¡Descarga amor cortés y más Apuntes en PDF de Filología Catalana solo en Docsity!
LITERATURA CATALANA MEDIEVAL I MODERNA
Context històric culturals dels autors ho extraurem dels textos.
1. Característiques
- Ordres: franciscans (divisió dins d'ella, els franciscans espirituals, franciscans conventuals)
- Gran nombre d'avanços com ara el rellotge, les ulleres
- Importància de l’església, grans vicis de l’església criticats pel trobadors. "els trobadors" a serra baldó pg. 203
- Canvis de mentalitat: els llibres de George DUBY es l'autor d'una sèrie de llibres sobre el matrimoni i la dona en el segle XII a França. Provoca a la reflexió, es una època de reivindicació del paper de la dona, s reconeix i se li dona importància al paper de la dona, reivindicació de la feminitat, importància que te la figura de la dama, socialment, abans del segle 12, la dama no pintava res. Els drets socials de la dona en Grècia i Roma eren força limitats. També al segle XII s'introdueix el matrimoni com a sacrament, abans el matrimoni era un pacte entre famílies i desde que es converteix en sacrament, es necessari el consentiment. A mes el matrimoni en l'edat mitjana servirà per a adoctrinar la noblesa, com una arma, perquè al ser en sacrament l’església es reserva el dret d'anular i estableix quins son els motius pels quals un matrimoni es pot anular o no. Canvis de mentalitat produïts en part per l’església. Llegim l'article.
- Reivindicació de l'herència medieval. Regine Pernoud. "para acabar con la edat media", el concepte d'edat mitjana hauríem d'eliminar-lo del nostre vocabulari, desmuntar tòpics de l'edat mitjana apresos a les escoles, cap al índex acusador, parla d'estereotips en la inquisició.
11/2/
Els Catars, hi ha un llibre, Anne Brenon "el veritable rostre dels Catars"peges editors/ Proa. Ampliar. Un estudiós català que ha tractat el tema dels catars es Jordi Ventura, prologa este llibre. Que es centra en els dos personatges: Pere el catòlic i Simó de Montfort dos exercits que es van enfrontar.
POESIA DELS TROBADORS
- Aula Virtual, entrevista a Jaques... Relacionada amb el TEMA1. Concepte historiogràfic de l'Edat Mitjana, teníem una imatge negativa.
Entrevista a la Edat Mitjana la dona va tenir un procés de incorporació, papers socials que fins aquells moments no havia tingut, això contrasta amb la idea de l'Edat Mitjana com a misogínia.. La entrevista posa enfasi en la part positiva de l'ed. Mitjana per a equilibrar.
Part positiva: promoció social del paper de la dona, el Cristianisme si que va suposar un avanç, sobretot en l'alta Edat Mitjana:
- Abolició de l'esclavitud legal, abans s'esclavitzava per deutes..
- Major part dels avenços de l'Edat Mitjana es mou en el s.XII, el matrimoni serà un sacrament, on influeix el consentiment de la dona.
- Aristocràcia es on naix la poesia trobadoresca, la dama, actua com el senyor feudal. Amb poder sobre el seu vassall, que es el trobador, ella es la senyora "la domina". Camperol vinculat a la terra. Fidelitat en l'amor la fides vassallatica, entre el vassall i senyor (servei- protecció) si es trencava suposava un atemptat contra el pacte. Quan un utilitzava la poesia com a arma el pitjor era dir "traïdor" pitjor insult.
Aquest codi de valors de l’aristocràcia del segle XII, es trasllada a les relacions amoroses.
L'AMOR CORTÉS
Destaquem el terme "Midons" del llatí, meus dominus, el substantiu que al costat de Midons fa referència a la dama sol ser, també en occità, "domina" (fem de Dominus) qui te el poder. La paraula dona, tenia en el seu origen un significat relacionat en el poder, que ara s'ha perdut. Quan apareix el terme dona fa referència a una dama o senyora, per a referint-se a la xica s'utilitzava "femina" oposat a home.
El conreu de la poesia trobadoresca implica termes relacionats amb la aristocràcia, però es pot ennoblir al trobador, hi ha trobadors que no son aristòcrates. En la poesia trobadoresca els trobadors poden arribar a ennoblir-se, el domini del codi de l'amor cortès, el bon cortesa, ajuda a ennoblir-lo (fer-lo noble) encara que estiga fora de la aristocràcia. Arriba a ennoblir a qui esta fora de la aristocràcia, la paraula clau es CORTESIA, virtuts:
- Largeza: terme tractat pels trobadors als poemes, significa generositat i virtut pels nobles, perquè la noblesa tenia una relació amb la riquesa diferent de la que tenia la burgesia, els nobles la consideraven indigna. El burgès acumula riquesa, es aquell que guarda monedes en un cofre, usurer, això per a un noble de l’època era indigna, el noble (grans senyors) posseeix terres. Aquestos cedeixen les terres als seus vassalls, el bon noble es aquell que reparteix "generositat" del noble front a la "avarícia" del burgès. Per això es important la largeza. Quan més generós és un noble millor es porten en ell els seus vassalls. El bon amant, el bon cortesa ha de ser també generós, de manera que qui es pobre serà difícil aconseguir l'amor. La dona també ha de ser generosa, amb guardons i premis. El "jo líric" ha de ser generós envers la dama, fent-li regals. Per a la noblesa el matrimoni era una cosa (interessos) i l'amor una altra 2 6 6 1. Tot el codi de ser cavallerós es dona fora de l'amor.
- Gilos, si el marit es un gilos es enemic del codi de comportament, en les composicions trobadoresques es parla mal del gilos. Si el marit permet que la dona siga cantada es cortès i, per tant, posseeix les virtuts de la cortesia.
- Mezura: fa referència a evitar els extrems, es a dir, no arribar a consumar puix això comporta el fi de la relació, comporta arribar a l'última fase. Cal recordar que l'Amor cortès és com un amor espiritual, encara que per a alguns l'element carnal es important fins a cert límit. Un dels termes mes tractat pels estudiosos es:
- Assag: apareix en poemes i sembla que fa referència a pràctiques entre el trobador i la dama, es equivalent a "prova", trobada eròtica on hi ha carnalitat sense arribar a consumar. Quan s'aconseguia s'acabava, s'arribava al final.
Quan un amor és llarg (parlant metafòricament) es difícil i en els poemes es veu el desig incansable. Alguns crítics diuen que els trobadors estan enamorats de l'amor no de la dama. El servei a la dama es allò que justifica els seus poemes.
-Joven: no jove cronològicament sinó referent a "fadrí", "aventurer" no casats, depenia de la llargeza (generositat) del senyorbi així fer fortuna i casar-se.
Tot el codi de l'amor cortès naix a partir del Jove, aquest suposa el principi, el "joven" dóna valor, o en termes de l'amor cortès:
-"Pretz" (valor) d'una persona, els trobadors, nobles buscaven una series de valors.
-Joi: l'alegria identifica a l'amor cortesa, forma part de la vida del joven, aquest terme esta molt relacionat amb l'amor puix aquest ha de sentir-se alegre davant la natura.
-Ensehamen: saber estar, saber comportar-se.
-Senhal: nom sota el qual s'amaga l'identitat de la dama, aquest terme esta vident fins i tot en Ausias March "plena de seny"
- Mercè : pietat que se li demana a la dama, pietat que la dama protagonitza al donar els premis. Si no té pietat pot provocar la mort del trobador. Destaquem "la bella dama sans Mercè" conta la historia d'una dama dura amant de la qual es suïcida per amor.
-Guardo: manifestació tangible que se li dona al trobador, com a signe d'admissió. Aquest "regal" se li dona al trobador quan alcança l'estadi de "entenedor".
RESUM
-Existeixen 4 tipus de sirventes:
Sirventes personal : (vers 19) Guillem de Berguedá, consisteix a fer un atac a un enemic, en este tipus de sirventes s'esventa, es burla contra l'enemic. Es un dels textos mes curiosos divertits... Òbviament al destinatari no li faria massa gràcia. Atac contra una persona amb noms i cognoms.
Sirventes moral : critica a costums de la societat o determinats comportament, ací l'atac no es contra una persona concreta.
Sirventes polític : defensa d'una postura o posició en les lluites de poder dintre de l'aristocracia, ací l'atac també pot ser contra un grup o una col·lectivitat. Grup de sirventesos que es van intercanviar els trobadors l'any 1285 arran de la guerra entre França i Aragó, es coneix amb el nom de "cicle de sirventesos de 1285"
Sirventes literari : el que es fa es defensa o propaganda d'un determinat estil, trobar clus, lleu i ric... Es tracta també d'un text propagandístic amb idea literària.
Planh : Prové del llatí planctus, s'expressa la tristesa per la mort d’algú. Es una composició fúnebre en honor a una gran senyor o dama que ha mort. Hi ha alguns molts famosos, dedicació de Guillem de Bergueda a el senyor al qual abans li havia fet un sirventes.
No deixa de ser una composició vinculada a un esdeveniment concret, per tant, respondrà a un esquema molt estereotipat.
Pastorel·la:
Es un gènere pròxim a la cançó per la temàtica, es una espècie de parodia. Es una anècdota de narració, que sempre respon al mateix esquema: el trobador conta que anant pel bosc es troba amb una pastora i li fa una sol·licitud a una pastora (no dama, estament baix).
Hi ha un diàleg entre el trobador i la pastora, en el qual el trobador intenta seduir a la pastora que aquesta el rebutja.
La pastora es llesta i sap que el cavaller l’únic que vol d'ella es una unió carnal.En lloc d'exposar-ho amb eixa cruesa, el trobador s'adreça a la pastora com si fora una dama.
No es una cançó, perquè conta com una historia. La primera pastorel·la que es conserva es de Marcabru. Apareix una pastora que ix guanyant, el trobador se n'ha d'anar. Aquest era un poeta moralista. Molt idealista, pretenia eliminar el desig sexual del amor cortès.
2. Caracterització d'acord a aspectes formals.
Bal·lada : cobles contraries, composició feta per mes de dos trobadors. Totes les cobles han de tenir la mateixa estructura i mateixes rimes. El trobador que comença llança un repte, el trobador que continua ha de continuar l'estructura i rimes. Si es capaç de solventar-lo llavors va complicant-se. Es un tipus de composició molt virtuosistica, reclama molta perícia.
Els cançoners del segle IV, recollien, i anaven copiant-se, gràcies als quals ens arriben a nosaltres els poemes. Els autors incloïen a aquestos cançoners altres textos en prosa, en Occità, i per tant, van ampliar. Son dos:
Vidas: son biografies dels trobadors, els recollidors van pensar que seria interessant incloure la vida dels trobadors, que els lectors conegueren el autor. En molts casos inventaven les biografies. Biografies mes be llegendàries de tradició oral, de vegades reconstruïdes a partir de la pròpia obra del trobador.
Son textos breus, en occità, fictícies però vinculades a la producció. La finalitat era explicar la poesia, fer una introducció al corpus poètic.Destaquem a Guillem de Cabestany. "la llegenda del corb menjat"
Razos: explicacions de perquè un trobador fa una composició concreta, perquè un trobador ha fet una composició i no una altra. Es com sempre la busqueda de eixa anècdota. El copista introdueix el motiu pel qual esta feta una composició.
MEDIEVAL PRACTICA:
Gulhen de Peiteu es el primer autors que hem pogut comprovar que hi ha algun text sobre ell en el s. XII. No diguem que es el primer trobador, sinó que es el primer que es conserva un text. Aquest als seus textos també fa referència a altres trobadors més antics. Llengua d’Oc vol dir “si” Llengua d’Oil prové de França Aquest ( Gilhem de Peitieu ) pertany a una regió on hi h un dialecte francès però majoritàriament escriu en Occità. Era un gran senyor , duc d’Aquitania i poderós. Era vassall del rei d’Anglaterra, tenia mes poder o mes territoris que el rei. Amb un caràcter molt fort s’enfronta amb l’església i també a més nobles poderosos. Entra en conflicte amb el bisbe d’Aquitania perquè volia anul·lar el matrimoni, l’esglesia li’l denegava. Aquest no va fer i cas i es va divorciar igualment.
ANALISI DEL TETX, LECTURA DELS TROBADORS P38 CANÇÓ 3
PARAI CHANSONETA NUEVA
- En la 1 cobla el vocabulari fa referència al mon feudal. La prova d’amor.
- En la cobla 2 fa referència a les primeres possessions del senyor.
- En la 3 cobla descriu ala dona en termes propis de la bellesa medieval (descriptio puellae)
- En la 4 cobla i ultima cobla prega clarament pel seu amor, es la petició de ser el seu estimat. Es el tòpic morir per amor. El amor que expressa Guilhem es un amor sensual es pot veure en la 3 cobla, espera una besada de la dona. Aquest es el tòpic de la cambra o el breguer es el lloc on es troben els amants. La descripció de la bellesa en la natura està marcada per un tòpic que indica com ha de ser la descripció del lloc, es el tòpic del locus amoenus, en aquesta cançó no te referència, solen apareixen a l’inou. Elements topics del locus amoenus:
- Aigua ( fonts, rierols)
- Arbres amb ombres
- Verdor ( prats amb flors)
- Ocells que canten als arbres.
Una variant especial d’aquest tòpic es que la trobarem al amor, perquè el amor es sol expressar el sentiment que va vinculada a la descripció de la natura. S’estableix una relació entre la bellesa exterior amb la interior o també de vegades a l’inrevés.
Un altre tòpic que esta a l’inici es l’exordi natural: inici, pròleg... de la composició amb elements de la natura. Majoritàriament impliquen una descripció de la natura en primavera ( ex, pg. 54).
Comença amb l’exordi de la cançó de Gilhem, utilitza el mateix exordi primaveral, però oposat aquest ho fa amb hivern. La intenció es sorprendre al lector, també vol utilitzar la ironia.
Estem en la època de naixement d’aquests tòpics.
ANALISI FORMAL DEL TEXT
Sembla un text senzill però amb una forma prou treballada.
