversa entre les persones fumadores i el desenvolupament de la demència. L’aterosclerosis, la presió arterial, el colesterol, la depressió, la diabetis, els alts nivells d’estrògen i els nivells d’homocisteína en sang també són factors de risc que podem controlar per tal de disminuir la possibilitat de patir una demència al llarg de les nostres vides.
Cara lateral de l’encèfal en un cas de Malaltia de Pick, mostrant atrofia cerebral especialment del lòbul temporal. Cortesía del Prof. W. Blackwood (Atlas of Neuropathology. Livingstone LTD, Edinburg). Rev. De Neuro-Psiquiat. 2004; 67 (1-2):80-105.
Tall vertical-frontal hemisfèric en un cas de Malaltia de Pick, mostrant atrofia marcada de la substància gris i blanca del lòbul temporal amb agrandament ventricular. Cortesía del Prof. W. Blackwood (Atlas of Neuropathology. Livingstone LTD, Edinburg). Rev. De Neuro-Psiquiat. 2004; 67 (1-2):80-105.
A: Cossos Pick demostrats en dos neurones adjacents. B: dos neurones balonades (fletxes), C: Cossos Pick presents en les cèl·lules granuloses de la F. Dentada (fletxa). Augment 60x. Cortesía del Prof. N. Tresser, Departamento de Patología, Universidad de Pennsylvania. Escuela de Medi- cina, Philadelphia, USA. ). Rev. De Neuro-Psiquiat. 2004; 67 (1- 2):80-105.
3.1 Símptomes La malaltia en un principi mostra canvis precoços i lentament progressius del caràcter i del comportament que més endavant provoca un deteriorament cognoscitiu, amb predomini de les alteracions del llenguatge, i en ocasions símptomes extrapiramidals (tremolor, i alteracions de la marxa). Els símptomes més comuns són:
Alteracions del comportament: es mostren amb símptomes de desinhibició social, que inclouen; pèrdua de cura personal, conducta social i sexual inadequada, i també en relació amb el medi ambient. Irritabilitat, impulsivitat, conductes violentes, comportaments compulsius, i comportament repetitiu també en formen part d’aquesta alteració. Per símptomes d'inhibició entenem el aïllament social, indiferència emocional, pèrdua d'iniciativa, disminució d'interès per les activitats quotidianes i despreocupació.
Alteracions cognitives: apareixen a l’any i mig o 2 més tard que les anteriors i es mostren a través del llenguatge, amb un empobriment del llenguatge, manca de fluïdesa, ecolàlia (la repetició de forma involuntaria d’una paraula o frase que acaba de dir una altre persona), i la incapacitat per anomenar objectes. També veiem una disminució en la capacitat per llegir i escriure, i mutisme. També notem els canvis en la memòria, encara que no es produeix una perdua molt greu o rellevant. Es produeixen problemes d’orientació, de càlcul i agnòsies (capacitat de percebre i reconèixer estímuls dels sentits visuals, corporals i tàctils). Es veu una afectació de la capacitat de planificació i execució d'accions a causa d’un processament mental lent i una dificultat per alternar tasques o realitzar activitats motores seqüencials.
Símptomes depressius: poden apàreixer idees de suïcidi i idees delirants. No és estrany que comenci amb simptomatologia psiquiátrica.
Símptomes neurològics: entre aquests trobem el reflex de Grasping (reflex que que es dóna en les primeres setmanes de vida dels humans, que es caracteritza
3.2 Diagnòstic
Criteris per el diagnòstic de demència frontotemporal. Lund and Manchester groups, 1994.
Aquí explicarem alguns dels símptomes i alteracions que no coneixíem pel nom: ● Conducta hiperoral → Portar-se els objectes a la boca. ● Conducta de utilizació → Tendència del pacient a utilitzar els objectes que té a mà, sense una finalitat ni una intenció real. ● Conducta perseverativa → Idees fixes, oposició al canvi.
● Anosognosia → Desconeixement de la malaltia, no té percepció dels seus dèficits. ● Ecolàlia → Repeteix de forma involuntària una paraula o frase que acaba de dir una altre persona. ● Acinèsia → Incapacitat per iniciar un moviment quan és precisa.
● També es realitzen altres maniobres com l'aplicació d'estímuls lumínics. Aquestes tècniques d'activació es realitzen per estudiar les variacions que produeixen en l'activitat cerebral. ● Un examen neurològic, és una avaluació del Sistema Nerviós d'una persona que es pot fer en el consultori del metge. Es pot realitzar amb Instruments, com llanternes o martells per als reflexos, i pel general no resulta dolorosa per al pacient. Es composa de diversos aspectes, entre els quals s'inclouen l'avaluació de les capacitats motores i sensorials, l'equilibri i la coordinació, l'estat mental (el nivell de consciència i interacció del pacient amb l'entorn), els reflexes i el funcionament dels nervis. ● Un examen del líquid cefaloraquídi. És un examen per analitzar el líquid que envolta el cervell i la medul·la espinal, hi ha diferents formes d'obtenir una mostra de líquid cefaloraquidi. La punció lumbar és el mètode més comú. Una tomografia computaritzada, es tracta d’un procediment amb imatges que fa servir equip especial de raigs X per crear imatges detallades, o exploracions, de regions internes del cos. ● Per últim, examens de sensibilitat, pensament i raonament (funció cognitiva) i funció motora.
3.4 Tractament Actualment, no existeix un tractament curatiu, com en la majoria de les demències, el tractament es basa en mesures no farmacológiques d’atenció al malalt i a les persones que estàn al seu càrrec. S’haura de proporcionar un suport medic i emocional tant a la persona que pateix la malaltia com als familiars que s’ocupen, ja que és de gran importància que coneixin bé la malaltia i els seus símptomes i així, col·laborin per tal de que el pacient evolucioni el més favorablement possible, i entenguin que tots aquells comportaments que té son a àrrel de la demència.
Tot i així els símptomes relacionats amb trastorns de la conducta milloren amb inhibidors de la recaptació de serotonina, amb nerolèptics i carbamazepina. Hi ha estudis recents on a través d’inhibidors de serotonina i trazodona, han mostrat ser útlis per tractar els canvis comportamentals. La desinhibició, la alteració en el control de impulsos i la agressió semblen tenir una relació amb una disminució en la transmissió serotoninèrgica, el que explicaria el benefici dels inhibidors de recaptació de serotonina en el maneig dels símptomes.
Alhora, s’ha d’utilitzar un tractament sintomàtic per tractar l’ansietat, les alucinacions, els canvis de personalitat, l’agitació, l’insomni i la depressió. Nomes en el cas de que existeixin símptomes neurològics de tipus extrapiramidal (temblor i alteracions de la marxa), s’utilitzaran antipsicòtics, ja que, la utilització d’aquests quan no existeixen aquests símptomes pot causar l’efecte contrari i empitjorar l’estat del pacient. En pacients que pateixen Alzheimer s’estan utilitzant inhibidors de la acetil- colinesterasa, perquè hi hagi majors quantitats de acetilcolina a disposició de la neurotransmissió. D’aquesta forma s’ha aconseguit millorar alguna capacitat cognitiva, aconseguint que es freni la seva evolució però no curant-la. Tot i així no està clar que provoqui alguna millora per la enfermetat de Pick.
depressius a causa del sentiment de solitud, ansietat, insomni, irritabilitat, nerviosisme i sentiment d’impotència. Tot això pot suposar una crisi en la dinàmica familiar, la pèrdua de plans de futur. L'acte de cuidar té un impacte directe sobre l'oci i les relacions socials dels cuidadors, amb una clara disminució en aquestes activitats, el que afavoreix l'aïllament social.
Pel que fa a les repercussions a nivell econòmic, els costos poden ser elevats. El fet de contractar personal auxiliar, consultes mèdiques, exàmens de supervisió i remeis, i de vegades l’internament en una institució requereix de molts diners, un altre motiu causant de conflictes entre els cuidadors.
4. CAS CLÍNIC
Pacient del sexe femení de 38 a d'edat, casada, amb dos fills, Llicenciada en Educació Artística, sense antecedents de trastorns psiquiàtrics, i orfe de de pare per demència als 43 anys d’aquest. Fa aproximadament vuit mesos va començar a sentir-se malament, nerviosa, intranquil·la, molt ansiosa, no pot coordinar les seves idees, trista, plora freqüentment, te son lleuger amb despertaments freqüents, i no cuida la seva higiene personal. Va rebre tractament amb amitriptilina 200 mg/d, trifluoperazina 3 mg/d, i acupuntura ansiolítica durant quatre mesos amb una millora aparent. Es portada novament per un familiar als vuit mesos, perquè la pacient presenta alteracions en la marxa, lentitud, pèrdua de l'equilibri, tremolors a les mans, rigidesa i incoordinació dels moviments, oblit de les coses habituals, dificultats per comprendre el que se li diu, indiferència davant del que passa al seu voltant, menja constantment, es perd en llocs coneguts, parla sola, te dificultats per expressar-se i es riu sense motius. Se li procedeix a fer diferents exàmens per tal de descartar possibles hipòtesis. A l'entrevista es presenta amb roba de civil, coopera poc i utilitza llenguatge incoherent amb un processament pobre i concret. Es mostra indiferent i desorientada temporoespacial. Mostra dificultats de psicomotricitat, en la memòria i grans dificultats per a realitzar les proves, lentitud, abstracció per formar conceptes, i incapacitat per copiar figures. Per altre banda es presenta inexpressiva facialment, tendeix a ampliar la base de sustentació de la marxa, disminució de la força muscular global i poca reflectivitat cutània. Pel que fa als parells cranials els moviments oculars conjugats tenen poca constància en la permanència dels ulls en posicions extremes. En el examen neuropsicològic mostra trastorns en l’atenció amb gran distracció, trastorn en l’orientació espacial, alteracions del llenguatge discursiu i narratiu, ecolàlia, inèrcia, estereotípies, agrafia, i greus alteracions de les funcions corticals superiors. Un cop s’han establerts els símptomes dels resultats de les proves, se li diagnostica demència de la malaltia de Pick segons les pautes del diagnòstic de la CIM-10. Posteriorment va rebre tractament de sosteniment i simptotic amb multivitamines, neurolèptics (Haloperidol en dosi de 6 mg / d, benzodiasepines (diazepán 15mg/d i ozonoteràpia 15 sessions).