“DOCUMENT DE PAU I TREVA” (1989).
1Introducció al comentari.
•Aquest document respon a l’intent de tallar la violència.
Tot naix amb un clima de violència gràcies a la societat feudal, i la resta de la societat també
ho era. A Catalunya i a Aragó, al segle XI, hi hagué una insubmissió generalitzada contra el
poder per part dels barons (l’aristocràcia) que eren els que tenien armes. Fou una violència
amb fins polítics, és a dir, els grans i els més grans es barallaven per a obtindre el poder
polític de la nació.
Aquest conflicte entre rics va repercutir en la població més pobra ( inermes, els indefensos,
els febles, els pagesos, els camperols, els mercaders...). i, per tant, desestabilitzava la
societat. Es necessitava una solució urgentment ja que, fins i tot, el poder Carolingi s’estava
desintegrant a causa de tota aquesta crisi.
El sector que podia preveure una sèrie de mitjans per a evitar la guerra fou l’Església perquè
era l’únic sector amb una mínima autoritat moral que podia oferir fonts per a aturar aquesta
desestabilització provocada pels poderosos del país. I d’aquesta manera l’Església també es
protegiria ja que fou també víctima de la violència contemporània i dels atacs que es
produïen. El moviment de pau i de treva va germinar fonamentalment en terres occitanes i
catalanes.
La província eclesiàstica a qui pertanyia Catalunya, fins al 1118, era Narbona; mentre que
tota la resta pertanyia a Toledo. La primera assemblea de pau i treva a Catalunya fou l’any
1127 a Toluges (al Rosselló).
Alhora de fer el tractat de pau i treva, els bisbes i els monjos es posaren al davant. Al nord
de França no va germinar perquè el poder carolingi va ser molt més fort.
Si ens posem a analitzar les paraules pau i treva, podem arribar a saber que no és el mateix:
•Pau: és un jurament provisional de 7 anys en el qual no hi ha cap mena de violència
ni d’atac entre els bàndols. Tots els cavallers (que tenen espasa) es comprometen a
no usar l’espasa ni a fer cap atac; ara bé, si algun cavaller no es respecta aquesta
treva se l’excomulgarà del seu càrrec.
•Treva: el seu origen és germànic. Significa que s’interrompia la venjança entre els
guerrers germànics. Es tractava de posar de posar un període d’abstinència que
anava des de quaresma fins a pasqua florida.
Cap a l’any 1040, la idea de pau i treva es fusionen. A partir d’aquest moment, els cavallers,
en les grans festes cristianes (pasqua, pentecosta...), quedarà prohibida qualssevol mena de
violència llevat que els bisbes donen permís per a atacar o que sigui organitzat per ells
mateixa. La treva paralitza la violència durant dues terceres parts de l’any, és a dir, el que est
tracta és de posar uns límits a la violència política protagonitzada pels cavallers just en un
moment en què estan naixent les estructures senyorials.
A partir de l’any 1000, una de les cèl·lules bàsiques (fins a la reu francesa)seran els
senyorius. Un senyor exerceix un poder i recapta unes rendes. Aquests cavallers intenten
