Sobre Morlà, Apuntes de Filología Catalana

¡Descarga Sobre Morlà y más Apuntes en PDF de Filología Catalana solo en Docsity!

Lobra literaria de Pere Jacint Morla (ca. 1600-ca.1656) Antoni Ferrando UNIVERSITAT DE VALENCIA Sant Mare escrivint, de Ribalta. Museu de Belles Arts de Valencia. 1. - Morla en el context literarí del Barroc valencia No per ser un topic molt rebregat, i últimament prou questionat, deixa de ser una constatació inequívoca que el segle XVII valencia és una Epoca d'intensa castellanització cultural. A part dels reductos administratius, les escasses resistencios literáries, o paraliterárics, en la llengua del país partelxen, en una alta proporció, d'un sector molt minoritari del clero autócton, generalment a través de tres tipus de manifestacions: a) els dietaris, b) els versos d'acasió, i e) els col-loquis parateatrals. La major part d'aquestes manifestacions, destinades a la recreació privada o a un consum públic efímer i poc susceptibles, per tant, darribar a la imprem- ta, deu haver-se perdut, peró en tenim una visió aproximada gracies a les nombroses referéncies i mostres fragmentaries que ens forneixen les rela- cions festives de l'época i a la conscrvació d'alguns manuscrits que les recu- llen. Es tracta, en general, d'una literatura de to popularista d'escassa qu litat estética, perd d'un interés cultural indubtable, ja que ens permet xer les respostes dels sectors socials valencians refractaris a lús sistematic la llengua dominant. Dins d'aquest panorama, en que l'ús del valencia se'ns apareix sovint com una excepció en la producció literaria o paraliteraria dels autors sensibles a la llen- gua del país, adquireix una notoríetat remarcable la figura i Pobra de Pere, Jacint Morla, el més prolífic versilicador i autor de col.loquis del segle XVII valencia, del qual ens han arribat uns 7.500 versos en la nostra llengua. Les Airis AA po: ¡ els colloquis de Pere Jacint Morla són una font impagable per al coneixement i la comprensió de la societat barroca i un complement insubs- tiluible de la dietarística coetánia. Des del punt de vista estélic, expressen amb gran fidelitat els gustos literaris de Pépoca. l, des del punt de vista lin- giiístic, ens ofereixen un magnífic retaule del llenguatge col-loquial de la Valencia siscentista. 2. Nota biográfica Pere Jacint Morla cra fill natural de Pere Agustí Morla, ciutada de Valencia, descendent d'una familia mallorquina que s'havia establit a la capital del regne al segle XVI Notable Jurisconsulf, oidor de la Reial Audiencia de Valéncia, Pere Agustí Morla aconseguí ser nomenat cavaller el 1622, El seu fill Jeroni Agustí i el seu nét Matices foren preveres 1 catedrátics de la A —_—_—— 7 nn -161- LGBRA LITERARIA DE Pere Jactor Morta (Ca. 1600 cA.1636) Universitat de Valencia. Pere Jacint nasqué a la ciutat de Valencia (Rodríguez 1747:377) una data no molt allunyada del 1600, quan el scu pare tenia aproximadament 30 anys d'ed El 1626, Pere Agustí obtingué de les Corts de Montsó la legitimació del seu fill natural, e així va poder ser ordenat prevere. Ben prompte, Pere Jacint obtingué un benifet a la parroq; de Sant Martí de Valencia, que gaudí fins a la resta dels seus dies. En la documentació de V'época, el seu nom apareix lligat básicament a les activitats lilerari grácies a les quals ens n'asabentem d'alguns detalls biografics. El bibliógraf Josep Rodrígu (1747:377), que encara el va poder tractar, el presenta aixi Raro Poeta en muestra Idioma! y el mayor, que hemos conocido, en concepto, y facilidad, para Assumtos Jocosos! sin faltarle aquel don, que llaman los Humanistas, Numen, para los Srios, y para los Sacros; assi en dicho Idioma, como en el general de Españal Escrivid en quantos Certamenes, y Academías, se celebraron en su tiempo; y siempre a la Deyocion, sín aspirar A premios, ni competencias; y pudiera en lo segundo, porque todo lo acertava con primor; y pudiera en lo primero, porque todo lo merecia, sin agravio. Leia, y pro= nunciava, con mucha gracia, y propiedad. Llevóse los aplausos mas generales; y públicos, por- que eran sus versos, enseñanga, y deleyte, para todos. Las Funcciones Poeticas, sin Papel suyo, ya Soliloquio, en algunas; ya Coloquios, en las mas; parece que, ó no hazian labor, ú se eclipsavan; porque indispensablemente, era el primer plato, el suyo, tan compuesto (con sal, y modestia) de vnos, d otros sucessos, d ignorados; d no advertidos; modernos todos, que ocurrian en Valencia, en su Reyno, en la Monarquía, en Furopa, y en el Mundo; que dexava deliciosíssimo sabor en los oyentes, para mucho tiempol Ci escrive esto; pudiera formarse vn Volumen, capaz de treinta pliegos todos en Valenciano; sin mpusa infinitos Poemas, De los que á diversos Assumtos tiene, y no les tiene todos, quien _cavallers de lorde de Montesa, col.labora activament en la prepara los que discurrid [en] Castellano, que no son pocos. Hi ha altres testimonís coetanis que confirmen la fama del nostre poeta. Marc Antoni O declara al Siglo Cuarto de la Conquista de Valencia (Valencia, 1639) que, a pesar d'haver est recitat per altri, “se oyó con mucha atención” el romang de Pere Jacint Morla, “por scr cs romance uno de los frutos que ha dado a mi patria Valencia el singular ingenio del licencia Pedro Morlá”. No deu ser alié a aquesta fama el fet que Francesc Gavalda, autor de Memoria de los sucesos particulares de Valencia y su Reino en los dños mil seiscientos cuarenta y sie y cuarenta y ocho, tiempo de peste (Valencia, 1651), decidís destacar el paper que exercí Pe Jacint Morla en V'auxili de les víctimes de la pesta. Són nombroses les notícies que avalen Pz ta consideració social de qué gaudia: mantingué correspondencia amb fra Isidoro d'Aliag arquebisbe de Valencia (1612-1648); organitza, a petició del marqués de Los Vélez, Ped: Fajardo de Zúñiga, virrei de Valencia (1631-1635). el sarau palatí amb motiu del seu cas ment; atragué Vatenció del nou virrei Ferran de Borja (1635-1640), comanador de Montes que no va voler deixar d'assistir a la declamació d'un dels seus col-loquis; fou invitat a partic par en festes celebrados en diverses ciutats del regne, com Gandia o Alzira; a petició de he 3 de la festa que ren a la Immaculada Concepci dedic fou requerit per un altre virrei, Rodrigo Ponce de Leé (1642-1645), perque exhortés “al animo invicte, y obligacions, en que está la Fidelitat de Nació Valenciana”; s'atreví a defensar públicament la licitud moral del teatre contra l'influer Lluís Crespí de Valldaura (1607?-1663), a la Sátira en defensa de las comedias, confial en + suport de 1 - 162 - esc Crespi de Valldaura (1601-1662), provincial dels domínics de Valenci; LOBRA LITERARIA DE Pere Jacint Mora (Ca. 1600-cA. 1656] donar un resum de les dades de Rodríguez, Murlá desaparcix per complet en la Biblio Valenciana (1827-1830), de Just Paslor Fuster, i será ignorat en tots els grans repert bibliografics dels segles XIX i XX, com són els catálegs de Gallardo (1863-1889), Salva (18 Aguiló (1923) i Martí Grajales (1927). Josep Ribelles Comín el recupera a la Bibliografía de la lengua valenciana, volura 11 (1 72,103,114), a partir de les informacions de Rodríguez sobre la seua obra impresa, i, a m més, Passenyala com a autor de dos pocmes laudatoris, els adregats a Vicent Joan Eixulve Francesc Gavalda, respectivament. No s'adona, peró, que el romang Vicent, que per tos pros ¡d'altres versos laudatoris del patró de Valencia, copiats en lesmentada relació festiva del se centenar de la canonització de sant Vicent i reproduits per ell integrament (1943: 118-1 són lambé de Morla. : Lerudit Josep Maria Torres publica a la Revista de Valencia, núm. 3 (1883:161-174), Part “Las Torres de Serranos”, on fa observar, a propúsit de la destinació carcerária d'aquestes to de Valencia, que Pantor del pocma Pintura de las Torres de Serranos, en décimes i silves caste nes, que copia, fou “el festivo caballero y clérigo valenciano Pedro Jacinto Morlá”. Torre: declara la procedóncia del text que edita, perd les coincidencies pairebé literals amb la ve del manuscrit 666 de la BUY, que repradueix la major part de Pobra poética conegude Moxla, fan pensar que es tracta d'aquesta darrera font, descrita per Marcelino Guliérrez Caño al seu Catálogo (1913: 294-295). Gutiérrez del Caño data el susdit manuscrit al segle XVIII i constata que només conté lolis, atés que ja era “falto de algunas hojas” i que líndex era “incompleto”. Pero a Gutié del Caño, a part d'una brevíssima descripció codicológica del manuscrit, Púnic comentari li mereix la transcripció dels títols o primers versos de les poesics de que consta és que n'h “cinco poesías castellanas, y las restantes valencianas, algunas de las cuales no pocan de tas”. En realitat, un examen minuciós del manuscril permet comprovar que hi apareixen composicions completes i 4 d'incompletes en valencia i 9 completes ¡2 d'incompletes en : tella, és a dir, un total de 40 composicions. Lúnic full conservat de l' index només arriba a ro] duir els primers versos de les composicions que comencen per los lletres A, B, €, D, Ei aixó també ens permet deduir que, entre els fulls perduts, devien figurar almenys dues cs posicions més en castella (A Calatrava la vieja, De aquel desastrado caso) i una altra totalm o parcialment en llatí (Dico quot licitum est). Aixd permet sospitar que cl volum tenia una ext sió com a mínim tres voltes superior a la que té la part que ens ha pervingut. Altrament, a biblidgraf com Gutiérrez del Caño no se li hauria 'haver passal per all que alguns dels co: mínim 30 fulls desapareguts vénen a continuació de fragments que han estat ratllats, poro « són encara prou llegibles per deduir que devien resultar massa escabrosos o obscens a Vat de la malifota (Ferrando, 1987:61). La catalogació dels manuscrits de la BUV feta per Gutiérrez del Caño potser ajuda He Meriméc (1913:103) a localitzar una altra obra inédita del nostre autor: la Sátira en defe de las comedias que escribió mosén Pedro Morlá contra el sermón que predicó mosén Luís Cre datada cl 1649 ¿ reproduida al manuscrít 13 de la Biblioteca Universitaria de Valencia, una composició en castella, de 304 versos, en forma de romang, que constitueíx una rép contra les acusacions d'immoralitat del teatre adduídes per Lluís Crespí de Valldaura (16 1663). La resposta de Morla s'inscriu en el debat públic provocat per la prohibició de Et -164= ANTONI FERRANDO TV, el 1646, de representar comedies, autor de Liart dramatique a Valencia destaca el carác- ter eclestástic de Morla i, sí bé en una nota assenyala que el nostre poeta fou legitimat en les Corts de Montsó de 1626, no trau partit d'alguns detalls biográfics que es poden deduir de la Sátira, com són la seua admiració per Lope de Vega (1562-1636) -que “dio en sus obras realce / a la lengua castellana” i “quigás ha convertido / más gente que tu por plagas / con actos de contrición”-, el seu bon coneixement de la producció i de la vida teatral del moment, tant al regne de Valencia com al de Castella, i la seua confessió de no haver obser- vat mai immoralitats en cap de les "dos mil [comedias], / entre las que son de changa”, que afirma haver vist. Al ja esmentat manuscrit núm. 407 de la Biblioleca del Museu Lázaro Galdcano de Madrid, es reprodueix, als folis 140-141, el Bayle de los giegos de Morla. Aquesta peca parateatral, de la qual copia 6 versos, a Bonilla no li sembla “sin mérito literario” i, certament, es tracta d'una composició versificada amb gracia i naturalitat. Poc temps després de la publicació de Particle de Bonilla, Francesc Almarche (1919: 254-257) s'ocupava del nostre escriptor i, en comentar cl contingut del manuscrit 666 de la BUY, asse- gurava, potser seguint les notícies de Rodríguez, que "han existido diferentes copias de estos sabrosísimos romances” de Morla i en recomanava Vedició. Com a avang d'aquesta recomana- ció, Almarche reproduí els catorze primers versos d'un coldoqui tramés a una justa de Sant Joan del Mercat, Lotes les redondilles de la composició Porta Medina en la nau, un breu frag- ment del romang presentat a un certamen en honor de sant Josep, i, en destacar les penalitats que hagué de passar Morla per les seues crítiques al virrei, extract de la Pintura de las Torres de Serrano els versos que hi lan referencia, Malgrat les aportacions realitzades per aquests crudits, Pobra de Morfá tampoc no ha meres- cut la més mínima atenció per part dels nostres historiadors de la literatura, en contrast amb Pesment que solen fer de V'obra satírica i teatral atribuida a Francesc Mulet, No en diu res el minuciós Jordi Rubió i Balaguer, que tanta atenció presta, en la seua Literatura catalana (1953), a Pexbumació de la nostra producció literaria dels segles XVI i XVII. Tampoc no el cita Martí de Riquer en la seua História de la literatura catalana (1964). 1 és ignorat tant per Manuel Sanchis Guarner com per Joan Fuster en els seus estudis monagráfics sobre Pépoca: Un resu- men de la historia del teatro en Valencia (1963) ¡ Els valencians i la llengua autóctona durant els segles XVI, XVH i XVII (1963), del primer, i La Decadencia al País Valencia (1976), del segon. En la seua revisió del panorama liteari valencia dels segles XVI í XVI, Joan Fuster (1989:302) considera “desaparegudes” les “acurnulacions de versos de Pere Jacint Morla”. Si més no com a mera curiositat, val la pena de reproduir la frase i el context en que Francesc Almela i Vives, comentant la persistencia de la tradició salírica en la Valencia siscentista, citá el nom del nos- tre poeta al seu opuscle Panorama bistóric de la literatura valenciana (1955:20): “Prescindint, cn la mateixa línia, d'algun aútor tan poc conegut com Pere Jacint Morla, cal esmentar especial- ment el dominica Francesc Mulet”. Tanmateix, ja a Els certámens poétics valencians del segles XIV al XIX (Ferrando 1983), vaig illustrar Pactiva participació de Morla en la vida dels cerfámens de Mépoca amb la reproduc- ció de les composicions que va enviar a la justa de Sant Gregori (1983: 993-994) i a la del Col legi de Sant Tomas (1983: 995-1006). Més tard (1987:67-71). vaig aprofitar la publicació d'un article sobre la literatura popularista del Barroc valencia per a editar-hi, com a apéndix, - 165 > ARTONI MERRANDO deformacions de "Jacint" i de “sant Martí”, respectivament. Desorientacions que s'incrementen en constatar que aquesta versió presenta nombrasos casos de confusions d'Atones i no poques alternatives textuals. Dos dels manuscrits valencians que contenen pocsics de Morla pertanyen al fons Serrano Morales de la Biblioteca Municipal de Valencia (BMV): el que duu fa signatura 6563 repro- dueix, com a anónim, un romans titulat Soliloquí per a representar de lo que passen els pobres capellans, pero el que duu la signatura 6781 el torna a reproduir, bé que sense els setze pri- mers versos, amb el títol d'HTipocresies de les ames dels capellans, presents, passats i veniders, atribuint-lo expressament a “Morllá”, indubtablement el nostre pocta. Gracies a aquesta identificació, podem adjudicar a Morla una altra cópia Integra, peró anónima, de Fesmen tat romanc, que aparcix en un manuscrit de la biblioteca del marqués de Dos-Aigúes, sota el títol de Queixes que fa us sant prevere de les ames dels capellans, a la Mare de Déu. Ledita Josep Maria Torres (1881-82: 520-522), que situa el manuscrit a finals del XVII o ja al segle XVIII El romang podria haver estat lramés a una justa poética en honor de la Mare de Déu dels Desemparats. Finalment, el pare Doménec Alegre reprodueix en la seua crónica del convent de Predicadors de Valencia, ja citada (BUV, ms. 157), els 266 yersos d'un romang de Morla "en alabanza” de sant Tomás d'Aquino ¡en acció de gracies pel “fin de la pesta” de 1648, que foren escrits sota Fúnic jeroglífic mural que el cronista pogué "recoger, que monta por lodos”, Les circumslaáncies textuals que hem observat en els manuscrits citats posen de manifest que no hem d'excloure noves identificacions Vobres de Morla a partir de textos potser anónimos, peró també suggercizen que potser no arribarem maí a saber si alguns d'aquests textos són real. ment del nostre autor. D'altra banda, el coteig dels set manuscrits que conserven obres de Morla petmet formular dues hipdtesis de treball: la primera, que la transmissió, oral a manus- crita, d'aquesta mena de composicions popularistes solia afavorir-ne les alteracions textuals ¡ les descontextualitracions; la segona, que la repetició de la mateixa poesia en diferents manus- erits coetanis pot ser un bon indici dels gustos de l'2poca ¡ de la popularitat de qué gaudiren. Finalment, cal remarcar que les escasses mostres de transmissió textual de Pobra de Morla palesen del carácter efímer de la seua producció í contribueixen a explicar els oblits biográfics i bibliografics posteriors. Tot plegal evidencia la dificultat de recuperar una part mínimament substancial de la seua obra per ara perduda. Després de la publicació de les Poesíes ¿ col.loquis, de Pere Jacint Motta (Valencia, Instilució Valenciana, d' Estudis i Investigació, 1995). el nom del nostre poeta ha comengat a circular en els estudis literaris i lingúístics sobre Vépoca barroca. Entre aquells, podem citar “La lite- ratura (1516-1716)", d'Albert Rossich (1997:164), on contraposa el Lo col-loquial de la poe- sia satírica de Morla amb l'estil "més culte” de la scua poesía de circumstancios, i Pesmen- tada antología de Pasqual Mas. Entre els lingútístics, podem citar El valencia del segle XIX, de Josep Martines (Alacant / Barcelona, Institut Intecuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de Abadia de Montserrat, 2000), que ha explotat a fons nombroses dades del lexic usat pel nostre autor, i diversos treballs 'Emili Casanova 1 de Joaquim MarLí sobre la llengua de Pépoca - 167 LOBRA LITERARIA DE Pego JAciNT MOLA (A. 1669-CA 1656) 4. Inventari de l'obra conservada de Morla Arribats ací, pot ser útil oferir un inventari de l'obra conservada de Morla. En primer lloc, don ré la llista de composicions en valencia sota tres apartats: a) Poosics satíriques i festives, Colloquis, ic) Peces de circumstáncies. Després oferiró la llista d'obres en castella, que seri presentades sota dos apartats: a) Pocsies satíriques i burlesques, i h) Obres teatrals. En el e de les poesies, s indicara, després del títol (pres proferentment del ms. 666 de la BUV), el p mer vers i, entre parentesis, el lloc i la data segura o aproximada, si hi ha indicís que permet deduir-la. La numeració de les obres es fa per apartals. La manca d'informació sobre un tí se suplira recorrent a la reproducció del primer vers entre claudátors, Obres en valencia: a) Poesies satíriques i lestives 1. Auna devoció de monja que tenia mossén Morla i la tal la bi pegava: Si per voler ser dev [ms, 666 BUV] 2. Siguidilles: Pastora dunosa [ms. 666 BUV] 3. Romang: Desitjant estes senyores [ms. 666 BUV] 4. Al retiro i honestitat d'una ama d'un capella: Volgué veure la gran festa [ms. 666 BU ms. 407 BMI.G; ms. 10 de la BRABLE; ca. 1631-1635] 5. Queixes que fa un sant prevere, de les ames dels capellans, a la Mare de Déu: Encara q hu, senyora ms. 6563 BAMV; ms, 6781 BAMV; ms. BMDA] 6. [Lo que naix lladre de cor] [ms. 666 BUV] 7. Romang que féu quan la sena presó: Pares a qui tant venere [ms. 666 BUV] 8. Redondilles: Portá Medina en la nan [ms. 666 BUV] 9. Somi de Vinfern: Monges, anit quan estaven [ms. 666 BUV] 10. Nit de Caruestoltes: Per ser nit de Carnestoltes [ms, 666 BUY] 11. Romang: Per estar cansat del món [ms. 666 BUY] 12. Queixes al sant Cristo de Santa Tecla per lo escola, compostes en la justa de Santa Tec Ogen d'un pobre escola [ms. 666 BUY] 13. Octaves escrites en la justa de Sent Gregori: Una tapada viu, molt gran vellaca [n 666 BUY] 14, Decimes a la festa que feren los cavallers de Montesa en lo Temple a la Purissi Conceprió: En aqueix blau papalló [ms. 666 BUV] 15. Lo Porial dels Jueus: Jo só, poble valencia [ms. 666 BUV, ms. 407 BMLG] 16. A una festa que bi bagué en Sent Domingo: Ningun abegot marmole [ms, 666 BUY 17. Queixes que fa Miquel de Susa, biscaí per mar i terra, escolá de Sent Martí, a mos Silvano Capero, vicari de la dita iglésia, contra Guillem Cairellot fi] Pere Ausina, macips: Vaquestos dos macips [ms. 666 BUV] Loba LITERARIA DE DERE JACINT MORLA (CA. 1600-CA 1656) Obres en castella: a) Poesies satíriques i burlesques 1. Glosa: Perico llamar solía [ms. 666 BUY] 2. Glosa: Después de Dios el tabaco: Yo no me quiero sangrar [ms. 666 BUV] 3. Romance: De uno que se casa quiero [ms. 666 BUV] 4. Romance: De mala gana a casarse [ms. 666 BUV] 3. Pintura de la Torre de Serranos: Señoras a quien venero [ms. 666 BUV] 6. A un escopetazo que tiró el canónigo Estela por espantar unas mujeres, por un cómo q habían dado: canónigo, perdona [ms. 666 BUV] 7. [Envióme una monja cierto martes] [ms. 666 BUV] 8. A Calatrava la vieja [esmentada a líndex del ms. 666 BUY] 2. De aquel desastrado caso [esmentada a l'índex del ms. 666 BUV] 10. Dico quot licitum est [potser plurilingie, csmentada a l'índex del ms. 666 BUV] 12. Firma que envió en una carta que escribió al Sr. Arzobispo Don Tray Isidoro Al [ms. 666 BUV] 13 .Definición de amor: Amor es una pasión [ms. 666 BUV] 14. Orra: El regucldo bien mirado [ms. 666 BUV] 15. Sátira en defensa de las comedias que escribió mosén Pedro Morlá contra el referido ser que predicó Don Luis Crespf: Mayoral del Oratorio [ms. 13 BUY; 1649] b) Obres teatrals 1. Entremés del doctor Rapado [dins “Parte veinte y nueve”, de Comedias de difere Autores. Valencia, Silvestre Esparsa, 1636] 2. Baile de los ciegos [ms. 407 MLG; ca. 1656] 5. Temes, versificació, llengua Lobra de Morlá és un fidel reflex valencia de la cultura dominant del Barroc hispanic: q tota respon a estímuls públics concrets, generalment festes religioses, i, en consegiiéncia concebuda per a Pentreteniment i diversió de les masses. Lescrita en valencia va adregada dominantment a la declamació davant una audiéncia nombrosa. Una exigencia ineludible e cas dels col-loquis, on la intervenció real de diversos personatges els converteix de fet en pe parateatrals. També solen ser en valencia les poesies satíriques ¡ festives, així mateix destina _predominantment a la recitació. En Lots dos casos, som davant un valencia ric i expressiu, de to col.loquial. En canvi, les poesies inserides en llibres o reproduídes en murals s'adre rmitjangant combinácions métriques ¡ estrófiques ¡ més aviat a la lectura ise solen expre llenguatge més cultes. -170- ANTONI FERRANDO. Una bona part de les poesies satíriques i festives de Morla, com són Á una devoció de monja que tenia mossen Morla, i la tal la bi pegava, Al retizo i honestitat luna ama d'un capella, De uno que se casa quiero, De mala gana a casarse, Á un escopetazo que tiró el canónigo Estela por espantar unas mujeres por un como le habían dado, Envióme una monja cierto martes, etc., responen a topics de l'é- poca ¡ evoquen assumptes conreats pels poetes de Academia dels Nocturns, alguns dels quals, com Vicent Gascó de Siurana, encara pogueren compartir amistat de Morla. En algun cas, com és el de les Seguidilles que comencen pel vers "Paslora donosa”, s'observa una decidida voluntat d'imitar un tema ¡unes formes métriques molt freqúents en la lírica castellana de l2poca. El corpus pottic de Morla també ofereix casos de poemes llargs, com el Romang que féu quan la seua presó i la Pintura de la Torre de Serranos O la Sátira en defensa de las comedias, que, si bé obe- eixen a circumstáncies o a estímuls aparentment personals, aquests es poden considerar com un mer pretext per a l'exercici públic de la satira Confirma aquesta impressió el to directe que s'ob- serva en lotes dues composicion. Ta majoria de les seues pocsics de caractor satíric o festín foren compostes amb motiu de la celebració d'alguna justa poética o d'alguna festa particular: Desitjant estic, senyores, Per estar cansat del món, Somni de linfern, Lo Portal dels Jueus, Octaves de Morla escrites en la justa de Sant Gregori, Paper que escrigué mossén Morla, nit de Carnestoltes, Queixes que fa un sant prevere de les ames dels capellans, a la Mare de Déu, cto. Per aixd usa prele- inó també els metres m: rentment no sols el valencia de memoritzar: el romanc, les quintotes i les redondillos, generalment de versos heptasillabs. populars aleshores, que són més facils Els metres més cultes, com ara les octaves, les decimes i les silves, els sol reservar a temes de proposit més clevat, Així, dels tres poemes dedicats a autors de llibres, l'un és en décimes, l'al- tre en silves i només un s'expressa mitjangant un romang. En canvi, prelereix clarament el romang per als coldoquis, ja que constitucix el metre del 89% dels més de 3.000 versos que sumen els seus cobloquis avui conservats. 111% restant són decimes (9%) o octaves (2%). El llarg poema titulat Lo Portal dels Jueus és una verdadera antología métrica, on no falten les tra- dicionals noves rimades i codolades, formes predilectes, respeclivament, de Jaume Roig i Jaume Gassull, els dos famosos postes satírics valencians del segle XV. Tás excencional del castellá en algunes d'aquestes composicions una temptació en qué no cai- gué el rector de Vallfogona- pot explicar-se facilment: foren encarregades per persones o insti- tucions castellanitzades de la ciutat de Valencia. Ara bé, atés que la major part tenien com a destinataris la clientela habitual dels diversos convents itemples parroquíals de la capital i 'al- gunes viles importants del Regne, la realitat sociológica i la praxi religiosa del Barroc exigien Pús del vernacle. Uns subgéneres parateatrals molt relacionats amb els col.loquis i també conreats pel nostre Morla són els dels entremeses i bailes. De Morla, només ens n'ha pervingut un entremés imprés i Gn baile manuscrit: 'Entremés del doctor Rapado i cl Baile de los ciegos, respectivament. Una de Tes diferéncies més notables entre aqueixa mena de peces i els col.loquis men part de l'oferta lúdica de festes i celebracions, generalment religioses, i, per tanl, van des- tinats a un públic molt ampli, aclapadorament valencianoparlant, mentre que aquells es con implement de la representació de comedies i, per tant, Sadrecen a un públic estringit, integrat per capes socials altes ¡ mitjanes —especialment nobles i clergues regu- aquests últims for- ceben com a més Íars-, que entenen ¡ es complaucn a practicar el castella, ERAS -171 > ANTONI FERRANDO resistencia clara a la castellanització, que ell mateix fa explícita en els versos que trameté a una justa poética de Gandia: He volgut, noble auditori, escriure com acostume: en ma llengua, en valencia Senyors meus, ningú s'enutge, ¡el que prelenga enutjar-se Vaquest aposento buide... Peró aques adhesió a la llengua del país no es tradueix en cap esforg sistematic de dignifica- x en tap estorg sistemático una llenguatge dep: ció literária dels seus versos, si entenem per dignificació la cura per oft rat d'interferencios léxiques i sintáctiques i de vulgarismes i dialectalismes No era pas aquesta a visió de home del Barroc, per a qui aquelles podien ennoblir i modernitzar la llengua i aquestes, facilitar la comunicació amb l'audiencia. Encara que Almarche (1917: 257) suggercix que el manuscrit 666 de la BUV “parece original”, a causa de les esmenes que s'observen en alguns versos, sembla més probable que siga un cópia d'una o d'unes altres fonts, ara desconegudes, ja que, sí fos autograf, resultaria inexplicable la repetició del nom de l'autor en la major part de les rúbriques. La descura gráfica, i en alguns casos també sintáctica, d'aquest manuscrit és similar a la dels altres manuscrits on es conserva la seua obra, peró no sempre en el mateix sentit. En conseqúiéncia, sembla que el copista hi té alguna cosa a veure. Els castellanismes léxics de Morla, generalment de procedencia llibresca (fallo, ditxa, desditxat, quiento, halago, gozar, locura, aplauso, aposento, discurrir, pues, luego, basta, rato, después, amparo, apretar, donaire, grave, aguardar, sigle, alcangar, bizarria, enredo, sustento, porfía, hermós, capritxo, llograr, etc.), són els freqúents a l'época í, com ja ha estat avancat, s'expliquen sobretot per la influencia abassegadora del castelláa culte, sobretot a través del teatre, la poesia i de la predi- cació, i no per la seua presencia habitual en la llengua col-loquial autóctona. En efecte, el nos- tre escriptor devia estar molt familiaritzat amb la poesia ¡ el teatre castellans, com demostren els seus versos i, d'una manera especial, la seua Sátira en defensa de las comedias. Aixd explica. _la Mluidesa dels seus versos castellans, de manera que el podem considerar un habil versilicador en les dues llengites, un escriptor receptiu dels corrents literaris de lépoca i un home d'inne- gable vocació ¡ formació literáries, Ja ha estal remarcat que la finalitat de les composicions satírico-festives i dels col-loquis era la diversió del públic. El mateix Morla ho reconcix explícitament en el col loqui que trameté a la justa de Sañt Tomás quan explica que la seua presencia es deu a la petició del mestre Roca que "fes un paper graciós / que mogués bulla i riota”. Un ingredient de la “bulla i riota” era la utilització d'un llenguatge farcit d'expressions, imatges i paraules extretes de la vida quotidia- na, que molt sovint cau en la vulgaritat. Un exemple d'aixd el presenta el mateix col-loqui que acabem d'adduir. Burlant-se dels premis oferts, Morla comenta que la “pedra” verda de l'anell no és “major que una puca” i "si el secrelari la mostra, / veuran que és d'un orinal /que porta- ren de Paiporta”. Per), vulgaritats a part, cal reconcixcr que l'obra de Morla és una font impagable per a Pestu- di de la llengua col-loquial de Pépoca. De fet, una bona part del seu vocabulari popular i dia- lectal (olivarse, atovar, fer lo Jordi, fer porra, fer lo bus, filar la perola, gallofa, rogle, grunsar, rellon- va LOBRA LITERARIA DE PERE JACINT MORLA (Ca. 1600-Ca, 1656) ge, acorar, celles hores, fondello, allevar, cigró, gemecar, xacota, encisam, amorar, cabegola, sambori, coradella, fer fliuix, corfa, peixcateria, pallola, abellota, aforo, maricastanya, alfarrassador, engaldix etc.) no s'ha documentat anteriorment Encara que Morla utilitza algunes vegades metáfores gongorines, prefereix recursos literaris més o menys populars, com són els jocs de mots i de conceptes, les parémies, 'homofonia, les paranomásies í, en fi, tota mena de contrafaiments cómics de lidioma foraster, a fi de captar Patenció de audiencia. Ben mirat, els seus verso, 'han de considerar popularistes, atés que solament persegueixen el conformisme i la integració de les masses urbanes en el sistema de valors ac, peró innú: del comportament de la mateixa classe social que els produeix. No d'altra manera es pot expli- car la relativa Loleráncia de PEsglésia envers algunes llicéncies quasi obscenes o quasi irrevo- rents utilitzades pel nostre autor. Mortlá, que desenvolupa la seua activitat literária si més no entre 1628 i 1656, omple una epoca de profunda decadencia del valencia literari, que explica el diagnostic de Joan Fuster (1976:22): “Després de 1620, les manifestacions literárics que es promouen al País Valencia són d'una inanital radical, i esporádiques. Es limiten a alguns llibres de festes, a versos de cir- cumstincies o sermons de cerimonia, a alguna comedia, i prou”. Si Fuster hagués conegut l'obra de Morla ¡ el petit pero actiu món literari que revelen els seus col-loquis, potser hauria matisat la scna análisi, car la inanitat no fou tan radical ni tan escasses les manifestacions literáries, almenys pel que fa a colloquis. El citat manuscrit 666 dóna notícia d'una petita nómina d'autors de col-loquis, més o menys coneguts, com Jacint Alonso Maluenda, Carles Vendrell, Marc Antoni Ortí, Vicent Gascó de Siurana, Vicent Pérez de Culla, Joan Garí, Ramon Polop, Pau Martí, Josep Ordines, Miquel Serres i Josep Cucarella entre altres, que mercixen ser linguts en compte, si no per qualitat estética dels scus versos, sí per la scua lasca parateatral en valencia en uns moments d'intensa pressió cultural castellana. He recollit (1983:1033-1063) quasi sistematicament les contribucions en valencia d'aquests poetes a la literatura de certamen impresa. Fora de la participació cn certámens i col.loquis, a penes ens n'ha arribat mostres d'altra mena de composicions metriques. Entre aquestes, no em puc estar d'esmentar unes reeixides Endetxes de Jacint Alonso Maluenda, els únics versos en valencia que li coneixem fora dels que li atribueix Morla en els seus col, loquis. La gran similitud entre els dos versos finals de les Endetxes de Maluenda i els dos versos finals de les seguidilles "Pastora donosa” de Morlá suggercixen, si no una mateixa font d'inspiració, una bona com- penetració literária entre els dos escriptors, segurament aplicable a altres poetes, que no deixa del segle XV, Bernat Fenollar d'evocar el queler poétic col-lectin que practicaven, a la dar i els seus contertulians, Sigles de les biblioteques BUV = Biblioteca Unversitária de Valencia BMV = Biblioteca Municipal de Valencia (Fondo Serrano Moral BMDA = Biblioteca del Marqués de Dos-Aigties BMLG = Biblioteca del Museo Lázaro Galdeano BRABLB = Biblioteca de la Reial Academia de Bones Lletres de Barcelona -174-