Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Ciencies psicosocials, Profesor: Alex Cano, Carrera: Infermeria, Universidad: UB
Tipo: Ejercicios
1 / 74
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
MÒDUL 1. INTRODUCCIÓ A LES CIÈNCIES
En la sociologia trobem diverses branques, com la sociologia de l'educació, la sociologia política, la sociologia del treball, etc. Un camp d’estudi de la sociologia és la sociologia mèdica o de la salut, que s’ocupa de l’estudi de les causes i conseqüències socials de la salut i la malaltia.
Ciència que estudia la ment i el comportament (les formes més complexes d’integració i organització del comportament de la persona). El seu objectiu és l’estudi de la conducta, els factors que la produeixen i els factors que van més enllà de la seva execució. Quatre tasques bàsiques: Descripció, explicació, predicció, control (manipulació) del comportament. La psicologia de la salut és una branca de la psicologia que apareix a finals dels anys 70 dins el model biopsicosocial. Centra els seus estudis en malalties cròniques, i realitza investigacions i plans d'intervenció en malalties com la diabetis, VIH/sida, colon irritable, càncer, etc.
L’alcoholisme L’anorèxia o la bulímia (trastorns alimentaris)
“Conjunto de aportaciones educativas, científicas y profesionales de las diversas áreas psicológicas encaminadas a promover y mantener la salud, prevenir y tratar la enfermedad, identificar la correlación entre etiología y diagnóstico de la salud, enfermedad y sus consecuencias y por último analizar y mejorar los sistemas y la política general de formación sanitaria.” (Matarazzo, 1992)
OBJECTIUS DE LA PSICOLOGIA DE LA SALUT: Promoure i mantenir la salut Prevenir i tractar la malaltia Identificar la correlació entre la etiologia-diagnòstic i malaltia- conseqüències Analitzar i millorar els sistemes sanitaris i la política general de formació sanitària
Promoció d’un estil de vida saludable (programes i campanyes) Prevenció de malalties: modificació d’hàbits associats a malalties Tractament de malalties específiques (quan els professionals de la psicologia treballen conjuntament amb altres especialistes de la salut combinant tractaments mèdics amb tractament psicològics) Avaluació i millora del sistema sanitari
Crear estratègies per al manteniment de la salut Elaborar tècniques per a modificar comportaments Desenvolupar instruments de mesura per avaluar els factors relacionats amb la salut i la malaltia Construcció de models teòrics per explicar i predir els comportaments associats a la salut i la malaltia
(models sòcio-cognitius o models cognitius socials)
LA TEORIA DEL APRENENTATGE SOCIAL (Wallston y Wallston, 1984) La probabilitat d’una conducta en una situació psicològica concreta es mesura en funció de: Expectatives de que aquesta conducta ens portarà un reforç concret El valor d’aquest reforç El potencial d’una persona per a dur a terme una conducta està determinat per: pel locus de control intern el valor atorgat a la salut El locus de control és l’expectativa generalitzada respecte la connexió entre: les característiques personals i /o accions els resultats esperats Locus de control intern és la creença de que els resultats estan determinats per les accions (depèn de nosaltres i dels nostres esforços). Locus de control extern és la creença de que els resultats són independents de les accions (no depèn de nosaltres i els nostres esforços).
TEORIA DE L’AUTOEFICÀCIA (Bandura, 1977, 1982, 1986, 1997) Es basa en: Anticipació cognitiva d’episodis futurs Expectatives d'eficàcia i expectatives de resultats: a) L’expectativa de l’eficàcia és la creença d’una persona de que és capaç de realitzar amb èxit un determinat comportament requerit per obtenir uns determinats resultats. b) L’expectativa de resultats és la creença d’una persona de que un determinat comportament conduirà a uns determinats resultats. L’autoeficàcia i les expectatives de resultats poden influir en la salut a través dels seus efectes motivacionals: 5.a.Regular els intents d’abandonar hàbits perjudicials per a la salut.
5.b. Determinar els esforços i la persistència en el compliment de conductes que promoguin la salut auto-impulsades o prescrites. 5.c.Influir en la rapidesa i magnitud de la recuperació d’activitats de la vida quotidiana. MODEL ASE (Attitude, Social influence, Efficacy) (H. De Vries y G. Kok, 1988) Tres elements essencials: Actituds Influència social Autoeficàcia Aquests tres elements poden predir la intenció, i aquesta intenció predir la conducta. La conducta es donarà si la persona compta amb habilitats i s’eliminen les barreres. H. De Vries y G. Kok, 1988
Model Psicodinàmic Model Conductista Model Humanista Gestalt Model d’Anàlisi Transaccional Model Cognitiu Model Sistèmic
Anomenat també model biomèdic, fisiològic o neurofisiològic. Assumeix que el trastorn mental és una malaltia com qualsevol malaltia física i que les alteracions psicopatològiques són degudes a disfuncions biològiques. Més centrat en la malaltia, en l’estructura anatòmica cerebral i les alteracions bioquímiques: Neurofisiologia, Neuroquímica i Genètica. Aplicabilitat: tradicional en els espais terapèutics.
Sigmund Freud (1856-1939) metge dedicat a la Neurologia i considerat "el pare del psicoanàlisis". El psicoanàlisis fou una disciplina que en un inici s’ocupa de tractar trastorns mentals. El psicoanàlisis aporta una visió de la malaltia on pren importància la subjectivitat de la persona. Freud s’interessa per estudiar una patologia freqüent en el seu temps: la histèria (doble moral: reconeixement de la sexualitat masculina i la negació de la femenina). Aborda temes com la sexualitat, la repressió i la ment inconscient. En gran mesura es va basar en els mètodes d'interpretació, introspecció i observació clínica. Motor conducta humana és l’energia psíquica: Libido. Principi de plaer. Procés de socialització: Sublimació ->Principi de realitat. Estructura de la personalitat: JO, ALLÒ, SUPERJÒ. Ansietat como a resultat de la lluita entre el ALLÒ i el SUPERJÒ. El JO: Mecanismes de defensa. El tractament psicodinàmic pretén fer conscient allò inconscient d’una forma progressiva. La personalitat humana es desenvolupa en estadis. El psicoanàlisis històricament ha defensat la seva categoria de “ciència”. Hi han moltes crítiques per no ajustar-se al mètode científic i sovint és considerada com una pseudociència. Aplicabilitat: Hildegard Peplau (1952), Eric Berne (1974) NIVELLS DE LA PERSONALITAT SEGONS LA TEORIA DE SIGMUND FREUD
L’ALLÒ : Innat I inconscient. Impulsos. Desitjos primaris. Pulsions. Principi del Plaer. EL JO : Nivell central. Es desenvolupa a partir del naixement. El món dels estímuls i de la realitat conscient. Aconsegueix satisfer les necessitats principals com la fam, la son, la set, i s’inclou el sexe (en el marc
d’allò permès pels paràmetres socials). Control entre l’allò i el superjò. EL SUPERJO : Adquirit. Moral. Consciència. Regles socials. Normes. Principi de realitat. ACTIVITAT Eros Energia vital. Impulsa cap a l’acció. Libido. INACTIVITAT Thanatos Energia de mort. Autodestrucció.
Model Interpersonal: Harry Stack Sullivan (1964) Derivat del Psicoanàlisis. Concepció de persona com a ésser social. Els factors socials són de major influència que els aspectes biològics. L’ansietat té un paper central en el desenvolupament de la personalitat perquè: És el motor de la conducta humana. Ajuda a consolidar l’autoestima. Aprenentatge de les experiències de la vida. Desenvolupa el “Sistema del Jo”. Experiències infantils influeixen en el desenvolupament de l'edat adulta: “Personificacions”: Jo bo (experiències de aprovació i estima), Jo dolent (experiències de vergonya, culpa, baixa autoestima), el No Jo (experiències de por i horror). Etapes en el desenvolupament humà en base a las capacitats de comunicació i integració de noves experiències interpersonals. Aplicabilitat: Hildegard Peplau – aspectes psicosocials de la cura. HILDEGARD PEPLAU (1909-1999) MODEL DE PEPLAU (Model de cures), Infermeria psicodinàmica (Teoria psicoanalista; Teoria de les necessitats humanes) Aspectes clau del model:
Aplicabilitat: Fàcils d’administrar i funcionals en determinats casos. Els conceptes per sí sols són útils per aplicar-se. + EXEMPLES J.B. Watson (1878-1958): El pequeño Albert
La Naranja mecànica (S.Kubrik,1971)
Abraham Maslow (1943): Piràmide de les necessitats (supervivència creixement) La persona és la font més fiable en coneixement i recursos. Percepció subjectiva del món. Objectiu: El creixement i reconeixement del potencial humà. A. Teràpia centrada en el client (Carl Rogers, 1961) Canvi de pacient a client. La persona: procés dinàmic en continua evolució. Terapeuta: comprensió empàtica, acceptació positiva incondicional i la “congruència” terapèutica. B. Teràpia Gestalt (Fritz Perls, 1941) Enfocada en els processos. Personalitat: Història de vida + Satisfacció de necessitats + Autoconcepte. Estratsdeljo:fals,“comsi”,fòbic,implosiu,explosiu->joverdader.
La teràpia: “Aquí i ara” Consciència (mètode “adonar-se’n”) Acceptació Com i peraquè (el perquè deixa de tenir importància)
Tot allò que percebem no és només el que arriba pels sentits. El tot, no és la suma de les parts.
C. Anàlisi transaccional (Eric Berne, 1910-1970) Interacció a partir de transaccions entre els estats del jo: pare, adult, nen. Deixar enrere guions de la infància inconscients que continuen actuant per decidir sobre nosaltres mateixos/ as (capacitat pròpia per a pensar, sentir, decidir). La teràpia: Accessible i pràctica. Es destaquen els aspectes socials i de la interrelació. Llenguatge no tècnic. Comprensible per el/la pacient. Consideració positiva de “l’altre”. L’objectiu és ajudar a la persona a solucionar el problema (“tornar a estar bé”). APORTACIONS DESTACADES DE LA TEORIA HUMANISTA Resolució de conflictes actuals. Concepte de responsabilitat del individu. Negociació amb el/la pacient des d’una posició d’igualtat. Aposta per les potencialitats humanes per superar l’adversitat. Resiliència. Aplicabilitat: Virginia Henderson, Hildegarde Peplau, Marjory Gordon. VIRGINIA HENDERSON (1897-1996) Necessitats comuns en tota persona malalta o sana ( si la persona no està sana, els/les professionals d’infermeria han de suplir-la en aquestes funcions):
Jean Piaget: Evolució a partir de la interacció de les funcions afectives i intel·lectuals. Desenvolupament en base a l’equilibri entre el jo i l’entorn. Tractament cognitiu: Pensaments distorsionats, identificar creences subjacents i modificar- les amb la teràpia. Restructuració cognitiva. Albert Ellis TRE (Teràpia racional emotiva, 1955): Succés activador sistemes creences Conseqüència emocional Valors, presumpcions, esquemes mentals: Pensaments i actes racionals i irracionals Beck (1979): Distorsions cognitives (inferència arbitrària, generalització excessiva, abstracció selectiva) Seligman (1979) Indefensió Apresa. Locus de Control. Aplicabilitat: La tècnica de “reestructuració cognitiva” és molt utilitzada a infermeria en el procés d’ajudar a la persona a encarar la situació de salut i malaltia.
Teoria General de Sistemas Bertalanffy (1968) Ésser humà, sistema viu i obert Funcionament subsistemes: permet el funcionament global Sistema humà funciona como un tot inseparable La informació va i torna. Elements que composen els sistemes estan en interacció Els 5 sentits i la conducta verbal i no verbal formen la frontera que delimita al ésser humà de la resta Aplicabilitat: En teràpia familiar i en el treball dels equips de treball. En infermeria: interacció ment-cos. Influència de l’entorn i de la persona. Identificació dels punts forts i dèbils del pacient. Models de infermeria: I. King y M. Rogers
Què és? Ciència multidisciplinar que té com objectiu l’estudi del sistema nerviós atenent a diferents aspectes: l’estructura, funcions, desenvolupament de la bioquímica, farmacologia i patologia, així com les interaccions de tots aquestes elements. Per què? Vol explicar la conducta a través d’allò biològic. Però... Com es possible que l’activitat neural física, objectivable, quantitativament descriptible pugui causar experiències qualitatives, privades i subjectives? (John Searle. El misterio de la consciencia. Paidós. 2000) QUÈ ÉS LA NEUROPSICOLOGIA O PSICOFISIOLOGIA? ► És una disciplina dins la neurociència. ►El seu objectiu és l’estudi de la biologia de la conducta i dels processos psicològics. ► Estudia la localització de les funcions superiors en àrees específiques de l’escorça cerebral i com circula la informació cap al cervell. ►Grans aportacions per entendre les lesions cerebrals i actuar sobre els seus efectes (rehabilitació).
Franz Gall (1758-1828) ► Frenologia. ► La forma del crani dóna informació sobre el desenvolupament de les funcions (protuberàncies pel seu ús). ► El cervell està constituït per molts òrgans i cadascun d’ells té una funció (35 parts). ► Localizacionisme.
Pierre Paul BROCA (1824‐1880) ► “Monsieur Tan”. ► L’àrea de Broca i l’afàsia de Broca. ► Àrea de Broca-Centre de la parla producció de la parla i l’articulació
Dues funcions: •.1. La propagació del impuls i la seva transmissió cap a altres neurones per induir la resposta. •.2. La transmissió entre neurones té lloc en la connexió, anomenada SINAPSIS, i a través de los neurotransmissors (NT). Tipus de neurones: AFERENTS : recullen la informació de tot el cos i la porten al cervell a través de la medul·la. EFERENTS : retornen la informació a través de la medul·la amb les accions a realitzar per totes les parts del cos. ASSOCIATIVES O INTERNEURONES: recullen informació de les neurones aferents, la processen, sintetitzen i planifiquen les accions a realitzar. Constitueixen el 97%de totes les neurones humanes. Fins a finals del S.XX es negava la creació de noves neurones desprès del naixement. Actualment es coneix l’existència d’un procés de formació constant de neurones a l’hipocamp i que aquestes s’integren a les xarxes neuronals preexistents (neurogènesi).
Les sinapsis
Neurotransmissors El neurotransmissor és una biomolècula que s’allibera a la zona pre-sinàptica, travessa l’espai sinàptic i actua canviant el potencial a la neurona següent. Desenvolupen un paper essencial en el funcionament del cervell, en el comportament i la cognició.
