¡Descarga Análisis del Desenvolvimiento Lingüístico: Componentes Fonológico, Morfosintáctico, Semánt y más Apuntes en PDF de Trastorno de Conducta solo en Docsity!
Tema 7: Trastorns de la comunicació
1.Introducció
El llenguatge és una capacitat complexa que requereix l’habilitat per a manejar apropiadament el codi una pulsió comunicativa social. El llenguatge està compost per aspectes automàtics: fonologia i sintaxi i aspectes voluntaris: semàntica i pragmàtica. Durant el desenvolupament del llenguatge es produeixen importants variacions individuals. És molt important diferenciar entre trastorn i lentitud. Si no hi ha una etiologia orgànica evident el diagnòstic haurà de ser sempre provisional fins als 6 o 7 anys. Els símptomes observats no són mai el simple reflex de l’etiologia.
2. Components del llenguatge
❖ Component fonològic Aquest component inclou els aspectes fonològics i fonètics:
- La fonologia estudia les relacions que s’estableixen entre els fonemes per a formar paraules.
- La fonètica estudia els sons emesos. Els xiquets amb problemes fonològics tenen dificultats en l’elaboració dels fonemes:
- Les alteracions fonètiques poden ser derivades d’un trastorn auditiu.
- Els trastorns fonològics constitueixen un problema d’origen cognitiu. ❖ Component morfosintàctic Aquest component és l’encarregat d’unir les unitats lèxiques entre sí per a formar frases. Els xiquets amb problemes morfosintàctics es caracteritzen per:
- Acurtament de les frases
- Dificultats en l’ús dels verbs
- Dificultats en l’ús d’oracions subordinades d’alta complexitat. ❖ Component semàntic Aquest component es relaciona amb el significat. El domini d’aquest exigeix un elevat nivell d’abstracció i simbolització. Els xiquets amb aquestes alteracions presenten:
- Lentitud en el desenvolupament del vocabulari
- Dificultats en l’ús de conceptes abstractes, sinònims i antònims. ❖ Component pragmàtic Aquest component regula l’ús social del llenguatge. El seu domini resulta essencial perquè el llenguatge passe a ser un sistema de comunicació real. Aquesta està guiada per un propòsit amb un interlocutor concret i un context determinat. L’ús correcte del llenguatge depén del coneixement metalingüístic que s’adquireix al voltant dels 6 anys. Els xiquets amb alteracions pragmàtiques es caracteritzen per:
- Incapacitat per a mantindre una conversa sobre un tòpic.
- Escassa fluïdesa verbal
- Dificultats en la seqüenciació d’idees
- Pobresa en habilitats socials comunicatives
3. Alteracions del llenguatge
La conducta lingüística es situa 1 o 2 desviacions típiques per davall del nivell que li correpsondria per a la seua edat cronològica. La taxonomia depén de la gravetat, les manifestacions lingüístiques alterades i els factors etiològics. Podem distingir entre retard i trastorn del llenguatge.
- Retard del llenguatge El llenguatge no presenta alteracions significatives en el seu ús. L’execució revela variacions de caràcter temporal respecte al seu desenvolupament. El retard pot manifestar-se amb les següents variacions: - Retard lent però harmònic: presenten conductes lingüístiques normals però pròpies d’estadis evolutius inferiors. - Retard amb altiplà: presenten una comunicació eficaç que no acaba desenvolupant-se mai totalment. Sempre hi ha alguna forma de funcionar per davall degut a factors ambientals del context.
- Trastorn del llenguatge En els trastorns del llenguatge es produeix un desordre que pot afectar la forma, el contingut i la funció del llenguatge. Té a veure amb la desestructuració d’un o més nivells lingüístics amb caràcter permanent. En aquests trastorns el criteri que s’utilitza no és cornològic.
4. Trastorns de la comunicació
- Trastorns de la comunicació Els trastrons de la comunicació inclouen deficiències en: - La parla: és la producció expressiva de sons iinclou l’articulació, la fluïdesa, la veu i la ressonància. - El llenguatge: inclou la forma, la funció i l’ús d’un sistema convencional de símbols. - La comunicació: constitueix qualsevol comportament verbal o no verbal que influeix en el comportament, les idees o les actituds d’un individu. - Trastorn del llenguatge: combina els antics trastorns del llenguatge expressiu i receptiu-expressiu del DSM-IV-TR - Trastorn fonològic - Trastorn de la fluïdesa d’inici en la infància: tartamudeig - Trastorn de la comunicació social (pragmàtica) - Trastorn de la comunicació no especificat
- Trastorn del llenguatge Ha rebut nombroses denominacions com ara ‘disfàsia’ o ‘trastorn específic del llenguatge’. Les seues principals característiques són l’existència de dificultats per a l’adquisició i l’ús del llenguatge a causa de deficiències en vocabulari i en estructures gramaticals. Aquestes deficiències són apreciables en comunicació escrita, oral i mitjançant signes. Les primeres paraules s’inicien de forma retardada, existeix un vocabulari limitat i les frases són curtes i poc complexes.
més difícils són: /s/, /r/, /l/ i /d/. Reben denominacions diferents segons el fonema afectat: /r/ ROTACISME i /s/ SIGMATISME.
- Trastorn de la comunicació social (pragmàtica) La pragmàtica és l’ús del llenguatge, que pot ser oral o d’altre tipus, es tarcta de qualsevol acció comunicativa. Tradicionalment ha rebut denominacions alternatives ‘trastorn semàntic-pragmàtic’. Les principals característiques són: interpretar missatges quasi literalment, parla incessant, perseveració, ús de circumloquis, dificultats en la capacitat d’interlocució, etc. El
diagnòstic és estrany en edats inferiors als 4 anys. Les formes més lleus poden no ser evidents fins a l’adolescència primerenca quan les interaccions socials són més complexes. Durant el diagnòstic diferencial cal destacar:
- Trastorn de l’espectre de l’autisme: presenten un patró d’interessos o activitats restringides i repetitives.
- Trastorn d’ansietat social: la comunicació social es desenvolupa amb normalitat però no s’utilitza per a ansietat, por o angoixa.
- Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat: els dèficits primaris poden causar un deteriorament de la comunicació.
- Discapacitat intel·lectual: en aquestes persones les habilitats de comunicació social també poden ser deficients.
- Trastorn de la fluïdesa d’inici en la infància Ha rebut nombroses denominacions com ara ‘disfèmia’ o ‘tartamudeig’. Consisteix en una alteració del ritme i la fluïdesa verbal en la qual es produeixen repeticions indesitjades de síl·labes, paraules o frases. En el 80-90% dels afectats es presenta abans dels 6 anys. La gravetat del trastorn als 8 anys prediu la recuperació o la persistència. Té una major incidència en els homes i una alta càrrega genètica.
- Escales del desenvolupament o d’intel·ligència a. MSCA, Escales McCarthy d’aptituds i psicomotricitat b. WPPSI-IV, Escala d’intel·ligència de Weschler per a preescolar Avalua la intel·ligència, amb àrees de comprensió del llenguatge, de raonament perceptiu, mínim de tasques de memòria de treball i esquemes de processament. c. WISC-V, Escala d’intel·ligència de Weschler per a xiquets No es tracta d’instruments diagnòstic, però si es troben deficiències en alguna àrea, serveixen per a detectar-la.
- Instruments globals a. ITTPA. Test illinois d’aptituds psicolingüístiques
- Nivell representatiu 1. Comprensió auditiva → es llig un text i desorés es formulen una sèrie de preguntes per a que el xiquet senyale entre un conjunt d’imatges. 2. Comprensió visual → l’avaluador mostra una imatge durant uns segons i després el xiquet ha d’assenyalar un dibuix similar entre els elements que es mostren. 3. Associació auditiva → es llig una analogia incompleta parant-se bruscament per a que el xiquet complete la frase. 4. Associació visual → el xiquet ha d’escollir la imatge que més es relacione en el dibuix-estímul. 5. Expressió verbal → el xiquet ha de dir el màxim de paraules respecte a una categoria semàntica amb temps límit d’un minut. 6. Expressió motora → ha de comprendre l’acció que se li diu, i una vegada compresa, l’ha de realitzar.
- Nivell automàtic 1. Integració visual → el xiquet ha de trobar un estímul diana dins d’una l’amina ab nombrosos distractors. 2. Integració auditiva → el xiquet deu verbalitzar una paraula a partir d’una paraula pronunciada parcialment. Hem de llegir la paraula com un tot per la via directa perquè no tenim la paraula completa. 3. Integració gramatical → l’avaluador llig una frase que està incompleta per a que el xiquet complete recolzant-se en un anclatge visual presentat en una làmina. 4. Memòria seqüencial auditiva → el xiquet ha de repetir verbalment i en prdre varies sèries o dígits que l’examinador presenta. 5. Memòria seqüencial visuomotora → el xiquet deu reproduir de memòria vàries seqüències de figures (no significatives) rere un breu període de temps d’exposició. b. BLOC-S-R. Bateria de llenguatge objectiva i criterial revisada
- Àrea morfosintàctica Hi ha 4 dibuixos i es llig una frase.El xiquet l’ha d’entendre i senyalar a quina de les quatre imatges pertany. D’aquesta manera s’avalua cada estructura que hi ha en comprensió de construccions gramaticals de diferent dificultat.
- Àrea semàntica/lèxica És com un test d’intel·ligència. Avalua semàntica a conceptes bàsics: lleno, arriba, abajo... bàsics per al posterior aprenentatge.
b. Àrea expressiva
1. Àrea fonològica · Registre fonològic induït · Subproves d’omissió i identificació de fonemes del PECO; tracta temes de lecturai consciència fonològica. Exemple: es presenta sofà i ha d’ometre ‘so’ i llegir la resta. També es tracta a nivell bàsic. 2. Àrea morfosintàctica · BLOC-S-R. Bloc Screening revisat 3. Àrea semàntica/lèxica · Subprova d’expressió verbal l’ipta. · Subproves de semblances i vocabulari del WISC-IV **4. Àrea pragmàtica
- Pautes d’intervenció** ❖ Component fonològic En aquest nivell els programes d’intervenció comparteixen tres idees:
- Les dificultats fonològiques són considerades regles personals.
- Es centren més en l’establiment d’un contrast fonemàtic que en la seua correcta producció.
- Emfatitzen l’ús dels sons de la parla amb finalitats comunicatives que possibiliten el manteniment de contactes socials òptims. ❖ Component morfosintàctic L’objectiu en aquest compoennt és la construcció de frases correctes. Les activitats dependran de la seua competència lectora i la intervenció s’ha de conduir mitjançant la conversació. S’han d’utilitzar preguntes d’alternança forçada → completar oracions, produir-ne o formar-ne. ❖ Component semàntic L’objectiu en aquestnivell és dotar al xiquet de recursos lingüístics i conceptual:
- Identificació i diferenciació: trobar les semblances i diferències entre dos dibuixos.
- Reflexionar sobre la consistència del significat: trobar la mentida i corregir allò que està mal.
És un dels trastorns del neurodesenvolupament infantil més freqüent que corre en tots els països i grups ètnics. Segons el DSM-V el 5% de xiquets i el 2.5% en adults tenen TDAH. El TDAH-C i TDAH-HI és més freqüent en xiquets i el TDAH-A en xiquetes.
- Comorbiditat Quan el TDAH presenta comorbiditat: 1. Complica el diagnòstic: és més difícil establir un diagnòstic diferencial i diferenciar entre símptimes nuclears i símptomes causats per un altre trastorn. 2. Empitjora l’evolució: apareixen altres símptomes que accentuen els símptomes nuclears del TDAH i requereixen tarctaments diferents. 3. Resposta al tractament: si no es tracten els altres trastorns associats correctament, la resposta al tractament del TDAH pot veure’s disminuida. 3. Etiologia i factors causals
- Factors genètics Entre el 10-35% dels familiars directes del xiquet també presenten aquest trastorn. Els estudis amb monozigòtics determinen que entre el 75-80% de la variància és atribuïble a factors genètics, s’associa amb marcadors en els cromosomes 4, 5 , 6 , 8 , 11 , 16 i 17. És més freqüent en homes que en dones.
- Factors neuroanatòmics
- Model d’inhibició conductual El TDAH es produeix per un incorrecte funcionament de les funcions neuropsicològiques encarregades de l’autorregulació conductual. Els principals problemes que presenten aquests xiquets i xiquetes són la incapacitat per a detindre patrons decisions. Aquest model explica millor els símptomes d’hiperactivitat i impulsivitat.
- Model d’alteració de les funcions executives El TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament que afecta el funcionament de les funcions executives implicades en l’organització del comportament. Les funcions executives es fan més complexes a mesura que el cervell madura. Aquest model explica millor els símptomes d’inatenció. 4. Subtipus i característiques
- Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat.
- Diagnòstic amb la CIE 11 No la copie, per a llegir → diapo 24 5.Avaluació i diagnòstic
❖ Criteris diagnòstics
❖ Escales d’estimació conductual
✓ EDAH Avaluació del trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat.
Avaluació dels principals trets del TDAH, de 6-12 anys.
✓ Escales de valoració de Conners
Avaluació de les principals característiques del TDAH. De 6 - 18 anys (versió pares i professors) i de 8-18 anys (autoinforme).
✓ ESMIDA. Escala Magallanes
Identificació de l’existència d’indicadors conductuals de TDAH i valorar l’impacte que tenen en l’àmbit familiar, escolar o social, 5 - 18 anys.
❖ Observació
✓ Observació sistemàtica
L’observació del comportament del xiquet es realitza en contextos naturals. Els elements indispensables de l’observació sistemàtica són: · Definir la conducta cautelosament · Identificar les situacions on s’observarà la conducta · Utilitzar observadors prèviament formats per a reistrar la conducta · Assegurar-se que la conducta s’observa i es registra amb exactitud i fiabilitat.
❖ Proves d’atenció i impulsivitat
✓ Figura complexa del rei
Avaluació de la capacitat visuoperceptiva, visuomotora i de la memòria visuoespacial, 4-15 anys.
✓ Test d’atenció D
Avaluació de l’atenció selectiva, a partir de 8 anys.
✓ Prova d’aritmètica, dígits i de claus del WISC-IV
Avaluació de l’atenció dividida, 6-16:11 anys.
✓ Test de percepció de diferències CARES-R
Avaluació de l’atenció sostinguda, 6-18 anys.
✓ Test de colors i paraules STROOP
Avaluació de interferència i del control inhibitori, 7-80 anys.
✓ Test d’emparellament de figures conegudes MFF- 20
Avaluació de l’estil cognitiu (reflexiu o impulsiu), 6-12 anys.
✓ WCST, Test de classificació de targetes Wisconsin
Avaluació neuropsicològica de diversos components de les funcions executives, 6:5- 89 anys.
✓ Aula nesplora
Avaluació de l’atenció selectiva i sostinguda, atenció visual i auditiva, activitat motora, impulsivitat, qualitat de focus atencional i temps de reacció.
❖ Bateries neuropsicològiques
✓ CUMANIN. Qüestionari de maduresa neuropsicològica infantil
Avaluació del nivell de maduresa neurospicològica per a xiquets en edat preescolar. 3 - 6 anys.
✓ CUMANES. Qüestionari de maduresa neuropsicològica escolar
Avaluació global del denevolupament neuropsicològic, 7-11 anys.
✓ ENFEN. Avaluació neuropsicològica de les funcions executives
Avaluació neuropsicològica de diversos compoennts de les funcions executives, 6- 12 anys.
✓ BRIEF-2. Avaluació conductual de la funció executiva
Avaluació de les funcions executives, 5-18 anys.
❖ Diagnòstic diferencial
✓ Trastorn específic de l’aprenentatge
PROLEC-R, PROLEC-SE-R, PROESC, TEMA-3, TEDI-MATH.
✓ Discapacitat intel·lectual (trastorns del desenvolupament intel·lectual)
WISC-V
✓ Trastorn de l’espectre de l’autisme
SCQ. Qüestionari de comunicació social, a partir de 4 anys.
✓ Trastorns d’ansietat i depressius
STAIC. Qüestionari d’ansietat estat-tret en xiquets, avaluació de l’ansietat en xiquets i adolescents com a estat transitori i com a tret latent. 8-15 anys. CDI. Inventari de depressió infantil, avaluació de la dimptomatologia depressiva en xiquets. 7-15 anys.
✓ Trastorn per consum de substàncies
✓ Trastorns de la personalitat
BFQ-NA. Qüestionari ‘Big Five’ de personalitat per a xiquets i adoelscents. 8- 15 anys.
6.Pautes d’intervenció
Fase I: Discussió conjunta sobre el sentit de les normes. Fase II: Entrenament en habilitats d’autoavaluació. Fase III: Introducció al sistema d’economia de punts.
✓ Autoinstruccions
Aquesta tècnica modifica la conducta a través del canvi de les verbalitzacions internes que el xiquet utilitza quan realitza una tasca.
1. Modelatge cognitiu: el terapeuta realitza una tasca mentre es aprla a sí mateix en primera persona i en veu alta sobre el que està fent. 2. Heteroguia manifesta: el xiquet realitza la tasca mentre el terapeuta continua verbalitzant el que fa en veu alta. 3. Autoguia manifesta: el xiquet realitza la tasca mentre es dóna a sí mateix les instruccions en veu alta. 4. Autoguia manifesta atenuada: el xiquet es murmura les instruccions mentre realitza la tasca. 5. Autoinstrucció encoberta: el xiquet guia la seua pròpia conducta mitjançant llenguatge privat.
✓ Detenció de pensament
Aquesta tècnica és un mètode simple i efectiu per a parar alguns tipus de pensaments intrusius.
- Enumerració i descripció dels pensaments disfuncionals.
- Elaboració d’una llista de pensaments funcionals i agradables.
- Relaxació en la seqüència del pensament disfuncional.
- Interrupció dels pensaments disfuncionals.
- Canvi immediat cap a una seqüència de pensament agradable.
✓ Solució de problemes
Aquesta tècnica pretén incrementar l’habilitat de l’individu per a solucionar problemes utilitzant les opcions d’afrontament més adaptatives i eficients. Està composta per cinc fases:
- Orientació cap al problema
- Definició i formulació del problema
- Generació d’alternatives de resolució
- Presa de desicions
- Implementació de la slució elegida i verificació
✓ Economia de fitxes
- Identificar les conductes objectiu que seran reforçades. S’ha de començar per tasques senzilles i posteriorment augmentar progressivament el grau de dificultat.
- Elecció o confecció del tipus de fitxes que s’utilitzaran.
- Selecció dels reforçadors que podran canviar-se per les fitxes obtingudes.
- Especificar les condicions del canvi: el valor, moment, forma, lloc...
- Elaborar un registre on siga visible el nombre de fitxes guanyades.
✓ Directrius instruccionals
