activitat complementaria, Ejercicios de Historia Moderna

¡Descarga activitat complementaria y más Ejercicios en PDF de Historia Moderna solo en Docsity!

HISTÒRIA MODERNA D’ESPANYA II

Memòria activitat complementària. Biblioteques, lectores i

lectors

MARTÍNEZ CAMARENA, JOAN

GRAU HISTÒRIA

TERCER, GRUP “A”

PRIMERA CONFERÈNCIA: TRABAJO, OCIO Y DEVOCIÓN. Algunas consideraciones sobre bibliotecas de hombres y mujeres en la España del siglo XVIII. Aquesta és la segona del cicle de conferencies realitzades a la Universitat de València els dies 6 i 7 de març de 2023. Aquesta conferència va tindre el seu inici a les 16:00 hores del dia 6 de març i va estar impartida per Immaculada Arias de Saavedra provinent de la Universidad de Granada. Pel que fa a la seua trajectòria, les seues primeres investigacions a les dècades dels 70 - 80 es centraven en les Societats Econòmiques de Amigos de Andalusia. Més avant, a la dècada dels 90 es centra en el estudi de la educació i la vida quotidiana al segle XVIII, a més de les cofaries. A finals dels 90 fins ara, va estudiar també les magistratures sobretot centrant-se en els seus integrants, en els diferents càrrecs dins de les magistratures. També ha aportat informació sobre els moriscos a Granada, la influencia de unes determinades famílies en la política granadina. A més d’aquests objectes d’estudi, a partir dels 90 es va centrar en el estudi de les biblioteques, algunes d’elles biblioteques privades, així com que significava al segle XVIII tindre un llibre o les difusions de les biblioteques. Immaculada inicia la conferència definint-nos el concepte de biblioteca al segle XVIII, el qual era un espai destinat a col·locar els llibres, donant lloc a col·lecció d’obres de la mateixa naturalesa. Aquests llibres constitueixen catàlegs. Immaculada ens diferencia dos tipus de biblioteques, per una banda les biblioteques privades i per altra banda les biblioteques institucionals. D’aquestes últimes hi ha de dos tipus: eclesiàstiques (episcopals, monestirs, convents…) i laiques ( al segle XVIII Biblioteca Real, Academias y Sociedades Economicas de Amigos del País). La primera que hem anomenat, la biblioteca privada, comença a proliferar a partir de la segona meitat del segle XVIII, gràcies a la millora de la indústria editorial a Espanya junt a la política proteccionista. Altre factor de l’avanç en el comerç del llibre, és que passem de la figura de impresores-libreros a tendes de llibres a les ciutats més importants del país. El següent motiu va ser que va augmentar el consum de llibres degut a què milloren les condicions econòmiques, però principalment, perquè el preu del llibre ara serà mes barat

Seguidament tenim les biblioteques de clergues, les quals tenien una orientació professional forta: llibres de religió com teologia, dret canònic o manuals de confessors. El tercer tipus de biblioteques les de càrrecs de l’administració, les quals també tenen orientació professional sobretot en aspecte jurídic, però també hi havia altres temes com historia o filosofia. Per últim tenim les biblioteques científiques on destaca la de Jorge Juan, aquesta és una biblioteca on destaquen les obres de matemàtiques o de construcció de vaixells. Pel que fa a les característiques principals de les biblioteques de homes, destaca per el gran nombre de exemplars, la clara orientació professional i idiomes més variats. Per altra banda les biblioteques de dones es caracteritzen per tenir menys catàleg i que moltes dones que tenien biblioteques les tenien degut a què es feien passar per un home cap de família. Un exemple és la biblioteca de Isabel de Farnesio, la qual va arribar a tindre mes de 3000 títols i més de 8000 volums. Era una biblioteca alimentada des de París ja que li enviaven des de allí tots els llibres, en els quals es gastava el 10% del sou en ells. Tenia una biblioteca estable, la qual era la part més important, on estaven les matèries com filosofia, ciència etc. Per altra banda, la biblioteca personal, amb 575 títols, era una biblioteca de campanya, ja que anava amb ella quan passava de un lloc a un altre. El 90% d’aquesta estava escrita en francès i majoritàriament eren novel·les, contes, recopilacions de comèdies. Quan va deixar de ser reina estes dos biblioteques es van unir. En general, les biblioteques femenines del segle XVIII eren llibres de religió, centrats en la lectura espiritual com narracions de milacres. També els llibres de historia eren prou comuns a aquestes biblioteques. La majoria d’aquestes biblioteques femenines eren de dones de la noblesa o dames de la cort. En conclusió, la extensió de les biblioteques privades hi havien més d’homes que de dones i el tamany de les d’homes es major generalment i que el contingut és diferent. Les de homes el contingut és professional i les dones mes orientades al oci i devoció.

SEGONA CONFERÈNCIA: BIBLIOTECAS, LECTURAS Y CONSUMO

CULTURAL EN EL ATLATINCO HISPÁNICO.

Aquesta va ser la tercera conferència del dia 6 de març de 2023. Es va realitzar a les 17:00 hores de la vesprada i el conferenciant va ser Pedro Rueda Ramírez, professor a la Universitat de Barcelona. El estudi de Pedro Rueda ha estat centrat en historia del llibre i de la lectura, en les biblioteques patrimonials, les marques de propietat, els usos de llibres i la historia de la circulació de llibres i per últim dels materials impresos. La conferència està centrada en la circulació dels llibres europeus en territori americà. Pel que fa a la presència y absències de les fonts documentals, hi ha presència de dones en aquestes intermediacions. Durant els segles XVI i XVII les embarcacions de llibres en direcció a Amèrica partia des de Sevilla, mentre que al segle XVIII des de Cadis. Seguidament el conferenciant Pedro Rueda ens assenyala els procediments administratius claus de l’evolució comercial de un llibre, per una banda les duanes de la Casa de Contractació, i per altra banda, la Inquisició, que s’encarregava de revisar el contingut dels llibres. No tenim informació de tots els vaixells que partien cap a territori americà, sols tenim d’uns pocs, dels quals es va conservar l’expedient. El 45% dels vaixells portaven llibres com a mercaderia, donant lloc a que a Amèrica arribaren milers de llibres procedents de la Península. El següent aspecte en el que es centra Pedro Rueda són els circuits atlàntics del llibre. A més de les rutes que partien de la península en direcció a Amèrica, també hi havia rutes dins del mateix continent americà, centrades principalment al Carib. El conferenciant creu que el més important respecte a aquests circuits atlàntics és localitzar les memòries de llibres enviats, rebuts i editats per dones. A la conferència, Pedro Rueda també va tractar les estratègies comercials en la carrera de les Índies. Hi havia punts de venta de llibres, que no eren com les