El compromís de Casp
El rei Pere IV el cerimoniós ( a CAT Pere III a València Pere II) morí en
1387 els seus fills heretaren la corona , encara que aquest acabà sense fills
i s’heretà la corona al seu germà , Martí l’humà , la corona tenia únicament
una descendència masculina que no incloïa a les dones . Hi hagueren
bàndols nobiliaris i d’altres sectors socials que suposaven una lluita
constant pel poder municipal , per exemple a la ciutat de València ( a
València estaven dos bàndols : els Centelles i els Vilaragut).
Mort del rei Martí l’Humà el 1410 , tenia un fill Martí el Jove tingué dos
fills més però no hi arribaren a la edat adulta . El seu fill finalment Martí el
Jove morí el 1409 i deixà a son pare sense successió directa perquè no hi
havia un hereu clar , Martí el Jove tingué dos fills però tots dos moriren
d’infants . Hi havia un fill bastard , però aquest no tenia accés ni dret a
poder ostentar la successió reial . Mort el rei el 1410 l’única solució que
s’havia pres que ‘’es resolguera la qüestió successòria per justícia’’.
Mort el rei es presentaren quatre principals candidats a la successió . El rei
Jaume I decret de successió encara vigent , transcrivia que succeïa
primerament el mascles i que les dones també el tenien però indirectament
perquè podien donar-li eixa corona a altre mascle.
1. Jaume d’Aragó , Comte d’Urgell – besnet d’Alfons IV d’Aragó
(Línia masculina)
2. Alfons d’Aragó , duc de Gandia -net de Jaume II d’Aragó (Per Línia
masculina)
3. Lluís d’Andjú i d’Aragó - nét de Joan I (Línia femenina)
4. Ferran , Infant de Castella – nét del rei d’Aragó Pere IV , (Línia
femenina)
El problema presentat era molt greu perquè havia d’heretar el més
pròxim a la línia de la Corona , però tot açò era més complicat
perquè els dos candidats que van prendre més força foren el comte
d’Urgell (L.Masculina) i Ferran de Castella (L.Femenina) , el comte
d’Urgell no va aconseguir veure reconegut els seus drets , els
aragonesos tampoc reconegueren els seus propis drets i a Catalunya
no tingué suport , la baixa noblesa hi era contrària i també als nuclis
urbans com a la capital de Barcelona , només fou recolzat a
Catalunya per l’alta noblesa . Al Regne de València , sí que es
reconegueren els drets successoris del comte d’Urgell , l’Ajuntament
