Biografia
Caterina Albert i Paradís, coneguda amb el pseudònim de Víctor Català, neix a L'Escala (Alt Empordà)
l'11 de setembre de 1869 i hi mor el 27 de gener de 1966 (va néixer a un segle i va morir al altre). Filla d'una
important família de propietaris rurals (relació modernista, serà una rebel).
És dóna a conèixer amb el monòleg teatral La infanticida que Jocs Florals d'Olot el 1898, però l'escàndol
que es produí arran de saber-se que n'era autor una "senyoreta de l'Escala" li van denegar el premi (ja que
pensaven que el tema era massa fort perquè l’escriguis una dona), i la determinà a amagar la seva identitat
sota un pseudònim masculí (Víctor Català, personatge de la novel·la “Calzer d’amargor” que en aquell
moment estava escrivint). Després de la publicació de Drames rurals (1902, recull de contes, el tema:
marginació de la dona i visió tràgica de la existència), manté correspondència amb Joan Maragall, autor que
li retreu la visió negativa que ofereix de l'existència, però l'autora es manté en la seva postura; més tard
Maragall es doblega al geni de l'escriptora. També manté una estreta relació literària amb Narcís Oller i
Àngel Guimerà entre altres escriptors del moment. Des del principi, la temàtica recurrent entorn de la dona
i el món rural agafa una visió amarga de l'individu i la societat, lluny d'idealitzacions bucòliques i
profundament arrelada a la terra.
En tota l'obra de Caterina Albert sovintegen les referències a la situació de la dona i, particularment, a la
seva marginació per raons de sexe. En aquest sentit els temes que inaugura són: l'expressió del desig
femení, la crítica a la institució del matrimoni, les relacions entre dones, la maternitat, la solitud o la vellesa.
Obres
Infanticida (S.XIX, el presenta amb el nom de Caterina)
Drames rurals (S.XX, el presenta amb el nom de Víctor Català)
Un film
Contrallums
Solititud
La protagonista, la Mila, és una dona jove, bonica que es casa amb en Maties i es van a viure a la muntanya
i solitud ve pel sentiment de la Mila que se sent sola. Ella s’enfronta al seu marit que la té oprimida, com si
fos el seu amo. S’enfronta a la societat perquè es vol convertir en una persona lliure i independent, alhora
que s’enfronta al seu marit.
La Milà s’enfronta una mica a la societat perquè es vol convertir en una persona lliure i independent. Es fa
amiga d’un pastor, que ell si que l’entén.
Els personatges son de carn i ossos, amb virtuts i defectes, característiques heretades del realisme. Es una
novel·la que valora molt el Jo interior i els sentiment de la protagonista, la Milà.
És una prosa poètica.
L’espai és important. El Maties se l’emporta al cim de la muntanya per aïllar-la, marginar-la i per tenir-la per
a ell sol.
Els personatges son de carns i ossos i tenen virtuts i defectes (l’hereta del realisme, moviment anterior), i
l’autor se centra sobretot en el interior dels personatges (característica modernista). Valora molt el jo
interior, el sentiments de la protagonista... Aquesta novel·la es un gran poema (prosa poètic).