

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Història de la Corona dAragó, Profesor: Mateu Rodrigo Lizondo, Carrera: Filologia Catalana, Universidad: UV
Tipo: Exámenes selectividad
1 / 2
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


1Introducció al comentari.
Tot naix amb un clima de violència gràcies a la societat feudal, i la resta de la societat també ho era. A Catalunya i a Aragó, al segle XI, hi hagué una insubmissió generalitzada contra el poder per part dels barons (l’aristocràcia) que eren els que tenien armes. Fou una violència amb fins polítics, és a dir, els grans i els més grans es barallaven per a obtindre el poder polític de la nació.
Aquest conflicte entre rics va repercutir en la població més pobra ( inermes, els indefensos, els febles, els pagesos, els camperols, els mercaders...). i, per tant, desestabilitzava la societat. Es necessitava una solució urgentment ja que, fins i tot, el poder Carolingi s’estava desintegrant a causa de tota aquesta crisi.
El sector que podia preveure una sèrie de mitjans per a evitar la guerra fou l’Església perquè era l’únic sector amb una mínima autoritat moral que podia oferir fonts per a aturar aquesta desestabilització provocada pels poderosos del país. I d’aquesta manera l’Església també es protegiria ja que fou també víctima de la violència contemporània i dels atacs que es produïen. El moviment de pau i de treva va germinar fonamentalment en terres occitanes i catalanes.
La província eclesiàstica a qui pertanyia Catalunya, fins al 1118, era Narbona; mentre que tota la resta pertanyia a Toledo. La primera assemblea de pau i treva a Catalunya fou l’any 1127 a Toluges (al Rosselló).
Alhora de fer el tractat de pau i treva, els bisbes i els monjos es posaren al davant. Al nord de França no va germinar perquè el poder carolingi va ser molt més fort.
Si ens posem a analitzar les paraules pau i treva, podem arribar a saber que no és el mateix:
Cap a l’any 1040, la idea de pau i treva es fusionen. A partir d’aquest moment, els cavallers, en les grans festes cristianes (pasqua, pentecosta...), quedarà prohibida qualssevol mena de violència llevat que els bisbes donen permís per a atacar o que sigui organitzat per ells mateixa. La treva paralitza la violència durant dues terceres parts de l’any, és a dir, el que est tracta és de posar uns límits a la violència política protagonitzada pels cavallers just en un moment en què estan naixent les estructures senyorials.
A partir de l’any 1000, una de les cèl·lules bàsiques (fins a la reu francesa)seran els senyorius. Un senyor exerceix un poder i recapta unes rendes. Aquests cavallers intenten
fer-se amb els poders locals (els senyorius) i per això exigiran molt més als camperols fins a la degradació de la condició social.
El moviment de pau i de treva no va contra els cavallers sinó que vol situar-los en uns límits raonables. És un moviment per a racionalitzar el que ha nascut enmig del caos i de la violència.
I: estan fixant uns dies (dimecres i dilluns).
III: ens diuen les grans festivitats de la cristianitzat.
IV: en l’Edat Mitjana si eres excomulgat, és a dir que no pots prendre la comunió, estaves apartat de la societat cristiana.
VIII: totes les festivitats seran moment de litúrgia.
IX: el S.XI és un moment d’expansió de l’olivera a Catalunya. Per a la il·luminació de les esglésies necessitava grans quantitats d’oli. Com que l’oli era un bé, necessitava ser protegit.
X: les ovelles era un altre bé que calia protegir perquè quan atacaven volien arravatar les ovelles ja que donen llana i carn.
XIV: primícies (la desena part de la collita). A Catalunya naixen les Sagreres que són espais inviolables de 30 passes entorn de l’Església, és a dir, els cavallers no poden aproximar-se a 30 passes de l’Església. Naixen unides al moviment de pau i treva. La salpassa i el dimarts sant, el retor beneïa les cases i els donaven ous a canvi.
XXIV: ningú pot robar.
Els béns de l’Església cal protegir-los. Protecció de les terres i de les vinyes, el vi de les quals en l’Edat Mitjana se’n bevia molt i era un bé tan estratègic com l’oli.
XIX: no es poden arravatar béns al posés si no és legal.
Sens dubte, l’excomunió no va ser una arma suficient, de totes formes hi haurà violències. Quan tindrà una major efectivitat el moviment de pau i treva serà quan la pau es convertirà en un instrument de poder, és a dir, de pacificació per part del poder reial. L’any 1173 passarà per primera vegada en l’anomenada Pau de Fondarella (pacificació i control de les forces aristocràtiques fonamentals).