Projecte emocions, Guías, Proyectos, Investigaciones de Psicología Social

¡Descarga Projecte emocions y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Psicología Social solo en Docsity!

Índex

1.- Introducció..................................................................................................................... 2.- Context i població atesa............................................................................................... 3.- Justificació..................................................................................................................... 4.- Fonamentació teòrica.................................................................................................... 5.- Objectius....................................................................................................................... 6.- Estratègies metodològiques....................................................................................... 6.1.- Activitats.................................................................................................................... 7.- Temporització............................................................................................................... 8.- Recursos...................................................................................................................... 9.- Avaluació...................................................................................................................... 10.- Referències bibliogràfiques i webgrafia.................................................................. 11.- Annexos......................................................................................................................

sensibilitat pels sentiments dels altres. Demostrar i dir que els estimen, felicitar-los quan es controlin, per tal de demostrar-los-hi que ho han fet correctament. No han d'utilitzar el xantatge emocional com a un recurs ja que aquest crea conseqüències negatives, en comptes del resultat esperat. Han de tenir en compte que son en tot moment els models emocionals dels seus fills, per tant han de ser coherents amb el dir i el fer, per això, han de ser un exemple d'autocontrol i ajudar als infants a autocontrolar-se, al mateix temps que han de saber reconèixer quan es senten desbordats.

2.- Context i població atesa. Els infants tenen des de que neixen una serie de necessitats bàsiques, així com unes capacitats que els fa possible créixer i desenvolupar-se en la societat. Perquè això pugui ser possible és necessari un context apropiat. El context familiar és el primer àmbit en el qual es desenvolupa l'infant ja que és el primer element natural i fonamental pel menor. Les característiques d'aquest entorn, és a dir la seva presència dels adults i el seu comportament adequat envers al menor és el que fa possible el seu ple desenvolupament. Per assolir-lo, l’infant té unes necessitats que l’adult ha de cobrir i per les quals ha de vetllar. La més primària és la seguretat i la nutrició emocional, que es concreta a sentir-se estimat, reconegut i valorat. A continuació, hi ha les altres necessitats bàsiques de cura, alimentació, salut i educació.” (Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l'Infant i l'Adolescent, 1998) 1 L'EAIA Municipal de Lleida atén casos detectats d'infància i d'adolescència en situació d'alt risc social localitzats dins la ciutat de Lleida. S'actua amb aquests menors ja que estan vivint en uns entorns socialitzadors deficitaris (perquè no cobreixen les seves necessitats físiques, cognitives, emocionals i socials) de tal forma que s'està posant en perill el desenvolupament integral, fins al punt de poder-se iniciar un procés cap a la inadaptació social. Tots els casos són derivats dels EBASP's, instàncies judicials o policials o des de la pròpia DGAIA. Els indicadors de risc que marquen aquest procés són els següents:

• Amb indicis de poder haver estat patint maltractaments físics o abusos sexuals.
• Desatesos o semiabandonats pels progenitors.
• Que presentin problemàtiques emocionals o carencials severes
• Amb bloqueig d'aprenentatge important, no derivats de les seves limitacions intel·lectuals congènites o traumàtiques.
• Amb problemes de desnutrició o manca d'higiene importants.
• Consumidors de substàncies que generen drogodependències.
• Que hagin reincidit en activitats de caràcter dissocial
• Que hagin estat anteriorment sota mesures judicials, ja siguin protectores o reformadores. En quant a les mesures administratives en que es troben els infants que participaran en el projecte són:

1 Extret: Sindicatura de Greuges de Barcelona (2006): Informe sobre els drets de la infància en risc a Barcelona i propostes per garantir-los. Pàg. 8.

3.- Justificació: Per parlar dels motius de fons que han donat lloc a l'elaboració d'aquest projecte cal tenir en compte l'experiència i realitat viscuda a través de les intervencions realitzades en els domicilis. Partim d'una constant comuna als casos que es l'abordatge emocional dels menors (i sovint dels adults). Amb això no volem referir-nos en cap moment a processos terapèutics dins la tasca de l'educador, ja que en molts casos els menors ja fan seguiment psicològic. En el que realment volem incidir es en la necessitat d'ensenyar a identificar les sensacions/sentiments/emocions durant els processos educatius que es plantegin abordar. Perquè si no els fem capaços no podem pretendre millorar aspectes de les seves relacions familiars i/o personals. La conclusió a la que s'ha arribat fent retrospectiva dels anys d'intervenció dels educadors de l'equip, és que l'educació emocional es una habilitat social bàsica que cal potenciar per reforçar les altres. El objectiu principal d'aquest projecte es incrementar la presa de consciència en relació a la necessitat de previndre possibles estats deficitaris relacionats amb les emocions i millorar la salut emocional dels nens a través del treball realitzat amb ells i amb la seva família i, al mateix temps, generar seguretat i competència en la capacitat de desenvolupar aquest component emocional en els menors i en ells mateixos com a pares o tutors. Podem observar, en la nostra pràctica diària, que la conflictivitat i les mancances de tipus social i afectivo - emocionals han augmentat, en les nostres famílies tant dins del propi nucli familiar com en altres àmbits quotidians, molts pares demanen ajuda perquè no saben com enfrontar-se a l'educació dels fills. Sorgeixen cada cop més, problemes conductuals en els nostres infants i adolescents per tant, em d'intentar prevenir o modificar aquestes conductes, si volem que els nostres fills, nebots, néts,... siguin i es desenvolupin com a persones sanes en tots els àmbits que conformen la seva personalitat. Una bona eina per aconseguir el nostre objectiu, es l'educació emocional, amb aquesta ajudarem als nostres infants i adolescents i la seva família a millorar la seva autonomia, comprendre les seves emocions i les dels altres, prevenir conductes de risc, millora de la relació amb els altres, desenvolupar habilitats socials adequades, adquisició d'una actitud positiva davant la vida, etc. L’educació emocional és el procés educatiu, que ha de ser continu i permanent, ja que pretén potenciar el desenvolupament emocional, complement indispensable del desenvolupament cognitiu. Es proposa el desenvolupament de coneixements i habilitats

sobre emocions amb l’objectiu de capacitar a l’individu per afrontar els reptes que es plantegen a la vida quotidiana. Encara que no solem ser totalment conscients, les nostres emocions il·luminen o enfosqueixen la nostra vida i es convinent formant un paisatge determinat que a més contagien als que ens envolten més o menys intensament, i que en el cas dels menors poden acabar essent determinant en la seva manera de veure el món. En el present projecte, intentarem reflexionar i analitzar sobre les principals formules per desenvolupar les nostres emocions de manera saludable i aprendre a guiar als menors en el seu procés de desenvolupament.

permetent la supervivència.

• Motivadora: permeten mobilitzar recursos, ja que van acompanyades de respostes fisiològiques que incrementen els potencials d'acció.
• Informadora: proporciona informació als altres de com ens sentim mitjançant l'expressió facial, el to de veu i altres signes.
• Social: les emocions mostren als altres com ens sentim i serveixen per influir en els altres; condiciona la interacció, la comunicació relacional i organitza la conducta de les persones que ens envolten.

A més, segons Obiols (2005): algunes emocions poden jugar un paper important en el procés de desenvolupament personal. Per aquests motius, és troba necessari treballar amb les nostres famílies per una gestió correcta de les emocions, ja que aquesta, dictarà les futures relacions socials dels seus membres, així com també adquiriran un major nivell de benestar, el benestar interior.

5.- Objectius Objectius generals Objectius específics LA PRESENTACIÓ Presentar els projecte al grup. Conèixer el projecte i als participants. BLOC INICIAL: NOSALTRES I LES EMOCION Adquirir un millor coneixement de les pròpies emocions i les dels altres

Identificar les diferents emocions: alegria, enuig, tristesa, por, sorpresa, amor i vergonya. Saber identificar les pròpies emocions i les dels altres. Ser conscient de les pròpies emocions i les dels altres. BLOC 2: COMUNICACIÓ POSITIVA/ESCOLTA ACTIVA Adquirir estratègies per una comunicació positiva i una escolta activa.

Reflexionar sobre la pròpia comunicació i escolta. Practicar el diàleg, la discussió i l'anàlisi d'aquestos. BLOC 3: AUTOESTIMA I AUTOCONCEPTE Millorar l'autoestima i autoconcepte. Valorar els propis aspectes positius.

1. (^) Conèixer-se a un mateix.

BLOC 4: REESTRUCTURACIÓ COGNITIVA Adoptar una actitud positiva davant la vida. Identificar els pensaments erronis. Substituir pensaments negatius per positius. BLOC 5: RESOLUCIÓ DE CONFLICTES I PRESA DE DECISIO Desenvolupar habilitats per a regular les emocions.

Adquirir estratègies de resolució de conflictes i presa de decisions.

1. Tenir autocontrol emocional davant d'un conflictes. EL COMIAT Avaluar el projecte. Realitzar l'avaluació conjunta del projecte. Acomiadar-se dels companys i dels educadors.

6.1.- Activitats.

LA PRESENTACIÓ

Sessió inicial Presentació. Descripció • Com som?: Per tal de presentar-nos, ens seurem en rotllana, a continuació ensenyarem fotografies de animals/persones (Annex 1) i explicarem les seves característiques, per exemple el gos es pelut, negre i simpàtic,… A continuació,per famílies s'hauran de presentar els uns als altres, fent el mateix, destacant les característiques positives i el que saben fer bé. Després, explicarem de que tractarà el projecte, el seu calendari i horari. A continuació i per finalitzar la sessió, realitzarem entre tots les normes del grup, les quals les penjarem a la sala i ens comprometérem a respectar-les. En aquesta sessió, també aprofitarem per fer el Pretest, per tal de poder valorar el nivell que tenen els participants, ens ajudarà a realitzar algun canvi o adaptació en les activitats si s'escau. I ens ajudarà a valorar si hi ha hagut algun canvi, al comparar-lo amb el Post-test. Espai Sala d'actes Centre Cívic de Cappont Durada 1 hora Recursos Paper d'embalar, fotografies d'animals i persones, tisores i retoladors.

BLOC INICIAL: Nosaltres i les Emocions

Sessió 1 Què es una emoció? Descripció La primera intervenció serà una introducció a les emocions, se'ls hi realitzà la pregunta que són les emocions. Els participants hauran de dir una o varies paraules que els venen en ment quan senten la paraula “emoció”. Es tracta d’intentar arribar a una definició que surti a partir de les idees del grup. Si s'escau se'ls ajudarà posant -los hi exemples: Què sents quan et venen a veure els avis? Quan se't trenca una joguina com estàs? Després d'haver fet una definició entre tots se'ls hi ensenyaran diferents fotografies i hauran de dir de quina emoció es tracta. A continuació, farem un mural de les emocions que penjarem a la sala. Acabarem realitzant una visualització guiada per tal d'acabar la sessió

relaxats.

Espai Sala d'actes Centre Cívic de Cappont

Durada 1 hora.

Recursos Paper d'embalar, fotografies amb emocions, colors, retoladors, tisores, llapis i gomes.

Avaluació En aquesta activitat utilitzarem per avaluar l'observació directa, i valorarem al final de l'activitat el que em après de forma oral.

Sessió 2 Juguem amb les emocions.

Descripció En aquesta activitat ajuntarem el grup de pares i/o acollidors amb el de fills i cada família haurà de retallar i preparar el dominó de les emocions (Annex

2. i el joc de les parelles (Annex 3) per jugar-hi després amb família. Els pares i/o acollidors, mentre fan l'activitat amb els seus fills, els hauran d'ajudar a identificar les emocions si els hi costa, parlar de moments en que han sentit aquella emoció ells o els infants, etc.

Espai Sala d'actes Centre Cívic de Cappont

Durada 1 hora.

Recursos Fitxes dels jocs, colors, tisores, pegament i cartolines.

Avaluació En aquesta activitat utilitzarem per avaluar l'observació directa, i valorarem al final de l'activitat el que em après de forma oral.

Sessió 3 Les emocions i la música i el globus de les emocions.

Descripció Escoltar diferents fragments de cançons i quan acaba explicar que els fa sentir, mentre l'escolten han d'agafar un color el que desitgin i pintar en un full el que vulguin. En acabar, mostrarem els dibuixos i explicarem que em sentit i perquè creiem que em dibuixat o pintat d'una manera o d'una altra. Després d'aquesta activitat, realitzarem un joc, “El globus de les emocions”: farem una rotllana, per començar el joc l'educadora passarà un globus dient: pensem un moment en que haguéssim sentit...? i dirà una emoció i un moment en que hagi sentit aquella emoció, a un dels infants o cuidadors, fent-la rodar, quan el nen o cuidador la recollit haurà d'explicar alguna situació en que senti aquella emoció i passar-li al participant que desitgi. El joc finalitzarà, quan el globus hagi passat per tots els

mullem el cap, desprès posem el xampú i fem una estoneta massatge al cuir cabellut, desprès esbandim amb aigua, assequem amb una tovallola, tallem el cabell simulant les tisores amb els dits índexs i cor que s’obren i tanquen, assequem amb un assecador, pentinem i mostrem el resultat en el mirall (la mà oberta, clar). Desprès canviem el rol i repetim.

Espai Sala d'actes Centre Cívic de Cappont

Durada 1 hora.

Recursos Fitxa amb fotografies, llapis, goma i bolígrafs.

Avaluació En aquesta activitat utilitzarem per avaluar l'observació directa, i valorarem al final de l'activitat el que em après de forma oral.

Sessió 5 Què passa quan sentim?

Descripció L’educadora farà la següent explicació del que és una emoció. L’emoció neix com a resposta a un fet (un company et fa un regal, una abraçada, t’insulta…). D’aquest fet nosaltres ràpidament en fem una valoració (ens agrada, no ens agrada, ho trobem injust…) i desprès d’aquesta valoració sorgeix l'emoció (alegria, tristesa, ràbia…) i la manifestem a tres nivells: neurofisiològic (dins el nostre cos hi ha canvis: ens suen les mans, el cor ens batega més ràpid…), comportamental (to de veu, parlem més ràpid, ens movem més) i cognitiu (ens fem una idea del fet, l’interioritzem). A partir d’aquesta emoció actuem d’una manera o d’una altra. Un exemple: Un amic et fa una broma pesada davant de molta gent (fet). A tu no t’ha agradat aquesta broma i creus que t’ha posat en ridícul (valoració). L'emoció que has sentit: vergonya (emoció). L'emoció es manifesta. A nivell neurofisiològic: el cor et batega més ràpid, respires més fort, fins i tot, et suen les mans. A nivell comportamental: et poses vermell, i fiques mala cara. A nivell cognitiu: t’adones de la situació que estàs passant gràcies al teu amic. (manifestació de l'emoció). Decideixes treure importància a aquesta broma davant el grup i canvies de tema, però desprès quan estàs a soles amb el teu amic li dius que no t’ha sentat bé, que ha estat una broma de mal gust, i que esperes que no t’ho torni a fer (Acció).

A partir dels diferents elements que apareixen en una emoció, per famílies hauran de presentar una situació i desglossar-la en:

2. Fet que desencadena l'emoció.
3. Valoració del fet.
4. Emoció.
5. Manifestació de l'emoció (nivell neurofisiològic- comportamental- cognitiu).
6. Acció-resposta a aquesta emoció. En cas de que els participants tinguin dificultats en exposar situacions , l'educadora pot exposar-ne alguna de les següents:

• Quan em renyen, em sento...
• Quan em feliciten per alguna cosa, em sento...
• Quan m'enfado amb algú, em sento...
• Quan no em surt una cosa com jo vull, em sento...
• Quan estic callat/da en un grup, em sento...
• Quan estic amb una persona i no parla, em sento...
• Quan critico algú, em sento...
• Quan algú que és amb mi plora, em sento...
• Quan dic alguna cosa agradable a algú, em sento...
• Quan em diuen alguna cosa agradable, em sento...
• Quan un amic em fa un regal, em sento...
• Quan un company m’insulta, em sento... Per finalitzar analitzarem les diferents situacions i observar les diferents formes que podem tenir les persones de sentir i reaccionar davant dels fet que ens succeeixen.

Espai Sala d'actes Centre Cívic de Cappont

Durada 1 hora.

Recursos Pissarra i retoladors vileda, esborrador, llapis, goma, bolígrafs i folis.

Avaluació En aquesta activitat utilitzarem per avaluar l'observació directa, i valorarem al final de l'activitat el que em après de forma oral.

esquena, es reparteix el dibuix (Annex 7) als adults i a l'infant el full en blanc. Els que tenen el dibuix, comencen a dictar, amb el màxim de detalls, el dibuix i els infants, han de dibuixar-lo amb les instruccions donades per la seva parella (no poden parlar, ni fer cap pregunta). Després, es posaran de cara, sense ensenyar els dibuixos, han de tornar a dictar i dibuixar, però en aquest moment si que poden preguntar i demanar els aclariments que necessiten. Es realitza a la meitat del full que els hi ha sobrat. En acabar es compararem els dos dibuixos i es realitzarem una reflexió en gran grup, sobre les dificultats que s'han trobat, les diferències entre fer el dibuix d'esquena i de cara, la importància de mantenir una comunicació clara, etc.

Espai Sala d'actes Centre Cívic de Cappont

Durada 1 hora.

Recursos Fitxes amb dibuixos, fulls blancs dividits en 2 parts, llapis i gomes.

Avaluació En aquesta activitat utilitzarem per avaluar l'observació directa, i valorarem al final de l'activitat el que em après de forma oral.

Sessió 2 Qui sóc?

Descripció Cada persona escriurà en un post-it el nom d'un personatge famós i li enganxarà al company de la dreta, sense que aquest pugui veure el que hi ha escrit. Dividirem el grup en dos, una meitat haurà d'endevinar el seu personatge fent preguntes on la resposta sol sigui si o no, l'altra meitat l'haurà d'endevinar podent fer preguntes on les respostes siguin obertes, el joc s'acabarà quan tots hagin endevinat qui son. En acabar, posarem en comú, les diferències entre una modalitat i una altra, quina costava més, amb quina em obtingut més informació, com ens em sentit,...

Espai Sala d'actes Centre Cívic de Cappont

Durada 1 hora.

Recursos Post-its i bolígrafs.

Avaluació En aquesta activitat utilitzarem per avaluar l'observació directa, i valorarem al final de l'activitat el que em après de forma oral.

Sessió 3 Com escoltem.

Descripció Ens dividirem en dos subgrups, aquestos es dividiran en parelles en que un fa de receptor i l'altre d'emissor, en un dels grups, els receptors, escoltaran atentament als emissors mentre els hi explica una història, mentre que en l'altre, el receptor escoltarà al emissor mentre fa veure que renta el pols, ordena el material, etc. En acabar ens agruparem tots i analitzarem com s'han sentit els uns i els altres, veurem la quantitat d'informació que em estat capaços de retindre en totes dues situacions, etc.

Espai Sala d'actes Centre Cívic de Cappont

Durada 1 hora.

Recursos Cap.

Avaluació En aquesta activitat utilitzarem per avaluar l'observació directa, i valorarem al final de l'activitat el que em après de forma oral.

Sessió 4 Conversem

Descripció Demanem 8 voluntaris, mitjançant la dramatització, els participants, hauran d'interpretar les següents situacions:

• (^) Mantenir una conversa, mentre un parla el receptor no el mira als ulls.
• Un dels dos comenta una situació al altre, i aquest el mira fixament als ulls, sense apartar la mirada en cap moment.
• Un dels dos explica que ha fet durant el matí, mentre el receptor fa cares d'avorriment.
• Mantenir una conversa, mentre un parla, el receptor escolta atentament, mira als ulls al company, respon amb coherència a les preguntes, dona la opinió i assenteix amb el cap quan cal. En acabar, posarem en comú amb la resta del grup, primer els observadors, es a dir, la resta de companys, faran un anàlisis de les diferents situacions, com creien que eren les comunicacions, com creien que es sentien els diferents participants, etc. Després, cada parella que ha realitzat la dramatització explicarà com s'han sentit, que han pensat, com s'haguessin sentit millor, etc. Finalment, farem una llista de característiques que ha de tenir una