¡Descarga accio colectiva PAC 2 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
PAC 2 accio colectiva
"Explica perquè la PAH pot considerar-se un moviment social". En aquest apartat realment hi ha hagut molt bones respostes que han sabut comprendre els diferents enfocaments (estructurals, psicosocials, culturals, etc.) i aplicar-los a la PAH. Efectivament, com el 98% de vosaltres heu afirmat la PAH és un moviment social. Hem quedo content perquè penso que la majoria de vosaltres ara sabeu explicar què és un moviment social. He valorat positivament també aquelles persones que fèieu alguna petita reflexió entre les diferències entre associació, plataforma i moviment i com la PAH, tot i tenint el nom que té, s'ha de considerar com un moviment social. I és que a vegades el nom no fa la cosa.
Alguns de vosaltres heu triat l'opció d'agafar les característiques anunciades per Donatella i Diani i aplicar- les en el cas de la PAH una a una. Segurament era l'opció més senzilla ja que la definició d'aquests autors és molt complerta. Si s’il·lustrava bé amb exemples de la PAH cadascuna de les característiques era una opció molt vàlida. Hi ha hagut alguns exercicis, però, que això s'ha fet molt superficialment el que ha afectat a la nota. Un exemple de fer-ho correcte:
"Per tal de fer una aproximació al fenomen de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (a partir d'ara PAH) en el context dels moviments socials, prendrem com a referència la caracterització que Della Porta i Diani (1999) fan dels moviments socials.
Davant la diversitat d'enfocaments teòrics, considerem que la síntesi que realitzen aquests autors sobre els punts de confluència de les diverses tradicions que han abordat els moviments socials resulta clarificadora i idònia per al nostre propòsit: evidenciar que la PAH es pot considerar un moviment social.
Xarxa informal d'interacció.
La PAH s'organitza de manera assambleària i està fonamentada en el suport mutu i l'assesorament col·lectiu, d'individus. Així doncs, el seu funcionament respon a la dinàmica pròpia d'una xarxa informal d'interacció.
Creences compartides i solidaritat.
La PAH s'emmarca dins un nou context de crisi immobiliària, financera i política que fa emergir una sèrie de circumstàncies socials, entre la que es troba la generalització de l'execució hipotecaria per la qual milers de famílies es troben en tràmit de desnonament i continuen essent deutors amb les entitats financeres.
En aquest context, sorgeixen noves identitats col·lectives (persones en risc de desnonament) i sistemes de valors (dret a l'habitatge, tolerància a l'impagament hipotecari, rebuig al manteniment del deute més enllà de l'execució, etc.).
Hi ha una redefinició simbòlica, amb discurs que dibuixa la realitat amb nous registres:
- la PAH suposa una relectura de la situació en uns nous termes que obren la possibilitat escenaris que fins llavors no es contemplaven.
- es popularitzen conceptes com dació en pagament i noves formes d'acció com ara els escraches.
Acció col·lectiva focalitzada en els conflictes
Tal i com es planteja al mòdul, entenem conflicte com a “relació d'oposició entre actors que busquen el control d'un mateix centre d'interès”.
En aquest cas, podem considerar com a centre d'interés la Llei Hipotecària i el Dret a l'Habitatge. Com a actors antagònics la PAH i aquells que defensen l'status quo (principalment el sistema bancari espanyol i les institucions de l'Estat que el recolzen).
En tant que hi ha una voluntat que pretén canviar la correlació de forces respecte l'àmbit del conflicte, la PAH acompleix aquesta característica dels moviments socials.
Ús de la protesta
Es tracta d'un tret distintiu dels moviments polítics. D'entre les diferents accions que ha emprès la PAH (ja que no ha estat el seu únic front d'actuació - ILP), la protesta és situa en el centre. Ocupació d'entitats bancàries, de recolzament per evitar desnonaments, escraches, etc."
Una altra opció era anar agafant diferents perspectives o autors i mirar si encaixava o no en el cas de la PAH. Aquesta era una opció potser més arriscada però segurament molt més rica amb matisos. Aquí el perill era fer un "catàleg" d'autors sense que hi hagués una coherència o cap fil conductor entre ells, per exemple fent-los complementaris o bé contraposant-los. En alguns casos amb aquesta estratègia s'aprofundia amb les qüestions com la identitat i la dimensió psicològica del desencís a l’apoderament a través de l'acció col·lectiva a partir d'autors com Cantril, Toch o McLaughlin. Un bon exemple:
"Un moviment social és un grup de persones que apareix, es desenvolupa i actua en un context social determinat amb la intenció de respondre davant situacions crítiques emetent una resposta a través d’idees, valors i conductes compartides fomentant una solidaritat col·lectiva. La situació amb la que es troba La PAH amb origen el 2009 es la d’una regulació en legislació de vivenda i protecció a les famílies precària, desallotjaments, deutes de per vida amb el banc després de perdre l’habitatge i una desocupació superior al 20%, així la realitat obliga a replantejar aquest paradigma. Hadley Cantril (1941) exposa que
els principals factors implicats en els moviments socials són les creences i valors, quan aquests són atacats i el marc social no satisfà les necessites sorgeix la discrepància amb els estàndards socials. Rafa Mayoral diu ”Si no pagues una hipoteca tens un problema, sinó la paguen molts el te el banc, però si no la paguen milers la te el país” Així queda palès el nexe contextual que descriu Hans Toch (1965) on els moviments socials impliquen grups amplis que pretenen corregir un problema comú amb l’ordre social.
Ada Colau exposa com a problema de la situació actual el lliure mercat permès per la administració i impulsat per l’endeutament. La PAH dona resposta als problemes que han derivat d’aquest model, però també replanteja les causes i busca establir un nou ordre de vida (H.Blumer, 1951). El 2010 aconsegueix allò que sembla impensable, aturar un desnonament ajudant a la gent a creure que la situació es pot resoldre de manera col·lectiva més que no pas a partir de la individual. Formula com a demandes bàsiques a través de la denuncia pública i utilitzant formes de participació democràtica l’aturament dels desallotjaments convertint-los en lloguers socials i la dació en pagament per resoldre l’obligació econòmica contreta amb el banc. La PAH primer recupera la persona emocionalment, l’ajuda a expressar- se i generar un clima de confiança i després genera estratègies a través d’assemblees informatives i participatives quasi horitzontals de manera setmanal, els individus deixen de ser víctimes i es converteixen en activistes. Les accions portades a terme, el grau d’organització i continuïtat fora dels canals institucionals i també dins d’aquests tenen l’objectiu de canviar l’ordre establert. En el moviment existeixen les cinc dimensions de Snow i Oliver (1995), la PAH emergeix d’iniciatives prèvies (col·lectiu V de vivenda), la gent es relaciona amb un estil d’afrontar el problema, evoca emocions, es transmeten valors, normes i rols, els individus es senten implicats i decideixen participar, fins i tot alguns que encara no han estat afectats directament. Com a cloenda podem dir que la PAH es un moviment social tal com s’ha exposat perquè compleix les característiques d’aquests, sistema de valors compartit ( assessorament, apartidisme, pacifisme i acceptar manifest fundacional), sentit de comunitat, normes d’acció, estructura organitzacional i persistència al llarg del temps (Killian, 1964)"
Potser en aquests exercicis m'ha faltat en alguns casos una visió més dinàmica de la identitat de la PAH. En alguns textos semblava que els individus quan entraven a la PAH ho feien per defensar el dret inclòs a la Constitució de tenir un habitatge digne enfront dels interessos dels bancs i no per la situació de desesperació que vivien. La politització de la identitat ha estat amb la pròpia participació dins la PAH. En d'altres casos heu fet més èmfasi en les situacions més estructurals seguint a Tajfel, és a dir, com la impossibilitat d'abordar els conflictes a través dels mecanismes més institucionalitzats dóna benzina als moviments socials. També és correcte, però en aquest cas era important complementar aquesta perspectiva amb visions més psicosocials.
En qualsevol de les estratègies seguides el que ajudava molt, però molt, a respondre bé aquesta pregunta i a treure bona nota era haver-se llegit els articles de suport, el documental i els capítols recomanats de Vidas Hipotecadas de Colau i Alemany. També he valorat positivament la utilització de l'article de Saucedo.
La segona pregunta, com us deia, és la que us ha donat més maldecaps. Molts cops, les notes baixes reflecteixen la falta d'encert en aquesta segona pregunta. En algunes ocasions us heu allargat tant en la resposta de la primera pregunta que us heu quedat, volent o sense voler, sense espai per respondre la segona pregunta. Aquí el criteri de correcció bàsic ha estat si la vostra resposta abordava tres qüestions bàsiques que es demanaven: saber explicar què és això de la teoria d'oportunitats polítiques, explicar els impactes socials i polítics que ha tingut la PAH i sobretot explicar PERQUÈ ha aconseguit aquests impactes a la llum de teoria EOP. En la majoria dels vostres exercicis no responíeu a alguna d'elles o fèieu de forma incomplerta. Per exemple, la crisi econòmica per se no és un factor rellevant des del punt de vista de l'EOP encara que sigui important per entendre el context on neix la PAH. En canvi l'erosió del partit de govern arran de la crisi, la proximitat d'unes eleccions, aconseguir aliats influents, el tancament o obertura del sistema polítics, etc. si que eren factors rellevants. Com deia un de vosaltres:
"Les premisses de Tarrow (1994) i Buechler (2000) pel que fa a la teoria de l’estructura d’oportunitats polítiques fan referència a les fites socials i polítiques dels moviments socials i analitzen la relació entre aquests i els actors polítics institucionals. Els estudis vinculats a aquesta teoria tenen, com a variables destacades que afecten concretament a la PAH: el grau d’obertura dels sistemes polítics, la disponibilitat d’aliats influents o la tolerància de la protesta per part de les elits."
Llegir el capítol que us vaig passar de Tarrow també us hagués ajudat. En cap cas aquí es demanava un repàs a les diferents teories i forces de vosaltres us heu anat per les branques sense que hi hagués una relació clara amb el que es demanava a la pregunta.
Des del meu punt de vista, s'ha de destacar sobretot la falta inicial d'oportunitats polítiques del moviment. El moviment va néixer sense aliats poderosos, amb un menyspreu absolut per part dels partits polítics a les demandes del moviment. Poc a poc, a través de l’efectivitat de les seves accions, el seu creixement, el seu accés als mitjans i el suport d'experts han anat fent-se lloc a l'agenda mediàtica i política guanyant aliats com els sindicats, partits polítics, organitzacions socials, jutges, instàncies europees. Com expressa un dels vostres treballs:
"Des del punt de vista de la teoria de l’estructura d’oportunitats polítiques, a Espanya ens trobem amb un tancament total del sistema polític del govern espanyol, la intolerància i l’intent de criminalitzar a la veu del poble, a les manifestacions ciutadanes"
