Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Tributari pràctica IRPF (UB), Apuntes de Derecho Financiero y Tributario

Asignatura: Derecho Tributario II, Profesor: , Carrera: Dret, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 05/11/2013

llunagracia
llunagracia 🇪🇸

3.5

(31)

1 documento

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
SUPUESTO DE HECHO
El Sr. Antonio Romero, rico propietario catalán decidió, a la vista de su
avanzada edad, organizar su sucesión de la forma mas eciente
scalmente.
De esta forma, el Sr. Romero se empadronó en la localidad de Sevilla,
arrendando a tal efecto un apartamento a su nombre, si bien nunca
llegó a vivir en él, ya que mantuvo su residencia efectiva en
Barcelona. No obstante, presentó sus declaraciones de IRPF en la
AEAT de Sevilla durante los últimos doce años de su vida.
Asimismo, vendió por un precio simbólico un magnico piso en el
centro de Barcelona a un antiguo conocido suyo, satisfaciendo éste el
correspondiente ITP sobre el valor declarado, sin ser objeto de
comprobación.
También prestó a sus hijos, documentándolo en escritura pública,
importantes sumas de dinero sin vencimiento jo y a tipo de interés
cero, de forma que, a su fallecimiento, pudieran compensarse los
derechos hereditarios con las deudas contraídas con él por los
herederos.
.
CUESTIONES PLANTEADAS
1. ¿Dónde es residente desde un punto de la normativa
tributaria el Sr. Romero? (stc TS 09/10/2001)
D’acord al que s’estableix a l’article 48 de la Llei General Tributaria, el
domicili scal a efectes tributaris serà, per a les persones físiques, el
de la seva residència habitual.
Ara hauríem d’entrar a veure que s’entén per “residència habitual” en
l’àmbit tributari. Però donat que el cas pràctic especica que el
Sr.Romero no va arribar a viure mai a l’apartament que tenia llogat a
Sevilla, ens són indiferents els requisits que es necessiten per
considerar una vivenda com la habitual.
Per tant, donat que el Sr. Romero, tot i tenir llogat un pis al seu nom
a Sevilla i pagar el corresponent IRPF a la AEAT de Sevilla, a efectes
tributaris i d’acord amb la legalitat, el fet de que no hagi viscut a
Sevilla i que per tant la seva residència habitual estigui a Barcelona fa
que,des de un punt de vista tributari s’entengui que viu a Barcelona.
Això que acabo d’exposar fa referència a la legalitat. Una altra cosa
es que el Sr. Romero estigui intentant fer creure que la seva
residència habitual està situada a Sevilla.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Tributari pràctica IRPF (UB) y más Apuntes en PDF de Derecho Financiero y Tributario solo en Docsity!

SUPUESTO DE HECHO

El Sr. Antonio Romero, rico propietario catalán decidió, a la vista de su avanzada edad, organizar su sucesión de la forma mas eficiente fiscalmente.

De esta forma, el Sr. Romero se empadronó en la localidad de Sevilla, arrendando a tal efecto un apartamento a su nombre, si bien nunca llegó a vivir en él, ya que mantuvo su residencia efectiva en Barcelona. No obstante, presentó sus declaraciones de IRPF en la AEAT de Sevilla durante los últimos doce años de su vida.

Asimismo, vendió por un precio simbólico un magnifico piso en el centro de Barcelona a un antiguo conocido suyo, satisfaciendo éste el correspondiente ITP sobre el valor declarado, sin ser objeto de comprobación.

También prestó a sus hijos, documentándolo en escritura pública, importantes sumas de dinero sin vencimiento fijo y a tipo de interés cero, de forma que, a su fallecimiento, pudieran compensarse los derechos hereditarios con las deudas contraídas con él por los herederos.

.

CUESTIONES PLANTEADAS

  1. ¿Dónde es residente desde un punto de la normativa tributaria el Sr. Romero? (stc TS 09/10/2001) D’acord al que s’estableix a l’article 48 de la Llei General Tributaria, el domicili fiscal a efectes tributaris serà, per a les persones físiques, el de la seva residència habitual. Ara hauríem d’entrar a veure que s’entén per “residència habitual” en l’àmbit tributari. Però donat que el cas pràctic especifica que el Sr.Romero no va arribar a viure mai a l’apartament que tenia llogat a Sevilla, ens són indiferents els requisits que es necessiten per considerar una vivenda com la habitual.

Per tant, donat que el Sr. Romero, tot i tenir llogat un pis al seu nom a Sevilla i pagar el corresponent IRPF a la AEAT de Sevilla, a efectes tributaris i d’acord amb la legalitat, el fet de que no hagi viscut a Sevilla i que per tant la seva residència habitual estigui a Barcelona fa que,des de un punt de vista tributari s’entengui que viu a Barcelona.

Això que acabo d’exposar fa referència a la legalitat. Una altra cosa es que el Sr. Romero estigui intentant fer creure que la seva residència habitual està situada a Sevilla.

  1. ¿Como calificaría la conducta consistente en residir efectivamente en Barcelona, pero presentar sus declaraciones en Sevilla? Tenint en compte que es tracta d’un acte artificiós, ja que s’intenta dissimular la real vivenda habitual, i que la principal finalitat del Sr. Romero és la de organitzar de la forma més eficient fiscalment la seva successió, podem afirmar que ens trobem davant d’un cas de conflicte d’aplicació de la norma tributària, regulat a l’article 15.1 de la Llei General Tributaria.

Aquest conflicte d’aplicació de la norma tributaria es dona quan es donen situacions amb uns artificis que deixen entreveure que aquestes situacions han estat realitzades amb la finalitat d’eludir el pagament d’un tribut. Per a que una actuació sigui considerada abús/conflicte d’aplicació de la norma calen uns requisits, establerts a la LLGT que són els següents:

  • Que l’acte o els actes siguin notòriament artificiosos per al resultat obtingut
  • Que de la seva utilització no s’aconsegueixi res més que l’estalvi fiscal.
  1. La venta de un inmueble a precio muy inferior al de mercado ¿es una donación desde un punto de vista tributario? ¿Cómo se calificaría esta actuación? En el cas plantejat no podem qualificar el procés ni integrament com a donació ni com a compraventa. Això és així per el següent motiu: Tot i que el preu sigui inferior al de mercat, hi ha un preu, encara que sigui simbòlic, i per tant aquest no es pot ignorar. Per tant, el preu que s’hagi pagat per l’immoble, serà considerat una compraventa i per tant s’haurà de pagar el corresponent ITP i la diferencia entre el preu pagat i el preu real de mercat s’entendrà des del punt de vista tributari, com una donació i per tant s’haurà de pagar el corresponent impost de donacions. Davant aquesta situació, hem sorgeix el dubte de si no ens trobaríem amb un cas de doble imposició de tributs,però el fet de que els tributs a pagar no se superposin ja que s’apliquen a trams diferents, deixa entreveure que no estem pagant dos vegades el mateix, sinó que els dos impostos van adreçats a pagar coses diferents

Des del punt de vista tributari s’entendrà que s’està produint una simulació relativa, regulada a l’article 16 LLGT. Es a dir, tenim l’existència d’un negoci jurídic (una donació) però existeix un altre negoci aparent (compraventa) que oculta el primer. Es a dir, es una manera d’ocultació, generant un negoci fictici no volgut, que serveix de pantalla per encobrir un altre negoci jurídic que roman secret.

Aquesta simulació però només es produeix a efectes tributaris, es a dir, no afecte als ates jurídics o privats que les parts hagin simulat. Ja