¡Descarga ACTIVITAT COMPLEMENTÀRIA 1Legis actiones i y más Apuntes en PDF de Derecho Administrativo solo en Docsity!
ACTIVITAT COMPLEMENTÀRIA 1
Legis actiones i formulae
1. Legis actiones
I. Ex sponsione te mihi xii milia sestertivm dare oportere aio. Id postvlo, aias avt negas.
Dic que m’has de donar dotze mil sestercis a causa d’una promesa verbal. Et demane que digues si és veritat o no.
II. Mittite ambo hominem.
Deixeu tots dos l’esclau!
III. Qvod tv mihi ivdicatvs damnatvs es sestertivm xi milia, quandoc non solvisti, ob eam rem ego tibi sestertivm xi milia ivdicati manvm inicio.
Tinc una sentència de condemna contra tu per valor d’onze mil sestercis i, com no has pagat, per aquest motiu m’apodere de tu, a causa de la sentència d’onze mil sestercis.
IV. Qvando tv negas, in diem trigensimvm tibi ivdicis capiendi cavsa condico.
Puix que ho negues,et convoque en trenta dies per a elegir jutge.
V. Aio te mihi sestertiorvm vi milia dare oportere: id postvlo, aias avt negas.
Dic que em deus donar sis mil sestercis. Et demane que digues si és veritat o no.
VI. Pamphylvm ego ex ivre Qviritivm mevm ese aio secvndvm svam cavsam.
Dic que Pàmfil és meu d’acord amb el dret civil segons la seua condició.
Contingut del treball:
Indica a quina legis actio corresponen les anteriors certa verba. Raoneu les respostes.
2. Formulae
a)
I. Titius iudex esto. Si paret Numerium Negidium Aulo Agerio sestertium decem milia dare oportere, si inter Aulum Agerium et Numerium Negidium non convenit, ne ea pecunia intra annum peteretur, aut si quid dolo malo Numeri Negidii factum est, iudex Numerio Negidio Aulo Agerio sestertium decem milia condemnato, si non paret absolvito.
Siga jutge Tici. Si hi és provat que Numeri Negidi ha de donar a Aule Ageri deu mil sestercis, si no ha estat convingut entre Aule Ageri i Numeri Negidi que no es demanaria eixe diners durant un any, o s’ha fet quelcom per Numeri Negidi amb dol dolent, condemna jutge Numeri Negidi a pagar a Aule Ageri deu mil sestercis; si no hi és provat, absol-lo.
II. Marcus iudex esto. Si paret Numerium Negidium illum servum iniuria occidisse, quam ob rem quanti is servus in eo anno plurimi fuit, tantam pecuniam Numerium Negidium Aulo Agerio dare oportet, tantam pecuniam duplam iudex Numerium Negidium Aulo Agerio condemnato, si non paret absolvito.
Siga Marc jutge. Si hi és provat que Numeri Negidi ha occit injustament aquell esclau, per la qual cosa Numeri Negidi ha de donar a Aule Ageri tant diners quant siga el màxim valor abastat per l’esclau en el propassat any, condemna jutge Numeri Negidi a pagar a Aule Ageri el doble d’eixa quantitat; si no hi és provat, absol-lo.
III. Caius iudex esto. Si paret Numerium Negidium Aulo Agerio sestertium septem milia dare oportet, iudex Numerium Negidium Gaio Titio sestertium septem milia condemnato, si non paret absolvito.
Siga jutge Cai. Si hi és provat que Numeri Negidi ha de donar set mil sestercis a Aule Ageri, condemna jutge Numeri Negidi a pagar set mil sestercis a Gai Tici; si no hi és provat, absol-lo.
IV. Lucius iudex esto. Si paret fundum Cornelianum qua de agitur ex iure Quiritium Auli Agerii esse, neque ea res arbitrio iudicis Aulo Agerio restituetur, quanti ea res erit, tantam pecuniam iudex Numerium Negidium Aulo Agerio condemnato, si non paret absolvito.
Siga jutge Luci. Si hi és provat que el predi Cornelià és de propietat civil d’Aule Ageri, i no és restituït a Aule Ageri segons l’arbitri del jutge, condemna jutge Numeri Negidi a pagar a Aule Ageri quant la cosa valdrà; si no hi és provat, absol-lo.
V. Sextus iudex esto. Si quem servum Aulus Agerius emit et is ei traditum est, anno possedisset, tum si eum cum servum, quo de agitur, eius ex iure Quiritium esse oporteret neque is servo ex iure Quiritium Numeri Negidii est aut si Numerius Negidius Aulo Agerio servum quo de agitur vendidit et tradidit, et si in ea re nihil metus causa factum est neque is servo arbitratu tuo a Numerio Negidio restituatur, quanti ea res erit, tantam pecuniam iudex Numerium Negidium Aulo Agerio condemnato, si non paret absolvito.
- Assenya quina és la naturalesa de la intentio i de la condemnatio de cadascuna de les fórmules.
- Explica el tipus i les caraterístiques de cadascuna de les accions, d’acord amb llur fórmula.
- A quina acció correspon concretament cada fórmula? (pregunta voluntària).
b. Supòsits de fet:
I. Marc lliurà en préstec la quantitat de 100 sestercis a Livi. La restitució dels diners s’havia de fer 5 mesos després de rebre Livi els diners. Marc demanà a Livi que li tornara els diners 3 mesos després de la data del préstec i aquest es negà a la restitució. Marc va decidir d’emprende un procés contra Livi.
II. Tici posà al capdavant de la seua botiga de vi el seu esclau Eros. Livi va comprar en l’establiment tres litres d’oli i després es va adonar que només n’havia rebut dos. Per això va decidir de reclamar davant el magistrat.
III. Mevi, arrendatari de Cai d’un magatzem de blat, va deixar de pagar tres rendes, l’import de les quals arrivava a 200 sestercis. Cai, absent de Roma, va encomanar Luci de reclamar el deute.
IV. Tici va prendre possessió d’un dels predis de Cai aprofitant que era absent. En tornar d’Òstia Cai va iniciar un procediment contra Tici per tal de recuperar el seu predi que ell valorava en 10.000 sestercis. Tici al·legava que en una conversa amb Cai aquest l’havia donat permís per a ocupar i gaudir temporalment del predi i de la casa de camp que hi havia.
V. Quint, de 18 anys i fill de Semproni, ciutadà romà i amic personal de l’emperador Domicià, va rebre en préstec la quantitat de 200 sestercis. Havien convingut que els diners serien tornats quatre mesos després de rebre’ls. Vençut el termini el manllevador va decidir de reclamar els diners davant el pretor després de conéixer que Quint no li’ls volia tornar.
Contingut del treball (voluntari):
Redacta la fórmula processal adient per a cadascun dels precedents supòsits.
