5. BAREMACIÓ

La Baremació consisteix en interpretar les puntuacions extretes pel subjecte, es a dir, és com

obtenim significat a partir de les puntuacions extretes en un test.

-Puntuació Directa = NO aporta informació sobre el nivell del subjecte.

-La TCT, es a dir, la interpretació de les dades = consisteix en comparar la puntuació obtinguda

amb les puntuacions de la població a la que pertany el subjecte. La intepretació de les dades

depèn de la puntuació obtinguda màxima i mínima respecte a la de la població a la qual va

dirigit el test.

*PTM: puntuació total màxima

*PTm: puntuació total mínima

Com les determinem?

Imaginem que tenim un test sobre la confiancça alhora de parlar en públic que consta de 20 ítems

que es poden puntuar de l’1 al 5 (de menys a més confiança). Aleshores, tindriem una PTm de 20

punts (1x20 = treure 1 punt en tots els ítems) i una PTM de 100 punts (5x20=treure 5 punts en tots

els ítems).

—> Aquestes dades han d’estar SEMPRE en la descripció d’un test.

-Inferir = mostra representativa de la població.

-Grup normatiu

És molt important que tots els ítems vagin en la mateixa direcció en la que va el test. Tenim 2 tipus

d’ítems:

Ítems directes: va en la mateixa direcció que el que mesura el test -> una puntuació alta en

aquest ítem implica augmentar la puntuació en el constructe que mesura el test.

Ítems inversos: va en la direcció contrària que el que mesura el test -> una puntuació alta en

aquest ítem es correlacionaria inversament amb el constructe que mesura el test.

Per tant, cal recodificar-los per a que tots vagin en la mateixa direcció, és a dir, hauriem de revertir

els ítems inversos per extreure la puntuació del test.

Per acabar de donar sentit a les puntuacions tenim:

-Interpretació absoluta: el propi creador del test ortorga significat a les puntuacions del test. És

bastant comuna en tests de coneixement.

ex. Examen de Psicometría: el profe determina els punts de tall (qui suspen i qui aprova)

-Interpretació negativa: el significat que jo li dono a la puntuació d’una persona el defineixo

comparant-l’ho amb tota la resta de població a la qual va dirigida al test. El que passa és que no

disposem de les dades de tota la població, per tant agafem una mostra representativa

anomenada Grup Normatiu. Aquest em servirà com a punt de referència per interpretar les

puntuacions de lindividu.

Vista previa parcial del texto

¡Descarga 5. Baremació y más Apuntes en PDF de Psicometría solo en Docsity!

5. BAREMACIÓ

La Baremació consisteix en interpretar les puntuacions extretes pel subjecte, es a dir, és com obtenim significat a partir de les puntuacions extretes en un test.

(^) Puntuació Directa = NO aporta informació sobre el nivell del subjecte.
(^) La TCT , es a dir, la interpretació de les dades = consisteix en comparar la puntuació obtinguda amb les puntuacions de la població a la que pertany el subjecte. La intepretació de les dades depèn de la puntuació obtinguda màxima i mínima respecte a la de la població a la qual va dirigit el test.

PTM: puntuació total màxima
PTm: puntuació total mínima Com les determinem? Imaginem que tenim un test sobre la confiancça alhora de parlar en públic que consta de 20 ítems que es poden puntuar de l’1 al 5 (de menys a més confiança). Aleshores, tindriem una PTm de 20 punts (1x20 = treure 1 punt en tots els ítems) i una PTM de 100 punts (5x20=treure 5 punts en tots els ítems). —> Aquestes dades han d’estar SEMPRE en la descripció d’un test.

(^) Inferir = mostra representativa de la població. - (^) Grup normatiu És molt important que tots els ítems vagin en la mateixa direcció en la que va el test. Tenim 2 tipus d’ítems: Ítems directes: va en la mateixa direcció que el que mesura el test -> una puntuació alta en aquest ítem implica augmentar la puntuació en el constructe que mesura el test. Ítems inversos: va en la direcció contrària que el que mesura el test -> una puntuació alta en aquest ítem es correlacionaria inversament amb el constructe que mesura el test. Per tant, cal recodificar-los per a que tots vagin en la mateixa direcció, és a dir, hauriem de revertir els ítems inversos per extreure la puntuació del test. Per acabar de donar sentit a les puntuacions tenim:
(^) Interpretació absoluta: el propi creador del test ortorga significat a les puntuacions del test. És bastant comuna en tests de coneixement. ex. Examen de Psicometría: el profe determina els punts de tall (qui suspen i qui aprova)
(^) Interpretació negativa: el significat que jo li dono a la puntuació d’una persona el defineixo comparant-l’ho amb tota la resta de població a la qual va dirigida al test. El que passa és que no disposem de les dades de tota la població, per tant agafem una mostra representativa anomenada Grup Normatiu. Aquest em servirà com a punt de referència per interpretar les puntuacions de lindividu.

Fases d’un estudi normatiu (transfromar les punt directes en unes altres que SI tenen significat):

Identificació de la població d’interès —> a QUI va dirigit el test
Selecció d’una mostra representativa —> Grup normatiu: preferiblement amb mostratge aleatori i amb un nombre d’individus suficient.
Recollida de dades -> aplicació del test.
Transformació de puntuacions directes en normatives —> passar les puntuacions directes a escales diferents perquè tinguin significat. No es canvia l’ordre de les persones sinó la seva puntuació respecte el grup normatiu.
Descripció de l’estudi normatiu en el manual del test. Atenció! L’ESTUDI NORMATIU…

(^) Té caducitat: hem d’anar actualitzant el grup normatiu ja que pot ser que presenti variacions com a conseqüència dels canvis socioculturals qeu tenen lloc amb el pas del temps.
(^) Cal recalcular els barems per adaptar el test a grups diferents (ex. uns barems anglesos poden ser diferents per als españols). Tipus de transformacions:
(^) Normes cronològiques
(^) Percentils
(^) Puntuacions típiques
(^) Puntuacions típiques normalitzades
(^) Puntuacions típiques derivades A) Normes cronològiques Fases:

Seleccionar mostres de nens corresponents a les edats a les que el test va dirigit.
S’aplica el test als nens de cada edat i es calcula la seva puntuació mitjana en el test per a cada edat.
Es construeix una taula en la que cada edat se li assigna la puntuació mitjana corresponent en el test. Determinar l’ edat mental (EM) de cada edat cronològica (EC) , Binet (ppis segle) defensava que, si un nen té per la seva edat cronològica la seva edat mental corresponent, tindrà una putuació de 100 en el test; si l’EM és major a la EC, la puntuació en el test serà major; i si la EM és menor, la puntuació també ho serà. Només podem utilitzar les normes cronològiques quan estudiem una característica que experimenta canvis progresius amb l’edat i són molt utilitzades en les primeres escales evolutives.

Exercici: Percentils Es passa un test de 10 ítems a una mostra de 200 subjectes, obtenint-se la distribució de freqüències que es detalla. Calcula el percentil que li correspon a una puntuació directa de 4 i a una de 7. C) Puntuacions típiques —> Puntuació típica estàndard (Z) La puntuació mesura quant se separa cada subjecte de la mitjana. Una persona que es correspon amb la mitjana del seu grup normatiu tindrà una z=0; si la punt directa és major a la mitjana del grup normatiu la z serà positiva; i si és inferior la z serà negativa. La puntuació Z té una mitjana = 0 i una desviació típica = 1. Si la distribució és normal amb mitjana 0 i desv. típ. 1, l’interval del 99% de la població estarà comprès entre -2,5758 i 2, Ens permet determinar per quantes punt típiques està per sota o per sobre de la mitjana la puntuació d’un subjecte, es a dir, puc quantificar a quanta distància es troba la seva putnuació respecte la mitjana (a diferència dels percentils).

Inconvenients: tenen valors negatius i decimals. Exemple: Puntuacions típiques Un test aplicat a un grup de 1500 subjectes es va distribuir normalment amb una mitjana de 25 i una variança de 16. Si un subjecte obté en aquest mateix test una puntuació directa de 31, quina puntuació típica li correspon? Una z = 1,5 ens indica que treure una PD de 31 situa a l’individu 1, desviacions típiques per sobre la mitjana (punt alta).

Exemple: Puntuacions típiques En Joan obté una puntuació de 24 i en Josep una de 28. Aquestes dues puntuacions no ens indiquen directament el grau de coneixements aritmètics dels dos subjectes, ni ens permeten saber a quina distància estan entre sí. Si calculem la puntuació típica respectiva (mitjançant la fórmula de Z), veurem que en Joan obté una z d’1 i en Josep una de 2. Per tant, en Josep sap més aritmètica. Si a mes fan una prova trigonometria amb mitjana 35 i desv. típ. 6, obtenen que en Joan té més coneixements. Si promitjo les puntuacions Z de les dues proves, globalment en josep tindrà mes coneixements en matemàtiques que en Josep: Josep = (2+0,5)/2 = 1, Joan = (1+0,833)/2 = 0. Exercici: Percentils i Puntuacions típiques Disposem de la següent taula de dades, amb la columna x de puntuacions obtingudes en una

prova i la columna fi (freqüència absoluta) amb el nombre de participants que han obtingut

cadascuna de les possibles puntuacions. Obtenir, per a cadascuna de les puntuacions directes, els percentils i les puntuacions típiques. De la puntuació 5 -> mitjana 7,77 i des tip. 3,15.

La cosa és que al separar per blocs perdem informació, ja que per diferets valors de z, li poden correspondre la mateixa puntuació derivada en les diferents escales. *** CAP TÉ DECIMALS NI VALORS NEGATIUS-> totes s’han d’arrodonir (les - seran 0)!!!!** Exemple: Puntuacions Típiques Derivades Com que coneixem per a cada puntuació directa la seva corresponent puntuació típica (z), només cal anar aplicant la mitjana i la desviació típica per a cada puntuació típica derivada, i així obtindrem les noves puntuacions típiques derivades. T = 25 D=1 Sten=1 e=

perquè les puntuacions Sten, Estanies i Pentas NO tenen valor 0 -> començen a partir de l’ Exemple: trobar el valor en Puntuacions Típiques Derviades Trobar el valor en PTD per la PD 9 (segons exemple anterior). z=0, Punt T —> T= 50 + 10 · 0,3898 = 53, 89 —> T= 54 Punt D —> D= 50 + 20 · 0,3898 = 57,79 —> D= 58 QI —> QI= 100 + 15 · 0,3898 = 105,84 —> QI= Sten (1-10) —> Sten= 5,5 + 2 · 0,3898 = 6,28 —> Sten= Estanies (1-9) —> e= 5 + 2 ·0,3898 = 5,77 —> e= Pentas (1-5) —> p= 3 + 0,3898 = 3,3893 —> p=

Exercici: Realitza la transformació de puntuacions de les següents dades

5. Baremació, Apuntes de Psicometría

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga 5. Baremació y más Apuntes en PDF de Psicometría solo en Docsity!

5. BAREMACIÓ

prova i la columna fi (freqüència absoluta) amb el nombre de participants que han obtingut